|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : amèrica llatina |
|
Entrevista a Elisa LandÃn "No li tenim por a la paraula revolució, perqué vol dir canvi"
|
|
|
per inter-nos |
22 gen 2005
|
|
Elisa Landín és membre la l’Associació Madres de la Plaza de Mayo des de fa 27 anys. Com tants altres familiars va patir la repressió de la cruel dictadura militar de Videla a l’Argentina dells anys 70. Cada dijous de la setmana a les 15:30h, des de fa 27 anys, les mares es manifesten a la Plaça de Mayo a Buenos Aires, front a La Casa Rosada, on es troben els alts càrrecs del govern argentí. |
LUCAS MARCO Buenos Aires
Quina ha estat l'activitat de Las Madres en els últims temps?
Des de l'any 2000 hem creat la Universitat Popular de Las Madres, perquè li estem donant molta importà ncia a l'educació. Els pobles quan són instruïts, ningú no els pot sotmetre. A l’Amèrica Llatina, dissortà dament, els pobles més ignorants estan arrasats; i volem alçar l'educació com a primer objectiu dels nostres fills: això volien ells, que tots tinguessen accés a l'educació, a la salut, a lhabitatge. Són els drets humans primordials i a això estem abocades les mares; no volem que els xiquets mengen del fem, no són nens del carrer, nasqueren de pare i de mare, volem que mengen a les seues cases amb els seus pares. Per tant hem creat el café literari, la llibreria, la biblioteca, i sobretot la Universitat Popular. Volem que els alumnes que isquen de la nostra universitat transmeten el que aprengueren a altres; el súmmum seria com a Cuba... (rialles)
Com s'organitza la Universitat?
Bo, t'explique... Creà rem el café literari perquè els jóvens tinguessen un lloc on reunir-se. Els nostres fills es reunien a casa de les seues famÃlies o en un café, discutien, parlaven, investigaven... Ara els jóvens, si tenen treball, n'han de tenir compte, no tenen temps de planificar el seu futur. I els que no tenen treball, creuen que poden pensar en un futur si no tenen present? Aleshores els hem donat aquesta facilitat del café literari, perquè és reunesquen, perquè investiguen, lligen textos, revistes antigues; puguen anar investigant la història. El més important és que la gent conega la història, conega la seua geografia, perquè quan coneixes la teua terra, aprens a conservar-la i la conserves, i la protegeixes, i te l'estimes, sobretot. Això és el que volien els nostres fills. No hem seguit les seues iniciatives ideològiques, els seus objectius sÃ; Las Madres fem polÃtica, però no partidista. Per això hem creat la Universitat. En veure que feiem seminaris al café literari, hi havia tanta gent, que la classe intel·lectual d'esquerra, per descomptat, digué, "per què no crear una universitat?". A això estem abocades. Tenim 1.500 alumnes des de l'any 2000, és pluralista perquè els professors, també d'esquerres, és clar, no tenen una sola tendència com a la universitat estatal. A mes és atÃpica, els alumnes no necessiten tindre tÃtols, sols saber llegir i escriure i, sens dubte, tenir coneixements ... Les carreres duren tres anys, tenim educació popular, drets humans, cooperativisme, història de les mares i psicologia social. Hi ha una prova d'avaluació molt exhaustiva, de manera que no hages perdut els tres anys. També tenim altres tallers com ara teatre, cinema, fotografia, disseny grà fic, matèries plà stiques, un grup d'art molt bonic... Les mares tenim un café literari, que totes déiem que no sabÃem escriure, però davant el full blanc tréiem quelcom... Traguérem un llibre, “El corazón de la escrituraâ€? (Ed. asoc. Madres de la Pl. de Mayo, BBAA, 1997). Tenim conveni amb diverses universitats del nostre paÃs, de Brasil, i d’Espanya (Universitat de Salamanca).
Després de quasi 30 anys de lluita, quins són actualment els objectius de Las Madres?
No volem que els jóvens continuen buscant els assassins dels nostres fills, estem en quelcom més constructiu que la recerca d'assassins, contentes del que fem. Tenim capacitat per a 4.000 persones en els nostres congressos, és molt interessant i fixa't que els mitjans nostres ho cobreixen tot, no hi ha publicitat, però no importa, la publicitat es fa per internet, i va venint la gent... Quan nosaltres començà rem en aquesta plaça, no sabÃem fer un habeas corpus, no sabÃem manejar-nos, no obstant ho vam aprendre, però tenim un objectiu: aparició amb vida que no és una utopia. Els nostres fills no apareixeran, però viuen en l'à nima del poble. Els militars que viuen estan soterrats per sempre perquè són assassins.
