Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Juan Ignaci Culla
Es curios com s´apela a la ciencia per a explicar quasi qualsevol cosa. Ultimament, sobre tot els politics, recurrixen ad ella en massa frecuencia: «Aço está cientificament demostrat»; «ho avalen els cientics»; «el mon cientific ho te superat»; etc. No entrare a analisar els curricula d´eixos cientifics, ni la definicio del terme («Conjunt de coneiximents obtinguts per mig de l´observacio i el raonament, sistematicament estructurats i dels que es deduixen principis i lleis generals»). Pero, si que m´agradaria senyalar que en la polemica sobre l´identitat del valencià no existix el raonament cientific al que tant s´apela. Creure cegament en lo que alguns politics pseudofilolecs nos diuen sobre este asunt, per moltes voltes que ho repetixquen, mes que ciencia es un acte de fe.

Molts d´ells, sabedors de que la seua ciencia es voluble, recurrixen ad ella per a intentar acreditar lo que no deixa de ser una simple creencia o una manipulacio interesada. Es pot comprovar clarament al observar com mencionen -com si de ciencia es tratara- l´actual versio de la RAE de 1970, filla de les presions catalanistes, i la definicio que aporta de valencià, i no la que es publicà en 1959, en la que es definia com a «lengua propia de los valencianos», naixcuda des de la llibertad dels academics (Bolleti, Volum XXXIX-Quadern CLVIII).

I es que, en assunts de llengua, parlar de ciencia pot conduir a erros. Ya ho dia Miquel Adlert Noguerol: «l´Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d´una ciencia, sino al reves: una ciencia -la filologica- es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...) Ara els filolecs valencians pancatalanistes s´han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen imposar al poble l´artificialitat de sa factura científica» (En defensa de la llengua Valenciana, 1977, pps. 18 i 19).

I es que, clar, alguns d´estos cientifics no han «observat o raonat» lo que diuen personages com Gregorio Mayans: El concepte que este savi tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julian Marias en l´articul publicat en la revista Gaceta Ilustrada (23 de març de 1972) -«La llengua valenciana es llengua germana, i no filla de la catalana»-.

O Mossen Joan Bonlabi, catala de naiximet, que traduix al valencià el Blanquerna de Ramon Llull, escrit en mallorqui, i publicat en Valencia en 1552. En el prolec se diu «fon traduit i corregit ara novament dels primers originals, i estampat en llengua valenciana» (1521). L´autor se queixa tambe de no ser molt docte o molt llimat en dit idioma per ser-li peregri i extranger. Inclus Pi i Margall, tambe catala, diu: «Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino de idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano», en lo que reconeix la singularitat i independencia del catala, mallorqui i valencià (tret de la Hoja del lunes de Valencia, 26-06-78, pág. 14).

Clar que ya ho va dir un atre catala i eminent filolec, Manuel de Montoliu: «La individualidad de la lengua valenciana dentro de la familia de las lenguas d´Oc, nadie que tenga una mediana cultura lo pone hoy en duda (...) Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones ´científicas´ a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual se da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España (...) El elogio que escribió Cervantes de la Lengua Valenciana, tiene para mi más importancia y más peso que la opinión de tres o cuatro sabios».

Carreras Candi, historiador (1862-1937) al que hui el mon científic el calificaria com «fascita-blavero», en son estudi sobre «El Lenguaje Valenciano», diu: «Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente».

Josep Plá, escritor catala Premi de les Lletres Catalanes, en les seues obres (volum 28) defen que «totes les llengües neollatines tenen la mateixa estructura; lo que les fa diferents es la fonetica».

El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Leopoldo Penyarroja en El Mozàrabe de Valencia i Cristianos bajo el Islam (edit. Gredos), afirma: «La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista, o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica».

Quina pena que la ciencia i els actes de fe siguen hui en dia un mer intrument all servici de la mentira i la manipulacio. L´historia del valencià pareix haver-se escrit els ultims 20 anys. ¿Es que ningu se´n recorda de Cervantes?

This work is in the public domain

Comentaris

Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Re: SANTANDREU = FEIXISTA
05 gen 2005
Mireu aquestes fotos:
http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=1&fil=42886#116641
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Coalició Valenciana + PP = feixisme espanyol
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
o feixistes catalans, que també n'hi ha, no ho oblidis gandía
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Sí però la gran majoria dels feixistes catalans s'autoanomenen espanyols. Són tan feixistes com la resta però són més espanyols que ningú.
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Si loh andaluse ehcribieramo el epañó de la mimma manera que lo hablamo to er mundo se daria un jarton de reir.
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Perdón que he cometío una farta: s'ehcribe de reí. Reir es en castellano, no é andalú.
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
no ràpita, la veritat es que hi han molts feixistes catalans que no volen sentir a parlar d'espanya ni de feixisme, s'autonominen catalans simplement, pero son més faxes que molts españols.
NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA!
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
No esta bé lligar llengua amb política!
Re: Foteu el camp, polacos!
05 gen 2005
Diga-li als que ens forcen a fer-ho.
La lengua de los pobres
06 gen 2005
Sí: el castellano, en Cataluña, está discriminado. Porque es la lengua de los pobres, aunque sea también la de los ricos más ricos, que antes del salvador Franco ya hablaban castellano con sus hijos y reservaban el catalán para los payeses que les cuidaban las fincas.

Lo había explicado el lingüista norteamericano Charles Ferguson en 1959 en el artículo «Diglosia», un término que durante años hizo furor entre los catalanistas reivindicativos. Luego lo fueron abandonando, porque el nacionalpujolismo iba imponiendo su normalización lingüística y, al invertirse la situación, el argumento diglósico se volvía contra ellos. Ferguson, a partir del estudio de cuatro casos (el árabe, el alemán suizo, el griego moderno y el criollo haitiano), determinaba que había lugares donde existían dos variedades de la misma lengua: la A (alta) y la B (baja). La variedad A era superior porque se reservaba para los usos oficiales, se aprendía en la escuela y daba prestigio, mientras la B quedaba relegada al ámbito familiar e informal. Luego Joshua Fishman dijo que la diglosia podía darse en el contacto entre dos lenguas diferentes: por ejemplo, el inglés lengua A, y el yídish lengua B, de los judíos norteamericanos. Los sociolingüistas catalanes se agarraron a la teoría de Fishman como a la tabla de salvación: el español era la lengua A, el catalán la B.

Después, patriotas catalanes fundamentalistas penetraron en los intersticios de la dictadura blanca pujolista (Tarradellas dixit) y pusieron todo su ahínco en invertir la situación: el catalán pasaría a ser A y el español, B. Por eso el castellano está discriminado: no se enseña geografía ni física con él en la escuela, no figura en los papeles que manda la Generalitat, está mal visto en un claustro universitario, quien busca trabajo procura dirigirse en catalán al posible patrono…

Según el nacionalismo lingüístico, es una guerra: una de las lenguas tiene que morir. Los patriotas procuran erradicar el castellano, único modo a su entender de evitar la muerte del catalán. Empeño criminal pero vano, porque el castellano avanza día a día: en la literatura, en el cine, en la televisión privada, en los colegios —«Hemos ganado el aula pero hemos perdido el patio», constata el ultranacionalista catalán Joan Triadú— en la calle, en las discotecas, en la vida toda en fin.

A medida que retrocede en el uso oficial y formalizado, el castellano avanza en el uso real y vivo. Los fundamentalistas del catalán, cual tortuga armada panza arriba, han decidido morir matando. Por eso discriminan el castellano, separando cada día más lo oficial de lo real. Franco no consiguió terminar con el catalán. Ellos no conseguirán acabar con el español. Pero, mientras tanto, los niños siguen siendo víctimas de su pasión inútil.
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
qui ha escrit açò, Francisco Caja? Vidal Quadras? o algun demòcrata semblant dels que corren pels Països Catalans? Disculpa pallasso, jo sóc pobre i la meua llengua és el català.
Re: Foteu el camp, polacos!
06 gen 2005
jojoojjo si ahora me direis q arzallus era NAZI soys pateticos idiotas
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
més cultura i menys castellà d pandereta, si vas a anglaterra k parlars subnormal? això es catalunya i es parla català, si no ho vols entendre et fots, no cal k vinguis.
Re: Foteu el camp, polacos!
06 gen 2005
per bulet
que es fa sino parlant de països catalans?
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
Haviam rucs, jeje, sempre mheu fet molta gràcia tots akests indepes que a catalunya català!! i prou!! S'ha de defensar la llengua, cosa lògica, però d'aquí a dir q catalunya només en català,?. Al pais valencià hi han zones castellanoparlants i al principat es cosa impossible erradicar el castellà, però pq erradicarlo? no poden conviure? Hi ha gent que igual q nantros xerrem català com a llengua materna ells xerren castellà. i? els hem de pegar o no parlar-hi o q? Jo no faig canviar ningu didioma i més igual q em xerri mentres lentengui, tema diferent es que em faci canviar ell a mi, però això ja o parlem un altre dia. M'envia haviam q mhen deixat els reis majus! inga republicans a defensarvos!!
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
CASTELLANS!!! TORNEU A CASTELLA!!!

DEURIEM DE FER AMB VOSALTRES EL QUE VOSALTRES FEU AMB ELS MARROQUINS!!! LLEVAR-VOS TOTS ELS PAPERS I TOTS ELS DRETS!!!!
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
jo nomes se que la llengua espanyola es la llengua dels picoletos,jutges,torturadors i de tota la gentussa espanyolista.
també es la llengua que es va imposar als indigenes de llatinoamerica i la mateixa que sens esta intentant imposar als catalans.
a mi no m´enganyen aquests forasters lladragots.
a catalunya en català.
catalunya pel socialisme i per la independencia
la llingua dels pobrets
06 gen 2005
els pobrets, por no tener no tenen llingua

quiero fer un poema
en roman palladino
la llingua ke parla la gent
kuando fala con suo vecino

oda so ?
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
quiero fer una prosa
en roman paladino
en la cual suele el pueblo
fablar a su vecino

VIVA ESPAÑA

VIVA LA LENGUA ESPAÑOLA
prosa kontra poesia
06 gen 2005
estas tan mort komo la tua kultua

espanyol? ke es eso? un puzzle, un encontro, una idea, un somni, una paraula, una realitat... ???????

tu saps ke es un erlandun?

no?

tu no eres espanyol, tu eres un alien, has venido en un ovni a esta terra y no saps res de res

idiota!!! vuelve a tu planeta y dejanos en paz en esta parte de la tierra

(kieres vivir a kosta del trabajo de los espanyoles? y por eso te dizes espanyol?

idiota

vuelve a tu planeta, muerete (o empieza a vivir)
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
"Prohibíchedes o galego nas escolas para producir no esprito dos nosos rapaces un complexo de inferioridade, facéndolles creer que falar galego era falar mal e que falar castelán era falar ben. Espulsáchedes o galego das eirexas, facendo que os representantes de Cristo esplicaran o Evanxeo no idioma oficial, que o povo non falaba nin comprendía ben. Refugáchedes o galego ante ós Tribunaes de xusticia e chegáchedes a castelanizar bárbaramente as toponimias galegas. ¿E de qué vos valeu? Porque dispóis de máis de catro séculos de política asimilistica, exercida con toda riqueza de astucias e violencias, o noso idioma está vivo. Sodes, pois, uns imperialistas fracasados.

"Sempre en Galiza"

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao Rianxo 1886 - Bos Aires 1950
Castellà és la llengua agressora i català la llengua agredida
06 gen 2005
Els castellanoparlants inadaptats continuan obsesionats en eliminar la llengua catalana.
Re: Foteu el camp, polacos!
06 gen 2005
No hagáis caso a la provocación de los Zánganos
No hagáis caso a la provocación de los Fascistas

FASCISTAS = ZÃ?NGANOS

Nosotros seremos unos guarros, pero ellos una zánganos vividores vagos inútiles cero a la izquierda de mierda
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
La duquesa de Alba es pobre? El Borbón español es pobre? Emilio Botín, jefazo del Santander Central Hispano, es pobre?

Es pobre Ivan Tubau?
Re: Foteu el camp, polacos!
06 gen 2005
Quan mira de censurar i escometre contra qualsevol desemvolupament cultural, social, económic, etc. dels Països Catalans ens forcen a organitzar-nos políticament.


Contra el desequilibri fiscal de Catalunya






ERPV denuncia noves agressions a la seua seu de València
Raül Garay i Àlex Gisbert, membres de l'Executiva d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), van interposar ahir una denúncia a la Comissaria de Policia d'Abastos per les noves agressions que ha rebut la seu del partit. La seu d'Esquerra Republicana, situada al carrer Erudit Orellana del cap i casal, va aparéixer fa un parell de dies plena de pintades del tipus "ERC asesinos" i "ERC terroristas". ERPV vol denunciar la impunitat de què gaudeixen els grupuscles blavero-espanyolistes al País Valencià i especialment a la ciutat de València, on són freqüents les agressions a organitzacions independentistes i progressistes sense que es produïsca mai cap detenció. Els atacs rebuts a la seu de València d'Esquerra Republicana se sumen als que va patir el mes de novembre, en els quals, a banda de les pintades, també es va fer malbé la bústia del partit. Així mateix, el desembre els feixistes atacaven la seu de l'Associació de Veïns Migjorn i la Casa de la Cultura de Vinaròs i feien malbé diversos béns personals d'un militant d'ERPV després de la celebració d'un acte del partit republicà a aquesta població. El diputat d'ERPV, Agustí Cerdà, es va reunir el passat 25 de novembre amb el ministre de l'Interior espanyol, José Antonio Alonso, per traslladar-li la seua preocupació per l'activitat de l'ultradreta a València i per exigir-li que des de Delegació del Govern es prenguen mesures efectives per aïllar i acabar amb la violència espanyolista que es viu a València des de la transició i que darrerament s'està acarnissant amb Esquerra Republicana.


La Comissió de la Dignitat denuncia l'ocultació que la Generalitat valenciana fa del inventari complet de la documentació valenciana segrestada a Salamanca
La Comissió de la Dignitat –que al País Valencià compta amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)– ha fet pública la seua valoració dels darrers esdeveniments al voltant de la reclamació de retorn dels anomenats ‘Papers de Salamanca’. En especial, ha dona donat pública opinió de la declaració de la comissió d’experts, l’anunci de retorn del Ministeri de Cultura espanyol i la negativa del Consell a reclamar la documentació i bens mobles valencians emmagatzemats a Salamanca. Han fet aquestes declaracions en roda de premsa Josep Guia, professor de la Univeritat i membre del Secretariat de la Comissió de la Dignitat; i Mercè Teodoro, advocada responsable dels Serveis Jurídics d’ACPV.


Etc.
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
Aquests feixistes travestits de constitucionalistes democràtics, aquests imperialistes travestits de defensors de les minories, aquests explotadors de la misèria travestits de solidaris amb els pobres, s'entesten a presentar el nostre poble com a format per dues comunitats separades per l'idioma quan saben que si això ja era fals abans de la tercera onada immigratòria, ara encara ho és més. Tanmateix, deixant de banda l'incipient procés d'integració dels nouvinguts i els seus efectes més immediats, tots sabem que cada cop són més les llars catalanes que es podrien qualificar com a bilingües o plurilingües. Cada cop és més difícil que es produeixin trobades familiars, laborals, socials... on es parli exclusivament una sola llengua. I una de les llengües és el català, els agradi o no als que voldrien que la nostra societat fos tan pobre lingüísticament, és a dir culturalment, com la seva, la imperialment española, la que menysprea tot allò que ignora.

La major part dels infants catalans arriben a l'edat de 4 anys sent, com a mínim, bilingües i no pas monolingües com la major part de la resta dels infants peninsulars. Ho sento pels segons. Això implica un fet diferencial d'una rellevància tant o més important que el fet que una de les llengües que parlen, a més a més, sigui la nostra, la que només es parla en aquest minúscul raconet del món, el català.

