Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Una altra Constitució contra el poble català? (article Opinió - J. A. Vilalta)
20 gen 2005
Una altra Constitució contra el poble català? (article Opinió - J. A. Vilalta)

El tema de la llengua ha tingut i té, al nostre país, un paper destacat en el debat sobre la Constitució Europea, fins al punt de que algunes forces polítiques condicionen el seu vot en el proper referèndum de ratificació del tractat de la Unió a un suposat âreconeixement europeuâ? del català, ni que sigui com a llengua de tercera divisió. Ãs que potser la qüestió lingüística és la única que ens afecta als catalanets i catalanetes de tot el text constitucional? Lâoficialitat del català a Europa repercutiria en la normalització lingüística al nostre propi país? Es tracta només dâuna qüestió âidentitàriaâ? o, pel contrari, té transcendència en altres àmbits?

El fet que la nostra llengua no tingui el mateix tractament que llengües amb un nombre similar de parlants europeus (com el grec, el suec, el txec o el portuguès) o notablement inferior (com el finès, el danès, lâeslovè, lâeslovac, el lituà, el letó, lâestonià, lâirlandès o el maltès) és només un exponent de que les nacions sense estat, com els Països Catalans, no pinten res en lâactual Unió Europea dels estats. Cal no confondre causa i conseqüència; de la mateixa manera que no fa fred perquè el termòmetre de la plaça marqui sis graus negatius sinó que és al revés, que el termòmetre marca valors sota zero perquè fa un fred que pela, la Unió Europea no és que ens tingui com un zero a lâesquerra perquè no ens reconeix lâoficialitat del català, sinó que no ens reconeix la llengua perquè en aquesta Europa âdels vint-i-cincâ?qui no té estat no hi és comptat. Lâexemple més evident dâaquesta situació és el maltès, reconegut oficialment malgrat tenir, respecte al català, un pes demogràfic 30 vegades inferior i un àmbit territorial 200 vegades més petit, senzillament perquè Malta és un estat independent i, per tant, disposa de veu i vot als organismes internacionals; i tenir-hi veu pròpia no és una qüestió âidentitàriaâ? o âsimbòlicaâ?, oposada als âtemes socials realment importantsâ?, com volen fer-nos creure alguns suposats progressistes de la pseudoesquerra i el sindicalisme espanyols, sinó que hauria de servir per a defensar-hi els interessos del poble català en tots els àmbits, no només el lingüístic i cultural, sinó també el social, lâecològic i, naturalment, lâeconòmic. Per dir-ho amb un símil futbolístic, la petita Malta pot jugar en totes les competicions internacionals mentre que els Països Catalans sâhan de conformar a jugar, per separat, en categories regionals!

Una bona mostra de fins a quin punt ens permeten expressar la nostra veu dins de la seva Europa varem tenir-la durant la cimera europea celebrada a Barcelona, al març de 2002, durant el semestre en que el führer José Mari va ostentar la presidència de la Unió (òbviament no sotmesa a cap procediment dâelecció democràtica). En aquella cimera van participar-hi els caps dâestat i de govern dels estats membres de la UE, i evidentment, tot i fer-se a la capital catalana, les úniques veus del país que sâhi van poder sentir van ser al carrer, en les nombroses mobilitzacions dutes a terme pels moviments polítics i socials dissidents, rebent les garrotades dels que suposadament ens han de garantir la llibertat i la seguretat! Ara amb la Constitució europea es reconeix encara més explícitament el paper dels estats, de la seva unitat territorial i de la perpetuació de les seves fronteres. Fa quinze anys, des de la ingenuïtat que ens caracteritza, els catalans vèiem amb simpatia lâaccés de les repúbliques bàltiques a la seva independència âfins i tot corrien enganxines amb el lema âJo em sento lituàâ?; avui, en un hipotètic cas en que es produís al nostre país el més mínim avenç cap a la llibertat, Lituània estaria obligada, Constitució europea en mà, a fer costat a Espanya i a França en contra de les reivindicacions catalanes! En canvi cap dâaquests Estats âdemocràticsâ? podria defensar el dret del nostre poble a decidir democràticament el seu futur; la raó és òbvia: ni el tractat europeu, ni les constitucions estatals reconeixen lâexistència del poble català (ni del cors, el basc, el gallec, el sard, el bretó, etc...) i qui no existeix no pot ser subjecte de dret.

A banda de les qüestions específiques de les nacions sense estat, hi molts aspectes que afecten a la totalitat de súbdits de la UE. Lâanomenada Constitució Europea en realitat és un tractat que, tot i que ara se sotmeti a referèndum, ja ha estat signat (a Roma, el 29 dâoctubre de 2004) pels estats integrants de la Unió i que sintetitza en un sol text els acords presos en tractats anteriors (Schengen 1990, Maastricht 1992, Amsterdam 1997, Niça 2001), molts dels quals ja són vigents: els principals càrrecs de les institucions europees no són elegits per sufragi universal sinó per pactes entre estats; el Parlament Europeu, lâúnic òrgan sorgit dâunes eleccions, té molt menys poder que els antidemocràtics Banc Central Europeu, Comissió Europea i Consell de ministres, diluint-se la tradicional separació entre el poder legislatiu i lâexecutiu; es sacralitza un determinat model econòmic convertint en intocable el liberalisme més salvatge, suprimint les fronteres només per al que els convé (tot el territori de la UE és un únic espai per al moviment de mercaderies i capitals, però âcuriosamentâ? els marcs salarials i de drets socials i laborals continuaran sent estatals, facilitant les deslocalitzacions empresarials dins de la mateixa Unió); es fomenta la privatització i el desmantellament dels serveis públics; estableix dues classes de ciutadania i no reconeix la igualtat de drets individuals de tots els ciutadans i ciutadanes, i fins i tot drets reconeguts, ni que només fos teòricament, en constitucions estatals (com el dret a lâhabitatge, a la salut o a un salari digne) ni tant sols són esmentats; fomenta el militarisme i la col·laboració repressiva entre estats, amb la creació de lâAgència Europea de Defensa, lâEuroexèrcit, lâEuropol, lâEurojust, etc...

En resum, per a una danesa, un alemany, una espanyola o un maltès pot haver-hi moltes raons per a votar NO a aquesta presumpta constitució europea, però per a un gal·lès, una occitana, un sard o una catalana nâhi ha moltes més: al cap i a la fi, i com molt bé coincideixen en recordar-nos Zapatero i Rajoy, el tractat europeu pretén perpetuar el sistema polític establert. Un sistema que, per al poble català i atenent-nos a lâetimologia, es pot qualificar de tot menys de democràtic.
Josep A. Vilalta.
Tinent dâalcalde de Torà.
Membre del Secretariat Nacional de la CUP.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una altra Constitució contra el poble català? (article Opinió - J. A. Vilalta)
21 gen 2005
amb aquesta Constitució europea, el català continua sent una llengua de segona categoria. Com els nostres drets.
Aplica-t'ho a tu mateix, troll
22 gen 2005
Aplica-t'ho a tu mateix, troll
Sindicat