|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : altres temes : sexualitats : dones |
|
Les dones diem "no" a la Constitució Europea
|
|
|
per Campanya de Badalona contra la Constitució Europea |
19 gen 2005
|
|
Des del seu naixement la Unió Europea ha estat un projecte vinculat als interessos de les elits del capital productiu i financer. El seu objectiu mai no ha estat millorar les condicions de vida de les persones. |
|
Des del seu naixement la Unió Europea ha estat un projecte vinculat als interessos de les elits del capital productiu i financer. El seu objectiu mai no ha estat millorar les condicions de vida de les persones.
La Constitució Europea consagra el marc econòmic neoliberal, que és especialment lesiu per a les dones.
En molts aspectes la Constitució suposa una regressió en les conquestes aconseguides grà cies a la lluita de les dones cap a la igualtat.
Les polÃtiques que la Constitució pretén legitimar continuen representant per a les dones la precarització de la vida, un retall de les llibertats, l’aprofundiment en les desigualtats i una garantia de continuïtat per a una organització social patriarcal.
La Constitució Europea reconeix a les persones el “dret a treballar� i “buscar ocupació� (Art. II-15). Identifica treball i ocupació com si fossin la mateixa cosa.
Quan a l’ocupació (treball assalariat), les dones som en la Unió el grup que té més atur, més precarietat i salaris més baixos. A Europa la probresa i l’exclusió social tenen rostre de dona. Els retalls en els serveis social dificultaran encara més l’accés de les dones a l’ocupació.
Aquesta identificació permet ocultar tot el treball no monetitzat, no assalariat i no remunerat que realitzem fonamentalment les dones i que està dirigit a la cura de la vida i de l’existència humana. Es pretén invisibilitzar que la realització d’aquestes tasques és absolutament imprescindible perquè la societat funcioni.
La Constitució reconeix “la llibertat sense cap tipus de trava, al funcionament del mercat� (Art.III-69 i 70). S’obra la porta a les privatitzacions dels serveis públics, als que anomena “serveis d’interès econòmic general� (Art. II-36).Això suposa que els sistemes de protecció i els serveis socials com les pensions, l’educació i la sanitat, passaran a funcionar amb la lògica del mercat. Només qui tingui diners podrà accedir a aquests serveis, la resta de persones quedaran progressivament desprotegides. L’Estat va deixant de banda als col•lectius més dèbils econòmicament, entre ells les dones.
La desprotecció social (cura de la gent gran, malalts ...) recau i recaurà encara més en les famÃlies, i són les dones les encarregades de cobrir la cura que precisa qualsevol persona durant tota la seva vida.
La pèrdua d’ocupació pública que implica el desmantellament dels sistemes de protecció social, repercutirà sobretot en les dones, ja que l’ocupació femenina és fonamentalment en aquests sectors.
El lliure funcionament del mercat amb el consegüent retall de prestacions socials afectarà de ple a les dones que ja suporten, gairebé en exclusiva, tot el treball que suposen les tasques domèstiques.
La Constitució Europea no reconeix la igualtat entre homes i dones com un principi i valor fonamental a respectar, tot i que es reconeix com a valor a fomentar i promoure.
No s’esmenta amb carà cter autònom la prohibició de la discriminació entre homes i dones com es fa amb la discriminació per raó de nacionalitat, realçant la seva importà ncia. En l’art. II-21 “Es prohibeix tota discriminació per raó de sexe, raça, color, orÃgens ètnics o socials, caracterÃstiques genètiques, llengua, religió, opinions polÃtiques...â€? Però no s’especifica a través de que mecanismes es garantirà el compliment d’aquesta prohibició.
No es fa cap al·lusió a qüestions que deriven clarament de la jerarquització dels sexes com és la violència contra les dones, que és la expressió més dura i sagnant de la dominació masclista, que tantes morts i agressions provoca en les dones (primera causa de mort en el món en menors de 44 anys segons dades de la Creu Roja Espanyola). La Constitució es limita a recollir el dret de tota persona a la “integritat fÃsica i psicològica “ i prohibeix “la tortura, les penes i els tractaments inhumans i degradantsâ€? (Art.4)
Pel que fa al dret d’asil, ja no existeixen refugiats dels Estats membre de la Unió Europea ja que es consideren Estats Democrà tics. La fugida d’una dona del seu agressor domèstic en un paÃs de la UE no permetria demanar asil en altre paÃs. Tot això passa en un context de creixents conflictes armats, d’autoritarisme, retallada de llibertats públiques i d’increment de la violència de gènere arreu del món.