Els racistes, normalment blancs, per descriure gràficament el seu concepte de la puresa de la raça acostumen a fer servir l'analogia del cafè amb llet segons la qual un got de llet deixa de ser blanc encara que només s'hi barregi una gota de cafè. Doncs bè, mal que els pesi a tota aquesta colla d'imperialistes espanyols que sempre ens han volgut tan monolingües, tan monoculturals, tan "monomonos a la española", la nostra societat, el nostre poble, s'enriquirà amb el mestissatge, es farà totalment bilingüe, trilingüe o plurilingüe i en això tornarem a ser diferents. I això també esdevindrà un argument més per exigir-los que ens deixin en pau, que es quedin a la seva meseta envoltada pel no res i ens deixin relacionar-nos amb la resta del món en peu d'igualtat des de la nostra diferència. Una diferència que cada cop més es desenvoluparà fonamentada en la nostra pròpia diversitat interna i en el respecte que aquesta ens mereix. Una diversitat a la catalana. A la catalana perquè catalans i catalanes som i serem els que la defensarem i els que d'ella en gaudirem i d'ella en treurem més profit que ningú altre. A la catalana tanmateix perquè el català és i serà present, protegit i enriquit per tot*s i cada un* de nosaltres perquè és la nostra particular responsabilitat vers la defensa de la diversitat cultural humana i perquè ens l'estimem doncs és la nostra, la que li dóna noms al nostre entorn natural, social, material, històric... cultural.

filla d'aragonès
néta de galega
catalana i humana

salut
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
Això és una tonteria, no hi ha llengües de pobres ni de rics. El rus el parleven tant Nicolau I com V.I.U. LEnin;

L'important és la lluita de classes, sigui on sigui i la llengua que sigui. Però, si la llengua catalana és la llengua dels Països Catalans, és obvi que la hem de respectar, defensar aferrissadament i potenciar! Prou demagògies, defensar la llengua no és ser burgès! Que després em vinguin els "Ceneteros" a dirme que "el catalán es la lengua de la burguesía", AU VA!

INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ!
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
Ivan Tubau, ex pope del Llibre d'estil del Diari de Barcelona, ona sociata, exdefensor a la polemica del catala heavy/catala light la linia del catala que ara es parla (la del "barco")=el catala majoritariament a dialectalitzant del castella de les principals arees urbanes del... Principat, clar (els de Banyuls que es fotin i els de pages tambe, "total" per tenir la caseta a l'Empordanet i que un pagesot me la neteji de tant en tant, no cal que parli aquest, "total")

Que baix has caigut, vella gloria!

A) La llengua dels més pobres i les mes pobres en tot cas es l'arab o el tamazigh o l'urdu o el calo o alguna de les parles de Senegambia o Guinea o ...

B) Algunes de les respostes son tambe antologiques: defensar el català com a llengua d'us social als Paisos Catalans (el que equival politicament a que sigui l'unica llengua oficial) no implica que els drets linguistics individuals siguin vulnerats per ningu. Aixo significa basicament que tothom parli el que vulgui (o no parli si vol, algunes converses val més ni començar-les).

Una altra cosa es l'actitud que hagim de pendre els que som catalanoparlants davant de parlants d'altres llengues, davant de parlants d'altres llengues que formen part d'un poder economic més gran (per exemple l'angles o l'alemany a Lloret de Mar, a Empuriabrava, a Benidorm o a Palma de Mallorca), davant de parlants d'altres llengues que formen part de l'administracio dels Estats mentre exerceixen la seva feina (amb matissos diferents a banda i banda de Pirineus i en diferents contrades del pais? es obvi), davant de parlants d'altres llengues que ens atenen al comerç o l'hostaleria (un "tallat" ho enten fins i tot un marciano a la segona vegada de sentir-ho i informar-se que vol dir aquest conjunt de sons labiodentals), davant de parlants d'altres llengues en assemblees, organitzacions, forums i ferums... de marxa, lligant o al llit...:

Basicament, si pretenem que la nostra llengua es mantingui i creixi com a llengua d'us social al territori que historicament s'ha parlat, els Paisos Catalans (no entrare a comparar els territoris castellanoparlants del Pais Valencia amb les consequencies del "hableme en cristiano" amb tots els seus matissos, o amb les consequencies socials, culturals etc de les successives onades migratories de la postguerra fins ara, ben diferents tant per origen com per zones -els senagalesos a moltes arees de fora de l'area metropolitana parlen la llengua que han sentit que la gent parlava, el catala-); si pretenem que aquest us social es mantingui i recuperi l'espai perdut (hi tenim dret) CAL QUE ENS MANTINGUEM EN LA PARLA DE LA NOSTRA LLENGUA en el 99% dels cassos exposats, llengua que es la minoritzada i negada per tot un entremat politic i economic des de fa 300 anys (amb diferent intensitat des de fa uns 150 anys -estat liberal-, amb 40 anys d'un clar intent d'etnocidi, 25 de tolerancia politicament (in)correcte/practicament un lent afogament, tant pel que fa a dialectalitzacio de l'espanyol, com pel que fa a perdues d'espai linguistic, tant a nivell territorial com a registres -informatica, per exemple) ...

Per la llengua dels Paisos Catalans, la nostra
Català, unica llengua oficial

Gxis revido.
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
Si paseu pe Perdralbes* i escolteu, sentireu que l'idioma més parlat no es el català.


*Pedralbes: barri de xaboles pijetes
Re: La lengua de los pobres
06 gen 2005
no us perdeu l'entorn del personatge
http://www.forumbabel.net/

i la visio que tenen d'organitzacions com Jarrai (jo si que no m'ho perdo i hay para elquilar silles)
http://www.forumbabel.net/babelt416.htm
La lengua de Castilla tiene nombre: ¡CASTELLANO, NO ESPAÑOL!
07 gen 2005
Juventudes Castellanas Revolucionarias, 2005-01-02 12:33

Transcurriendo los siglos XVI y XVII, aparecen los primeros documentos que emplean el término "español" para referirse a la lengua hablada en "España". Tal uso llegó de Europa. Pero, por aquel entonces, la palabra "España" no tenía el sentido político que hoy se le atribuye.



La lengua de Castilla ya tiene nombre: castellano y no español. Hace unos veinte siglos, el Imperio Romano había culminado la conquista de la Península Ibérica. Después de la invasión, los romanos intentaron colonizar el territorio. Para ello, necesitaban que la población asimilara su civilización, ideas y costumbres. La tarea de transmisión de la ideología del Imperio se hacía imposible si no se hablaba la misma lengua. Y es que, la historia, la cultura de un pueblo van unidas a su lengua.

Los pueblos peninsulares ya tenían historia, culturas y lenguas propias. El imperio impuso el latín en su afán de hacer suyo un territorio que no les pertenecía. Pero, el latín aprendido, poco tenía que ver con el que hablaban y escribían los eruditos romanos. Se había transmitido la lengua incorrecta que hablaban coloquialmente soldados y colonos. Además, nuestros indígenas mezclaban este latín con su propia lengua, a través de la cual habían aprendido a conocer su mundo y a comunicarse con él. De esta mezcolanza surgieron, en el mismo momento de la romanización, las distintas hablas romances.

Allá por el siglo X, aparecieron los primeros escritos en romance. La falta de conocimientos del latín y el hecho de que ya no se pensase ni se sintiese en dicha lengua, llevó a los pocos ilustrados de la época a expresar lo cotidiano en su lengua románica. En estos primeros romances, se sitúa el germen del castellano. Surgió en las montañas de Santander, en la frontera oriental del reino asturiano.

Dos siglos antes, había aparecido por primera vez en un documento la palabra «Castilla» para designar un espacio que abarcaba desde la parte sur de los Montes Cantábricos hasta Villarcayo.

Esta lengua emergió en una zona de confluencias de distintos pueblos. Es por ello, que en el castellano antiguo se distinguen tres zonas de influencia: el habla de la montaña cántabra, con algunos rasgos vascos; el habla navarro-riojana y la burgalesa.

Castilla tenía ya por aquellas fechas, la suficiente entidad social, cultural y política para que los reinos vecinos, por conveniencia y no por imposición, aceptasen poco a poco sus modelos lingüísticos. En los siglos siguientes, la expansión del castellano fue fruto de una sociedad abierta, arriesgada,... se propagó aceptando, asimilando, dando participación.... fundió sus raíces con el burgalés, con el toledano de origen mozárabe, con el leonés.... Como consecuencia de un idioma que evoluciona, cada nueva generación -conglomerado de hablantes con distintas modalidades- abandona unos rasgos y adquiere otros.

La lengua castellana es obra de integración. "Se hace lengua hablándola,... se habla creando". La lengua, como algo vivo, reflejo de la realidad de sus usuarios, no puede darse por constituida definitivamente. Castilla no es la misma hoy que hace 100, 500, o 1000 años y espejo de esto es el castellano.

Hasta finales de la Edad Media, el castellano, ya considerado como lengua oficial de Castilla, continuaba formándose libremente; con el único objetivo de servir de instrumento de comunicación a sus hablantes y escritores. Fue a partir del "descubrimiento de América" cuando nuestra lengua es utilizada como instrumento de dominación. Poco después, el 18 de agosto de 1492, aparece nuestra primera gramática titulada "El arte de la lengua castellana". El propósito principal de su autor, Antonio Nebrija, fue la fijación de la lengua para hacer de ella un riguroso instrumento de comunicación y creación. Pero también vio su utilidad como instrumento de dominación política. Así, decía Nebrija: "la lengua es ante todo un instrumento de cultura, pero también un instrumento al servicio de la corona"; "siempre la lengua fue compañera del Imperio". En estos términos, el vencedor impone las leyes al vencido, y junto con éstas, su lengua.

Transcurriendo los siglos XVI y XVII, aparecen los primeros documentos que emplean el término "español" para referirse a la lengua hablada en "España". Tal uso llegó de Europa. Pero, por aquel entonces, la palabra "España" no tenía el sentido político que hoy se le atribuye. Con él se aludía a toda la Península Ibérica, incluido el "Reino de Portugal". Sugería más bien una referencia geográfica.

El españolismo, como doctrina política, no surge hasta el siglo XVIII y aún en el siglo XIX no tiene bien perfilados sus límites geográficos como nación. Tal nombre se aplicaba a nuestra lengua por simplificación. De hecho, "la Real Academia de la Lengua", desde su fundación en 1713, aunque contagiada de un españolismo bien notorio, llamó castellano a nuestro idioma hasta el año 1923, fecha en que ya Castilla era un país sometido al caciquismo.

La consolidación de la doctrina política española, centralista y uniformadora, se lleva a cabo intentando convertir en nación única un espacio plurinacional. Pero, una nación, un pueblo, para ser identificado como tal, necesita de una cultura, una tradición.... una lengua. "España" nunca existió como pueblo. Fue la alianza de terratenientes y oligarcas la que creo un mercado unificado y a ese emporio comercial y político quisieron darle el nombre de España.

Este estado artificial, creado por intereses, necesitaba parecer una nación. Al no existir, no tenía ni cultura, ni lengua, ni historia. Donde antes coexistían distintos pueblos que conservaban sus propias leyes e instituciones, sus propias culturas y lenguas, crearon una administración centralizada y anuladora de toda diferencia. En su ideario, las culturas de los distintos pueblos, y con la castellana a la cabeza, se convierten en españolas. Y, como una nación siempre tiene una lengua que la identifica, no podían permitirse la convivencia de distintos idiomas. Se apropiaron del castellano para utilizarlo como instrumento de dominación política. Los mismos intereses que habían llevado a estos oligarcas a imponer una nación artificial, les guiaron para cambiar de nombre a la lengua usurpada.

Las distintas lenguas del "Estado español" se prohibieron. Parecía que ahora la historia no era algo vivido, reflejo de la realidad de un pueblo, sino algo que se inventaba según conviniera. La historia de nuestra lengua, de nuestro pueblo, pasaba de la creación a la invención: de Castilla a España, del castellano al español. Castilla se convirtió en una víctima más del españolismo, pero quizá fue la peor parada. Además de anular nuestra cultura, nos arrebataron ese elemento comunicador y creador que da cohesión e identidad a un pueblo. Identificaron nuestra lengua con intereses que nada tenían que ver con el pueblo castellano.

Desde la «oficialidad», se intenta justificar el nombre de "lengua española" con alegatos que contradicen lo que defienden. Según estos defensores del "español", la lengua de Castilla se convirtió en española al traspasar sus fronteras, por no ser excluyente; ya que se habla en muchas comunidades políticas distintas, se utiliza el "español" en vez del castellano como convergencia que pueda garantizar la comunicación. Pero, si, según ellos, "España" es "una de esas 20 comunidades políticas" que utilizan nuestra lengua, las 19 restantes no son "españolas". La mayoría de esas comunidades políticas son americanas; y, América no es "España". A no ser que se denomine "lengua española" por un intento de proseguir con la colonización, ahora en lo idiomático, como forma de transmitir una ideología y unos intereses.

Así, cuando se independizaron algunas repúblicas americanas, existía un miedo a la fragmentación del "español", como había ocurrido con el latín a la caída del Imperio Romano. ¿A que respondía tanto temor ante la posibilidad de que cada pueblo adoptase libremente su fomia de expresarse?.

Desde los tiempos modernos, el Imperio devoró Castilla. Una de sus armas fue nuestra lengua, utilizada por los colonizadores para imponer su poder. A decir verdad, la lengua "española" no cruzó fronteras, las asaltó. Se obligaba a los distintos pueblos a comunicarse en un idioma que no era el suyo. Ellos, muy a su pesar, contribuyeron al enriquecimiento del castellano.

Ya es hora de desenmascarar a los que tanto daño nos han hecho y nos están haciendo. Reflexionemos sobre nuestra historia y distingamos lo creado por nuestro pueblo y lo inventado para dominamos. Hoy, nuestra lengua es utilizada por los medios oficiales "españoles" como un instrumento más, junto a otros, como la atomización y división de Castilla en varias comunidades autónomas, para la negación del propio hecho nacional castellano y de nuestra identidad como pueblo.

Como nacionalistas castellanos, no creemos que nuestra cultura, nuestra lengua, sea superior a la de ningún otro pueblo; pero, la lengua castellana es nuestra historia pasada, presente y será la futura. Nuestra obligación es defender el patrimonio de nuestra tierra. El castellano seguirá evolucionando con nosotros, con nuestro pueblo, y con todos los que respetándolo quieran utilizarlo como instrumento de comunicación y creación.

Re: La lengua de los pobres
07 gen 2005
Per començar: El català llengua oficial a les terres de parla catalana.SENSE EXCUSA.
Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
El motiu d'este correu, es el manifestar la meua estranyea pel fet de que després de que ixquera en prensa des del darrer dijous 30/12/04 la noticia de que l'Ajuntament d'Oriola anava a reclamar de nou la devolució del "Libre dels Repartiments de les terres entre vehins de la molt noble y leal e insigne ciutat de Oriola" a la Generalitat Catalana, després de que estos foren sustraguts "en extrañas circunstacias" segon reça la noticia, en 1923 de l'archiu històric de la ciutat; ningú dins dels circuls culturals o polítics del valencianisme haja chuspitat ni comentat lo mes mínim sobre l'assunt, tenint com te, baix el meu punt de vista, una importància vital, si es confirma la meua sospita, de que l'esmentat text estiga escrit en valencià, com el seu titul fa deduir, i tractant-se d'un text datat del segle XIII i tractant com tracta sobre l'época musulmana i sobre el repartiment de terres per part de Alfonso X de Castella, quan ni Jaume I, ni cap catalanet havien encara chafat estes terres, ni pensament de fer-ho. Pense que de confirmar-se açò, podria tractar-se d'una prova més, en este cas irrefutable, de l'existència de la llengua valenciana abans de la reconquista per part de Jaume I, i la venguda i població en un determinat percentage de gent catalana. Per algo la Generalitat Catalana el te ben amagadet i requisadet, i no ha consentit mai en tornar-lo a Oriola, per molt que el seu Ajuntament l'ha reclamat ya en numeroses ocasions, en els anys 50, en 1993 y en el 2003, alegant que el "delicte" ya està prescrit pel temps transcorregut. No se si estaré pecant, en la meua suposició, de certa inocència, o ignorància (en eixe cas, vos agrairia la pertinenet aclaració per part d'algú de vosatros), pero lo cert es que el tema m'ha encés la curiositat, i donat que pareix ser que existix una còpia facsímil editada per l'Universitat d'Alacant i pel Centro de Investigación Alquibla, tinc l'intenció de preguntar en l'UA, si realment exisitix este facsimil, i si el públic en genral te accés al mateix, o si està llimitat l'accés ad aquells que conten en carnet d'investigador. Pero només per curisitat, m'agradaria vore eixe text, i comprovar la data (si es possible) d'edició, i la llengua i model llingüístic utilisat. No obstant, pense que seria un document molt interessant per a ser estudiat per aquells filòlecs i historiadors que mes s'han preocupat per investigar sobre l'orige pre-jaumí de la llengua valenciana, casos com els de Penyarroja, Gomez-Bayarri, Ampar Cabanes, etc....; o inclús per aquells atres que vos haveu preocupat mes be per la seua evolució i socio-llingüística, si vollguereu retrocedir ad esta qüestió que tal volta podria ser vital, per demostrar l'autoctonia de la llengua valenciana respecte a la catalana, desbancant aixina, el supost "cientifisme" i recolzament en la "romanística internacional" del catalanisme llingüístic.

