Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Ninguna lengua es más importante.
Ninguna cultura es superior.
Lo que no hay duda es que, como aseveraba A. Meillet, ya en 1928 "cualquier discusión teórica es obvia: el esperanto ha funcionado". Es hoy una lengua viva. Depende de cada uno de nosotros el que se extienda y se convierta en lengua internacional. Y, ¿por qué no empezar por Europa?

Detrás de toda lengua nacional existe una manera de pensar: ¿crees que Europa debería usar para todos el francés, inglés o alemán?

El futuro no está escrito. Nosotrxs somos el futuro.

¿A qué esperas a reaccionar?.. ¿crees que defendiendo tu lengua (euskera, castellano, catalán, servio..) estás cambiando la estructura de la torre de babel de la incomprensión europea?, solo reivindicando una lengua no-nacional común defenderemos todas las lenguas igualitariamente.

El esperanto no pretende sustituir a ninguna lengua, sino hacer de lengua neutral que sirva para comunicarnos con aquellos que hablan una lengua que desconocemos o en la que nos cuesta trabajo expresarnos. Cuando alguien aprende esperanto, trata a todas las lenguas de la tierra en un plano de igualdad.

La Unión Europea, o al menos una parte importante de la misma, ha alcanzado la unidad monetaria con el euro. Pero, ¿cuál será su futuro lingüístico con tres lenguas de trabajo-inglés, francés y alemán-, las once oficiales de ahora, más las que se añadan tras las ampliaciones del 2004 y del 2007? ¿Lograremos alguna vez entendernos los europeos en una misma lengua? ¿Lograremos deshacernos de los ejércitos de traductores, intérpretes simultáneos? ¿Seguiremos condenados a chapurrear, mejor o peor, una lengua ajena, o a ver cómo chapurrean la nuestra, para lograr una comunicación-en gran parte de los casos-bastante limitada?.

Pero durante siglos Europa, aunque dividida en condados, ducados y reinos, fue una unidad espiritual. El latín unía en una sola voz a las universidades de Salamanca y París, de Bolonia y Cracovia. Era la lengua de la ciencia y del conocimiento, era la lengua de los monasterios y de los palacios episcopales. El latín fue perdiendo terreno-su considerable complejidad gramatical y la difícil actualización de su vocabulario fueron los mejores aliados con los que contó el imparable ascenso de los estados modernos y las variedades dialectales que estos erigieron en lenguas administrativas y nacionales. La torre de Babel volvía a ser un hecho entre las élites.

Vayamos al Imperio Ruso, a la ciudad polaca de Bialystok, donde en el año 1859 nace Lázaro Luis Zamenhof, un joven judío que en su casa se expresa en ruso, y en la calle en polaco; y veamos cómo él nos la describe: "En Bialystok la población está compuesta de cuatro elementos diferentes: rusos, polacos, alemanes y judíos, hablando cada uno de ellos una lengua aparte y manteniendo unas relaciones hostiles con los demás... Se me crió en un ambiente idealista: se me enseñó que todos los jóvenes somos hermanos; y, no obstante, en la calle, en las casas, a cada paso, todo me daba la sensación que la humanidad no existe: únicamente existían rusos, polacos, alemanes, judíos, etc." Hombre extraordinariamente dotado para las lenguas y la lingüística, antes ya de dejar su ciudad natal para ir a estudiar medicina a Varsovia, había elaborado el proyecto de una lengua artificial (¿qué lengua no es artificial?) que pudiera servir de medio de comunicación entre los hablantes de diferentes idiomas. En 1887, tras haberse casado y haber iniciado su trabajo de oftalmólogo, publica su primera obra en la "lengua internacional". La firma con el pseudónimo de Dr. Esperanto-que en dicha lengua significa "el que tiene esperanza"-. Con ese nombre sería más tarde conocida su creación.

Zamenhof comenta en la misma la enorme inversión en tiempo, trabajo y dinero que supone el aprendizaje de una lengua extranjera. El dominio de la lengua propia, y de la lengua internacional, permitiría abordar todas las demás lenguas en un plano de igualdad y desaparecería la sensación de extranjería que nos domina cuando nos expresamos en una lengua ajena. Él se fija tres objetivos, hacer que dicha lengua sea fácil, que incluso se pueda aprender jugando; hacer que sea utilizable inmediatamente gracias a la lógica y a la simplicidad de su estructura; y encontrar un medio para que el público la practique masivamente.

