|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal : ecologia |
|
Politica Agraria Comuna
|
|
per Mikell
Correu-e: mikell ARROBA lamalla.net (no verificat!) |
31 gen 2005
|
|
Aquest text és una carta de resposta a una carta a un diari local de Sant Cugat del Vallès. La penjo aquí per a generar un debat seriós sobre el tema. |
Des del Grup de Natura volem contestar amb la nostra opinió sobre el que explicava el senyor --- a una carta al darrer TOT Sant Cugat. Compartim amb ell la sensació de que la Política Agrària Comunitària és perjudicial per la gran majoria de pagesos del món. No compartim, però l'alternativa que proposa. Globalitzar totalment els aliments, com si fos una mercaderia més, només afavoreix a escala global a les grans empreses alimentàries, que poden abaratir el que vulguin el preu dels productes movent la producció aquí o allà. Això provoca la invasió dels mercats locals de productes alimentaris barats procedents de dues o tres grans empreses. Els productors més capaços d'envair els mercats dels altres són els del Nord, produeixin on produeixin, amb algunes excepcions. El que nosaltres entenem, com ho entén Vía Campesina, una xarxa de petits pagesos de tot el món, és que l'alimentació no és una mercaderia que s'hagi de sotmetre a les lleis de l'OMC com la resta. A l'agricultura estan associades milers de cultures, de petites economies i de processos socials que no poden dependre del preu que marca la Borsa o que si desapareixen van a engrossir els cinturons de pobresa de les grans ciutats de països pobres. És cert que cal adaptar moltes de les pràctiques agrícoles actuals a la necessitat de conservar el medi, però el més insostenible és la producció per a l'exportació, el trasllat d'aliments amunt i avall, la desaparició de les cultures agrícoles petites en favor de les grans multinacionals i les pràctiques que aquestes promouen: com per exemple els Organismes Genèticament Modificats. En comptes d'això, el que creiem que cal és apostar per la Sobirania Alimentària, amb les excepcions solidàries que calgui. Cal assegurar que cada poble pugui alimentar-se amb la seva pròpia producció, i en condicions d'agricultura poc impactant en el medi, que comporta inevitablement la presència de molts treballadors en el camp i de petits propietaris. Això té un efecte redistributiu de la renda molt més important que la lluita en el mercat internacional amb els productes que a cadascú li surten millor. El que sí cal globalitzar és l'esforç per canviar a una agricultura ecològica. I això és feina de la FAO més que de l'OMC. Creiem que l'OMC no ha de tractar amb l'alimentació. Els mercats alimentaris han d'estar protegits no només al Nord sinó també al Sud, però protegits no perquè puguin exportar molt (com fa actualment la PAC) sinó per produir ecològicament i a partir d'una xarxa de petits productors.
Grup de Natura |
This work is in the public domain |