De totes maneres, el tema, encara que no tinguera la transcendencia llingüística (pel motiu que fora, que possiblement no haja entrat en els meus calculs) que estic suponent-li, crec que només el fet de que siga un document sustragut per la Biblioteca de Catalunya, i actualment en poder del Govern Català, i que este es nega en rotunt a tornar al seu archiu original, després de que ells si s'hagen encabotit en fer tornar els seus documents des de Salamanca, es ya de per si una mostra de cinisme mes, d'insolidaritat i d'intolerància, que mereix ser reprobada categoricament, i crec que les Institucions Valencianes i del mon de la Cultura Valenciana, deurien de mostrar públicament el seu recolzament a l'Ajuntament d'Oriola, i fer campanya pública de resó a tots els nivells possibles (institucionals, prensa i mijos de comunicació, associacions culturals, partits polítics,etc...) per tal de deixar ben clar a la llum pública, com actua el pancatalanisme, i que la societat valenciana, com tambés la del restant de l'Estat, puga també mostrar el seu recolzament a l'Ajuntament d'Oriola. Crec que n'hi han raons sobradament de pes per a tirar-los una maneta, i en elles, crec que als valencians nos va molt en joc. No es tracta d'una actuació capitalisada per un parit polític concret.Tant el PP en el seu dia, com Los Verdes-Izquierda Verde, que es d'on partix en esta cas l'iniciativa i la moció al ple de l'Ajuntament, han encapçalat esta reivindicació, i en este cas IV vol fer-la extensiva a tots els partits polítics i Institucions d'Oriola, a les associacions i l'Universitat, a la Generalitat Valenciana, i al Ministeri de Cultura. ¿Perquè no extendre-la també a tots el partits polítics valencians i a totes les Institucions i associacions valencianes i valencianistes?
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Nen, el caos mental que tens et fa veure fantasmes on només hi ha coses que passen.
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Qui és vulgui avorrir que s'ho llegeixi!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Un matraco valencià. Disme bailet, portes l'enganxina del toro al cotxe? jeje.
Re: Fins als collons dels TROLLS! Oi que s´entén?
07 gen 2005
escolta, que els valencians portem lo rat penat

XDDD
Aquesta es la que porto
07 gen 2005
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL Jonhy be good TROLL
Re: La lengua de los pobres
07 gen 2005
escriu en Tubau: "es una guerra: una de las lenguas tiene que morir".

estigueu tranquils; el castellà, morir? De què? De paranoia?

La cosa és diferent: "una de las dos lenguas NO debe morir".

Per a Tubau: "La ortodoxia és la tomba del pensament" (B. Russell), però també la mala fé ho és de la certesa.
Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA


El sistema ortografic valencià
La silaba i les agrupacions vocaliques
B     C     Ç     CH     D     F     G     H     J     K     L     LL     M     N     NY     P     Q     R     RR     S     SS     T     V     X     Y     Z
L'apostrof
La dieresis
L'accent
El guio
Signes d'interrogacio i admiracio















EL SISTEMA ORTOGRAFIC VALENCIÀ
   


Les lletres

Lletra
   

Nom
   

Eixemple

a
   

a
   

aigua

b
   

be
   

barca

c
   

ce
   

cendra, case

ç
   

cedeta
   

llançar

ch
   

che
   

chiquet

d
   

de
   

dacsa

e
   

e
   

era, tendre

f
   

efe
   

figuera

g
   

ge
   

gabia, giner

h
   

haig
   

herba

i
   

i
   

idea

j
   

jota
   

jornada

k
   

ka
   

kilo

l
   

ele
   

linea

ll
   

elle
   

llanda

m
   

eme
   

mare

n
   

ene
   

navaixa

ny
   

enye
   

nyespla

o
   

o
   

opera, sopa

p
   

pe
   

pedra

q
   

qu
   

quatre, queda

r
   

ere
   

cara

rr
   

erre
   

carro

s
   

ese
   

Senyera, posa

ss
   

esse
   

passar

t
   

te
   

terme

u
   

u
   

una

v
   

ve
   

vell

x
   

xe, equis
   

bruixa

y
   

i grega
   

yo

z
   

zeta
   

zero, dotze



Les vocals

A nivell fonologic el sistema vocalic tonic de la llengua valenciana presenta una substancial diferencia respecte al castellà: mentres est a soles te cinc vocals, el valencià en te set, encara que els signes grafics que les representen ne son cinc:
Valencià     Castella
a
e oberta
e tancada
i
o oberta
o tancada
u     a
(ie)
e
i
(ue)
o
u

La presencia de e i o obertes te una certa correspondencia en castella en els diftoncs ie i ue, compensant aixina l'absencia de les dos vocals obertes per mig d'estos diftoncs. Esta correspondencia no es exacta, per eixemple: vert ( e oberta) fe "verde" en castella o poc (o oberta) fa "poco", com es pot vore, sense diftoncs. A soles se poden donar algunes regles, mes o manco generals de quan apareix una vocal oberta. La qualitat de ser oberta, a banda de la a, a soles es dona en les vocals e, o, en posicio tonica. Excepcionalment apareixen en posicio atona: desset, deneu.



Regles de e oberta

1. Quan a la e tonica li seguixca una i en la silaba següent: geni, premi, misteri, epidermic, endemic. Solament s'exceptuen estes paraules: Valencia, Denia, senia, sequia, sepia, tenia, iglesia.
2. Quan la e tonica vaja seguida, en la silaba següent, per una u: credul, medula, perpetu, perdua
3. Quan la e tonica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:
* e + rr: guerra, serra, ferro, verro
* e + r + consonant que no siga labial (m, b, p) o velar (k, g): conversa, vert, merla, infern, caterva
* e + consonant labial (m, p, b), fent excepcio en Salem, Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos es tancada: fem, ceba, cep
* e + x[ks]: nexe, text, pretext, sext
* e + l: tela, mel, empelt, Elig; execpte: armela que es pronuncia en e tancada
* e + ct/pt ( -ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte
4. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisacio de -d-, -c- o -ty- llatines, sent la e en llati vulgar:

peu (<pedem)
deu (<decem)
preu (<pretium)

pero tambe tenim casos de e tancada:

creure (<credere)
creu (<cruce)



Regles de o oberta

1. Quan la o tonica vaja seguida, en la silaba següent, d'una vocal i: prosodia, hidrofobic, oli, odi
2. Quan la o tonica estiga seguida per una u en la silaba següent: socul, modul, monocul, lobul, globul
3. Tindrem una o oberta quan en llati hi ha un diftonc au o una o breu. Alguns eixemples son paraules com: pobre, cosa, poc, tesor, or, nou, roda, colt, sol
4. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisacio d'una d'estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-:

moure (<movere)
coure (<cocere)
jou (<iugu)
roure (<robore)
pou (<puteu)

5. Generalment, tenim o oberta, quan una o tonica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agronom, ogre, taronja, teolec, hipodrom, osteotom; pero tenim paraules en o + labial que presenten la o obreta: nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre



Paraules homografes

L'importancia en saber pronunciar i distinguir les dos parelles de e i de o no es a soles perque eixa es la norma per als valenciaparlants, sino perque al mateix temps servixen per a diferenciar significats. La dificultat està en que l'ortografia no dispon de dos signes per a diferenciar-les, pero aço no es un obstacul important per als que deprenen la llengua valenciana. En valencià trobem:
e oberta     e tancada
pel (substantiu, m.s., cabell)
Tens el pel ros     pel (contraccio, per + el)
Anavem pel riu
seu (substantiu, m.s.)
Era una seu important     seu (possessiu, m.s.)
Tot aixo es meu
meu (onomatopeya, crit del gat)
El gat fa meu     meu (possessiu, m.s.)
El meu llibre està aci
o oberta     o tancada
molt (verp, p.p. del moldre)
¿Ya haveu molt el cafe?     molt (adverbi de cantitat)
Tenen un roser molt alt
solc (verp soldre)
Solc anar per ta casa     solc (substantiu, m.s. espai entre dos cavallons)
Este solc està tort
sou (substantiu, m.s., cantitat de diners estipulada per un treball)
Te un sou dels bons     sou (verp ser)
Vosatres no sou analfabets



Paraules homografones

En l'apartat anterior tractavem de les paraules que, tenint la mateixa grafia, es pronunciaven de distinta forma. Conve coneixer que hi ha molts casos, en valencià, de paraules que presenten la mateixa grafia i la mateixa fonetica; es tracta de les paraules homografones. Podem classificar-les en:

1. Homografones absolutes, tenen la mateixa categoria gramatical:

cante: 1ª pers. sing., present indicatiu, canta. 1ª pers. sing., present sujuntiu, cantar. 3ª pers. sing., present subjuntiu, cantar.

parlares: 2ª pers. sing., perfecte indicatiu, parlar. 2ª pers. sing., pret. imperfecte subjuntiu, parlar.

vens: 2ª pers. sing., present indicatiu, vindre. 2ª pers. sing., present indicatiu, vendre.
2. Homografones parcials, tenen distinta categoria gramatical:

creu: substantiu, f.s., simbol propi dels cristians. 3ª pers. sing., present indicatiu, creure.

portes: substantiu f.p., de porta. 2ªpers. sing., present indicatiu, portar. 2ª pers. sing., present subjuntiu, portar.

pot: substantiu, m.s., recipient. 3ª pers sing., present indicatiu, poder.













NORMES ORTOGRAFIQUES
S'escriu B (batre)

1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.

2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.

3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.

4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:

- arap, no arab, pero arabisar
- verp, no verb, pero verbal
- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme


S'escriu C

1. En so de [k] (colp)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:

- atac, no atag, pero ataca
- prolec, no proleg, pero prologa
- fanc, no fang, pero fangos



2. En so de [s] (cendra)

2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
2.2. Davant de A, O, U, escriurem ç (cedeta): caçar, llançol, vençut.
2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:

- capaç, capacitat
- comerç, comerciar

2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia): bonaç, malaltuç, pastiç.


S'escriu Ç

(Vore C, 2.2, 2.3 i 2.4.)


S'escriu CH

1. En so de [c] (chic)

1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clochina, archiu.
1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).



2. En so de [k] (March)

2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.




S'escriu D (dit)

1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.

3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:

- vert, no verd pero verdor.
- reverent, no reverend pero reverenda.




S'escriu F (farina)

1. Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.

2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:

- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.



S'escriu G

1. En so de [g] (gat)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia: aigües, llingüistic.
1.4. En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL: gracies, glop, agrana, regle.
1.5. Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificancia. Excepte en cultismes com: acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:

- amic, no amig, pero amigar.
- rec, no reg, pero regar.
- amarc, no amarg, pero amargar.
- sanc, no sang, pero sangonera.



2. En so de [g] (girar)

2,1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. Excepte davant de -ecc-, -ect- (objeccio, objectiu i algunes mes), i en uns atres noms de procedencia grega o biblica: Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): afigga, rigga, frigga.
2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:

- mig, pero miger.
- oreig, pero orejar.

2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:

- viage, no viatge.
- juge, no jutge.
- llenguage, no llenguatge.
- correja, no corretja.

3. En so de [ch] (roig)

3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: desig, frig.
3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):

- trepig, trepigen.
- mig, mija.
- despaig, despachar.



S'escriu H (heretar)

No te cap de so.

l.En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.

2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.



S'escriu J (jardi)

1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U: jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.

2. Davant de -ecc-, -ect-: objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).

3. Davant de E (vore G, 2.1.)

4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:

- plaja, no platja.
- mija, no mitja.

5.- Darrere del prefix AD: adjacent.



S'escriu K (York)

1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: Kant, kilo.



S'escriu L (lenta)

1. En inicial de paraula: local, liquit.

2. En interior i fi de paraula: almagasen, dol.

3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.



S'escriu LL (llanda)

1.En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.




S'escriu M (mare)

1.En inicial, interior i final de paraula: mar, mestre, flama, cami, fum, estem.

2. Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

3.En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.

4. Mal davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).

5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.

- semana, no setmana.
- sometre, no sotmetre.

6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:

- atentar, no atemptar.
- pronte, no prompte.



S'escriu N (nas)

1. En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, mon.

2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar. Excepte els cultismes: emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.

3. Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.

4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.



S'escriu NY (pany)

1. En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyo, riny.



S'escriu P (posar)

1. En posicio inicial de paraula: puny.

2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.

3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:

- cap, no cab, pero cabut.
- llop, no llob, pero lloba.
- colp, no colb, pero colpejar.
- adop, no adob, pero adobar.



S'escriu Q (quinze)

1.En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alquería, sequía. Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.

2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc: quatre, quocient. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.

3.En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis: qüestio, obliqüitat.



S'escriu R

1. En so de [r] (carreter)

1.1. En inicial de paraula: roda, rajola.
1.2.En interior de paraula darrere de M, N, S: somris, enriquir, israeli.



2. En so de [r] (cara)

2.1. En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.



S'escriu RR (guerra)

1. En posicio intervocalica: carro, errar.



S'escriu S

1. En so de [s] (sap)

1.1.En inicial de paraula: solt, sabut.
1.2. Darrere de consonant: ansa, dacsa.
1.3.Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la A- en valor negatiu: asilabic.
1.4.En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:

- mes, mesos.
- nas, nassos.



2. En so de [z] (cosa)

2.1. En posicio intervocalica: casa, promesa.
2.2.En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.
2.3.En els participis: d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
2.4. En derivats de gentilicis:

- andalus, andalusos.
- frances, francesos.

2.5.En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.

- abat, abadesa.
- duc, duquesa.
- princip, princesa.
- mestre, mestresa.



S'escriu SS (passar)

1. En posicio intervocalica: posseir, massa.

2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: assimilar. Excepte: ase, Asia, asil; tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): asimetric.

3. En els sufixos -issim, -issima: bonissim, cregudissima.

4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.

- fracas, fracassos.
- castis, castissos.
- gos, gossos.
- tramus, tramussos.
- espes, espessos.

5.Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: dessecat, dissoldre.



S'escriu T (tornar)

1. Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.

2. En el grup consonantic TR: truc, atraure.

3. En el prefix grec AT- : atmosfera (vore D, 1).

4. Davant de Z: dotze.

5.En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:

- fort, fortalea.
- cert, certea.
- calit, no calid pero caliditat.
- abat, no abad pero abadia.



S'escriu V (vindre)

1. En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.

2.En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en -AR.

3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V: serf, no serv, pero servir.



S'escriu X

1. En so de [s](eixida)

1.1.Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, creixer, coixo, afluixar.
1.2.Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
1.3.En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
1.4. En final de paraula: exigix, ix.



2. En so de [ks] (text)

2.1. Entre vocals: reflexio, axial.
2.2. En posicio final, en algunes paraules: perplex, prefix.



3. En so de [gz] (exacte)

3.1.En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, exlibris.



S'escriu Y (yo)

1. En posicio inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.

2. Entre vocals: epopeya, apoyar.

3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : pinya, puny.

4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): inyeccio, abyeccio, proyecte.

5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Alcoy, Montroy, Gay.



S'escriu Z (zero)

1. En inicial i interior de paraula: zona, atzucac.

2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: zoologia.

3. En les terminacions -zoari, -zoic: protozoari, benzoic.







APOSTROF

Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:

1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.

1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: porta'm, penja'n.
1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: s'enten, s'haguera.
1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: se'n va, se'ls hi menja.



2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l'home, l'industrial, l'espiritista. Excepte:

a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.



3.La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d'estar, d'ahir, d'haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui.





DIERESIS

Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.

Colocacio:

1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: veïnat, raïmer, aürtar.

2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: següent, llingüistica.



No la posarém en els següents casos.