Recordemos que cuando alguien estudia el inglés-lengua muy difícil por su pronunciación y las numerosas excepciones que sus reglas gramaticales tienen-centra su atención en la cultura de los Estados Unidos o de Inglaterra, relegando las demás a un segundo plano. Los autores en lengua inglesa pasarán a ser su referencia necesaria. Cuando alguien aprende esperanto, trata a todas las lenguas de la tierra en un plano de igualdad.

¿Hemos de considerar un fracaso la obra del doctor Zamenhof? Según como se mire. Sí que lo ha sido desde un punto de vista político, ya que el esperanto no ha llegado a ser, por el momento, la segunda o tercera lengua en ningún país del mundo. El intento de convertirla en lengua de las relaciones internacionales fracasó en la Sociedad de Naciones, cuando Francia consideró que podía poner en peligro la influencia que a través de su lengua venía ejerciendo.

No lo ha sido en cuanto que hay una comunidad que se calcula en unos dos millones de personas que la utilizan frecuentemente en sus contactos con esperantistas de otros países. En esperanto existen programas de radio, asociaciones especializadas, ya sea de carácter religioso (católicas, protestantes, cuáqueros, bahais, etc), político (comunistas, Partido Radical), científico (informática, ornitología, etc) o de otra índole (ciegos, radioaficionados, espeleólogos, amantes de la sauna...). Existen clubs esperantistas en numerosas ciudades de muchos países dispuestas a acoger al esperantista extranjero que se desplaza y los visita. Existe una numerosa literatura de decenas de millares de libros, traducida y original, a disposición del que la desee. La biblioteca de la British Esperanto Association dispone de 30 000 volúmenes. Hay unas 100 publicaciones periódicas de cierta importancia, junto con un número difícil de calcular de boletines y hojas locales. Y hasta los más acérrimos enemigos del esperanto, cuando están bien informados, reconocen sus logros como instrumento de comunicación y vehículo de cultura.

El alfabeto del esperanto consta de 28 letras. A cada letra le corresponde siempre el mismo sonido. Hay, como en español, cinco vocales. En las palabras de dos o más sílabas, el acento tónico recae siempre en la penúltima sílaba. La mayoría de sus palabras son comunes a varias lenguas europeas, aunque también se da una presencia de otras de origen no europeo. Sin embargo, su gramática, regular y nada complicada, se asemeja en algunos aspectos a la de ciertas lenguas asiáticas, como el chino (cuya mayor dificultad reside en el uso de ideogramas y en los tonos). Consta de 16 reglas con una regularidad tal que no admite las excepciones a las que nos tienen acostumbrados el resto de las lenguas. Sólo tiene un artículo-"la"-, definido e invariable. Todos los verbos pertenecen a la misma conjugación. Los infinitivos terminan en -i como "paroli", hablar. Los presentes en "as", los pasados en "is", los futuros en "os" y los condicionales en "us". Los sustantivos terminan en -o, "la parolo", la palabra. Los adjetivos en -a, "parola", verbal. Los adverbios en -e, "parole", verbalmente. Para formar el plural, los adjetivos y sustantivos añaden la semivocal "j" que equivale a la y griega en las palabras españolas "rey" o "hay": "la belaj paroloj", las bellas palabras. Mediante el empleo de prefijos y sufijos se reduce considerablemente el número de palabras raíces necesarias y aumenta extraordinariamente su capacidad expresiva. La abundancia de palabras de raíz latina y germánica no es un obstáculo para que la mayor presencia de esperantistas -además de en los países nórdicos de origen germánico- se dé en Hungría, Polonia, Croacia, Estonia, Finlandia, Japón, China, Vietnam, etc.

Todos aquellos que la conocen ponen de relieve lo fácil que resulta de aprender. Muchas personas que han pasado años estudiando alguna lengua extranjera en sus estudios de grado elemental y medio, sin lograr grandes resultados, cuentan cómo en pocos meses de holgado estudio lograban expresarse mucho mejor en esperanto y entender mejor los textos en dicho idioma que en la lengua a la que habían dedicado tanto esfuerzo y tiempo. El contacto con esperantistas extranjeros puede resultar muy conveniente para comprobar la utilidad de la lengua y constatar los progresos alcanzados.

Hay quien ha dicho que el esperanto goza de la belleza fonética del italiano, la sucinta gramática del inglés, la riqueza del castellano, la estructura formativa del alemán y de la expresividad del francés.

