|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
Dissidència evangèlica dins l'Església. 3
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
26 gen 2005
|
|
|
REFLEXIONS D'ESGLÉSIA PLURAL
UNA JERARQUIA ESPANYOLA D'OPERETA
Aquesta setmana no podem menys que fer referència al lamentable espectacle que ha tornat a oferir la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Un cop més, l'ús del preservatiu ha sigut motiu de polèmica.
Ningú que conegui mínimament com funciona el Vaticà podria pensar que les declaracions del secretari de la CEE, el pare Martínez Camino, representaven un canvi, ni que fos mínim, en la postura que el magisteri de l'Església manté fèrriament sobre l'ús d'aquest sistema preventiu.
Però, per què una persona tan formada com el secretari-portaveu comet aquesta terrible relliscada? La majoria de les persones amb qui hem comentat aquest tema pensen que és fruit de la seva personalitat vanitosa i amb ànsia de protagonisme. Sigui com sigui, costa de creure que la seva experiència en el tracte amb els mitjans de comunicació no li impedeixi un error tan garrafal, que segurament li costarà el capell episcopal, que amb molta seguretat tenia ja guanyat. També és possible que la lluita pel poder de cara a les properes eleccions a president de la CEE hi tingui quelcom a veure.
En tot aquest afer, hi ha una cosa ben segura, com ha quedat de manifest amb la important i multitudinària reacció mundial que varen tenir les declaracions de Martínez Camino: bisbes, capellans, religiosos i, per descomptat, una immensa majoria de laics i laiques creuen que la postura del Vaticà en el tema dels preservatius és errònia i indefensable, davant un drama de tanta proporció com la SIDA. Només la por a la reacció de l'aparell vaticà els fa restar en silenci i, lamentablement, ser còmplices del dolor de milions de persones. És constatable que el mal que produeix aquesta postura vaticana de condemna a l'ús del preservatiu és molt superior al que pot comportar una possible «liberalització del sexe».
Segurament una actitud més humana sobre l'ús del preservatiu ajudaria també que la gent fos més receptiva als missatges que, no només des de l'Església, demanen reforçar els valors de la fidelitat i d'una vida sexual ordenada.
Si això és així, per què el Vaticà no modifica la seva postura de condemna?. Lamentablement, no creiem que sigui per un tema doctrinal, ni del fonament de la fe. L'Evangeli no diu res sobre el tema en qüestió. Més aviat és un tema que, utilitzant una terminologia política, podríem denominar geoestratègic. Si la població africana, l'asiàtica i la llatinoamericana no tinguessin cap objecció de consciència per fer servir el preservatiu, amb molta probabilitat la natalitat en aquests indrets patiria un fort descens, i segurament la població catòlica se'n ressentiria a favor d'altres grups religiosos, com per exemple els musulmans. Els efectes d'aquesta situació, a nivell mundial, significarien una forta pèrdua d'influència del catolicisme en el món i deixaria via lliure a l'expansió de l'islam.
Aquesta és la mena de raons amb què treballa el Vaticà però segurament no és l'única. També podem pensar en altres aspectes per explicar el perquè d'una oposició tan aferrissada. L'Església ha perdut, especialment en el món occidental, el control polític, l'econòmic, el científic i també, en bona part, el control sobre la cultura. Només té certes parcel·les de poder sobre la consciència de les persones, i concretament sobre els aspectes relacionats amb el sexe i la família. Si acaba perdent aquest control, pensa el Vaticà que no tindrà cap mena de possibilitat d'anar recuperant els altres.
També hi influeix la distància amb què la jerarquia viu els problemes de la gent. Un bon nombre de bisbes i en general la cúria romana estan tancats en una realitat virtual que poc té a veure amb la situació que les diferents societats viuen en l'actual segle. La majoria d'ells considera que la secularització de la societat té com a culpable certes ideologies, socialistes i progressistes en general, que volen acabar amb l'Església. Tot i la reflexió que Joan Pau II va fer amb motiu del jubileu de l'any 2000 sobre els errors de l'Església, la jerarquia dominant pensa que la seva actuació i els missatges que l'Església fa arribar a la societat no influeixen per a res en la pèrdua de credibilitat i en la davallada fulgurant de fidels.
Tampoc és aliè a aquesta situació el fet que, avui, l'Església catòlica està controlada per persones i grups fonamentalistes i radicals, que volen recuperar, sigui com sigui, les quotes de poder que, especialment des del segle XIX, ha anat perdent.