1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:

agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
beneixca (be-ne-ix-ca)
conduirem (con-du-i-rem)

2. Quan va darrere dels prefixos:

coincidix (co-in-ci-dix)
reimprimir (re-im-pri-mir)
contraindicar (con-tra-in-di-car)

3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:

egoisme (e-go-is-me).
altruista (al-tru-is-ta).
altruiste (al-tru-is-te).
conduible (con-du-i-ble).

4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:

europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
europeisat (eu-ro-pe-i-sat).

5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:

simposium (sim-po-si-um).
harmonium (har-mo-ni-um).
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
Aquestes normes són una animalada lingüística,
perquè no els hi preguntes als filòlegs d'Alacant, València i Castelló (les tres ciutats duen accent...) que n'opinen.

La ciència i la voluntat d'un poble és molt més forta que les vostres mentides.

(...)puc dir que parle Català i ho faix a la manera de València (...)

Ovidi Montllor


SALUT!!!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Aquests dies de grip...hi ha gent que té DIARREA MENTAL.
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
El català oficial en totes les terres de parla catalana. ARA. PROU EXCUSES!
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
la nostra llengua, reconeguda ara i en tots els llocs del país. SENSE EXCUSES!
Per al Patrick Bateman
07 gen 2005
Agrada sentir a un catalanista com tu aixo de "toro". En la meua terra es un BOU. Clar que en sentir-vos dir "patates" o lo del "burru" o "bocadillu" esta tot dit
Re: La lengua de los pobres
07 gen 2005
Arribarà el dia en que els catalans ens començarem a estimar el castellà d'igual manera que ens estimem els castellans. Aquest dia arribarà tard o d'hora desprès de la desaparició definitiva de l'estat imperialista espanyol.
Re: La lengua de los pobres
07 gen 2005
El pasado de rosca de arriba: "l'estat imperialista espanyol."

No comment.
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
La Generalitat Valenciana, amb la col.laboració inestimable del gran defensor del valencià, exfalangista-demòcrata de tota la vida, señor Sentendreu, ha editat un nou llibre de texte per als alumnes d´ESO. El temari és el següent:

1- Ciencias naturales: La tierra es plana (que además rima con Zaplana), y todo el universo da vueltas a su alrededor.

2- Lengua: El valenciano no es catalán sinó una mezcla de árabe y castellano. De hecho, un castellonense y un tarraconense, no se pueden entender hablando en sus dialectos respectivos de ninguna manera, deben pasarse siempre al castellano, idioma común de todos los ejpañolej.

3- Matemáticas: 2 + 2 = 5
3 x 2 = 10

4- Ciencias de la tierra: el agua de los ríos se pierde en el mar, y por eso, necesita ser aprovechada para regar campos de golf y mantener grandes complejos hoteleros, tipo Marina d´Or, o parques temáticos.

5- Historia: 1-El castellano nunca fue una lengua de imposición, sinó de encuentro. 2- El PP perdió las elecciones a causa de un complot masónico-árabe-separatista-comunista-pancartero impulsado por el grupo PRISA.

Y ya tá, ya táij litoj pa ser unof falencianoj de bieng.
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Algun d´akets, sonats, em podria dir UNA SOLA FRASE O PARAULA en "valencià" que jo, amb el meu català de Tarragona no sigui capaç d´entendre?

Espero respostes.....mua!!!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Ostres Johny que malament que escrius!

Ets pitjor que un ignorant doncs tu escrius malament a consciencia, convertint una bonica varietat dialectal d'una llengua com és el valencià, que a mi m'agrada molt en quelcom semblant a un poti poti, una farsa barreja de llengües amb una història hilarant al darrera... Jo no veig que hi té a veure que abans hi haguessin Mossarabs al País Valencià, amb que tu ara hagis d'escriure emprant tot de formes Castellanes com serien la "ch", o que caigueu en ridiculs tan grans com arribar a anomenar una conselleria com la Conselleria de Mig Ambient, demostrant que la vostra ignorància us fa negar que el valencià és una llengua Romànica que vé del llatí, i per lo tant una cosa és el medi i l'altre una meitat. Si bé ne castellà coincideixen, que hi té això a veure? PErquè aquests que digueu defensar el Valencià rarament ho feu en la vostra suposada llengua? Perquè mai demaneu l'oficialitat fins que veieu la possibilitat de crear un conflicte? Perquè sempre actueu mirant el que fan els valencians del nord? Vosaltres tambè teniu una comunitat autonoma de manera que podrieu aplicar politiques per defensar la llengua, podeu construir molt, i en canvi sols us mogueu per criticar el que fan els altres i treure lleis surrealistes que avergonyeixen a tots els cientifics.

Sou xusma feixista al servei de la ultradreta espanyola, voleu despistar amb conflictes estupids i així mentrestant ningú parla de les begenades que estan fent els PPeros a valència, com s'estan enriquint a costa d'una comunitat, com a poc a poc us van deixant sense història ni passat, i així d'aquí un temps sereu un dels pobles més dòcils i sotmesos de tot europa. Sense història, ni arrels les comunitats es disolen, i una comunitat disolta i dispersa no pot fer front al capitalisme que l'aniquila sense compassió i converteix el que era un poble, viver de projectes i futurs en un cadaver del qual es va malvenent tot al millor postor, en general els mateixos que han decidit destruir l'història!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Si escric "toro" es k vull escriure "toro". Té una explicació: en español (los de la armada invencible, saps?), el toro es un animal con CASTA, con RAZA... i cal anomenar-lo "toro" per engrandir encara més si es pot la seva naturalesa honorable. Potser et sembla un barbarisme inoportú, però no, perquè així els matracos ho entenen millor. (és un altre món, no ho pots entendre).
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
PD: ai no! perdona! sí k ho pots entendre pq tu tb ho ets, oi? ;)
Combatiendo a los polacos: el edificativo caso de las islas Baleares
07 gen 2005
El Gobierno Balear de Jaime Matas implantará para el próximo curso la posibilidad de que los padres pueden educar a sus hijos en español o catalán; lo mismo sucederá con la información que se les traslade a los padres desde los centros.

La entrada en el Gobierno Balear del Pacto del "regreso" se planteó imponer en la Enseñanza y en la Administración el catalán y a eso dedicaron todos los empeños.

¿Quién se empeña en el monolingüísmo en las CCAA bilingües? Los nacionalistas totalitarios que pretenden la imposición de otra realidad que la convivencial que se produce en la calle de nuestras CCAA bilingües; existe la colaboración de la izquierda que no se librado de sus tics totalitarios de antaño.

Se discute en Baleares cuál es el idioma balear- distinto del polaco, "deo gratia"- que hay que usar, si el normalizado o bien los dialectos diversos de las Islas; detrás está el expansionismo totalitario catalanista disfrazado en el vehículo inocuo de la lengua en la construcción de la quimera denominada Países Catalanes; esta es la misma situación del catalanismo hacia la Comunidad Valenciana.

Estamos, en principio, de enhorabuena porque el Partido Popular plantea una nueva línea a fin de encontrar la vía de la educación en bilingüismo.
Re: Combatiendo a los polacos: el edificativo caso de las islas Baleares
07 gen 2005
Cal que retorni el rei, els trolls estàn prenent la terra mitja!!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
I per que diuen per TV3 "torus"? Per la mateixa expliacio que has donat, Patric?

Per a una, en Reus vaig dir una vegada "agranar" i la gent oubria els ulls com plats. I tambe en "creilles"... contenta?
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
és cla k si, tv3 és la televisió integradora i tolerant, cal k hom s'hi senti identificat, ;)
A revoire, bon finde!
SE NOTA QUE LOS GUARROS SE MOSKEAN¡¡¡
07 gen 2005
y como debe gozar el bastardo perez rovira con su amiguito de "color". xDDDDDDD
Re: Combatiendo a los polacos: el edificativo caso de las islas Baleares
07 gen 2005
com aminim hi ha un aspecte positiu d tots els energumens k passen per aki, saben k tenen la lluita a catalunya perduda, intenten defensar com poden valencia i balears, pero no importa, tard o dora acavaran caient pel seu propi pes, tenir la rao dona per molt.
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
Fuck rovireche and followers
Re: Combatiendo a los polacos: el edificativo caso de las islas Baleares
07 gen 2005
Lo curioso del caso balear, es que a pesar de que el dialecto mallorquín es mucho más diferente al catalán central, que el valenciano (que es casi igual al catalán de Tarragona), nadie, en Baleares, pone en duda, que el mallorquín es catalán. Ni siquiera el PP. Me parece, si más no curioso.

Lo que destacaría de éste artículo, es la palabra "edificante", de la qual se pueden derivar las palabras edificar, edificio,... que es lo que se le da mejor al PP.

STOP EDIFICIS A MALLORCA! PROU DESTRUCCIÓ DEL TERRITORI!!!
Re: Fins als collons dels polacos! Oi que s´entén?
07 gen 2005
AZnar cabrón y su corte de pichafredas
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
Ke kohnyo pasa konner madrizleño!? Hai kestudiá laj normas de Tupuh Tamadre, ponke los katlanej nos imponeng su imperialismo bla bla bla
Re: Foteu el camp, polacos!
07 gen 2005
CATALANAZIS AL PAREDÃN.

VIVA ESPAÃA Y QUE TE DEN POR AHÃ?
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
07 gen 2005
Ara resulta qeu els falangistes Sentandreu, els nazis Steicher, els feixistes Pinochet...són els defensors, en castellà "of course", de la "llengua" valenciana

Aquesta batalla la tenim guanyada,
NO MOS FAREU CALAMARS

juasjuasjuas
Re: Foteu el camp, polacos!
07 gen 2005
Molt bé. MOOOOOLT bé. Elaborado el discurso y tal.
Re: Foteu el camp, polacos!
07 gen 2005
Qué aburrimiento
Fora de la nostra terra, polacos!
07 gen 2005
L´idioma propi dels valencians es l´idioma valencià i no un atre. Una mentira dita mil vegades no es convertix en una realitat. Durant estos ultims anys hem vist com s´afonava el Mur de Berlin, com Mandela passava -despres de decades en la presso- a la presidencia del seu païs i al Nobel de la Pau o, com el P.R.I. -al remat de governar durant 70 anys en Mexic- passava a l´opossicio.

D´igual manera que hem vist que qui ha volgut dignificar el valencià ho ha fet sense problemes. Ya som molts el politics que s´han resistit a les Quatre Excuses del Pancatalanisme (la consellera de Cultura i Educacio Ampar Cabanes des d´UCD, Chimo Lanuza en IVAJ, tots els alcaldes i regidors d´UV, Mayren Beneyto en el Palau de la Musica, etc). Aixina s´ha comprovat que "qui vol, pot".

Cada volta som mes que lluitem contra les Quatre Excuses Sense Trellat. Quatre excuses que conduiran al catalanisme al seu funeral. Pero ¿De quines quatre excuses estem parlant?

1.- L´excusa del paregut entre llengües

Moltes vegades, quan un catalaniste no sap que argumentar, comenta aixo de "si un catala i un valencià s´entenem es perque parlem la mateixa llengua". Esta afirmacio mes que patetica resulta ridicula, situant-se en les antipodes de la filologia internacional.

Com dia el Pare Fullana "que dos llengues siguen germanes -inclus besones- no significa que siguen la mateixa llengua". Aixina puix, lo mes llogic es que dos llengues que procedixen de la mateixa branca (en este cas, l´occità), que siguen veïnes i que han tingut influencies semblants, siguen -llogicament- paregudes ¡Lo anormal seria lo contrari!

Eixemples tenim a monto: el gallec i el portogues; el chec i l´eslovac; el serbi i el croat; el rumà i el moldau; el rus i l´ucranià; el suec, l´islandes, el danes i el noruec, etc. Totes elles reconegudes com a llengues autoctones, inclus en aquells casos en que alguns imperialismes culturals i/o politics intentaren unificar-les be per "decrets llei" o be per la força. Per cert ¿Quin es el "grau cientific de paregut entre llengues" necessari - i arbitrari- per a dir que dos llengues germanes son un mateix idioma? ¿El 70%? ¿El 80%? ¿El 95%? ¿En basse a quins criteris lexics, morfosintactics, fonetics/fonologics, etc?

No obstant, tambe resulta obvi, que quan mes catalanissem el valencià (segons els catalanistes, el "normalissen" ¡Curios eufemisme!), evidentment molt mes es pareixera al catala.

2.- L´excusa de l´universitat

Una atra excusa recurrent entre els catalanistes es aquella que diu "que l´universitat diu que el catala i el valencià son la mateixa llengua".
En primer lloc, hem de dir que aixo no ha segut sempre aixina, puix fins la celebracio del 1er Congrés de la Llengua Catalana, esta llengua era mondialment catalogada com un dialecte del provençal ¿Perque els valencians no podem fer lo mateix, inclus copiant (calcant) els mateixos arguments d´eixe Congrés?

Pero es que, a mes, el Pare Fullana fundà la Catedra de Llengua Valenciana en l´Universitat de Valencia i fon membre de la Academia de la Llengua Espanyola "per la llengua valenciana". Llavors ¿En aquella epoca eren tots un ignorants o es que eren tots blavers? ¿O simplement el conflicte no estava tan politissat com ara? ¿Es tan descabellat pensar que la situacio pot tornar a capgirar?

I per una atra banda, la soberania llingüistica del valencià, deuria de recaure en el poble valencià, d´igual manera que nosatres ni podem ni debem opinar sobre qualsevol atre idioma alie al nostre ¿O es que un filolec valencià podria dictar doctrina sobre el suhairi, el feroesc o sobre qualsevol dialecte del chinesc?

L´universitat deuria de ser cresol d´idees i foro de debat. L´universitat deuria d´estar al servici del poble i mai al contrari. I en este sentit, l´universitat te l´obligacio democratica d´escoltar al poble que es sobira respecte a la llengua que parla. No debades els valencianistes sempre hem reclamat un referendum per a que el poble puga deixar ben clar que parla i que vol parlar.

Pero centrant-nos en les les nostres universitats, ningu pot obviar a l´inmensa quantitat de llicenciats de filologia que defenen obertament l´independencia del valencià (Chimo Lanuza, Voro López, Manuel Gimeno, Joan Costa, Josep M� Guinot, Lleopolt Penyarrocha, Laura G. Bru, Emili Miedes, etc), aixina com a moltisims universitaris obligats a amagar les seues creencies fins al mateix moment d´aprovar la carrera. Personalment conec a mes d´u que inclus es veu obligat a publicar baix pseudonim.

Greu, molt greu resulta que en l´Universitat (que deuria de ser foro de debat i cresol d´idees) se censure absolutament tant al valencianisme com a l´occitanisme. Pareix que la coneguda i criticada endogamia uniersitaria li te massa por a confrontar les seues tesis, mes dogmatiques que cientifiques. Actuen com a fascistes.

3.- L´excusa de la reconquesta

U dels colmos de la manipulacio catalanista es utilissar la falsa hipotesis de la reconquesta. Abans de tot tenim que dir que la majoria dels historiadors valencians neguen la mateixa teoria de la repoblacio tal i com la conten els anexionistes, de tal manera que -en vista de l´inviavilitat d´eixa falacia- no tingueren mes remei que afegir que "tambe hem de tindre en conte les postrerior repoblacions". Tal volta no caldria ni parlar del tema, puix fins i tot, el mateix Badia Margartit -rector de l´Universitat de Barcelona i membre de l´Institut d´Estudis Catalans- ya ha advertit que es absurda.

De totes maneres ¿Que nos pot importar als valencians que fa 8 segles vingueren mes o manco catalans? ¡Si en 800 anys han aparegut, desaparegut i evolucionat centenars de llengües en tot lo mon! ¿Quan a evolucionat el valencià durant eixe temps? Inclus suponent que llavors el valencià fora un dialecte del catala (lo qual dona risa) hui tindria dret a ser reconegut com un idioma propi ¿Que pensen els catalanistes de la llingüistica diacronica (evolutiva)? ¿Perque l´amaguen sistematicament?

I parlant de normatives ¿Hem de codificar un llenguage arcaic de fa 8 segles o hem de codificar la parla viva i actual? ¿Agarrem tambe el castellà arcaic de Cervantes o Quevedo? ¿Es un dinosauri un animal o un fossil d´animal? Es cert que els valencians utilissaven "nosaltres" ¡Pero tambe l´utilissaven els castellans! ¿I el restant de lexic propi negat hui pel catalaniste? ¡Quina barra!