En diciembre de 1954 la UNESCO, en su conferencia plenaria celebrada en Montevideo, reconoció oficialmente los resultados obtenidos por el esperanto en el campo de las relaciones internacionales y de la comprensión entre los hombres. Desde entonces la Asociación Universal de Esperanto es miembro consultivo del citado organismo internacional. En 1985, en la declaración de Sofía, invitaría a los Estados miembros a celebrar el centenario del esperanto con actos, declaraciones, edición de sellos especiales y actividades similares, y a intentar introducirlo en las escuelas e instituciones de educación superior; y a las organizaciones internacionales no gubernamentales a unirse también a dicha celebración y a estudiar la posibilidad de emplear el esperanto como medio para la difusión de informes entre sus miembros, incluyendo los relativos a la labor de la UNESCO.

Radio Vaticano, que comenzó con un programa dominical en esperanto en enero del 77, hoy emite tres programas semanales en dicha lengua. Pío XII declaró: "Auguro al esperanto en un futuro un papel semejante al del latín en la Edad Media". S.S. Juan Pablo II, cuando era obispo de Cracovia, fue Alto Protector del 37 Congreso Internacional de Esperantistas Católicos, celebrado en Czetochowa.

En el terreno de la unidad europea son ya 90 los eurodiputados que han declarado que el esperanto podía facilitar y acelerar el dialogo en la Unión Europea en el respeto mutuo de la lengua, la cultura y la dignidad de cada cual.

Federación española de esperanto
www . esperanto-es . org

Federación catalana de esperanto
www . esperanto-ct . org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Esta "Unión" Europea incompetente es una farsa:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/128207/index.php
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Això és Indymedia Barcelona (la llengua de Barcelona és el català) per tant expressa't en la llengua del lloc i no en castellà (franquista i burgès) o no t'estàs aprofitant de la feina feta per quatre gats per expressar-te en aquesta segona llengua? Jo no et puc ensenyar història però sí remarcar-te la putada que es fa cada vegada que a Catalunya el castellà avança en mans de la "progresía".
Crec que el més normal és que tothom miri d'usar la seva llengua i defensar-la. El problema final és l'anglès però el que tenim és el veí que no ens parla en català ni ens representa (digues el veí com vulguis, Pepito o estat espanyol).
L'esperanto és molt difícil de pronunciar, té una sintaxi complicadíssima comparat amb "pidgins" naturals i té un lèxic massa ric per ser fàcilment après. La teoria del "però funciona" serveix per a molts altres projectes de llengua internacional. Dir que és "més simple que l'anglès" és veritat sí, i tant. Però altres projectes ho podrien ser també. Te'n dono un exemple. Per la idea de "canviar", "transformar" existeixen en esperanto: sxangxi, modifi, tranformi, torni, igi, aliigi. Tu creus que les diferències semàntiques de detall d'aquests verbs són fàcilment identificables per a tot europeu? Ja no dir els asiàtics... Voleu canviar el món???? Defenseu les vostres llengües, apreneu-les i feu-ho en el respecte a les altres llengües. Per fer això no cal cap llengua potencialment destructora de diversitat com és l'esperanto. El que importa és transmetre el respecte cap a les llengües, no pas fer que una llengua ocupi el lloc hegemònic amb la idea que hi haurà més justícia, més justícia per a qui? Sempre la mateixa llengua? Etc. etc. No barregem idees, ni ens posem a fer els messies. No us sembla? Com a llengua internacional ja serveix l'anglès, essent imposició com és -després vindrà un altre mentre els estats funcionin i defensin les seves llengües. L'esperanto està ja massa codificat per suposar llibertat, d'altra banda. El que ha de fer cadascú és defensar i parlar i escriure la seva llengua sense pretendre que aquesta llengua ocupi territoris més amples que els que ja li són històrics. És a dir, evitar imperialismes. L'esperanto seria un imperialisme si la mentalitat de respecte no s'hagués imposat primer. Salut i endavant les llengües.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
El català també va ser llengua de franquistes i burgesos. Recordo. I el castellà de proletaris i revolucionaris. També.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Sí, però això no treu que el castellà sigui propi de castella i zones colonitzades directament per ells als àrabs i no de Catalunya. El català fatxa no em mereix cap respecte, és un ésser de prioritats estúpides. Com el progre que parla castellà a Catalunya, lingüísticament és una mala persona. I si no és que les mentalitats no funcionen igual a tot arreu...
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
...però això seria fer trampes conceptuals com les que fa aquest esperantista.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Sí, però això no treu que el castellà sigui propi de castella i zones colonitzades directament per ells als àrabs i no de Catalunya. El català fatxa no em mereix cap respecte, és un ésser de prioritats estúpides. Com el progre que parla castellà a Catalunya, lingüísticament és una mala persona. I si no és que les mentalitats no funcionen igual a tot arreu...
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Indymèdia Barcelona parla 4 idiomes, per tant es posible publicar notícies en esperanto, anglés, català o castellà.

