Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
el llop i "la caputxeta"
25 gen 2005
N'hi ha que repapiegen...i això que són la crema de l'intel.lectualitat catalana. KK de la vaca.
El Periódico - edició impresa OPINIÓ        

ARTICLE // DISC DURQUAN no es té el poder, es recorre als voluntaris. Fa anys, el PSOE va mantenir la flama gràcies als sindicats. Ara el PP mobilitza bisbes, alcaldes salmantins i víctimes del terrorisme. Són la reserva.

EL LLOP NO VE, JA HI ÉS        

JOAN BARRILEns van dir que arribava el fred i vam sortir a rebre'l. Vaig veure arribar el fred ahir a la tarda, amb tots els porus de la pell en guàrdia i una estranya por davant del termòmetre. Al balcó tinc un llimoner que em serveix per als gintònics i que l'Elisenda li va regalar a la seva amiga Carlota, que és la meva dona i que no practica, afortunadament per a mi i el llimoner, el plaer dels gintònics. Aquest llimoner ha tingut durant molts mesos les llimones comptades. Amb mirada d'agrimensor m'enfrontava de tant en tant al llimoner i comptava les llimones que li quedaven entre les branques. En realitat li estava preguntant: "¿Per a quants gintònics em donarà llimones?". Perquè és molt diferent el sabor de la llimona acabada d'arrencar que la llimona viatgera que ni tan sols se'n recorda del cel que la va veure créixer. I, de sobte, en només una setmana, una bona notícia i una mala notícia. "Primer la bona", em va dir el llimoner. "T'estan sortint flors a totes les branques. Faràs com a mínim el triple de llimones de les que tens ara. Gràcies, llimoner". Però el diàleg no s'havia acabat: "¿I la mala notícia?", va insistir l'arbre. "La mala notícia és que arriba un fred siberià que et matarà les flors". La desgràcia s'abatia sobre el meu llimoner. I, no obstant, la curiositat pel fred era superior a les llimones que podia perdre. Una vegada més, el fred tallant a les galtes, el baf que se'ns escapa de la boca com un tros d'ànima fugitiva, el soroll vidriós de la gebrada sota els peus, el renascut culte a les flames de la llar amb la cara cremant i l'esquena gèlida, els vidres entelats com pissarres d'hivern i l'admonició maternal de les administracions dient: "Sobretot, ciutadà, abrigui's. No se'ns refredi vostè, ara, que tenim el sistema hospitalari amb més cues que el Fòrum". Però, malgrat tot, la gent sortia ahir a veure arribar el fred per poder parlar-ne i creure-se'l, que és al cap i a la fi el que marca la temperatura.I enmig del fred imminent arriben notícies d'una manifestació calenta. El bo de Bono, pensant-se que és immune pel fet de pronunciar la paraula Espanya 13 vegades per minut, va anar per llana i en va tornar esquilat. L'explicació és tan grollera com ingènua: "Es tracta de l'extrema dreta que encara cueja". És clar que cueja. Mai se n'ha anat d'Europa. També ho va recordar, en una pèssima comparació sobre el vot europeu, José Montilla. O sigui, que en un sol cap de setmana se'ns adverteix, des de Madrid i des de Tarragona, que l'extrema dreta encara existeix. ¿No deu ser que, en el fons, la socialdemocràcia confusa necessita inflar l'extrema dreta per dignificar-se, de la mateixa manera que necessitem el fred per lluir millor l'abric que hem comprat a les rebaixes?Hem d'estar vigilants davant d'aquesta extrema dreta amb la qual convivim des de fa segles. Sempre ha estat aquí. Entronitzada a les estàtues eqüestres de Franco, dissolta en l'anticatalanisme salmantí, amb prou feines oculta sota certes mitres. Però que no ens parlin del llop de l'extrema dreta per les urpades a l'espanyolíssima figura de Bono. El Govern no necessita exagerar el fred per justificar la precarietat de la collita.

This work is in the public domain

Comentaris

Joan Barril es un podrit
25 gen 2005
Joan Barril: inútil

Joan Barril: farsant

Joan Barril: hipòcrita

Joan Barril: capsigrany
Re: el llop i "la caputxeta"
26 gen 2005
es veritat, el Barril és el que és, un reformista normalet normalet
Re: el llop i "la caputxeta"
26 gen 2005
a mi em sembla una persona que pensa per si mateixa, encara que no combregui necessàriament amb les meves idees. I, per cert, desqualificar algú titllant-lo de reformista, avui dia, fa riure.
Re: el llop i "la caputxeta"
26 gen 2005
No us poseu amb Sant Barril, un dels farts que en il.luminen.
Sindicat