Com veieu que han evolucionat les investigacions sobre les agressions als drets humans durant la dictadura a Argentina?
Ens han agredit salvatgement perquè ens van llevar el mes bell que tenÃem, els nostres fills. Però nosaltres no busquem cadà vers, els nostres fills van caure amb els nostres companys i ahà estan. Ningú et pot dir per un osset que és tal i tal... Els drets humans... en el nostre paÃs, els diners han comprat els drets humans. Les mares han cobrat per la mort dels seus fills, els exiliats estan cobrant pels seus exilis, els presos polÃtics estan cobrant per haver estat presos... És vergonyós. Això és tendir-li un xec en blanc al govern. Per què volen que cobrem? Per a traure'ns de la plaça. Acà estarem fins que no tinguem un granet més de vida. Mentre hi haja un mocador, estarem Las Madres. Els drets humans es venen, es compren, i les mares no ens venem, ni venem la sang dels nostres fills. Tenim dignitat, la dignitat en la lluita. Estem convençudes del que fem, cada vegada ens estimem més els nostres fills i per això els reivindiquem com a revolucionaris. No li tenim por a la paraula revolució. Revolució és un canvi, si no estarÃem en 1810 encara i dependrÃem d'Espanya, encara que ara també depenem d'Espanya... (rialles)
Ha eixit en premsa la notÃcia sobre "l'informe històric" publicat a Xile amb testimonis dels 35.000 represaliats polÃtics. Quina és la vostra opinió sobre els drets humans a Xile?
És el mateix que passà acÃ. Els militars estaven tan ofegats que van eixir a dir el que havien fet. No ens serveix, estimats, aquest mea culpa. L'església va ser culpable també. AcÃ, en el nostre paÃs no van ser només els militars que són molt ignorants, l'església va ser culpable. Ens tancà les portes i féu costat als militars, va beneir les armes i visità els camps de concentració. Sabien bé el que passava, la nostra església és molt conservadora.
Com s'explica que no existesca un fort liderat a Xile, com les mares acà a Argentina, en l'à mbit dels drets humans?
Perquè ells van donar per morts els seus fills. En canvi, nosaltres no hem donat per morts els nostres fills. A ells els ve bé que la gent cobre [en referència a les indemnitzacions que els governs proposen a les vÃctimes de les dictadures] perquè volen llavar-se les mans; no és fà cil amagar 30.000 cadà vers; els van tirar al mar, els van tirar a les carreteres, van fer de tot.
Quina és la vostra actitud enfront de la crisi que se succeïx a Argentina des del 2001 i enfront dels nous moviments socials que d'ella naixen?
Vam tindre un despertar en la gent. La gent isqué al carrer, les assemblees van ser belles, van eixir amb perols... Quan els polÃtics es van ficar a les assemblees, van acabar amb tot. Estes noves representacions populars, com els piqueteros, són bones. La gent ha de participar i ha de doldre-li també el que esta succeint; perquè si tots ens quedem a casa, pareix que res ens importa, estarÃem indiferents. Almenys hem vist que el que nosaltres inicià rem en eixir al carrer ha servit d’exemple i això és l'important.
Estem també amb la gent que lluita per defendre el seu lloc de treball: hi ha 150 fà briques recuperades, i Zanon n'és un exemple nostre, és una cerà mica de Neuquen que fins i tot s’està exportant a Cuba... És molt important. Hi treballen 800 persones, tots cobren igual, i alguns han preferit cobrar menys perquè ingressen més persones. És la solidaritat que tenien els nostres fills.
Esteu plantejant i reivindicant que el govern no pague el deute extern.
El deute extern no el vam contraure nosaltres, el van contraure els militars per a ells, per a les seues butxaques, perquè acà no es van fer ni carreteres, ni camins, ni res... A més, aquest deute l'hem pagat moltes vegades ja... Estem pagant interessos. Tot Llatinoamèrica s'hauria d'oposar al pagament! Estats Units està vivint d'aquest deute.
Per a finalitzar, quines són les perspectives de futur, els nous projectes de las madres de la plaza de Mayo?
Els projectes són sempre educacionals. Volem que els xiquets mengen a les seues cases com t’he dit abans. Que els xiquets vagen a escola a aprendre i no a menjar. Això és el que volem.
+info: www.madres.org |
Mira també:
http://www.lavanc.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Entrevista a Elisa LandÃn "No li tenim por a la paraula revolució, perqué vol dir canvi"
|
per laurixy
no_men_recordu@hotmail.com |
08 mar 2006
|
|
pos no ta mal pero es lo k toka!! xada uno tiene surte de nacer en païses ricos i aotros en paises pobres! i es lo k ay se siente! |
|
|