Si només vols que Indy-BCN siga en català, passa't per l'assamblea i enuncia la teva proposta.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, ...........

Mentrestant a Europa només es parla (a nivell oficial administratiu) anglés, francés i alemà.

bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, ...........
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
jo només he destacat un fet que qualsevol persona que no sigui fàcilment manipulable podria veure. Que amb el castellà estem manipulats. Que el català només pot ser percebut com a imposició perquè no ho és. El castellà és sagrat perquè s'ha imposat.

M'importa una merda el parlament Europeu, no em té en compte com a català, a prendre pel cul, i votem no. No puc canviar-hi res.
Re: Al "farsa és voler"
17 gen 2005
Reivindicant el català només defenses la llengua catalana.
Reivindicant l'esperanto defenses a totes.

Tu NOMÉS parles del català, i català, i català, i català, i català, i català... i aixó no serveix de res... (hem recordes als d'anglaterra que només parlen d'anglés, d'anglés.. o als francessos que només francés, francés, i francés... o als espanyols de només espanyol, espanyol...)

1.t'agradaria que el català tingués un poc més d'espai a europa (però mai tant com l'anglés)?...

2.t'agradaria que el català tingués igual d'espai que l'anglés (però menys que el francés, per exemple, ja que económicament no es pot permetre tantes traduccions de papers, conferéncies, estatuts, lletrers, cartells, etc...)?

3. t'agradaria que el català fos el llenguatge del món?

Sigui l'opció 1, la 2 o la 3, no estàs canviant el model anti-democràtic actual. L'opressió i l'extinció de les llengües continua igual.
un altra al "Farsa és..."
17 gen 2005
Què en saps, de les llengües d'Europa?
Mira també:
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/europa/preguntes.php
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
He dit clarament el que penso. La democràcia lingüística s'expressa pel fet que com totes les llengües tenen un territori aquest territori no sigui colonitzat per d'altres. Vull que el català tingui reconeixement al seu territori històric, ho he dit. No cal dir que dic el que no dic. No sóc feixista. Us hauríeu de preocupar si tot i tenint un estat tingués mania persecutòria i no entengués els que parlant altres llengües pròpies no volen parlar "la meva". No és el cas. És el cas dels espanyols i d'altres.
Europa, NO NOMÉS discrimina al català, COLLONS!!!!!!!!!
17 gen 2005
esperanto-europa.jpg
A veure si ara pots obrir els ulls...
Re: a "una farsa és"
17 gen 2005
Aleshores, tu només defenses les llengües que formen part d'un estat, oi?... és a dir, tu només defenses els països...

I els països són els causants de totes aquestes agresions als POBLES, a les CULTURES, a les PERSONES...

Els països són INVENTS, JOCS IMPERIALISTES, PRODUCTES MILITARS, FEUDOS LEGALS....

Cal defensar les llengües i les cultures tinguen o no tinguen un estat (com l'occità, per exemple, o els kurd).
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Sí, A, és clar. I jo no he dit el contrari. Jo seria el primer que plantejaria un referèndum a la Vall d'Aran perquè decidissin sobre el seu futur ells mateixos com a poble. El fet és que Espanya com a estat no accepta com a seves les llengües catalana, gallega i euskera (i occitana i aragonesa i asturiana i etc.). És un estat que es vol democràtic i el 40% de la seva població no és respectada lingüísticament. I com que ens ho donen així cada dia, per inèrcia o ignorància profunda afavorida per l'escola ideològica i per mala fe de vegades, la gent oblida les veritats bàsiques. Que a Catalunya i terres conquerides per catalans es parla català i que a Castella i terres conquerides per castella es parla castellà. I que hauria de ser només així per justícia. Tota la resta que ens diuen és manipulació pura i dura, com a llengua de cultura en aquests moments l'anglès obriria moltes més portes als nostres fills que no pas el castellà. Però això no es pot dir perquè va contra l'statu quo i ofendria tots aquests burgesos de dretes i la progressia que són també de dretes però tenen les barres de fer-se els bons. Hipocresia. Visca les llengües no només la catalana, no barregem les coses!
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Sí, A, és clar. I jo no he dit el contrari. Jo seria el primer que plantejaria un referèndum a la Vall d'Aran perquè decidissin sobre el seu futur ells mateixos com a poble. El fet és que Espanya com a estat no accepta com a seves les llengües catalana, gallega i euskera (i occitana i aragonesa i asturiana i etc.). És un estat que es vol democràtic i el 40% de la seva població no és respectada lingüísticament. I com que ens ho donen així cada dia, per inèrcia o ignorància profunda afavorida per l'escola ideològica i per mala fe de vegades, la gent oblida les veritats bàsiques. Que a Catalunya i terres conquerides per catalans es parla català i que a Castella i terres conquerides per castella es parla castellà. I que hauria de ser només així per justícia. Tota la resta que ens diuen és manipulació pura i dura, com a llengua de cultura en aquests moments l'anglès obriria moltes més portes als nostres fills que no pas el castellà. Però això no es pot dir perquè va contra l'statu quo i ofendria tots aquests burgesos de dretes i la progressia que són també de dretes però tenen les barres de fer-se els bons. Hipocresia. Visca les llengües no només la catalana, no barregem les coses!
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Normalitzar el català, sobretot al Pais Valencià, es el millor que pot fer-se a aquest racó de la Mediterrània anomenat Països Catalans per futur de les llengües. En plural!!
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
17 gen 2005
Si, però ho torno a dir... no NOMÉS el català està sent discriminat per l'Unió Europea... fent aixó només solucionem que el català es "normalitze" al País Valencià (o "planifique", és a dir, deixar que el català continue el camí natural i, pel contrari, crear unes normes per encaminar el futur d'aquesta llengua...una qüestió que alguns critiquen de les llengües planificades com l'esperanto).

