Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Dissidència evangèlica dins l'Església. 2
24 gen 2005
REFLEXIONS D'ESGLÃSIA PLURAL

Tot just acabades les festes de Nadal, tot just renovada la nostra esperança en la plenitud que Déu ens ha promès i que ja es realitza per Jesús, rebem, un cop més, notícies relacionades amb la jerarquia de la nostra Església que ens omplen de pena, de desassossec i de ràbia, perquè no parlen de Jesús, no parlen de l'amor de Déu, no parlen de compromís amb la humanitat i especialment amb els més pobres: perquè no són notícies d'esperança, no són notícies pacificadores, no són notícies alliberadores.

La jerarquia catòlica ha parlat de nou, a Espanya i al Brasil, per fer sentir una veu que fomenta la discòrdia i que s'alça fruit d'interessos inconfessables, una veu rancuniosa, una veu que, en lloc de procurar la pau i la concòrdia, sembla que inciti a la disputa i que busqui afavorir les opcions polítiques que més la poden beneficiar.

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va fer pública, el dia 7 de gener, una nota de premsa on torna a posar sobre la taula les consideracions que ja va manifestar amb motiu de la «Instrucción Pastoral de Valoración moral del terrorismo en España», del mes de novembre de 2002. Aquest cop, però, només incideix en la part d'aquesta instrucció que parla dels nacionalismes.

L'Esglesia, la seva jerarquia, les diferents entitats, i el conjunt de cristians i cristianes, ja sigui de forma individual o col·lectiva, tenim tot el dret de manifestar la nostra opinió sobre qualsevol tema que afecti la societat, amb els mateixos drets, ni més ni menys, que els de qualsevol ciutadà o entitat que tingui voluntat de participar i d'incidir en la vida social. El que no es pot permetre, ni a l'Església ni a ningú, és que vulgui manipular la realitat i faci manifestacions clarament demagògiques o tendencioses en benefici propi o d'aquells de qui sap que els rebrà. Això és exactament el que ha fet la cúpula dirigent de la CEE amb aquests dos documents sobre el nacionalisme.

El document de l'any 2002 va ser el preu que va pagar la jerarquia eclesiàstica espanyola per comprar els beneficis del Govern del Partit Popular, que es van concretar, entre altres, en el tema de les classes de religió i en tapar l'escàndol de Gescartera; la nota de premsa del 2005 és potser encara més greu, perquè els dirigents de l'episcopat espanyol no tenen cap escrúpol a jugar amb una matèria tan sensible con l'organització territorial i els sentiments nacionals de molta gent, per afegir més llenya al foc i desestabilitzar el Govern socialista. El que l'any 2002 va ser un favor al Govern Aznar, ara, el 2005, és un dard enverinat contra l'actual Govern, amb la intenció d'afavorir el retorn del PP al Govern de l'Estat i, consegüentment, recobrar els privilegis que havia aconseguit mitjançant un esgarrifós servilisme. D'això se'n diu actuar com un poder fàctic.
Per sort, no tots els bisbes són del mateix pal. El de Donosti (Sant Sebastià), Juan María Uriarte, va fer pública, el dia 8 de gener, una nota adreçada a «La comunitat cristiana de Guipuzkoa», en què s'expresa com un veritable pastor de la seva Església i rebutja la nota de premsa de la CEE. En la mateixa línia, el bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera va fer unes declaracions en què donava suport a Mons. Uriarte i també es distanciava de l'esmentada nota oficial dels bisbes espanyols. Ben segur que els fidels de tot Catalunya li agraïm que s'hagi manifestat com ho ha fet, perquè generalment ens sentim molt abandonats, des de fa molts anys, per la majoria dels altres bisbes catalans a qui la «prudència» fa que no s'atreveixin a dissentir públicament. Dissortada «prudència», que escanya l'Esperit i es converteix en còmplice de tantes maldats i malmet tantes esperances.

Tot i que a hores d'ara pot semblar fora de lloc, creiem que és imprescindible una nota de la Tarraconense distanciant-se de la que ha fet la CEE i defensant el dret que té tot poble, també el català i el basc, d'escollir i gestionar el seu futur, amb llibertat, democràticament, solidàriament i pacíficament. Tampoc estaria de més defensar el bisbe Uriarte.

Per part dels fidels catalans, potser ja és hora de dir-los ben clarament, als bisbes espanyols, que l'Església catalana vol reafirmar la seva identitat, que no volem estar tutelats pels dirigents d'una entitat que representa la línia d'església més tronada, més fanàtica, més irracional i més nacionalespanyola. Que per impulsar la fe en el nostre país necessitem unes estructures que connectin amb la realitat que es viu, que necessitem uns bisbes que vetllin pel seu poble i que això no serà possible mentre estiguin pendents de les instruccions de Madrid i no assumeixin i defensin davant Roma l'autonomia de cada església diocesana en sintonia amb el Concili Vaticà II.