4.- L´excusa del mercat

A sovint escoltem als partidaris de l´unitat de les llengües excusar al catalanisme mentres afirmen que "a l´hora de consolidar un mercat, quan mes sigam, millor".

La trampa i el destrellat consistix en que nosatres renunciem a l´idioma valencià per a, despres, substituir-lo pel catala. Perque si tan interessats estan en consolidar un unic mercat ¿Perque no renuncien els catalans a la seua llengua i la substituixen per la nostra? Segur que, aixina, els valencians ecceptariem sense reparos l´anexionisme.

No obstant, evidentent, l´excusa del mercat no te gens de cientifica i unicament es basa en la pijor accepcio del mercantilisme, puix una de les part te que renunciar a tot per a que l´atra ho guanye tot.

Per ultim, afegir que esta excusa es inviable en si mateixa, puix de la mateixa manera que la majoria de valencians no tenen cap d´interes en comprar llibres en catala, resulta llogic pensar que els catalans tampoc estarien massa interessats en comprar llibres en llengua valenciana.

¡¡¡I si al marge d´estes quatre excuses, algun llector coneix alguna atra, li preguem que nos la comunique a la major brevetat possible!!!
No obstant, front ad estes quatre excuses ¿Que argumentem els valencianistes? No puc fer un resum en tan breu espai, ni manco encara escriure en quatre ralles tot lo que figura en un bon cabaç de llibres, pero si m´atrevire a donar uns breus apunts:

1.- Els testimonis escrits d´un romanç prejaumi, i inclus els testimonis d´araps parlant del mateix.

2.- Les investigacions d´eixe romanç (ignorat deliberadament pels catalanistes) fetes per filolecs i historiadors (destaquen poderosament els treballs de Peñarrocha, publicats en la prestigiosa editorial Gredos).

3.- Les teories valencianes sobre la reconquesta i sobre les posteriors repoblacions, que diferixen a monto en la dels catalans respecte als numeros (En este sentit, cap destacar els treballs d´un dels precursors: l´aragones A. Ubieto).

4.- Els testimonis clarificadors dels coetaneus a Jaume I (per eixemple, el Bisbe Sant Pere Pasqual).

5.- Els testimonis de tots i de cadascu dels nostres classics que uanime i abrumadorament parlaven de "llengua valenciana" i mai catalana (per eixemple, Joanot Martorell), tal i com es demostra en els mateixos fascimils editats en el llibre de Mossen Albinyana "El crit de la Llengua", reeditat per Lo Rat Penat en l´any 2000.

6.- El Segle d´Or de la Llengua Valenciana, el 1er segle d´or de qualsevol atra llengua peninsular, quan els catalans apenes tenies quatre escritors mediocres i mal contats.

7.- L´Estatut d´Autonomia i la seua llegalitat -per damunt de l´AVLl- que parla inequivocament d´idioma valencià.

8.- La moderna sociollingüistica internacional (Chomsky, Fishman, Hudson, etc) que li dona tota la soberania de qualsevol llengua als seus usuaris -al poble- i no ad esta o aquella colla de filolecs (en este cas, valencianistes, occitanistes o catalanistes) i que tambe afirma en rotunditat que "la diferencia entre una llengua i un dialecte ni es el criteri de filiacio ni el numero de parlants, sino que la primera te un eixercit darre i la segona no".

9.- La resistencia del Poble Valencià, que pesse a la manipulacio del catalanisme durant estos ultins 25 anys -en escoles, universitats, mijos de comunicacio oficials, politiques de subvencions, etc) resistix i sap molt be lo que parla i lo que vol. I no ho dic per la manifestacio del 13-6-97 -la mes multitudinaria que mai ha conegut el Regne de Valencia- sino perque enquesta tras enquesta cabudament aixina ho demostra.

10.- Les paraules de Prat de la Riba, fa ya quasi un segle: "Hem de ser inteligents i estrategics. Primer hem de treballar per l´unitat de les llengues. Una volta consolidat este primer pas, hem de passar al segon: l´unitat cultural, i quan ya tingam tant l´unitat llingüistica com l´unitat cultural sera el moment d´aspirar a l´unitat politica de la Gran Catalunya (Països Catalans)".

Som valencians, parlém valencià.
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
07 gen 2005
perdona però si ho poses en valencià, no t'entenem, no dius que parlem llengües diferents?

els accents del final se t'han escapat?
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
07 gen 2005
¿llengües diferents? juajajajajjajjj analfabeto, a ver cuando aprendes a diferenciar una lengua con el dialecto de una lengua, ridículo blavero.
Re: Foteu el camp, polacos!
08 gen 2005
Vigileu perque el conflicte per la questio de la llengua te molts matissos. I crec que haver posat aqui, per més que ho hagi penjat el troll fatxa, l'escrit de l'Ivan Tubau (jo el vaig contestar i estava a punt de fer-ne una mes llarga) es discutible, no en va va ser tota una figura fa 15 anys

Un que esta en contra de l'Ivan Tubau i a favor de la censura contra trolls fatxes
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
A la meva comarca sempre s'ha dit igual moltes expressions que tu fas servir, per exemple "ja en tenim prou" (a la meva comarca hi posem encara mes pronoms que tu, per mes que la normativa fabriana nomes ens deixar posar un per cada complement, en passem), per exemple "atre" (mai de la vida hem dit a"l"tre...) quina gracia, tu... ara resultara que tocant als Pirineus tampoc som catalans!!! ens ho volen imposar aquests... pero qui son els catalans?? potser els de Ciutadella que parlen amb la mateixa tonalitat que nosaltres, que salen com alguns pobles que toquen el Pirineu, encara que fan servir algunes paraules que no entenem o algunes importades de l'angles... ja esta els catalans imperialistes son ...els menorquins (aquests com que son alla, al mig del mar, es pensaven que se'n salvarien i no els tocaria el rebre tambe...) o potser son els de l'Alta Cerdanya que quan passen per l'autopista diuen que prenen la votura per anar per l'autorruta ... o potser son els del Matarranya, qui sap... o potser ho era en Francesc Eiximenis, valencià nascut gironi, o l'Ausiàs March, gran poeta en llengua valenciana, o en Ramon Llull ... o l'Ovidi o en Raimon... pero on te son els catalans imperialistes, on?? ... tu que potser ara tens rao i fins i tot a Andorra son valencians oprimits pels catalans!!

(per cert 1. aixo de l'origen occità -llemosi- deu estar al nivell de dir amb Darwin que l'home ve del mono, amb els economistes neoclassics que el mercat es perfecte o amb l'historiografia romantica que la culpa va ser del Compromis de Casp.
2. Si la repoblacio no va ser catalana -i amb menys força aragonesa, doncs ABSOLUTAMENT TOTHOM que estigui interessat per l'historia d'aquells segles sap que l'Arago ha esta sempre poc poblat- sobre la poblacio arabo-bereber que hi havia abans del 1200- d'on carai va sortir aquella gent (be, pot ser que alguns blavers sigueu marcianos, teniu forces punts, pero m'inclino mes a pensar que mes que res sou espanyols o esteu espanyolitzats, perque España no us preocupa gens...)
3. I aclareix una cosa: aixo que tu parles d'on prové. del castellà, de l'occità, del frances, de llati o de Mart (del catala de Tarragona ja pots pujar-hi de peus que no, sobretot si ets de Castello)
4 Si tant preocupats esteu, perque veniu a emprenyar aqui que a la meitat se ens fot, us dediqueu a parlar el valencia al Pais Valencia (encara que sigui barroerament) feu que la vostra premsa i amics el parlin i no el castella com s'acostuma a fer i deixeu de venir a emprenyar per aqui?. O es que Barcelona es la capital del vostre Pais? Jo que soc catala (vaja ara hem trobat l'imperialista, com en Wally) durant anys que ni m'hi acostava se m'ha enrefotut Barcelona i la seva area...

A reveure, mon amic!
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
El sol fet de insultar als teus cosins germans del Nord et desqualifica com a bon valencià.Això sí ets un inmillorable BLAVENCIÀ.
Fora de la nostra terra, blaveros!
08 gen 2005
blaveros traïdors al poble valencià
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
Menos zánganos en Indymedia

Fascistas a currar!! Y menos vivirnos
Re: L'Alguer resisteix!
08 gen 2005
Sempre que parlem dels Països Catalans ens n'oblidem (conscient o inconscientment) de la ciutat de l'Alguer. No crec que sigui just; ni per al país, ni per als propis algueresos.

D'ençà que Jaume II de Catalunya i Aragó va conquerir l'illa de Sardenya el 1.323 fins que el 1.713 va passar a mans de la Casa d'Àustria per l'infame Tractat d'Utrecht, aquesta illa va formar part de la Corona de Catalunya i Aragó.

És normal doncs, que si durant gairebé 400 anys Sardenya va formar part de l'òrbita nacional catalana, encara avui es mantinguin la llengua i la cultura catalanes en alguns llocs com l'Alguer i la rodalia.

Crec que els catalans d'aquí menystenim sovint l'aportació de l'Alguer a l'enriquiment i la diversificació del fet nacional català. A l'Alguer hi viuen unes 40.000 persones, de les quals uns 20.000 encara parlen el català o alguerès. Així doncs, es parla més català a l'Alguer que, per exemple asturianu a Astúries, aragonés a l'Alt Aragó (uns 15.000) o aranès a la Val d'Aran (uns 7.000).

Avui dia aquest oblit és imperdonable, i no només perqué Girona-L'Alguer sigui un vol directe de menys d'1 hora i a baix cost! sinó perqué la recuperació d'aquesta vila està reeixint força de fa uns anys enrere i nosaltres hauríem de ser-hi per tot allò que necessitèssin.


Sincerament, crec que de vegades parlem massa de la Catalunya Nord (on les coses pinten prou negres) i massa poc de l'Alguer on els ciutadans són molt més receptius i per iniciativa pròpia a la recuperació de la llengua.

L'Alguer resisteix!
què fem els catalans d'aquí en el seu ajut?


" Da la banda da punent
hi ha una terra llunya, llunya;
és nostra Catarunya,
bella, folta i ranaixent.
An allà nostrus jalmans,
rarimits da la gran prova,
van cantant la cançó nova
ca travessa mons i prans.

És un crit atrunaró
par la terra catalana
ca mil ànimas anserra
an un llaç da jalmanó.

Aquest crit és arribat
fins a nostra plaja
Catarans de l'Alguer, curatja!
no ublirem nostru passat.

An lo sou gruriós camí
Catarunya sempre avança
i paltot on passa llança
la llavó ca da frurí.

Oh, jalmans no disparem
Catarunya està fent via.
Prest arribarà lu dia
an ca tots ranaixerem!
































ASSOCIACIONS A L'ALGUER

Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Via Carlo Alberto (carrer de la Marina), 33
07041 L'Alguer
Tel. 079 98 14 73
E-mail: gus.dan ARROBA tiscalinet.it i omniumcult.alguer ARROBA tiscalinet.it
Web: http://www.partal.com/alguer

Escola de Alguerés Pasqual Scanu
Carrer de Mallorca, 45
07041 L'Alguer
Tel. 079 97 96 67
E-mail: escola.algueres ARROBA tiscali.it

Obra Cultural Algueresa
Carrer Arduino, 44
07041 L'Alguer
Tel. 079 97 72 28

Biblioteca Catalana de l'Obra Cultural de l'Alguer
Carrer Arduino, 44
07041 L'Alguer
Tel. 079 977 228

E-mail: obracultural.alguer ARROBA tiscalinet.it
Centro Algherese per il Recupero e la Diffusione della lingua Catalana (C.A.R.D.)
Carrer Mallorca, 63
07041 L'Alguer


Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric de l'Alguer
Via Palomba, 15
07041 L'Alguer
Tel. 079 981 320

Centre Alguerès d'Intercanvis Catalans
Carrer Nuoro, 8
07041 L'Alguer
Tel. 079 981 237

E-mail: alguer.intercanvis ARROBA libero.it
Centre de Recerca i Documentació E. Toda
Via Umbria, 6
07041 L'Alguer
Tel. 079 986 521
E-mail: rafaelcaria ARROBA libero.it

Arxiu de Tradicions
E-mail: arxiudetradicions ARROBA libero.it

Associació Cultural Càlic
Via Ardoino, 40
07041 L'Alguer
Tel. 079 98 19 48
E-mail: calic ARROBA tiscali.it

Coro Polifonico Algherese
Via La Marmora, 30 / Via P. Umberto, 7
07041 L'Alguer
Tel. 079 952 643 / 347 361 0808

Universitat Oberta de Catalunya (UOC): Punt de Suport de l'Alguer
Òmnium Cultural de l'Alguer
Via Carlo Alberto (carrer de la Marina), 32
07041 L'Alguer
Tel. 079 98 14 73
E-mail: palguer ARROBA uoc.edu

ASSOCIACIONS FORA DE L'ALGUER

Associació Amics de l'Alguer
Passatge Pere Rodríguez, 20
08028 Barcelona
Tel. 93 334 60 50
E-mail: amicsalguer ARROBA wol.es

Enllaç. Cercle per a la defensa i la difusió de la llengua i cultura catalanes
Carrer de Rocafort, 242 bis
08029 Barcelona
Tel. 93 444 38 04
E-mail: enllac ARROBA alguer.vilaweb.com
Web: http://web.partal.com/enllac (antiga: http://www.partal.com/alguer/enlla.htm)


LLENGUA

Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Una de les webs més visitades de l'Alguer. Molta informació sobre les enginyoses i reeixides activitats d'aquest centre multitasques en favor de l'alguerès. El principal objectiu dels joves integrats en aquesta associació és fomentar l'ús de l'alguerès a les escoles, com també oferir eines als ciutadans de l'Alguer per aprendre la llengua a través d'un centre d'autoaprenentatge.
Web: http://www.partal.com/alguer

Llengua estàndard i dialectes
Conferència del professor Eduard Blasco i Ferrer a la IV Escola d'Estiu de l'Alguer 1997.
Web: http://www.partal.com/alguer/blasco.htm

Llei de Promoció del Sard i del Català de l'Alguer
Des de la web del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alguer penja una plana amb la llei lingüística que està en vigor des de l'1 de gener de 1998 a Sardenya.
Web: http://www.partal.com/alguer/llei.htm

Llei italiana de: 'Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'
També a la web del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alguer es pot consultar la llei sobre protecció de les llengües minoritàries (entre les quals l'alguerès i el sard) promoguda pel Parlament i el Senat italians el 1998.
Web: http://www.partal.com/alguer/llei.htm

Alghero.info
Desripció en italià de la riquesa lingüística i històrica de la ciutat sarda.
Web: http://www.alghero.info

Ad Alghero... si parla catalano
Web: http://www.adalghero.it/portale/lingua.htm

Alghero storia, poesia e lingua in libertà
Escrit de l'escriptor alguerès Antoni Arca.
Web: http://www.interromania.com/studii/sunta/arca/alghero.htm

El català a l'Alguer
Estudi de l'Institut de Sociolingüística Catalana per al projecte Euromosaic sobre la situació de l'alguerès.
Web: http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/ca/i6/i6.html

Alghero, tra mito e storia
Projecte escolar de l'Alguer al voltant de les tradicions, la cultura i la llengua de la comunitat catalana a Sardenya.
Web: http://www.algherotramitoestoria.it

L'Alguer, voluntat de persistència
Aticle del pedagog i escriptor Joaquim Arenas, escrit el setembre de 2002.
Web: http://www.aida-navarro.com/arenas.html

L'Alguer. Periòdic de cultura i informació
Carrer la Màrmora, 60
07041 L'Alguer
Tel. 079 97 51 12
Web: http://www.publivideo.it/alguer

Llibreria Il Labirinto
Via Carlo Alberto (carrer de la Marina), 119
07041 L'Alguer
Tel. 079 98 04 96
E-mail: labirintoaho ARROBA tin.it
Web: http://www.alguer.it/labirinto

Llibreria Vademecum
Via Gilbert Ferret, 43
07041 L'Alguer
Tel. 079 97 53 06
E-mail: giuseppeferrar ARROBA tiscali.net
Web: http://www.libreriavademecum.it
-------------------------------------------------

La veritat és que tenim els catalanoparlants una tasca importantíssima, en aquest moment històric: mai com ara, pense, depèn tant de nosaltres la mort o la vida del català. I per això ens em de recolzar unes regions a altres. Has fet molt bé recordant-nos que l'Alguer també existeix, però és que hi som tantes regions separades!.No ens hauriem d'oblidar tampoc del Carxe, ni de la Franja de Ponent, Perpinyà,... Ànims per a tots que ens fan falta a cabasos. Salut des d'Elx. Aquí, al sud del País Valencià. VULL CONTESTAR A JBG: Vols construir la casa pel terrat. Pense que primer s'ha de conèixer a la resta de la família: nosaltres, els del País Valencià, als de Catalunya, els catalans, als de les illes, els d'Andorra als de l'Alguer, etc...Bé, totes les combinacions possibles. Establir uns lligams ben forts socialment (compartir petites diferències, fins fer que desapareguen, i compartir, per damunt de tot la llengua comuna). A partir d'estos fonaments continuar amb la resta de la casa, fent que la família hi estiga sempre unida. P.D. Collons, quina frase més cursi que m'ha eixit! Bé, però la idea s'entén.