...però i amb l'asturià, amb el portugués, amb l'occità, amb el finlandés, amb el serbi, amb l'euskera, amb el romanés, amb l'eslovac, amb l'aragonés, etc...?

Deixem de pensar només en la frontera dels PPCC... sortim!!! eixim!!! viatjem!!! que la terra no és plana!!! hi ha moltes més coses fora de les "nostres" fronteres... per exemple, els mateixos problemes lingüístics allà on un estat tinga varies identitats i pobles empressonats...

Ficant una tirita no solucionarem mai el problema.
El problema és global, no només català.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
18 gen 2005
Naturalment "figaflor" i barreges moltes coses. L'asturià i el finès no tenen el mateix estatus i menys el romanès que té desenes de milions de parlants. Hi ha una fundació catalana l'Escarré que s'encarrega de fer accions per llengües minoritzades de debò, com les de sud-amèrica. Ja ho sé que el problema és global però com tu saps els problemes globals se solucionen localment. Llegeix tot el que dic als missatges anteriors. El problema per a resoldre el conflicte de les llengües és semblant al que hi ha amb l'ecologia. S'estan destruint ecosistemes. La gent cada vegada ho sap més oi? Doncs el mateix hauria de succeir pel que fa a les llengües més informació i més respecte. I tolerància, concepte burgès, zero.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
18 gen 2005
Has dit: "Més informació i menys tolerància".. però tu has sigut qui ha insultat a qui ha penjat aquesta notícia només pel fet de que ha escrit en castellà (una de les 4 llengües de indymèdia Barcelona).

Continuant:

EXACTE!!! Tu ho has dit... el mateix problema que amb l'ecologia!

No creus que TOTS els països han de seguir unes normes (no lleis, normes) estrictes per tal de defensar la natura?

Per que els EEUU no volen seguir les dictades a KYOTO?.. perque no els surt dels collons... per aixó tampoc parlem una llengua comuna, perque hi han certs governs que no volen, que prefereixen continuar parlant l'anglés a la resta, total, la resta diu que el comprén i que el sap parlar, no?

Però el problema de l'ecologia és un problema de totes i de tots, és un problema global, i només seguint certs "protocols" (com kyoto) per a tots per igual podrem treballar en paralel tots els estats del món.

I ara, tornant al tema de les llengües, un bon exemple per començar a utilitzar la llengua internacional seria fer-ho inicialment a Europa, perque el nostre país (ara Europa és el país dels europeus) és un caos lingüístic igual que la ideia aquella de la torre de babel.
Hungria ja ha donat suport a l'esperanto deixant-lo a les escoles, la Xina també s'ha mullat i ha permés fer-ho servir, i alguns més, però encara cap Govern de manera oficial.
Hi han parlants de l'esperanto a tot el món, notablement a països tan diversos com la Xina, Japó, Brasil Iràn, Madagascar, Bulgària i Cuba.

Ecologia o Llengües... el mateix problema: ELS DINERS!

Saps quants diners ens costa mantindre més de 20 llengües diferents a Europa? I ara al 2007 quan entren altres nous països a l'Unió qué pasarà?
O per a un venedor ... saps lo difícil que es obrir-se front en aquesta Europa?... ha de fer el seu producte en totes les llengües per a que es pugui comercialitzar a Itàlia, Polónia, Anglaterra, Bélgica, Finlandia, Espanya, Alemània... en un munt de llengües NO TOTHOM PODRÀ MANTENIR LA SEVA EMPRESA. Ja ho veurem molt ràpidament, perque algunes empreses només existiràn a un poble o dos, i altres tindràn presència per tota Europa... el problema lingüístic estarà discriminant als petits comerciants...

