|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Les impostures del sí
|
|
|
per HLB |
31 gen 2005
|
A dues setmanes vista del referèndum sobre la Constitució europea
Article d'Hèctor López Bofill |
Els arguments a favor del Tractat pel qual s'estableix la Constitució per a Europa des de la perspectiva catalanista i social són d'una fragilitat tan accentuada que ara, a dues setmanes del referèndum, es recorre directament a la impostura per tal d'arrencar dels ciutadans una papereta favorable al text que se sotmetrà a consulta popular.
Primera impostura: cal votar sí perquè aquesta Constitució és l'única possible. Bé, si la voluntat democràtica dels ciutadans no té l'oportunitat de posar en qüestió les premisses del Tractat Constitucional reconeguem que el referèndum és del tot superflu i, de passada, eliminem sense escrúpols l'únic mecanisme de participació directa que pugui tenir el poble. Negar que els ciutadans puguem expressar el nostre desacord a una Constitució que consagra la sobirania i la mà fèrria dels Estats, que menysté tot allò que no sigui un Estat i que s'absté de construir un poder paneuropeu federal fort sota l'argument que no podem fer res més que acceptar aquest estat de coses que ja ha estat decidit des de dalt, és un argument de profunda feblesa democràtica.
Segona impostura: aquest Tractat és un pas endavant en la construcció comunitària, és una primera fase per arribar a un nivell superior d'integració. Força dubtós. En el Tractat no hi ha novetats substancials que suposin una transformació d'envergadura en el sistema comunitari. Més aviat es podria considerar un blindatge de la situació actual. Se'ns diu que ara hi ha drets, però aquests drets ja es trobaven reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a part que tenen poca possibilitat d'aplicació (només són oposables davant les institucions comunitàries) i no queda clar quin és el seu abast davant la potència de les llibertats econòmiques. El cas dels anomenats drets socials és, en aquest punt, emblemàtic: hi havia l'oportunitat de projectar algunes garanties de construcció d'un Estat de benestar a nivell transeuropeu, però el Tractat es limita a esmentar els drets que sempre queden subordinats a allò que estableixi la legislació dels Estats membres. En termes pràctics, això significa que els drets socials només tenen l'abast que els Estats els hi vulguin donar, de manera que si un ciutadà suec té un bon sistema estatal de protecció social gaudirà d'unes prestacions satisfactòries, mentre que si un ciutadà d'Estònia és víctima de la precarietat i del dúmping social no tindrà cap mena de possibilitat de reaccionar (la posició adoptada per la socialdemocràcia i per alguns sindicats de defensa aferrissada del Tractat resulta, en aquest sentit, incomprensible i contradictòria). Pel que fa a les qüestions institucionals, se'ns diu, com a gran novetat, que ara hi ha un ministre d'Afers Exteriors de la UE, però aquest ministre serà inoperant perquè en les decisions fonamentals de Política Exterior i de Seguretat regeix la unanimitat, cosa que garanteix que Europa continuarà sense posar-se d'acord en les grans qüestions internacionals. Aquest comentari em porta a la tercera i més recurrent de les impostures.
Tercera impostura: amb aquesta Constitució estem posant les bases de construcció d'una Europa forta que faci de contrapoder als Estats Units i en limiti la seva hegemonia mundial. Radicalment fals. A part que la unanimitat exigida en política exterior garanteix que qualsevol Estat pròxim als Estats Units desballesti qualsevol iniciativa europea d'oposició a la voluntat de l'administració americana, el Tractat deixa ben clar que "la política de la Unió respectarà les obligacions derivades del Tractat de l'Atlàntic Nord per a determinats Estats membres" (Article I-41.2), és a dir, que no es prendrà cap decisió que contradigui un sistema de defensa establert sota el lideratge dels Estats Units. També s'insisteix, sigui dit de passada, en el fet que amb aquesta Constitució la UE aprofundeix en el manteniment de la pau en el món i assegura l'estabilitat interna del continent. Però aquests dolços objectius difícilment es podran acomplir quan, per satisfer la voracitat de la indústria militar, es va incloure en el Tractat un article esfereïdor: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars" (article I-41.3), precepte que qualsevol persona amb una mínima sensibilitat pacifista (potser els milions de persones que van sortir al carrer en contra de la guerra de l'Iraq) no pot fer res més que rebutjar.
Quarta i darrera impostura: en el futur es podrà reparar l'absència de reconeixement, de garantia i de participació a la UE de tot allò que no sigui un Estat que tan sagnant (i humiliant) és per al catalanisme polític (absència de canals directes de relació, de mecanismes de reacció contra invasions competencials, de reconeixement lingüístic i cultural i, en un altre sentit, implicació de la UE a l'hora d'avortar qualsevol iniciativa de caire sobiranista en el territori d'un Estat membre). Creure que els 25 Estats membres de la Unió, gràcies als bons oficis i la influència d'un grapat de diputats, es posaran d'acord per unanimitat en corregir pròximament uns dèficits que perjudiquen Catalunya de manera aclaparadora és o bé una ingenuïtat o bé una perversitat que ratlla la traïdoria. Des d'aquí només es pot desitjar que el ridícul que ha fet la direcció de Convergència i Unió en aquesta qüestió (però també els sectors catalanistes del PSC, si és que en queden) sigui reparat per la sensatesa d'unes bases que responguin amb la força i la contundència d'un no clamorós al nostre país, l'únic llenguatge que una UE que fins ara ens ha ignorat, podrà arribar a entendre.
Hèctor López Bofill. Professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra |
This work is in the public domain |
|
Re: Les impostures del sí
|
|
per ¡Giusepe! |
03 feb 2005
|
¡Por favor Señor! ¿Pueden traducirlo al español?
Quiero enterarme.- |