VULL CONTESTAR A J.B.G. Vols construir la casa pel terrat. Pense que primer s'ha de conèixer a la resta de la família: nosaltres, els del País Valencià, als de Catalunya, els catalans als de les illes, els d'Andorra als de l'Alguer, etc...Bé, totes les combinacions possibles. Establir uns lligams ben forts socialment (compartir petites diferències, fins fer que desapareguen, i compartir, per damunt de tot la llengua comuna). A partir d'estos fonaments continuar amb la resta de la casa, fent que la família hi estiga sempre unida. P.D. Collons, quina frase més cursi que m'ha eixit! Bé, però la idea s'entén.
Fuera de ESPAÑA, polacos!
08 gen 2005
Yo también me sé una linda canción, gangosos polacones.

QUISIERA SER TAN ALTO COMO LA LUNA
EH, EH,
COMO LA LUNA, COMO LA LUNA

PARA PONER LOS CUERNOS A CATALUÑA
EH, EH,
A CATALUÑA, A CATALUÑA.

PUTA BARSA Y PUTA CATALUÑA
NO SON ESPAÑOLES, SON HIJOS DE PUTA.
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
excel:lent resum del pensament blaver-espanyolista, ultrassur, podem donar per tancada l'absurda discussió iniciada amb el nyap de text que obria el tema
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
CHURRAS CON MERINAS, MOLT APAÑOL

Article primer de la Part primera del Pacte INTERNACIONAL de Drets Civils i Polítics de 19 e desembre de 1966. (acceptat i signat per Espanya el dia 28 de setembre de 1976 i publicar al BOE 103/30 d'abril de 1977) i diu així:

"1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest drets estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.


Constitució Espanyola

. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

jA PODEN CANTAR MISSA A ESPANYA DONC
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
Blaverots continueu cantant:Per ofrenar noves glòries a Espanya......
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
08 gen 2005
SEPARATISTA AL PAREDÓN

POR MANGANTE Y POR KABRÓN
Elx és catalunya
08 gen 2005
A Elx (Baix Vinalopó) soles queden 3 blaveros i tenen més de 50 anys...

Jonhy para ja, que fas el pixorro. Escriu bé el teu nom (Johny) i després ves a la universitat a parlar de llengua. Si vols parlem de política, quant és el vot blaver? <:o Amb el 'Sentandreu' que bé que vos retrateu, feixistes i espanyols.
El lider intelectual os pide sosiego apañoles
08 gen 2005
EL FARY - Torito guapo
Que se lleven aquel toro del agua, que se lleven aquel toro del rio
que se lleven aquel que ahy en la sombra,que se lleven aquel que hay
escondido,pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo
y no lo provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

yo sabia que no me defraudaba y se lleva detras todas las hembras,las
quisiera montar todas a un tiempo a pesar de tener solo dos yerbas.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

una hembra que no lo camelaba se dejo babear bajo una encina y despues se
nego a la parada cuando quiso escapar ya estaba encima.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
Nueva denuncia. No pararemos.
08 gen 2005
Así lo ha anunciado el portavoz de la Generalitat, Esteban González Pons, tras reunirse con el subdirector de Asuntos Institucionales de la UE del Ministerio de Asuntos Exteriores, Camilo Villarino.

González Pons, junto con la consejera de Participación y Cooperación, Gema Amor, ha pedido respeto para el Estatuto de Autonomía de esta región que recoge el valenciano como lengua cooficial. Ha dicho sentirse "engañado" por José Luis Rodríguez Zapatero y ha calificado de "inaceptable" el memorando sobre el uso de estas lenguas en las instituciones de la UE ya que "ignora al valenciano".

La reunión se produjo después de que el martes el Gobierno español anunciara que su memorando para la reforma del reglamento lingüístico de la UE repetirá la fórmula que empleó al presentar las traducciones de la Constitución Europea para denominar las lenguas cooficiales y que se refiere al "idioma que en Cataluña y Baleares se denomina catalán y en Valencia se denomina valenciano".

En rueda de prensa, González Pons, también conseller de Relaciones Institucionales y Comunicación, ha explicado que será el próximo viernes cuando el Gobierno valenciano adopte la decisión de iniciar acciones jurídicas y de "dirigirse a todos los gobiernos de la UE advirtiendo de las condiciones en que se ha elaborado el memorando, sin respetar al menos a una de las CCAA españolas".

González Pons ha reconocido que "con las acciones jurídicas que vamos a emprender podemos perjudicar otras lenguas cooficiales, que si no hay memorando a lo mejor tampoco hay reconocimiento para el vasco o el gallego, pero no es nuestra responsabilidad".

"Somos conscientes del efecto que puede producir en los gobiernos comunitarios que el Gobierno valenciano, de momento por escrito y próximamente con visita, recorra la UE advirtiendo de que a nuestra lengua se la está marginando y separando", apostilló.

También se ha mostrado consciente de "los problemas que pueden derivarse para la propia Constitución Europea en el referéndum si la actitud del Gobierno persiste en ser contraria al valenciano, pero nosotros no nos hacemos responsables de ello".

"El Gobierno valenciano ha sido leal, ha pasado por muchas dificultades en esta materia, hemos conseguido que la Constitución Europea esté en valenciano en Bruselas pero no vamos a consentir que en el referéndum nuestro Estatuto de Autonomía se trate como un estatuto de segunda", ha sostenido González Pons.

De esta manera el Gobierno valenciano "da el conflicto por recién inaugurado, ni mucho menos por terminado", ha subrayado González Pons, quien ha añadido que "no queríamos llegar a este punto, pero no nos vamos a quedar parados".

Ha dicho que el Gobierno de Rodríguez Zapatero "se ha quitado la careta, ya no intenta engañarnos y con toda claridad nos ha trasladado el memorando" que el ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Angel Moratinos, presentará en la reunión del Consejo de Asuntos Generales y Relaciones Exteriores (CAGRE) de la UE los próximos 13 y 14 de diciembre.

Tras considerar este texto "inaceptable para la Generalitat y para el pueblo valenciano", ha señalado que "nuestra lengua se llama valenciano, tenemos una normativa al respecto que tiene rango de Estatuto de Autonomía y es competencia de la Generalitat decidir qué es el valenciano y nadie más que el pueblo valenciano tiene que decidir qué es el valenciano".

Tanto González Pons como Amor han insistido en que el Gobierno "tenía que elegir de un lado el apoyo parlamentario de ERC" a los presupuestos "y de otro el respeto al Estatuto de Autonomía valenciano y han elegido ERC y no Estatuto".

"Sólo hemos pedido que se respete la autonomía de la Comunidad Valenciana, no es una cuestión lingüística, sino de respeto a la autonomía valenciana", ha destacado González Pons.

González Pons y Amor han lamentado que el secretario de Estado para la Unión Europea, Alberto Navarro, no asistiera a la reunión por tratarse de un encuentro "de carácter técnico".
Re: Nueva denuncia. No pararemos.
09 gen 2005
si hombre si..!! y el dialecto andaluz es una lengua tambien... lo que hay que leer por tener orejas.... estos blaveros son cada día mas ridículos
Re: Nueva denuncia. No pararemos.
09 gen 2005
Per tal de què el Català esdevingui llengua oficial a l'estat espanyol (i aleshores també a la UE), jo estic d'acord amb què el Valencià també ho sigui.

I el Bable també el celebraria, i l'andalús si els dóna la gana.
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
09 gen 2005
:
:
:
http://www.lukor.com/articulos/019bisespana_asimilada.htm
:
:
El pasado 23 de Abril del 2001 , fiesta catalana por ser el patrón de la misma (Sant Jordi) y conmemorando el Premio Cervantes, el Rey de España realizó el siguiente discurso:

- "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca hablar en castellano. Fueron los pueblos mas diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes".

Y para colmo, toda una Ministra de Educación y Cultura (Pilar del Castillo), dijo pasados unos días:

- "Habría que ver cuando se ha prohibido hablar una lengua en España durante el periodo franquista".

http://www.elpais.es/suplementos/domingo/20010506/entrevista.html

.................
P. Entonces, ¿por qué el Rey de España sostiene que el castellano es una lengua blanca?

R. La frase no se puede sacar de contexto. Decir o suponer que detrás de ella hay toda una teoría, es absurdo. Pero, vaya, yo no voy a discutir más sobre un discurso del Rey, que ha pronunciado el Rey. El debate que se ha originado en torno a eso no tiene nada que ver con si el castellano es o no una lengua blanca. Tiene que ver con las aspiraciones políticas de las élites nacionalistas.

P. No está tan claro. Si a usted hace medio siglo le hubiesen prohibido hablar su lengua materna, obligándole a hablar otra, y medio siglo después alguien le dijera que esa lengua que le obligaron a hablar no se identifica con ninguna forma de violencia, supongo que se sentiría herida y diría que a usted sí le impusieron con violencia esa lengua supuestamente blanca.

R. Habría que ver cuándo se ha prohibido hablar una lengua en España y con qué intensidad.

P. ¿Qué quiere decir?

R. Sí, que cuándo se ha producido esa imposición.

P. Se produjo después de la guerra civil, en Cataluña y...

R. En Cataluña se ha hablado catalán durante todo el franquismo.

P. No, no.

R. Hombre, que sí... Que si no, no habría sobrevivido.

P. No, no.

R. Digo sobrevivido... que habría tenido más dificultades.

P. La intimidación llegó hasta las salitas de estar de la burguesía.

R. Ya..., bueno, ustedes deben de conocerlo mejor. Pero lo cierto es que es una lengua que de todas maneras se ha seguido hablando.

P. Por la voluntad de los que la hablaban.

R. Bien. Lo que no me parece adecuado es que se utilice una frase del Rey para promover debates que ............


--------------------------------------------------------------------------------
Blavers, ajudeu-me en aquest fil http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=6&fil=212 També teniu faena pendent ací: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=1&fil=43031
Re: Les normes del Puig. Estudieu una mica, imperialistes!
09 gen 2005
Ignorant... i si t'estudies les de Caselló?
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
09 gen 2005
Quina panda de degenerats ignorant que hi ha per aqui, si tinguessiu una mica de memoria historica sabriau que tant catalunya com valencia a mamat les mateixes llengues, i si el valencia es una llengua tambe ho sera el algueres lleideta barcelones gironi balear i variants propies a valencia!!
prou ja de distraure l'atencia amb picabaralles absurdes
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
09 gen 2005
INVASORES FUERA DE ESPAÑA

ARRIBA ESPAÑA
Re: Fora de la nostra terra, polacos!
11 gen 2005
aquest de dalt s'ha lluit...jeje bé, sempre he pensat que sovint aquest tipus de persones els hi manca cultureta. I si hi ha cap compatriota que es pregunti el motiu.....doncs obvi amics: la no escolarització.

per cert: entenc que l'andalús és també una llengua pròpia???. FREE Andalucía. jeje.
Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
01.- Valencia no es Catalunya, conseqüentement Catalunya no es Valencia.

02.- El valencià no es català. Son massa les diferencies sintactiques, girs, flexions verbals, fonetics...

03.- La denominacio culta o academica del valencià es, Valencià. (Mai ha segut una atra).

04.- El nom "valencià" no s'usarà per encobrir lo català.

05.- Junt al castellà, llengua oficial d'Espanya, son les dos uniques llengües oficials a la Comunitat Valenciana.

06.- Lo valencià deu ser lo triat pel poble i per institucions triades per ell, no per institucions i persones en les que lo poble no es senta identificat.

07.- Una llengua no es pot impondre illegalisant unes normes, simplement usant lo poder que otorga un carrec o una associacio.

08.- Lo valencià deu de constar en la Carta Oficial Europea de Llengües Minoritaries d'Europa.

09.- Lo valencià es una llengua massa bonica com per a deixar que es converta en una llengua morta.

10.- Abans mut, que catalanoparlant per imposicio llegal.

Mai, mai , mai, polacones!!!!!!
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
M´ho pots traduïr al català, please?

No he entés res, només els nºs de l´1 al 10

(per si tu tampoc m´has entés a mi: I would like to have a translation of your text to catalan)
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Ostres doncs per extrany que et sembli he entès fins a l'ultima paraula del que has escrit en valencià. És l'avantatge de ser plurilingüe suposo.

Quin pallasso!
Re: Decàleg del bon blaver ignorant
12 gen 2005
11. La terra és plana com zaplana
12. 2+2= 5
13. Els nens venen de París
14. Els reis existeixen i papa noel també
15. Amb la regla no et pots banyar ni fer allioli
16. Els primers humans es deien Adam i Eva
17. La llei de gravetat és mentida
18. Franco va ser un gran dirigent
19. Por el mar corren loas liebres
20. Por el monte las sardinas
21. .....
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Proposo que en comptes de participar en debats oberts per feixistes, quan algun d'aquests publiqui una "noticia" a Indymedia, ens dediquem a escriure acudits que posin en evidència l'ideari feixista.

Per què els fatxes tenen el cervell del tamany d'una avellana.

Perquè el tenen inflat.
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
21- fue ETA
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Que s'ha de fer perquè un fatxa estigui content el dissabte per la nit?

Explicar-li un acudit el dimarts pel matí.
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Un fill, fatxa en potència i futur pikoleto, li pregunta al seu pare, fatxa i pikoleto de tota la vida, si és certa la fama de BURRROS que tenen els de la Benemérita. El pare s´indigna, ho desmenteix, i per donar més èmfasi pica amb força a la taula TOC TOC. El fill: "papá han llamado a la puerta" El pare: "deja, ya abro yo.."
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Si feu el mateix contra valencià, que fan alguns espanyols contra el català, us convertiu en el mateix que ells, una colla d'intolerants. Llengua o dialecte, el que importa del valencià es que es valencià, una forma de parlar única, per molts aspectes, i una forma d'enriquir-se a un mateix. Això no és catalanisme, es opressió al valencià.
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
el de sempre...

gracies a en zaplana he ascendit de "bilingue" a "políglota"

gracias zaplana!! :)
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Es penoso que esta mierda dé tanto que hablar. Hay una complot mediático para no parar de hablar de éstas imbecilidades.

"Pienso", luego... ¿existo?
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
¡¡¡YA BASTA DE DIALECTOS EN INDYMEDIA!!!
AQUI SE HABLA ESPAÑOL POR MIS COJONES!!!

¡¿ESTAMOS?!

EL CATALAN SOLO ES UN DIALECTO DEL ESPAÑOL , SI ME APURAIS DEL VALENCIANO, PERO ¿¿¿UNA LENGUA????, JAJAJAJA, ESO NO SE LO CREE NI CAROD!!!, JAJAJAJA.
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
El bon Valencianet el trobareu en :

http://www.valenciaescatala.tk/
Re: Decàleg del bo valencià
12 gen 2005
Em semble que ningu a dit que Valencie sigui Catalunya sino que les dues pertanyen a els Païssos Catalans...això respecte el punt núm.1
Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Els Castelleres es una fiesta muy catalana, todo un signo de identidad de este pueblo, pero lo malo es que nos encontramos con otra megalomanía, tan enorme como los castillos que hacen los hombres en esa fiesta.

Els Castellers tiene su origen en, LA MUIXERANGA DE ALGEMESÃ?

Con respecto al nombre, el nombre original de esta fiesta es el de, Ball de Valencians, (Baile de Valencianos), tal como lo relatan las viejas crónicas.