Necessitem un finançament just, que ens permeti rellançar les nostres activitats pastorals, i no patir les estretors d'un sistema que, gestionat per la CEE, ens penalitza de forma sagnant. En definitiva, volem una Conferència Episcopal Catalana, i mentre això no sigui possible, els nostres bisbes han de distanciar-se tan com puguin d'aquesta línia perversa que s'impulsa des de Madrid, han de protestar enèrgicament pels continguts i estil de la COPE i trencar els lligams que encara hi puguin tenir, i han de treballar decididament per la cohesió de les diòcesis catalanes.

Església Plural


NOTA LLEGIDA EN UNA PARRÃQUIA DE BARCELONA
EN ACABAR LA MISSA
ELS DIES 8 i 9 DE GENER DE 2005

El clima polític a lâEstat espanyol, aquests darrers dies, sâha enrarit bastant. Hi ha hagut declaracions i veus dâalarma a càrrec de persones i de partits polítics. Les notícies dâahir i els diaris dâavui donen fe també dâuna nota de la Conferència Episcopal Espanyola, que sâafegeix a determinada campanya en ocasió dâuna opció política. Perfectament legítim que els bisbes puguin opinar sobre qüestions opinables. Però no consta que la Conferència Episcopal sâhagi reunit aquests últims dies; per tant, lâopinió dâuns bisbes no deu ser lâopinió de la Conferència Episcopal. Això, dâentrada.

Però, amb el mateix dret que els bisbes, altres ciutadans també poden opinar i no necessàriament en el mateix sentit que els bisbes. I els catòlics igualment podem tenir criteris diferents, no cal dir, en tot allò que no afecta el nucli de la fe i dels valors evangèlics. Són molts âsom moltsâ els qui pensem que aquestes declaracions no eren oportunes ni pel to, ni pel contingut, ni pel moment. Pensem que aquestes declaracions haurien hagut de tenir, en cas de fer-se, un to pacificador, que asserenés els ànims dels partidaris de les diverses posicions, i exhortar al diàleg. En una societat democràtica, el diàleg sempre és fonamental. I ningú no pot tenir la pretensió de tenir tota la raó i la veritat. Ni jo tampoc. Per tant, si algú pensa que jo, ara, no hauria hagut de dir res, està en el seu dret de creure-ho així. Però avui, a mi, em consta que hi ha moltes persones, creients i no creients, que sâhan sentit profundament molestes per aquestes declaracions. No crec que sâhagin dâentendre com a doctrina de la Santa Església.

Fa dos anys âel novembre del 2002â un altre document sobre temes semblants, aquest sí de la Conferència Episcopal, va crear malestar, i malestar dins de la mateixa Conferència. Consta que bastants bisbes no hi van estar dâacord i van votar en contra, dâaltres es van abstenir i dâaltres es van absentar per no haver de dir ni blanc ni negre. Aquest document va ser analitzat atentament per experts i les seves observacions van ser publicades en un llibre amb un pròleg dâun bisbe amb nom i cognoms. I fèiem notar que alguns dels plantejaments del document episcopal no quadraven massa bé amb la doctrina oficial de lâEsglésia sobre temes socials i criteris polítics de lâordenament de la societat, segons doctrina dels papes Pius XII, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, comunament acceptada.

Vull dir, en últim terme, que molts, dins la comunitat eclesial, ens desmarquem de certs plantejaments i dâaquestes declaracions.


A LA COMUNIDAD CRISTIANA DE GIPUZKOA
He aquí la carta preparada por Juan María Uriarte, obispo de San Sebastián, a la comunidad cristiana de Gipuzkoa:

Una Nota de Prensa de la Oficina de Información de la Conferencia Episcopal Española terció ayer, 7 de enero, en el fuerte debate político y social en torno a la «Propuesta de Estatuto Político de la Comunidad de Euskadi», aprobada por el Parlamento Vasco el pasado 30 de diciembre.
La Nota en cuestión recoge afirmaciones que en noviembre de 2002 fueron vivamente debatidas en el aula de la Conferencia Episcopal Española y mayoritariamente aprobadas por los obispos. Las reacciones encontradas y la preocupación y la perplejidad que tales afirmaciones suscitaron me obligó a escribir a mis diocesanos una carta que pretendía ser aclaratoria y serenante. Por las mismas razones hoy me veo obligado a transmitiros un mensaje análogo.

1. No considero propio de mi misión episcopal delimitar la naturaleza ni el alcance jurídico y político de la Propuesta aprobada por el Parlamento. Expertos en Derecho Político discuten incansablemente sobre tales extremos. En consecuencia no tengo motivos suficientes para emitir sobre el texto aprobado una valoración moral que comprometa la autoridad de la Iglesia.