Ara tu mous fitxa.
Però no tornis només defensant el català, que no és l'únic, si us plau.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
18 gen 2005
No suporto la gent que essent suposadament d'esquerres utilitza arguments i maneres de pensar de la dreta. El respecte al castellà a Catalunya és una d'aquestes fantasmades a què ens han acostumat els burgesos. No hi ha respecte cap allò que no se'n mereix. El català a Castella no se'n mereix tampoc gaire. I si a indymedia Barcelona voleu usar el castellà i ho decidiu en assemblea, què voleu que us digui, també Hitler va tenir una legitimitat democràtica tot i que les seves idees aportaven ben poc als alemanys i encara menys a la humanitat. Sincerament, quan veig el nivell de català de les notícies penjades m'esgarrifo i altres també ho fan. Deu ser la benignitat del bilingüisme oi?
En segon lloc, el poder és el poder, tens raó. No m'agraden els Estats Units. Tampoc no he dit que m'agradi especialment l'anglès o que m'agradi França com altres. L'anglès és un mal menor en aquest món. No m'importa gens que hi hagi un caos lingüístic, així hauria de ser. El problema de la traducció és a causa de l'analfabetisme dels polítics. Si parlessin i sabessin prou bé l'anglès -ells com a responsables que exigeixen a la població haurien de donar exemple- no caldrien tants traductors. Són mals diplomàtics els nostres polítics. Caldria que s'eduquessin també en això. Ja t'he dit més d'un cop que l'esperanto és una llengua occidental i que si s'ha d'expansionar realment no suposa gaires canvis respecte de l'anglès. No tothom podrà mantenir la seva empresa! Ohhhhhh. Realment, tot això tampoc no és real, en l'època digital en què ens movem el que passa generalment és que no s'aprofiten encara prou els mitjans multilingüe que suposa la nova tecnologia. I això torna a ser problema dels polítics. Les multinacionals no mouen fitxa, i això no és culpa de les petites que molt sovint sí que despenen diners en el multilingüisme. De nou, demano que matisem. I defenso el català perquè és la meva llengua. I per cert, el teu català necessitaria una repassada perquè fas moltes faltes. Ben cordialment.
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
realment els que penjen una noticia sobre l'esperanto en castella a Barcelona amb aquest bombo, currat a tope, pero fent mofa de tot el que prediquen, fan el favor mes flac del mon els motius dels que ells suposadament formen part

Per x, nomes quan defenses allo propi i del teu poble que es negat pels poderosos pots entendre la diversitat que existeix el mon, interessar-te per exemple per la llengua dels pakistanis, les seves costums o la seva forma de pensar, perque reconeixent-ho en tu i la gent que t'envolta ho reconeixes amb els altres i els que ens envoltes, entens que dur que ha de ser estar a milers de kilometres del teu pais i la teva gent, treballant per poder viure tu i ells. (I a l'inversa, si un coneix la diversitat del mon es mes capaç de descobrir la propia forma de ser diferent -ni millor ni pitjor- que la dels altres, pero no es el motiu de la discussio)

per l'a i per tots: mireu-vos be el mapa del Ciemen (ull: aproximacio a ) que mira que en fa d'anys i panys que esta fet (uns 20) que ni parla d'Estats ni altres bestiesses per l'estil, sino d'arees de parlants

per l'esperantista primer: Sabato deia que una llengua es el color dels arbres d'un pais i el cant del seus ocells, ara no anem a fer amb l'esperanto un mon ajardinat amb un model estandard d'arbres de plastic i ocells de cartro-pedra
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
i per voluntaria:

Indymedia Barcelona no parla 4 idiomes, no es una persona cuatrilingue amb la prioritat linguistica que tu has posat. En realitat no, no és una persona.

I tranquila que ja ens passarem per l'assamblea i deixarem de discutir a la plana no sigui que se us trenqui el plat bonic a alguns (la plana nomes serveix per discutir el que considereu alguns/es), amb pancartes si cal (realment, sou tant i tant pobres quan feu servir aquest argument, em sona aquella campanya d'ERC que deia "no et queixis i vota")

per cert, la proposta d'Estatut d'autonomia del Parlament burges es, en el tema de la llengua, mes progressista i agossarada que la politica d'aquesta plana i d'altres moviments barcelonins en el tema de la llengua. Fins i tot el PP crec que no hi ha posat massa entrebancs. De fet en la questio de la llengua molts no teniu altra postura que la que defensa Josep Pique i els seus. Repasseu-la i veureu com hi esteu d'acord.