La Constitució si defensa vehementment el “dret al matrimoni i a formar una famÃlia...â€?Art II-9 “i a brindar-li proteccióâ€? (Art. II-33). Ignora una realitat social com és la existència d’altres models familiars, dels que moltes dones participem, i que responen a la diversitat en quan a la afectivitat i l’orientació sexual de les persones. La Constitució proposa el manteniment de la famÃlia nuclear i heterosexual com a pilar fonamental de l’organització social a Europa, oblidant que aquest model sovint dóna cobertura als maltractaments, ja que és en el marc familiar on es produeixen fonamentalment les agressions a les dones.
La Constitució no reconeix del dret al divorci ni la llibertat de poder avortar. No reconeix les dones com a subjectes amb dret a decidir sobre les seves relacions afectives i la seva capacitat reproductiva. El no reconeixement del dret a l’avortament pot implicar canvis legals tant en els països que tenen una normativa al respecte com en les que no.
Aquestes omissions responen al gran pes concedit a les esglésies. A l’Art.I.51 s’estableix “En reconeixement a la seva aportació especÃfica, la UE mantindrà un dià leg obert, transparent i regular amb dites esglésiesâ€?. Al Preà mbul de l’esborrany figurava el reconeixement a “l’herència religiosa europeaâ€?. Una herència farcida de morts i tortures en nom de guerres religioses, Creuades, Santa Inquisició... i que representa els valors més rancis i més ofensius per a la dignitat i els drets de les dones; són els valors del patriarcat, del masclisme, de la subordinació de les dones als homes.
El principi de laïcitat queda exclòs de la Constitució. Per contra s’institucionalitza la ingerència de les esglésies en les qüestions públiques, posant-les al mateix nivell que les organitzacions representatives de la societat civil (Art.I-46)
Per a les dones això significa un atemptat contra el dret a decidir sobre la nostra vida, la igualtat entre sexes, el divorci, l’avortament, els anticonceptius (inclòs el preservatiu en la lluita contra la SIDA), els drets dels homosexuals i lesbianes i en definitiva un clar retrocés de les llibertats conquerides pel moviment feminista i altres moviments socials.
En resum, en aquest context neoliberal, la majoria de les dones, al costat de la població immigrant, resultem les pitjor malparades, ja que són les principals afectades per l’atur, per la precarietat laboral (treball a temps parcial, treball clandestà i submergit...); pel desmantellament dels serveis públics i les prestacions socials, cosa que augmenta la cà rrega de les dones en les tasques reproductives; per les situacions de pobresa que ens fan més vulnerables a la violència i ens aboquen a feines similars a l’esclavatge; en tant que assistim a polÃtiques d’impuls a la maternitat, de tornada a la llar, de enaltiment de la famÃlia. En definitiva és una Constitució elaborada per apuntalar el sistema patriarcal i suposa una reducció dels Drets Humans i en concret dels drets de les dones.
Aquestes són raons més que suficients perquè totes les dones diguem NO a aquesta Constitució Europea.
Campanyanobadalona ARROBA moviments.net |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiesweb_180105.htm
|
This work is in the public domain |
|
Les raons del "No" a Badalona
|
|
per badalonina |
19 gen 2005
|
|
Rbla. Sant Joan 59-77 |
|
Re: Les dones diem "no" a la Constitució Europea
|
|
per jo, mi, me, myself |
19 gen 2005
|
Les dones? sí, és clar, i la classe obrera en massa també votarà no...
Tant de bo les coses fossin com ens agrada imaginar, però mentrestant, una mica d'humilitat. eh? |
|
Re: Les dones diem "no" a la Constitució Europea
|
|
per josep |
19 gen 2005
|
Crec que està clar que quan es diu "les dones" vol dir que es un manifest de dones de la campanya, és a dir, un manifest anti-constitució europea des de un punt de vista feminista. Res més. També es diu "als països catalans diem no" i dubto molt que hi guanyi el no.
Són maneres de fer política... |
|
Re: Les dones diem "no" a la Constitució Europea
|
|
per Mossen Sectari |
09 feb 2005
|
Ai, ai ai que s'ens veu el llautó: el que ha fet la pàgina que ho corregeixi, que no veieu que els revolucionaris de veritat no ho fan això de possar a "les dones per separat".
Apa, deprès a confessió o a tres xerrades de Mossen Oliveres. Les xerrades valen mentre no es cel.lebri el proper FSM: el FSMed es nomès per pecats de poca importància.
Digeu us lloem senyor. Digueu No. Al món nomès hem de manar nosaltres amb l'ajuda de Bush i de nostre senyor. |