2. Para que podamos formarnos un juicio ético sensato y cristiano me parece necesario recordar un criterio moral de carácter general que, junto con los obispos de esta Comunidad Autónoma, formulé en mayo de 2002: «Mientras [los modelos políticos] respeten los derechos humanos y se implanten y mantengan dentro de cauces pacíficos y democráticos, la Iglesia no puede ni sancionarlos como exigencia de la ética ni excluirlos en nombre de ésta. En consecuencia, ni la aspiración soberanista, ni la adhesión a un mayor o menor autogobierno, ni la preferencia por una integración más o menos estrecha en el Estado español, son, en principio, para la Iglesia "dogmas políticos" que requieran un asentimiento incondicionado». («Preparar la Paz», n. 6).

3. En este mismo documento escribíamos: «Todos los sondeos revelan con obstinada estabilidad la coexistencia (entre nosotros) de identidades nacionales total o parcialmente contrapuestas y a veces conflictivas... Esta pluralidad conflictiva de identidades está reclamando el hallazgo de una fórmula de convivencia en la que cada uno de los grupos modere sus legítimas aspiraciones políticas en aras de una paz social que es un valor notablemente más precioso y necesario que el imposible cumplimiento de todas las aspiraciones de todos los grupos» (ib., n. 5).

4. A la luz de los criterios expuestos en los números 2 y 3 de esta Carta, todos los ciudadanos católicos están llamados a elaborar de manera adulta, sin proteccionismos ni intervencionismos eclesiales, sus propias opciones políticas. Les será necesario analizar cuidadosamente la situación real, examinar la licitud de los objetivos buscados y medios utilizados y sopesar las consecuencias previsibles de la aplicación de los diferentes modelos. Siempre habrán de tener en su punto de mira el objetivo superior de la paz y la reconciliación de nuestra sociedad.

5. El capítulo de la Instrucción Pastoral de la Conferencia, condensado en la Nota de la Oficina de Prensa no es, en sí mismo, vinculante para la formación del criterio moral de la comunidad católica guipuzcoana, puesto que es un escrito pastoral, no un documento doctrinal aprobado unánimemente por los obispos ni ratificado por la Santa Sede. En la materia que nos ocupa, las orientaciones formuladas en esta Carta son hoy y aquí magisterio auténtico del Obispo de San Sebastián, al servicio de la comunidad católica guipuzcoana.

Donostia, 8 de enero de 2005
+Juan María Uriarte
Obispo de San Sebastián


EL OBISPO CARRERA ALABA A URIARTE Y APUESTA PORQUE LA IGLESIA NO ENTRE EN POLÃ?TICA
Oriol Domingo, «La Vanguardia», 11/01/2005

El obispo auxiliar de Barcelona y el de más edad de los obispos en activo en Catalunya, Joan Carrera, considera que los prelados se tendrían que retirar al terreno episcopal que les es propio. Así se expresó ayer en relación a la polémica generada por la nota de la Conferencia Episcopal Española (CEE) divulgada el pasado viernes sobre la Propuesta de Estatuto Político de la Comunidad de Euskadi o plan Ibarretxe.

Esta cuestión le fue planteada a Joan Carrera âhombre de confianza del arzobispo Lluís Martínez Sistach, que esta semana se encuentra de ejercicios espirituales con numerosos obispos en Pozuelo de Alarcónâ en una tertulia en «Ràdio Estel», vinculada al episcopado catalán. Carrera afirmó: «Sería mejor que nosotros, los obispos, nos retiráramos a nuestro terreno, que es el de los principios, las orientaciones de fondo, la exhortación a la cordialidad de todos, buscando los caminos del entendimiento y sin contribuir a acentuar los apasionamientos». Añadió: «Supongo que todos lo queremos hacer así, pero lo que pasa es que a la hora de realizarlo, según los ambientes y maneras de pensar, nos sale bastante mal. Lo tendríamos que mejorar. Ocurre que en este país todo el mundo es un poco anticlerical, pero también se es partidario de que la Iglesia se pronuncie a favor de uno. Pero el país es diverso y no se puede reducir a la heterogeneidad. Lo que en unas partes del país alegra, en otras irrita».

En todo caso, el obispo Carrera tuvo palabras de apoyo hacia el obispo de San Sebastián, Juan María Uriarte. «Las declaraciones del obispo Uriarte son ponderadas. Ãl es un hombre ponderado y que no se precipita. Siempre está disponible en todas las situaciones para actuar en favor de la paz y del entendimiento. Unos están entusiasmados con él y otros se sienten indignados. Es inevitable». Uriarte, en efecto, se ha desmarcado de la nota del Episcopado español al argumentar que «no es vinculante para la formación del criterio moral de la comunidad católica, ya que no se trata de un documento doctrinal».

El hecho es que el comunicado episcopal del viernes no es ninguna de las figuras jurídicas previstas en los estatutos de la CEE (declaración doctrinal, decreto general, instrucción pastoral), que haya pasado por alguno de los órganos del Episcopado. Así, según consta en la página web de la CEE, dicho comunicado es una «nota de prensa», que trascribe algunos párrafos de la instrucción pastoral «Valoración moral del terrorismo en España, de sus causas y de sus consecuencias», que fue aprobada en noviembre del año 2002 con fuertes tensiones en el propio Episcopado.

This work is in the public domain
Sindicat