Ghis revido
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
i per casualitat avui llegia uns texts de Lenin sobre la questio. Ja se que no es gens angel de la devocio de molts i moltes, jo no soc leninista en quan a aspectes "hiperexaltats" d'aquest personatge -tema organitzacio- pero en temes menys coneguts com el desenvolupament del capitalisme a Russia o el que ens ocupa continuo pensant que te posicions interessants i molt mes consequents del que la gran majoria de gent sol coneixer en les doctrines a l'us.

(ho poso en l'original angles, suposo que els grans partidaris de no ser "provincians" amb el tema linguistic no tindreu cap problema en entendre'l -amants com sou de coneixer altres llengues-, son extractes d'un conjunt de cartes gairebe postumes sobre la politica russificadora que ja apareixia en la naixent burocracia)

"A distinction must necessarily be made between the nationalism of an oppressor nation and that of an oppressed nation, the nationalism of a big nation and that of a small nation.
In respect of the second kind of nationalism we, nationals of a big nation, have nearly always been guilty, in historic practice, of an infinite number of cases of violence; furthermore, we commit violence and insult an infinite number of times without noticing it. It is sufficient to recall my Volga reminiscences of how non-Russians are treated; how the Poles are not called by any other name than Polyachiska, how the Tatar is nicknamed Prince, how the Ukrainians are always Khokhols and the Georgians and other Caucasian nationals always Kapkasians.
(...)
What is important for the proletarian? For the proletarian it is not only important, it is absolutely essential that he should be assured that the non-Russians place the greatest possible trust in the proletarian class struggle. What is needed to ensure this? Not merely formal equality. In one way or another, by one's attitude or by concessions,
(REMARCO)it is necessary to compensate the non-Russian for the lack of trust, for the suspicion and the insults to which the government of the "dominant" nation subjected them in the past.
(...)
And I think that in the present instance, as far as the Georgian nation is concerned, we have a typical case in which a genuinely proletarian attitude makes profound caution, thoughtfulness and a readiness to compromise a matter of necessity for us. The Georgian [Stalin] who is neglectful of this aspect of the question, or who carelessly flings about accusations of "nationalist-socialism" (whereas he himself is a real and true "nationalist-socialist", and even a vulgar Great-Russian bully), violates, in substance, the interests of proletarian class solidarity, for nothing holds up the development and strengthening of proletarian class solidarity so much as national injustice; "offended" nationals are not sensitive to anything so much as to the feeling of equality and the violation of this equality, if only through negligence or jest- to the violation of that equality by their proletarian comrades. That is why in this case it is better to over-do rather than undergo the concessions and leniency towards the national minorities. That is why, in this case, the fundamental interest of proletarian class struggle, requires that we never adopt a formal attitude to the national question, but always take into account the specific attitude of the proletarian of the oppressed (or small) nation towards the oppressor (or great) nation."

tot plegat dit per un rus en contra del que feia aquell georgià (en contra del seu propi poble) -i d'altres- encara li afegeix mes enfasis

i remarco: "we never adopt a formal attitude to the national question". Si alguns que es consideren comunistes, leninistes o hereus variis fessin tant sols aixo ja em donaria per satistet.

http://www.marxists.org/archive/lenin/works/1922/dec/testamnt/autonomy.h
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
"Una farsa és"... JA T'HAN DIT VARIES VEGADES QUE SI NO ESTÀS A FAVOR DE QUE A INDYMÈDIA-BARCELONA PARLEM ANGLÉS, ESPERANTO I CASTELLÀ PASSA PER L'ASSAMBLEA I PROPOSA LES TEVES IDEES.

ETS UN CATALANET HIPÓCRITA!
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
A indymedia Barcelona fem servir 4 idiomes:
-CATALÀ
-CASTELLÀ
-ANGLÉS
-ESPERANTO

A qui no li agradi que monti http://nomé;scatala.indymedia.org i foteu el camp d'aquí. Indymedia NO és una empresa que vol agradar a tothom. Indymedia és un projecte per la informació horitzontal, i qué millor que fer aixó difonent llengües i idees llibertàries.

PD: Aquesta notícia volia obrir el debat sobre el tema de les llengües a Europa, i entre un mega-hiper-català i altres mega-hiper-filósofs haveu desviat totalment el tema, tius!

