|
|
|
Notícies :: guerra |
|
ABU GRAIB, Alfons Quintà
|
|
|
per Antiterrorista |
18 gen 2005
|
|
|
E l primer soldat torturador d'Abu Graib que ha estat condemnat ha rebut el que es mereixia. Només cal lamentar que el jurat no hagi fet cas del tot al fiscal. En comptes dels deu anys de presó a què ha estat condemnat es mereixia els quinze reclamats.
No cal citar l'admirat Cesare Beccaria, per afirmar que les penes han de correspondre al mal causat pel delicte, que, en el cas dels torturadors d'Abu Graib, va ser immens.
També han de ser valorades en funció de l'actitud del delinqüent. Després dels fets, l'ara justament condemnat no ha fet res que porti a trobar algun atenuant.
Ha passat més aviat el contrari. Seguint un model en el qual es pot incloure els pitjors criminals, va amenaçar de posar un ventilador davant de la porqueria, per així esquitxar tothom.
Ha estat un foc d'encenalls. Ha quedat clar que ningú no havia ordenat que es torturés. Els autors, que ara han començat a ser jutjats, van prendre la iniciativa de cometre els seus delictes. No hi ha inductors per damunt d'ells, però sí que alguns dels seus superiors hauran de ser castigats per no ser capaços d'evitar-ho.
Tots aquells que, sobretot a França i a casa nostra, es van fer farts d'afirmar que la tortura duta a terme a Abu Graib corresponia a una política deliberada de l'administració nord-americana, ara haurien de dir alguna cosa. Però no ho faran.
Pel que fa a les TV de França, la primera condemna ha estat objecte d'uns pocs segons d'informació, seguits de llargues declaracions de la mare del condemnat dient que la culpa s'havia de cercar més amunt. Ai las, el judici, dut a terme amb totes les garanties, ha acreditat exactament el contrari. Però això es calla.
Quan es tracta els torturadors en funció de la pròpia posició política, ja està tot dit. El retrat ideològic és perfecte.
A més, fer-ho a França requereix especials dosis de cinisme. En la guerra d'Algèria, i en les guerres colonials franceses, la tortura va ser usada seguint ordres de tota mena de governs. A més, sempre hi va haver amnisties que van impedir, sota pena de condemnes judicials, que tan sols es pogués informar que algú havia torturat. El diari Libération va afirmar (perquè era cert) que el dirigent feixista Le Pen havia torturat, quan era militar. Per això va ser condemnat, el diari, no pas Le Pen. Barbaritats així són inimaginables als Estats Units.
Avui 18-01-2004 |
This work is in the public domain |
|
Re: ABU GRAIB, Alfons Quintà
|
|
per curiós |
18 gen 2005
|
L'ultraliberal del quintà sempre acaba parlant de França
no tinc cap simpatia pels jacobins, però aquest tarat és obsessiu; la seva frustració és no ser anglosaxó |
|
Re: ABU GRAIB, Alfons Quintà
|
|
per fuig d'aqui |
19 gen 2005
|
|
aquest en gris tambe!! |