La muixeranga no tuvo un nacimiento religioso pero acabó siendo absorbida por ella, y más que una danza propiamente dicha es un conjunto de cuadros plásticos en intencionalidad representativa. En 1724 encontramos la primera relación con la procesión de la Madre de Dios de la Salud y la celebración de las primeras fiestas solemnes en honor a ella, que podría ser la vinculación más antigua con la Fiesta. Es por eso que encontramos muixerangues de la época pagana, como la âtorretaâ?, y de la religiosa como la âMariaâ?. No obstante, gracias al patrocinio de la iglesia, se ha mantenido y se ha enriquecido la muixeranga, casi exclusivamente la procesión de la Madre de Dios de Algemesí. Las Procesiones de la Madre de Dios de la Salud, la Fiesta Mayor de Algemesí son los días 7 y 8 de septiembre.

La Ribera del Júcar, cuna y origen de los castillos, es una inmensa superficie totalmente plana, de tierras fértiles y marjal. Esto explicaría en parte la utilidad de alzar pequeñas torres de gente en tal de escalar fortificaciones, comunicarse, ver el enemigo... En una posterior evolución, estas torres derivarían en una manifestación lúdica llevada a término por los juglares a modo de ejercicios gimnásticos. Sobre la presencia de muixerangues en otros pueblos del Reino de Valencia, es preciso citar Peñíscola, Titagüas y, según el más reciente descubrimiento de los estudiosos locales, también la Olleria.

De todas las maneras, los primeros testimonios escritos los encontramos hacia el siglo XV, siglo de Oro de nuestro Reino, donde la Muixeranga hacía sus representaciones en los intermedios de los teatros para entretener al público.

Los miembros son un grupo de hombres, de todas las profesiones, dirigidos por un maestro, que se encarga con autoridad incontestable de la coordinación de los montajes del baile, torres y figuras, de los ensayos previos y de admitir el personal que se incorpora. Hombres de fuerza y habilidad, en tiempo pasados, cargadores y obreros de villa de profesión. Esto nos da un cierto carácter gremial de la muixeranga.

Son casi míticos los tiempos en que fue cabeza de la Muixeranga el âtíoâ? Enric âCabreraâ? allá por los años veinte, y entre los cuarenta y los setenta, Llorca âEl Barberâ?.

Un poco antes del año '73 la Muixeranga tuvo una caída, en gente y popularidad pero después de ese año un nuevo grupo de gente, entristecida por la ausencia de la Muixeranga en la procesión, y motivada por su gran vocación religiosa, agarra el testigo, y encabezó la procesión el día siguiente como era y es tradición. Este grupo, liderado por el maestro Tomás Plà, constituyó la Asociación de Amigos de la Muixeranga, y merecen el agradecimiento de todos por haber mantenido la Muixeranga viva hasta hoy en día.

El hecho de efectuar esass torres humanas, procede de un baile valenciano muy antiguo (que no era una sardana ¡claro!), en el que al final del mismo, los danzarines forman una torre humana como colofón. De hecho al principio de su importación por parte de los tarraconenses, a estas torres se las conocían como, "El Ball de Valencians", "El Baile de Valencianos"

Dichas torres humanas adquirieron carácter institucional en el campo de Tarragona, primero y en toda Cataluña después, por cuanto consta documentado en la Vila de Alcoceber (1789) de un "Casteller" al que le decían, Caragol.

Si queréis leer más sobre el tema, podéis consultar la, Gran Enciclopedia Catalana, Tomo 6, página 424, y en el Tomo 8, página 456.

La indumentaria consta de una blusa ceñida y recta, abotonada por delante, pantalones largos, bonete orejudo y espardeñas de suela delgada. La tela es basta y fuerte a tiras verticales bermejos y azules sobre fondo de rallas blancas en disposición arlequinada, exceptuado el vestido del maestro, que lleva cada pieza de un sólo color. Es la tela vulgarmente llamada de matalaf, y está claro que antes era de tiras bermejas irregulares sobre fondo blanco, sin tanto color.




SUBIDAS Y FIGURAS:

1. Las Torres Humanas o Subidas
⢠LâALTA
⢠TOMASINA
⢠MORERA
⢠CINC EN PEU
⢠LA VOLANTINERA

2. Figuras plásticas
⢠LA SENIA
⢠MARIA ALTA
⢠LA FONT
⢠EL GUIO
⢠LâENTERRO
⢠EL RETAULE
⢠LA MARIETA

3. Otras Figuras
⢠PI DE CINC
⢠BANQUET
⢠PINET
⢠LâOBERTA
⢠EL BALL
⢠LâALTA DE SIS

¡VIXCA EL BALL DE VALENCIANS, o siga ELS CASTELLERS!

Sólo quiero volver a decir que cuando un lugar no tiene cultura, tradición ni nada propio, tiene que usurpar las raíces de los pueblos de sus alrededores.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
S'obre el teló i apareix un feixista blaver amb un full partit per la meitat intentant-lo unir.

Com es diu la pel.lícula?

DESAFIAMENT TOTAL
Se abre el telón y aparece un fascista con un folio partido por la mitad intentándolo juntar. ¿Cómo se llama la película?
Desafío Total.
Buena idea la de los chistes
13 gen 2005
Yo también quiero participar, seño. A ver qué os parece éste:

-¿Sabes cómo se formó el Gran Cañón?
-Un polacazo se puso a buscar una moneda de cinco duros.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Hola:

Es clar que Luisito Figo és una persona culta, ja que sap escriure en castellà, valencià i llig en català la Gran Enciclopèdia Catalana on, per cert, no crec que es puga trobar cap d'aquests topònims:

Ribera del Júcar
Peñíscola
Alcoceber

Només et faltava traduir Muixeranga i posar Mujaranga.

Apa,

Adeu.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Com podem saber si un fatxa-blaver ha utilitzat un ordinador?

Perquè hi ha tippex a la pantalla.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Hola:

No crec que l'any 1959 hi hagués massa llibertat en cap raco de l'Estat Espanyol...

De tota manera, a mi m'agradaria que anares a parlar amb la gent d'Ulldecona, les Cases d'Alcanar, després amb la de Vinaròs, Benicarlo, Peniscola, Santa Magdalena del Polpis, Alcalà de Xivert... Aixi veuries com la nostra llengua és un continu. També seria bonic que parlares amb gent de l'Alta Ribagorca i vories com parlen com al Baix Maestrat. Es una bona experiència, molt enriquidora.

De tota manera, no es pot negar que t'has documentat, acudint a fonts un poc sesgades, però t'has documentat.

Apa,

Adeu.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Hola:

No crec que l'any 1959 hi hagués massa llibertat en cap raco de l'Estat Espanyol...

De tota manera, a mi m'agradaria que anares a parlar amb la gent d'Ulldecona, les Cases d'Alcanar, després amb la de Vinaròs, Benicarlo, Peniscola, Santa Magdalena del Polpis, Alcalà de Xivert... Aixi veuries com la nostra llengua és un continu. També seria bonic que parlares amb gent de l'Alta Ribagorca i vories com parlen com al Baix Maestrat. Es una bona experiència, molt enriquidora.

De tota manera, no es pot negar que t'has documentat, acudint a fonts un poc sesgades, però t'has documentat.

Apa,

Adeu.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
I quina mania en que li volem robar un folclore que ni ell sap de que va. Pq jo he anat a vegades a veure la Muixeranga d'Algemesí i t'asseguro que entre el public assistent hi havia prous pancatalanistes dels que denuncieu i ben pocs (cap!) blavers i nazis espanyols!

L'altre es que quin mal hi ha a compartir tradicions? Cap català li vol robar res al País Valencià, el que passa es que compartim una mateixa llengua, una mateixa cultura (vegi's el cas dels castellers, els grallers i golçainers, els diables o dimonis...), i fins i tot una mateixa ensenya: la quatri barrada, amb blau o sense(recordem que la 4 barrada amb blau nomès es la bandera de la Ciutat de València, així que é sun poc centralista, però intentar negar que tenim la mateixa bandera. O pitjor encara aquells que afirmen que la bandera de valència era aquesta i que els catalans (supos que per catalans entenu valencians del nord, o balearics de l'oest, alguerins d'ultramar!; que no vull pas ofendre a ningú tinguent-lo per menys) ens en vam apoderar! PErò quina bestiesa és aquesta?

A qui d'explicació sols n'hi ha una: Castellà ( que no Espanya pq jo no crec pas en unitats de destí en lo universal!) vol imposar la seva llengua i cultura, vaja no tota perquè ha agafat els trets que més li han convingut. En definitva l'objectiu es acabar amb les tradicions de tots els pobles, fins i tot el castellà, per tal de crear essers sense història, ni origens ni arrels, essers que ells saben molt bé molt manipulables i explotables. Tiu Figo si no t'enteres de res, si ni saps del que parles, si entens el català perquè sino no estaries donant pel sac a indy BCN, si a ningú quye sapiga contar se li escapa que les 2 senyeres tenen 4 barres, si la histìoria està allà per ser consultada, i saber quins són els origens d'una bandera no costa massa (per cert podries anar a veure lo penò a l'ajuntament de valència contar-ne les barres i buscar-hi el blau per convence't), si a més reconeixes la unitat del folclore, si dius que el que t'importa es la justicia....

QUE FAS PERDENT EL TEMPS INTENTANT DEMOSTRAR SENSE CAP MENA D'ARGUMENT, AMB LA TEVA CULTURA QUE NIO TAN SOSL PODEM DIR QUE SIGUI REDUÃ?DA PERQUE NO EN TENS... QUE EL CATALÃ I EL VALENCIÃ SÃN 2 LLENGÃES DIFERENTS QUAN PODRIES ESTAR ESTUDIANT HISTÃRIA I FORMANTE, O APRENENT LA LLENGUA VALENCIANA QUE TAN DIUS ESTIMAR? QUE FAS DOANAT-NOS PEL SAC? SERÃ QUE NO TENS RES A FER QUE ETS UN INÃTIL? SERÃ QUE NO SAPS LLEGIR I PER AIXÃ NO POTS APRENDRE? SERÃ QUE ETS MASSA TALOS? SERÃ QUE ESTAS A SOU D'ALGÃ PER VENIR AQUI A DONAR PEL SAC?

BUSCA'T UNA FEINA, I FES UN XIC DE CULTURA, PASSEJA'T UN POC PEL PAÃ?S VALENCIÃ PQ VAL LA PENA, VES A VEURE LO PENÃ, APREN LA TEVA HISTÃRIA, I COMBAT EL FEIXISME, I SI TENS DUBTES VINE I PREGUNTA PERÃ NO DONGUIS PEL SAC!
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
sembla un text escrit al segle 14. a veure si us modernitzeu...
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
un altre acudit:
¿perque les rates son rates y els blaveros son blaveros?
elles van decidir primer
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
El Col.lectiu "Veu Pròpia" organitza un grup de conversa principalment per a les persones que no troben espais on parlar el Valencià, a la Llibreria Sahiri, al Carrer de les Danses Nº5(Darrere de la Llotja de la Ciutat de València), el divendres 14 de gener a les 19 hores.
Otro más
13 gen 2005
-¿Cómo metes a 300 polacazos en un seiscientos?
-Tiras una peseta dentro.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Aquests espanyols disfressats de blavers cada cop la diuen més grossa (i en castellà, "of course")

Aviat sentirem dir que el Barça i la Sardana són imitacions

Sentandreu, Torrente y cia. Ja us posarem a lloc
Viola, Bultó, Jimenez Losantos...
Re: Nova burla del PP al poble valencià
13 gen 2005
València, 12 de gener de 2005

NOTA DE PREMSA

ACPV ACUSA EL GOVERN DE LA GENERALITAT VALENCIANA
DE TENIR COM A ÃNICA POLÃ?TICA LINGÃÃ?STICA LA CASTELLANITZACIÃ TOTAL I DEFINITIVA DEL PAÃ?S VALENCIÃ

La presentació com a un gran centre internacional dâensenyament del castellà que va fer ahir el cap del Consell, Francesc Camps, de lâanomenada Ciutat de les Llengües representa una burla i un menyspreu sense precedents contra la cultura i la llengua pròpies del País Valencià.

Des dâACPV considerem inacceptable la proposta de Ciutat de les Llengües ârealment Ciudad de la Lengua Castellanaâ pels següents motius:

1- Mentre la demanda de molts pares valencians per portar els seus fills a programes dâensenyament en la nostra llengua troba dificultats per lâescassa oferta âfonamentalment a les zones urbanes, com ara les ciutats València i Alacantâ, el govern valencià pretén donar totes les facilitats a alumnes extrangers per aprendre espanyol a Castelló de la Plana.
2- Mentre el PP i el president Camps, per una banda, entrebanquen qualsevol iniciativa encaminada a incrementar el reconeixement internacional de la única llengua pròpia dels valencians âcom ara, el reconeixement en el marc de la Unió Europeaâ, per altra demostren un interès apassionat i desmesurat pel foment internacional del castellà.
3- Aquesta iniciativa donarà una visió distorsionada de la realitat cultural i lingüística de Castelló de la Plana i del País Valencià, convertint Castelló de la Plana en una focus dâirradiació de cultura castellana i marginant la personalitat valenciana i la catalanitat pròpies de la ciutat.
4- La llengua que requereix de fortes inversions per a una especial protecció i promoció és la llengua catalana, ja que âa més de ser la pròpia i històrica dâaquest paísâ és la que pateix una situació de minorització i un greu procés de substitució lingüística vers el castellà.
5- El greuge comparatiu que, per una banda, suposa defensar la racionalitat científica i normativa del castellà i, per altra, qüestionar la de la llengua catalana, promovent i instigant el secessionisme lingüístic.
6- La persona designada per dirigir aquest projecte ha deixat constància pública del seu rebuig i menyspreu pel valencià. Cal recordar que el senyor José Luis Gimeno âa més dâautor dâescrits on deixa molt ben parada la dictadura franquistaâ ha estat un detractor confés de lâensenyament en i del valencià.

Des dâACPV ens sembla perfecte què es promocione el coneixement de la llengua espanyola a nivell internacional âaixí, com el del lâanglès, el francès o el portuguès, per exempleâ, però no podem deixar de denunciar la manipulâ¢lació i les polítiques castellanitzants que promou lâactual govern de la Generalitat Valenciana. Amb la presentació dâaquest projecte es manifesta clarament el nul interès del PP pel valencià âllengua que diu defensarâ, i demostra que lâúnica política lingüística qué té és accelerar la desaparició del català i completar la castellanització del País Valencià.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Això que diu, en el fons no és més que una altra demostració de que compartim una mateixa cultura que al llarg de la història s'ha anat enriquint de les particularitats dels uns i dels altres.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
aviam si us aclareu blavers. Primer deieu que venia del mossarab, ara del occità,... però el valencià és català. A més, no sabeu ni escriure bé ni amb les normes del puig: que si va amb accents, que si no, cadascú escriu a la seva manera... I em podrieu dir algun escriptor conegut qure escrigui en blavencia?¿?¿ (en Casp no val pq ja esta mort) Saps pq no hi ha cap...pq el vostre idioma és el castellà!!!!
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Ho diré en castellà: Ni quiero ni tengo ganas de ser española, no quiero pertenecer a un país o estado que me insulta y me excluye, antes apátrida que eso.

Estamos hartos de que nos llamen polacos, y cosas peores. Que quieren? Pues que nos excluyan ya de una vez legalmente de este pais que nos odia tanto y todos estaremos más felices.
Con sumo gusto te lo acloro
13 gen 2005
Lo primero que queremos es que os presentéis uno por uno en el Ministerio del Interior y renunciéis legalmente a vuestra condición de españoles. Lo segundo es que os larguéis con viento fresco de la Valencia Norte. Lo tercero es que dejéis de apropiaros de nuestra cultura valenciana. Si no tenéis imaginación para crear vuestra propia cultura, os aguantáis, pero no os dediquéis a exhibir como propio aquello que proviene de Valencia (la lengua valenciana, los "castellers", Tirant lo Blanch, ...)

¿Te ha quedado bien clarito, Estela?
Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Ferrer.

Lo del forums dâInternet (valencianistes i catalanufos) no te nom. Es impressionant. Alli venen en pla âkultâ? molts catalanufos que per a justificar una imaginaria unitat llingüistica i nacional entre valencians i catalans mos aporten arguments âcientificsâ? dignes de ser immortalisats en una antologia de lâanalfabetisme. Aixina es que dâara en avant, si Deu vol âi lâeditor tambe- publicare periodicament les millors barbaritats. Anim, a vore qui de tots els catalanufos amolla lâanimalada mes gran, que a final dâany ¡li regalarém les orelles de ruc dâor!