Salút, Acció i l'esperanto a Europa!
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
19 gen 2005
per aquests dos: vosaltres no parleu ni angles ni molt menys esperanto, no sigueu fantasmes que no en teniu ni idea com a minim del segon.

a Indymedia no parlem, escrivim

un projecte per la informacio horitzontal pot ser fet amb moltes llengues o en poques, pero basicament ha d'estar fet en alguna(es) en que la gent s'hi pugui comunicar lliurement i pugui usar la que vulgui. Ningu demana que cadascu no parli i escrigui com vulgui. Per cert si vols difondre llengues (dubto bastant sapigues gaires) et recomano ampliis el teu vocabulari a d'altres expressions verbals (no cal saber llengues per ser un bronques). A més d'idees llibertàries hi ha d'altres concepcions que corren en aquest espai (i d'altres que n'agafen una mica de totes i d'altres que no en tenen de cap).

Si vols fer un Indymedia exclusivament al teu gust (anarquista suposo) pot ser el que esta mal encaminat ets tu i has de seguir la senda dels companys de Xile -s'ha comentat força el cas- o plantejar-te la teva participacio en webs exclusivament llibertaries com "www.alasbarricadas.org"; (molt bona web, per cert)

I si tampoc t'agrada prou montes www.elteuweb.indymedia.org.foteu.el.camp.i.que.us.bombin.org

Mal us pesi, mentre tingueu la concepcio del PP o de El Periodico en materia linguistica, per més que la disfresseu de l'isme que volgueu, mentre que continueu donant suport al bilinguisme, haureu d'aguantar el debat (o demanar a la famosa ASSEMBLEA-QUE-TODO-LO-PUEDE, que ultra-autoritaris que sou alguns, fa fastic que us poseu l'etiqueta de llibertaris)

Salut per la llengua del poble, i l'esperanto a la Mediterrania i al mon. (Europa te la deixo per tu perque mes que hi fotis el camp, hi toquis el 2)
Re: ¿Qué futuro lingüístico queremos en Europa?
22 gen 2005
Portem un any de tripartit, i ja es pot fer un balanç de la seva política lingüística. Ha estat útil? Eficaç? ¿Hi ha hagut un canvi visible respecte a la de CiU? Per respondre a aquestes qüestions, n'hi ha prou amb la prova del cotó fluix: què diu el Foro Babel. ¿Ha fet cap manifest, el darrer any? Ha ressuscitat? ¿Ha tornat a advertir que el castellà està en risc d'extinció a Catalunya? No. Silenci absolut. Silenci satisfet, diria jo. I, quan el Foro Babel (i la seva artilleria mediàtica) callen, malament per al català.

El diagnòstic del tripartit segueix sent el de sempre: amb enquestes més o menys dubtoses, se'ns vol fer creure que el català va bé. I amb iniciatives com la del català a Europa, es vol desviar l'atenció del problema real: que l'ús social del català baixa a Catalunya, i de manera especial entre el jovent. Fa poc vaig llegir unes declaracions il·luminadores de Pere Armet, professor de secundària, a la revista Lletres. Deia: "He vist dues etapes en la percepció de l'alumnat (sobretot castellanoparlant) de la llengua pròpia de Catalunya. A la primera, decenni 80-90, en què el català era una assignatura més i no era vehicular en l'ensenyament, l'apreciació de la llengua era francament bona, favorable i amb ganes d'aprendre-la. [...] La llengua tenia prestigi, era acceptada i fins i tot resultava trencadora, la qual cosa, per als preadolescents, és un punt a favor. A la segona etapa, anys 90 fins a l'actualitat, amb el català institucionalitzat i immergit, ha augmentat el rebuig d'una part important de l'alumnat castellanoparlant [...] És a partir del fet de convertir-se en llengua oficial a les escoles que es detecta aquest rebuig. Tot el que representi identificació amb el poder, deixa de ser trencador i forma part, en el seu imaginari particular d'adolescents, d'allò que cal rebutjar i és plasta. A més, com que el català no pot competir amb els poderosos mitjans d'oci en llengua castellana, aquesta s'ha convertit en el mitjà més enrotllat per afirmar-se i desenvolupar-se com a persones. La ràpida marginació del català, en ser rebutjat per àmplies capes de la població jove, és evident, i ens portarà, en pocs anys, a la minorització del català al seu propi territori".

Josep Vallcorba, subdirector de Llengua i Cohesió Social, reconeixia fa poc que la immersió a les escoles, tal com està plantejada, pot "generar anticossos" contra el català. Hi estic d'acord. Cal revisar el sistema. Tant de bo que es faci, i ràpid. Perquè el silenci del Foro Babel em posa molt, molt nerviós.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat