Portem gairebé dos mesos reclamant una solució a les nostres demandes, temps en el qual s’ha escrit molt en diferents mitjans sobre el conflicte, però cap aclareix realment per què s’ha arribat a aquesta situació de cabreig i malestar al sector del taxi.

La resposta és per l’acumulació d’injustícies i el maltractament de l’administració cap al nostre sector.

En el 2004 el gasoli va pujar un 23% i en els últims 5 anys un 60%. Els experts diuen que en el 2005 continuarà pujant i que el barril de cru no baixarà dels 40 dòlars.

Perquè totes aquestes pujades no repercuteixin en els nostres clients, sol·licitem un gasoli professional. L’administració diu que si, que tenim raó, però que nosaltres som un negoci privat, i per tant que ho hem d’arreglar nosaltres sols.

No ens deixen altra alternativa que pujar les tarifes en funció dels nostres costos reals. Ens responen que no és possible perquè som un servei públic i que la senyora que va a l’hospital ha de poder agafar un taxi i pagar-lo amb la seva pensió.

Aclarint-se senyors; per lo que els interessa som privats, i per al que no, som públics. Mirin vostès, pugin les pensions i donin el gasoli professional o subvencionin el taxi com fan amb les ambulàncies.

Una altra de les injustícies que patim és la següent. Fa uns 10 anys es va reconèixer que el nostre sector estava en crisi i que calia retirar 1215 llicències. Per a això aplicarien quatre mesures:

1.- La Generalitat aportaria una quantitat econòmica que mai va aportar.
2.- El taxi no pujaria la tarifa aquest any i es va perdre un 4,6% d’augment tarifari.
3.- Els taxistes aportarien gradualment la quantitat de 325.000 pessetes en 5 anys.
4.- Els taxistes nous aportarien 500.000 pessetes com taxa per a poder treballar.

Doncs bé, altre engany més. A dia d’avui només s’han retirat 425 llicències i diuen que no retiren més.

Els taxistes ens sentim enganyats i robats. O retiren les 790 llicències que falten i que havien promès retirar o ens retornen el nostre diners i el 4,6% d’augment que vam perdre aquell any.

Quant a l’augment de tarifes, el criteri que han seguit fins a ara ha estat tenir en compte només l’IPC, que és com dir lo que puja el pollastre.

Si que és veritat que com a ciutadans ens afecta que pugui el pollastre, però ens afecta molt més el que puja el gasoli, un 23%, el segur, els recanvis, els mecànics, etc., en definitiva el que pugen els nostres costos, que per a aquest any deuria ser d’un 9,4%.

La resposta de l’administració és que ha de pujar un 5,1%, com el bus i el metro, però no expliquen que el mateix dia que aproven les tarifes, aproven una partida de 1174 milions d’euros per a subvencionar el seu dèficit.

Quina cosa més desigual, quina vida tan diferent, la nostra vida i la seva, senyor president, que vida tan diferent.

I digui’ns, quin sector, quina empresa pot aguantar 10 anys en crisis sense que tanqui? Només el taxi, i això és així perquè la crisi la paguem els taxistes perdent cada any poder adquisitiu, fent jornades de 12 i de 16 hores diàries. Prou! Ja no podem més i és contra aquesta situació que s’ha aixecat el taxi.

Demanem: tarifa digna, gasoli professional, reconversió, jubilació als 60 anys per malaltia professional, segurs per als nostres cotxes i eleccions lliures.

Així, després de diverses vagues, seguides pel 98% del sector, com no s’havia vist mai en el taxi, el dia 15-12 va haver una reunió a l’àrea metropolitana en la qual es va estar a punt d’arribar a un acord que no es va poder escriure perquè els representants de l’administració havien de presentar-lo al president de l’Entitat Metropolitana, però que ells consideraven que era positiu.

El 31-12 va haver una nova reunió a l’ajuntament de Barcelona a la qual assisteix el President de l’àrea Metropolitana que valora positivament els passos donats però lamenta no disposar de suficient competència per a poder signar un acord perquè afecta a altres departaments, com la Comissió de Preus, i es compromet a convocar una reunió en un termini breu en la qual estiguem totes les parts implicades i afegeix que, perquè l’acord tingui futur, seria convenient que estiguessin tots els sindicats.

Sí, companys: estem demanant una cosa bona i justa per al taxi, però mai alguna cosa bona ha sortit gratis.

No entenem que altres sindicats que porten anys adormits sense aconseguir gens per al taxi estiguin intentant boicotejar aquestes millores i possibles acords esforçant-se per fer fracassar les mobilitzacions i les negociacions amb l’Administració quan tenen la possibilitat d’unir-se al 98% del sector i deixar de llençar pedres sobre la seva pròpia teulada.

Hem d’aconseguir que la vaga del dia 10-1 sigui tan massiva com les anteriors i així demostrar la unitat i fortalesa del sector, convençuts que així aviat trobarem una solució.

Agraïm als usuaris la seva comprensió i esperem que el resultat sigui un millor i més just sistema tarifari.

UNITAT, UNITAT, UNITAT.

Barcelona, 3 de Gener de 2005
Avant-Taxi - Gremi Unió Taxistes - Grup Taxistes Independents