Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Parlament de Toni Infante en l’acte dels vint anys de l’MDT
17 gen 2005
Parlament de Toni Infante en lâacte dels vint anys de lâMDT
Salut, visca la terra! Bona nit companys i companyes!
Després de la presentació, a vore què dius, no? I, dissortadament, el primer que he de dir és que en aquest país, encara, a qualsevol feixista li costa tres mil euros assassinar un ciutadà! Ahir va morir un company, al qual, després dâestar mesos en coma, apunyalat lâagost per un feixista, amb les connexions de tots els feixistes, amb el vist-i-plau de tots els feixistes, li quedava encara molt per dir i per lluitar.

Nosaltres, és veritat, som un poble que portem molt de temps lluitant. I el que queda! Però, la veritat, en aquests moments hem de recordar-nos dâaltres pobles: del poble iraquià, que està resistint; del poble txetxè; del Front Polisari; i de tants i tants altres com el poble basc, el poble gallec, el poble canari. Eixos, cadascú, en cada situació donen el millor que tenen. Igual que nosaltres estem obligats a donar el millor que tenim en cada moment.

Vos porte una salutació dâun amic nostre, també, que ha estat a punt de vindre, però per un problema de darrera hora no ha pogut: en Guillem Agulló, que sabeu que li van assassinar fa 11 anys el seu fill.

Bé, en Carles Castellanos en la seua intervenció situava els eixos fonamentals de lâactivitat política del nostre moviment per al futur immediat. Parlava dâunitat, parlava dâacció política i parlava de lluita ideològica. Una de les funcions bàsiques de tota organització revolucionària és la transmissió depurada de les experiències de lluites prèvies. No es pot construir cap proposta, cap proposta emancipadora, sense el bagatge intergeneracional.

Recentment, diverses organitzacions, algunes de les quals esteu aquí representades, molt properes a nosaltres, han realitzat les seues assemblees, els seus congressos nacionals. I, a tenor de les resolucions que han fet públiques, reflectien a la seua forma de vore, la situació que tenim el poble català a hores dâara. I també marcaren unes línies dâactuació que cregueren importants.

La Intersindical-CSC va manifestar la voluntat de convertir-se en el referent sindical dels Països Catalans, molt recentment. I nosaltres, açò ho celebrem. Hui mateixa està celebrant-se a la ciutat de València el cinquè congrés dâun altre sindicat: la COS, la Coordinadora Obrera Sindical. Però també hem de recordar que lâafiliació sindical dels i les independentistes es troba a hores dâara dispersa en no menys de cinc sindicats.

El sindicat dâestudiants CEPC ha debatut també a lâoctubre a Elx i ha aprovat els seus eixos de treball per a aquest any: la lluita antipatriarcal, lâespai europeu dâensenyament superior, el quart congrés de filologia catalana. I, sobretot, el procés de confluència que han iniciat amb lâAlternativa Estel, cosa que nosaltres valorem positivament.

Lâorganització del jovent revolucionari Maulets ha tancat recentment també la seua assemblea fent una crida a la unitat de lâEsquerra Independentista, al reforçament de les Candidatures dâUnitat Popular (CUP), i situant la defensa del territori com a eix de la seua intervenció política.

Alguns o algunes han volgut llegir en la resolució final dâaquesta assemblea de Maulets una voluntat limitadora del treball de les CUP simplement a nivell municipal. Més enllà de lâàmbit dâintervenció política de les CUP, el que cal organitzar a hores dâara és que, igual que als inicis del capitalisme, les fàbriques, les factories, les posaven més enllà dels pobles per a trencar el control dels gremis; a hores dâara lâurbanisme, la forma de viure en les ciutats no està condicionada a soles per la gent que vivim i treballem a les ciutats. Està condicionada per la construcció dâautopistes, de trens dâalta velocitat, de ports i aeroports, dâuna política turística impressionantment agressiva. I açò sols podem combatre-ho més enllà dels pobles, amb una coordinació a nivell de tot el país.

Una altra organització que ha fet recentment la seua assemblea ha sigut Endavant-OSAN, que va donar suport al conjunt de xarxes de resposta que sâestan estenent pertot el nostre territori. I, aviat, segons ens han comunicat, donaran a conèixer les seues ponències i línies de treball.

Totes aquestes organitzacions han volgut respondre, casdascuna a la seua forma, a la seua manera, una pregunta que els i les revolucionàries, els i les independentistes, els i les marxistes ens fem sempre: què fer? Nosaltres, des del Moviment de Defensa de la Terra, també ho anem a intentar els propers mesos, en la nostra novena assemblea que farem properament a València. El âquè fer?â? es converteix així en una mena de recerca de la pedra filosofal. Ja Lenin hi va respondre en un conegut llibre que, a més a més, era la continuació dâun opuscle previ que es deia Per on començar?