Els cristians, que hem fet una opció per viure el repte evangèlic de la llibertat, tenim la responsabilitat de transmetre un missatge ben clar: Jesús, fill de Déu, era plenament home, era seglar, condemnava la tutela que la religió feia de la persona i la manipulació de la paraula de Déu. La seva «església» tenia com a fonament la persona, l'estimació, la pau, la tolerància, la caritat. Ell proclamava que la persona estava per sobre de la Llei, i que aquesta només servia per als qui encara no havien descobert el camí dels fills de Déu. Ell va fer una opció per la laïcitat de la societat, i segurament no tindria cap dubte a oferir un preservatiu als qui patissin una situació de risc, de la mateixa manera que va guarir en dissabte l'home malalt d'hidropesia (Lc, 14).
També Mateu és ben explícit: «Per aquell temps, un dissabte, anava Jesús pels sembrats; els deixebles van tenir gana i començaren a arrencar espigues i a menjar-ne. En veure-ho, els fariseus li digueren:
—Mira, els teus deixebles estan fent el que no és permès fer en dissabte. -Ell els replicà:
—No heu llegit el que va fer David quan ell i els seus van tenir fam? Entrà a la casa de Déu, i van menjar els pans dedicats, que ni a ell ni als seus homes no era permès de menjar, sinó solament als sacerdots. I no heu llegit a la Llei que els sacerdots poden violar el dissabte en el temple sense incórrer en culpa? Doncs us dic que hi ha alguna cosa més que el temple, aquí. Si comprenguéssiu el que significa "bon cor vull, i no pas sacrificis", no condemnaríeu els qui no tenen culpa. Perquè l'home és senyor del dissabte» (Mt, 12: 1-8).
Església Plural
VALORACIÓ DEL DISCURS DEL PAPA JOAN PAU II AMB MOTIU DE
LA VISITA D'ALGUNS BISBES ESPANYOLS
Església Plural valora amb creixent preocupació les postures cada cop més intransigents de la cúpula vaticana, vehiculades a través d'un papa que des de fa molt de temps ja no controla el govern de l'Església. Volem subrratllar que la radicalització dels posicionaments del Vaticà ha anat en paral·lel a la pèrdua de facultats del papa.
Darrere del discurs d'ahir als bisbes espanyols es veu clarament la mà de la facció més ultradretana de l'episcopat espanyol, que, en sintonia amb els interessos dels grups eclesiàstics que avui dominen el Vaticà, han decidit plantar cara al Govern espanyol amb la finalitat de desestabilitzar-lo i procurar el retorn del PP, i amb ell recuperar i ampliar els privilegis i la influència de l'Església sobre la societat.
És especialment greu el gir copernicà que es desprèn del discurs papal:
No es recorda un enfrontament tan directe contra un govern occidental com el que protagonitza l'episcopat espanyol amb el suport vaticà.
Mai en els darrers 50 anys cap discurs papal s'ha adreçat als fidels espanyols com «la Iglesia de vuestra Nación». Aquesta expressió, del tot intencionada, és un suport explícit als prelats que defensen el nacionalisme espanyola i la «sagrada unitat d'Espanya».
És d'una extrema gravetat una frase del discurs, que ha passat per alt a tots els mitjans de comunicació, i que fa referència a l'actitud de l'Església espanyola durant, abans i després de la guerra civil: «En mi carta apostólica "Tertio millennio adveniente" propuse el estudio, la actualización y la presentación a los fieles del "patrimonio de santidad", seguro de que en esta hora histórica será una preciosa y valiosa ayuda para los pastores y fieles como punto de referencia en su vida cristiana, tanto más cuanto que muchos de los retos y problemas aún presentes en vuestra Nación ya existieron en otros momentos, siendo los santos quienes dieron brillante respuesta con su amor a Dios y al prójimo».
Els fidels catòlics no podem restar callats davant la politització i el partidisme que està esgrimint l'Església española. Cal dir als bisbes que el dret d'opinar no es pot confondre amb la manipulació, el partidisme polític i l'intent de capgirar la voluntat que la societat ha expressat democràticament, i menys per mitjà d'atiar l'enfrontament religiós i dividir la societat espanyola. El que estem vivint és un malson que esgarrifa quan pensem qui l'està protagonitzant i les consequències que en el passat ha desfermat.
Segurament els bisbes catalans poca cosa poden fer davant aquesta situació. Els demanem, però, valentia i missatges clars per als fidels catalans, i que no es deixin arrossegar per aquesta bogeria a què la nostàlgia i la intransigència d'alguns bisbes i els interessos de determinats grups ens estan abocant. Valorem satisfactòriament la línia de diàleg que l'arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach està portant a terme amb les autoritats catalanes, i que en una entrevista d'aquest diumenge va defensar com a mitjà de relacionar-se amb el poder civil i afrontar els possibles desencontres.
Església Plural
Barcelona, 25 de gener de 2005 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Dissidència evangèlica dins l'Església. 3
|
|
per preservatiu |
26 gen 2005
|
|
Si el papa follés més... les coses serien diferents. |
|
Re: Dissidència evangèlica dins l'Església. 3
|
|
per pAU |
27 gen 2005
|
|
l'única església que val la pena escoltar es la D'Ernst Bloch ;P |
|
Documentan más denuncias de abusos sexuales del padre Maciel
|
|
per ciri |
27 gen 2005
|
Miércoles 26 de enero de 2005
Se suman casos de víctimas de pederastia en Irlanda, Estados Unidos y España.