I no, no es tracta de començar de zero. Mai és començar de zero. Tenim per davant de nosaltres un món per guanyar. Sí, però darrere tenim un munt dâexperiències, de lluites, de bagatge teòric, dâacumulació, que és un patrimoni que no és de ningú i és de tots i totes nosaltres, que és nostre. I que nosaltres, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), el fem propi.

Parlava en Carles de la necessitat de la lluita ideològica. Si mirem més enllà de nosaltres, el món apareix com a caòtic: ja sâencarreguen els mitjans de comunicació que ho semble. Les guerres imperialistes ens recorden âsi no caiem en el parany de Hobbes dâallò que lâhome és el llop per a lâhomeâ que estes formen part del codi genètic del capitalisme. Que el masclisme més feroç i el patriarcalisme, conjuntament amb la destrucció sistemàtica de la natura, i conjuntament amb lâexplotació dels i les treballadores, són consubstancials al capitalisme. Però també els genocidis i les dominacions dâunes nacions per altres han sigut i són ferramentes imprescindibles en la construcció i expansió del sistema capitalista mundial.

El capitalisme és un sistema totalitzador. No és que haja inventat totes les formes dâexplotació. Lâexplotació de la natura era prèvia, lâexplotació de la dona per lâhome també, el patriarcalisme també, tantes coses⦠El que sí que ha fet el capitalisme ha sigut subsumir totes les formes prèvies de dominació, dâespoliació, dâopressió, i amplificar-les.

El capitalisme és una manera de producció i de reproducció, això ho sabeu tots i totes. Però no solament produix plusvàlua o mercaderies. Produix sobretot violència sistemàtica, produix hegemonia social. I una cosa que és molt important sobretot per a respondre a la pregunta: âPer què costa tant de derribar-lo?â?. I és que produix subjectivitat.

El capital no és una cosa, no és una suma de factors de producció. Ãs, sobretot, un factor de relació social, perquè en un pol estan amos dels diners i dels mitjans de comunicació, i en lâaltre pol estem tots i totes nosaltres. Hem dâentendre que la societat capitalista està basada en el mercat, i que els i les treballadores que produïm els productes que van al mercat no controlem açò. I no controlem les relacions socials a partir dâeixa intervenció en el mercat. I açò produix alienació.

Ja sabem, alienació, o inversió de les coses. On les coses valen cada vegada més que les persones. Però també produix fetitxisme, aquell procés dâinversió pel qual els éssers humans cada vegada semblem més a coses. I les coses semblen cada vegada com més humanes. Abans, quan anaves a treballar en una empresa, hi havia un cap de personal. Ara vas i hi ha un responsable de recursos humans. Hem deixat de ser treballadores i treballadors: ara som ârecursosâ?. I les coses sembla que tinguen vida pròpia: âHa pujat el dòlar; està sa lâeuro; la borsa es manté fortaâ?. Eixe és un procés de fetitxisme.

Cal recordar, però, que sempre i en tots els casos, el creixement i lâacumulació del valor del capital sâorigina en lâexplotació del treball. Però no solament en la producció i en lâexplotació del treball que fem en les fàbriques, en les empreses, en les oficines, en el comerç, en lâhosteleria i ens tants de llocs. El treball que es realitza en la llar perquè cada treballador i treballadora lâendemà puga anar a treballar, puga menjar, puga viure, puga dormir, el treball que es diu domèstic, és fonamental per a la reproducció del capital. Eixe treball domèstic, en un sistema social com el que tenim, capitalista, el fan les dones. Ãs una triple explotació.

I eixa és una de les tantes raons per les quals el sistema capitalista necessita de reproduir, en el pla de la subjectivitat i en les relacions de gènere, les normes i conductes de submissió patriarcal, culturalment considerades com a normals i naturals.

El capitalisme és, sobretot, un sistema dâexplotació que necessàriament sâalimenta de diverses dominacions juxtaposades i combinades. Per tant, donar resposta a eixe capitalisme global, totalitzador, requereix del sindicalisme de classe que no sâacontente pel fet de tenir més o menys representació, ni que la lluita de classes no puga ser res més que una lluita econòmica. Cal que guanyem el pensament de les treballadores i els treballadors en una nova objectivitat alternativa, alliberadora que ha dâassentar les bases dâuna nova hegemonia ideològica, aquesta vegada sí: socialista.

I açò, que hem de fer-ho en el camp de lâempresa, de la lluita, etc., cal fer-ho també en lâesfera de la creació i la recerca científica, especialment a lâàmbit universitari. Està bé fer que arriben als instituts i a la universitat els debats polítics, però sobretot a la universitat i als instituts necessitem debat i formació ideològica. I no precisament, com volen vendreâns a València, sobre el nom de la llengua. Necessitem debat ideològic en física, en química, en astrofísica, en biologia, en tantes i tantes coses⦠perquè és allí on se genera el paradigma i és allí on els revolucionaris i les revolucionàries necessitem combatre amb un paradigma millor, alliberador, el paradigma del capital.

I per això necessitem unitat, ens cal unitat. No a lâMDT, no a lâindependentisme. Ãs una necessitat del conjunt del nostre poble.