Documentan más denuncias de abusos sexuales del padre Maciel.
ALMA E. MUÑOZ
Mientras el tiempo transcurre en espera de que el Tribunal Eclesiástico del Vaticano juzgue si el fundador de los Legionarios de Cristo, el padre Marcial Maciel, cometió abusos sexuales en contra de menores, las quejas al respecto se acumulan. Al expediente de las denuncias de mexicanos se suman algunas procedentes de Irlanda, Estados Unidos y España, en las cuales se afirma que hubo excesos de miembros de la citada congregación católica, algunos directamente cometidos por el propio Maciel.
Una vez que el sacerdote Antonio Roqueñí, ex magistrado del Tribunal Eclesiástico de la Arquidiócesis de México, ventiló el cúmulo de denuncias, el 2 de diciembre se reabrió el proceso que se sigue en el Vaticano. El investigador Elio Masferrer informó que víctimas de la pederastia de Maciel se le han acercado, aunque no tiene certeza de que formen parte de las quejas que se investigan.
La renuncia de Maciel a la dirección de los Legionarios de Cristo, no obstante, significa para especialistas en la materia como Roqueñí, Masferrer y Alberto Athié -ex sacerdote católico que renunció a sus votos tras conocer los escándalos de religiosos- que el proceso en el tribunal eclesiástico será largo y habrá dudas sobre el resultado real por los "votos de silencio" que la iglesia católica acostumbra imponer en asuntos de esta naturaleza.
Masferrer y José Barba -uno de los pioneros en denunciar los abusos de Maciel- apuntaron que es probable que la Iglesia "deje correr todo al tiempo", es decir, que los denunciantes o el propio fundador de los Legionarios de Cristo fallezcan antes de que concluya el proceso, lo cual significaría terminar la causa en contra del acusado, un hombre de 84 años.
Para Barba, no obstante, la probabilidad de que las víctimas continúen con las denuncias es más factible. Adelantó, en entrevista, que a los delitos que se imputan a Maciel se suman las acusaciones contra algunos otros miembros de la orden porque encubrieron las conductas indebidas. Entre ellos mencionó a Jorge Luis González Limón, Armando Arias Sánchez y Valente Velázquez Camarena, quienes habrían participado en una conspiración contra el grupo que inició las querellas, usando documentos falsos para desacreditarlos.
Como ejemplo de lo anterior citó la existencia de dos cartas de la supuesta autoría del obispo emérito de Illapel, Santiago de Chile, Polidoro Van Vlieberghe, a quien el Vaticano nombró visitador apostólico en 1957 para investigar una serie de acusaciones hechas en contra del padre Maciel. En los textos se mencionaba que las denuncias no tenían sustento. Sin embargo, según Barba, en enero de 2001 personalmente el religioso les negó, a él y a Arturo Jurado -otra de las víctimas- haber escrito las misivas.
Consideró que la reapertura del caso en el tribunal eclesiástico se dio por presiones de la "alta jerarquía" del Vaticano, y adelantó que entre los casos incluidos sobre abusos sexuales de Legionarios de Cristo se incluyen hechos ocurridos en Irlanda, Estados Unidos y España.
Para José Barba el nombramiento de Alvaro Corcuera en sustitución de Marcial Maciel aconteció porque el nuevo director de la orden responde al perfil de su antecesor -según le confiaron personas afines al sacerdote-: "astucia y fuerza, y si hace falta emplea otros elementos que no necesariamente utilizan hombres morales".
En la página electrónica de los Legionarios de Cristo, en la sección destinada a la defensa del fundador de la orden, aparece un correo electrónico que envió en 2001 el cardenal Norberto Rivera Carrera, arzobispo primado de México, a Gerald Renner, responsable en ese entonces de la sección de religión del periódico Hartford Courant, de Connecticut, Estados Unidos -uno de los primeros en publicar los casos de pederastia del líder religioso-, en el que negó haber influido en la pérdida de los cargos de los padres Antonio Roqueñí y Alberto Athié como magistrado del tribunal de su curia y como secretario de la Comisión Episcopal de Pastoral Social, respectivamente, por estar involucrados en la defensa de los acusadores de Maciel ante el Vaticano.
http://www.jornada.unam.mx/2005/ene05/050126/011n1pol.php
Presiones de Roma habrían causado la renuncia de Maciel
http://www.jornada.unam.mx/2005/ene05/050125/019n3pol.php
El regreso del caso Maciel
http://www.jornada.unam.mx/2005/ene05/050117/019a2pol.php
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/155411/index.php |
|
|