Ãs clar que açò no ho fem nosaltres a soles: comptem amb enemics. Els tancs de pensament nordamericans i europeus ja sâencarreguen de defensar les virtuts del neoliberalisme. Cal recordar que rere la segona guerra mundial la CIA i altres agències van dissenyar un pla per a eradicar el marxisme i el pensament revolucionari dâEuropa. Quan la CIA va nàixer el 1947, va nàixer amb eixa finalitat concreta: amb la finalitat dâimplantar en les consciències europees la seua âway of lifeâ?. Varen implantar el que varen anomenar el Congrés de Llibertat Cultural, que entre lâany 1950 i lâany 1967 va arribar a tenir oficines en 35 països. Ja sabem quin és el resultat dâaçò: McDonaldâs i companyia.

Cal recordar també que enfront dâeixa agressivitat del capitalisme, del neoliberalisme, enfront, estava lâesclerosi ideològica del âsocialisme realâ? que sâha manifestat incapaç com a projecte alliberador per a la humanitat.

Ãs en eixe context on cal situar la volada mediàtica de les ideologies que pretenien substituir el marxisme i la lluita de classes: el positivisme, el funcionalisme, el postmodernisme, lâeconomicisme, de què encara fan gala alguns sindicats i alguns partits de la socialdemocràcia, etc., dels anomenats partits progressistes. Ãs cert que algunes dâaquestes filosofies, algunes dâaquestes ideologies, tenien coses positives, però si hi ha quelcom que les unifique és la incapacitat de totes plegades de pensar el sistema capitalista com a una situació històrica transitòria, la qual cosa les invalida per a poder combatreâl.

La defensa que fan totes aquestes ideologies dâaïllar, compartimentar, les lluites per a preservar lâespecificitat és una porta enorme perquè el sistema assumisca allò més epidèrmic i anul·le les potencialitats combatives. No podem acontentar-nos en respostes parcials, ni locals, ni sectorials. Necessitem, sí, dâuna priorització de les lluites, però en funció dâun projecte global que ens possibilite una acció política, incisiva, engrescadora. Capaç dâagafar massa crítica suficient per a condicionar no les polítiques de les diverses forces de lâindependentisme, sinó la politica de lâenemic: de lâEstat espanyol, de lâEstat francès, del capitalisme.

Nosaltres no podem estar cofois perquè un acte o una manifestació siguem un bloc important. Açò és important, sobretot, en relació a la lluita de classes, en relació a lâenemic.

Nosaltres, el Moviment de Defensa de la Terra, no som âelâ? partit": nosaltres som âunâ? partit. Però tampoc no som un col·lectiu més, ni un grup per a participar de no sé quantes coordinadores, xarxes i demés. Açò ja ho fa la pròpia societat civil quan es sent agredida, i nosaltres amb ells i amb elles.

Però nosaltres som, sobretot, i volem ser, una organització política que situa els tres eixos fonamentals de la nostra intervenció amb lâobjectiu dâaconseguir la independència dels Països Catalans, el socialisme i la equiparació de gènere.

I ho fem, companys i companyes, des dâuna cosmovisió en la qual la societat humana forma part de la cadena de la vida amb la resta de les espècies i del medi. I, per tant, apostem per un nou paradigma de satisfacció de les necessitats del present, sense condicionar les satisfaccions de les generacions futures.

Però eixe partit que estem construint, aquest partit, necessita més, molt més. Necessitem donar un salt qualitatiu i quantitatiu. I per a això vos necessitem a tots i a totes vosaltres, perquè contineu fent allò que esteu fent, però de manera coordinada. Perquè vull recordar allò que ja deien els dialèctics de lâantiguitat i que la ciència moderna ha demostrat: que el tot és molt més que la suma de les seues parts.

Per això, companys i companyes, amics i amigues, camarades, aprofite des dâaquí per a fer un invitació formal, revolucionària perquè, qui ho considere oportú i necessari, done un pas. Ara engeguem els treballs de la nostra propera Assemblea Nacional.

Hi ha molta gent, que ho sabem, que ho parlem, que estan al voltant, que esteu fent coses molt importants. Ens cal donar un pas cap a la unitat. I, perdoneu-me, pense que eixe pas també es fa enfortint el Moviment de Defensa de la Terra.

Visca la Terra!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Parlament de Toni Infante en l’acte dels vint anys de l’MDT
18 gen 2005
En quins cionc sindicats estan dispersos els independentistes?
Re: Parlament de Toni Infante en l’acte dels vint anys de l’MDT
18 gen 2005
Haviam, doncs apart de l'intersindical i la cos...
a la CGT en conec tant al Barcelonès com a la Plana, ja seria un tercer. Els altres podrien tractar-se de sectorial com unió de pagesos, o de llauradors al País Valencià, o l'Ustec d'ensenyament... o potser se m'escapa alguna cosa... O la Catalunya nord, ves a saber...
Sindicat