1) Es evident que el âPrincipat de Catalunyaâ? no ha existit mai de la vida.
A la pregunta de com podia Catalunya ser un principat sense haver tengut cap princip mai, un catalanofasciste va respondre en el Forum dâEl Palleter que âprincipatâ? venia de âprincipalâ?, es dir que el comtat de Barcelona era el comtat principal (aço es, el mes destacat) de tots els comtats precatalans i que aixo li convertia en âPrincipatâ?. Aço es com dir que Alcala de Chivert es un poble ârealâ? (es dir, no es fictici) i que per tant al ser ârealâ? aixo el convertix en Regne.

2) Els catalanofascistes argumenten: âTotes les universitats del mon diuen que el Valencià i el catala son la mateixa llenguaâ?. I quan els demanes els documents a on totes les universitats afirmen tal cosa, la merda els cau pel camal perque tals proves no existixen ni existiran. Una universitat es per definicio un forum obert de debat a on un professor pot defendre blanc i un atre negre. Si les universitats apostaren per una sola teoria i no acceptaren la discussio i el debat, dixarien de ser universitats per convertir-se en dictadures intelectuals, es clar.

3) La penya âBon Rolloâ? i el panflet Vilaweb sâhan tret de la chistera una lliga de futbol imaginaria: la dels Països Catalans. Aci es computen els resultats dels clubs valencians, balears i catalans quan sâenfronten entre sí en la Lliga Espanyola. Aixina en la temporada 2002-2003 âel Valencia guanyà la lliga dels âPaïsusâ? i lâaficio valencianista es llançà al carrer per a celebrar-loâ? (!!!) mentres que en la 2003-2004 el Barça quedà campeo de la lliga dels âPaïsusâ? (a pesar del doblet conquistat pel Valencia en la vida real). Qui no es consola es perque no vol.

¿Continuarà...?
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Mira Luisito Figo, en primer lugar decirte que soy hija de valencianos, nacida en Cataluña y che que vols que te digue, que t'en vaches a fer la mà.

Mi padre estaba muy orgulloso de ser valenciano y a la vez catalán pero nada mas. Asi que como ves tenemos una lengua y una cultura comun, mal que te pese a ti.

Tu lo que eres es un nazi, aquel que excluye,insulta y si puede asesina a los que no son o piensan como él. Afortunadamente hay mucha gente estupenda en Valencia, que se averguenzan de tener paisanos como tu.
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Au vés a baixar-te els calçots davant del sentandreu que t'anirà bé, espanyolet. Això si, digues-li: maas, maaaas metemela más perquè sinó no trempa.
No insultes, Estela
13 gen 2005
Lo que se sintiera tu padre, francamente, me la repanfinfla. Seguro que era uno de esos paniaguados que cuando llegan a Cataluña se creen que han descubierto el Mediterráneo. Pues ni el Mediterráneo ni la tortilla de patata. Cataluña es una región de remedadores. No sabéis hacer más que copiar, y mal. A Valencia le copiáis el valenciano, degradándolo por medio de unas estúpidas reglas ortográficas propuestas por ¡un químico! (Pompeyo Fabra). A los EE.UU les copiáis la denominación abreviada de las ciudades: si ellos tienen L.A. y N.Y., ¿por qué nosotros, los catalufos, vamos a ser menos? Pues hala, a idear eso de BCN y L´H. Lo dicho, remedadores, copiones de baja calidad. Si por lo menos fuerais como los japoneses...
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Hem pots dir com sabeu on va el to fort de veu en les paraules si no teniu accents???

Creus que una llengua que no utilitza accents es posible d´escriure i de llegir?
Totalmente de acuerdo contigo Carodeta, jajaja
13 gen 2005
Estos catalinos son unos ignorantes de cuidado, la verdad, se creen que los demas somos igual de subnormales que ellos y que igual consiguen convencernos, jajaja.

Per lo regne , per la identitad valenciana

¡¡¡ VIXCA VALENCIA LLIURE DE CATALANISTES!!!
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
"Luisito Pijo", cda dia eres menos humano...eres consciente?Pronto saldrá una profesión (previo paso universiatrio, claro), llamada humanólogo...para qué?preguntarás...pues te lo diré yo: simplemente para estudiar a aquellas personas que por problemas "x", dejan de ser humanos para comenzar a ser "ellos y seguramente su descendencia", pequeños esbirros del poder del "mecánico kapital" (dinero-máquina)...Bueno, espero que te vaya bien la vida, a tu y a tu prole "de proletariado", que es lo que te tocará, hoy y siempre, porque no te pienses que por defender el poder y a los imperios (es decir, al más fuerte), te va a tocar algo del pastel, que no hombre, que no...ni las migajas...

Bueno "Luisito Pijo", que aunque seas de la prole y sin sangre de tinte azul, no te preocupes, te seguiré dando el apodo de "Pijo", que seguro te gusta...eh?

Ah, te hablo en castellano, ya que es tu lengua, porque a mi, no me vas a hacer creer que tu eres defensor del valenciano (para cualquier hijo de madre, bien nacido, darse cuenta que es lo mismo, casa "calcao" al català), y no me vas a hacer creer que tu persona piensa defender o defiende cualquiera de las costumbres, cuotidianidades o realidades históricas del "poble valencià", germà de sang "del català"...ala, que te sea leve, y vigila con los tubos de ensayo cuando pases al laboratorio del Dr. Jonatan, doctor en humanologia...

Salut Revolució i vlaencià és català i català és valencià, com germans...el castellà, està a prop, però no tant com ells (com cosins)...questió de sang i familia.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Quina obsesió teniu els valencians per dir que el valencià és una llengua diferent del catalá. A qui se li ocorriria dir que l'andalús és una llengua diferent del castellà?

El pendrien per sonat, no? Dons exactament això és el que feu els blavers.
Dieu que la constitució reconeix el valencià i us quedeu tant amples. Si la constitució digués que la llei de costes permet construir arran de mar també us quedarieu amples i seguirieu destruint el vostre litoral.

Sou una colla de babaus idiotes mimats per el partit popular. Feu bastanta pena.

Algun dia altres pobles us imitaran.. Imagino per exemple un escenari on els puerto riquenys (grans admiradors dels EUA i de la llengua anglesa) declararan un dia solemnement que la llengua que ells parlen no es l'espanyol, sino el puerto riqueny.

I que altres tontos d'altres illes façin el mateix, mentres a la resta del imperi ..ningú cuestiona si el australià és una llengua diferenta del anglès.
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
En comptes de debatre amb fatxes (Ho sé, això que acabo d'escriure és una paradoxa), millor explicar acudits, que és més divertit.

Per què els blavero-fatxes udolen d'alegria quan acaben un puzzle en dos mesos?

Perquè a la capsa hi posava de trea a cinc anys.
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Un fatxa és al Supermercat. Li sóna el mòbil i respon: "papá, eres tú? pero cómo sabías que estaba en el Super"?
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Un fatxa és sospitós d´haver comés un robatori. Es troba en una sala junt amb altres sospitosos perquè la víctima faci una roda de reconeixement. S´obre la porta, entra la víctima i el fatxa s´aixeca de cop i crida: "és ell, és ell!!"
Ací tenim atres acudits
13 gen 2005
-¿Cómo duermen los polacos?
-De canto, para no gastar las sábanas.

I aquest atre, qué maco:

-¿Cómo se limpian el culo los polacos?
-Con medio confetti; el otro medio lo guardan para otro día.
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Baziarte la kabeza es lo ke tendriamos ke hazer para poner serrin en mi bar desgraziao
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Com s'ha de veure! L'han destinat a fer el ridicul aqui mentre "su superior" se li fot la dona! jajajajaja! Els gossos nomes poden fer de gossos, pobrets! I quins seudonims que utilitza, es gasta un humor de Barrio sesamo! Pero com mes kutre i mes analfaburro, mes divertit. Feia falta una seccio de pallassos a Indymedia perque hi ha massa males noticies. Podria fundar "pallassos amb froteres" sobretos fronteres mentals. Pero que se li poden demanar a dos o tres neurones sifilitiques.
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
D´aquest del confetti hi ha una versió més "heavy" aplicada als fatxes que diu "un dia es netegen amb una banda del paper i l´endemà amb l´altre..."
26 de gener de 1979 morí metrallat en Martí Marcó
13 gen 2005
26 de gener de 1979 morí metrallat en Martí Marcó activista de Terra Lliure per saltar-se 1 control policial.

Tot el meu respecte i admiració cap als caiguts del moviment independentista combatiu.
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
El pitjor de tot és que aquesta gent defensa la unitat del català i del valencià, quan acquí a Catalunya es parlen uns quants dilactes, que també es podrien anomenar llengües però no tindria cap sentit.
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
amb els articles ke penja akest tal louisitou figaflor no cladria ni ke el contestesiu per si sol ja es respon, son articles incoherents, demagògics, surrealistes...etc.

no li dongueu corda ke feu pena
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
13 gen 2005
Lo més fort aquest article és això de la diversidad de lenguas " el catalán, el valenciano, el mallorquín".

Listillo, en Mallorca, ni sikiera el PP dice que el mallorquín sea una lengua. Jaume Matas se ha cansado de repetirlo por activa y por pasiva ante preguntas de los medios españolistas, cuyo único objetivo es descuartizar nuestra lengua: "los mallorquines hablamos catalán", made in Jaume Matas, PP.

Y eso que el mallorquín sí que se diferencia del barcelonés, en cambio, el valenciano es idéntico al catalán de Lleida y Tarragona.
Una mica d'història
13 gen 2005
Per tal de combatre aquest feixisme blaver, només s'ha de saber que celebren els valencians el dia de la seva diada (9 d'Octubre), perquè sembla que se'n hagin volgut oblidar.
El dia 9 d'Octubre (Sant Dioniso) es celebra l'entrada de Jaume I l'any 1238, i per tant, l'entrada de València a la corona d'Aragó. Amb això es demostra que la cultura valenciana o catalana que cadascú li digui com vulgui és la mateixa, perquè prové d'un mateix territori.

Bé això es tot, no traduïre aquest text al castellà perquè donc per suposat que Luis Figo m'entendrà, ja que Català i Valencià són una mateixa llengua i per molt que escriguis en castellà m'agradaria pensar que algú que TANT defensa la seva cultura també sap la seva llengua. O no és així?
Que se joda el marti ese que no lo conoce ni su padre
13 gen 2005
Un cerdo menos, tranquilos que al paso que vais, no sera el primer, ni ultimo terrorista que caiga.

¡¡¡¡ VIVA ESPAÑA !!!!
Luisito Figo no és Valencià
13 gen 2005
Això ! si ets tan valencià Luisito F., cosa que dubto molt, parla valencià. Perquè parlant sempre en castellà ja es veu de quin peu calces.
Ja veus que sense gaire esforç molts missatges d'aqui d'alt tiran per terra els teus arguments demagogics i les teves opinions personals, que poc important. Només son opinions d'un cobard que s'amaga darrera d'una pantalla i un teclat.
<b>escriu en valencià o desapareix impostor</b>
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
13 gen 2005
Bueno pero ningun nazi blavero a contestat a la meua pregunta.

Hem pots dir com sabeu on va el to fort de veu en les paraules si no teniu accents???

Creus que una llengua que no utilitza accents es posible d´escriure i de llegir?
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Si us plau, no perdem el temps i l'energia amb les provocacions dels ignorants (i feixistes)
Re: Nos quieren birlar hasta los bailes
13 gen 2005
Si us plau, no perdem el temps i l'energia amb les provocacions dels ignorants (i feixistes)
El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
A nadie se le ocurriría proclamarse nacionalista y de izquierdas o nacionalista y de derechas o nacionalista y libertario â a nadie con dos dedos de frente, se entiende; quedan excluidos, por tanto, los NAZIonalistas de la Valencia Norte â. Si se es de izquierdas o de derechas o libertario, no se aceptan las fronteras; por tanto, tampoco las naciones. Los izquierdistas genuinos, no los impostores nacionalistas tipo Carodeta o los asesinos como Otegui, no conciben el mundo como una competencia entre naciones, sino entre el capital y el proletariado, sin tener en cuenta el terruño de uno y otro. Los tenidos por personas de derechas tienen la misma concepción del mundo que los izquierdistas, salvo que, en lugar de tomar partido por el proletariado, defienden los intereses del capital. De los libertarios, ¡qué vamos a decir! Para ellos, eso dicen, lo importante es el individuo; en consecuencia, ¿qué hace un libertario siendo nacionalista, es decir, defendiendo una nación? Llevados por esa diarrea mental política que ha precipitado en sus destartaladas azoteas, los NAZIonalistas periféricos de la Valencia Norte pretenden hacernos comulgar con sus estrambóticas ruedas de molino. Pues no, de eso ni hablar. En Valencia os conocemos desde hace muchos años. Probablemente, aunque, por fortuna, cada vez menos, en otras regiones de nuestra patria no os tengan tan calados como nosotros. Vuestro morboso espíritu imperialista, ése que os imbuyó aquel patético personajillo llamado Prat de la Riba, os obliga, ante la ausencia de una cultura y una lengua de prestigio, a enseñorearos de la del vecino del sur. No os confundáis. Vosotros y nosotros no compartimos nada, salvo la nacionalidad española. Si vosotros tenéis manifestaciones culturales que tienen su origen en el reino de Valencia, se debe sólo a vuestra rapacería pancatalanista; vamos, que sois unos rapiñadores de la cultura valenciana.

Para finalizar, ya que no quiero perder más el tiempo tratando de convencer a unos botarates, os diré que nosotros los valencianos tenemos como lenguas propias el valenciano y el español, que no castellano â el castellano es el español en fase embrionaria o la versión sublimada del español que se habla en Castilla â. A ésos que hablan de que no se puede defender la lengua valenciana hablando en español, que se apliquen el cuento: cuando defiendan ese batiburrillo pseudoidiomático que se estila en las Españolas Provincias Vascongadas, que hablen en batúa, no en mal valenciano, es decir, catalán.

Y ahora, sí, termino. Pero antes, y para ese impostor que se hace llamar âvalenciàâ?, pero que huele a catalufo que tira para atrás, quiero decirle que sí se puede leer y escribir perfectamente una lengua sin acentos. ¿Te suena de algo, zoquetón, la lengua de Shakespeare? A ver cuántas tildes encuentreas, memo. ¿Alguna duda más, valencianos del norte?
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
si, els catalans també us hem "furtat" les falles?
i tu, fas servir algun cop el valencià?

NO MOS FAREU CALAMARS
un acudit
14 gen 2005
Això que és un feixista d'aquests d'indymedia que , al matí, tot guaitant la roba del seu armari es pregunta en veu alta:
-De què em disfrassaré avui? De filoleg blaver?
d'anarquista anti-catalanista? de lerrouxista totalitarista? d'anti-estalinista espanyolista? de catalanista racista?
La seva dona li contesta des del llit:
-No cal que et disfrassis de res, manolo,
que a Indymedia ja saben tots que només éts un PUTO MADERO.
un acudit
14 gen 2005
Això que és un feixista d'aquests d'indymedia que , al matí, tot guaitant la roba del seu armari es pregunta en veu alta:
-De què em disfrassaré avui? De filoleg blaver?
d'anarquista anti-catalanista? de lerrouxista totalitarista? d'anti-estalinista espanyolista? de catalanista racista?
La seva dona li contesta des del llit:
-No cal que et disfrassis de res, manolo,
que a Indymedia ja saben tots que només éts un PUTO MADERO.
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
No argumentas nada como siempre, pero comentar dos cosas. Es cierto que los libertarios no pueden nacionalistas, pues carece de base reacional. Pero negar que en España se estudia castellano es una falta de base enorme. El castellano es el Español hablado en España, algo así como el dialecto del Español aquí hablado. Puede ver miles de libros de enseñanza o de linguistica que lo confirman.
un acudit
14 gen 2005
Això que és un feixista d'aquests d'indymedia que , al matí, tot guaitant la roba del seu armari es pregunta en veu alta:
-De què em disfrassaré avui? De filoleg blaver?
d'anarquista anti-catalanista? de lerrouxista totalitarista? d'anti-estalinista espanyolista? de catalanista racista?
La seva dona li contesta des del llit:
-No cal que et disfrassis de res, manolo,
que a Indymedia ja saben tots que només éts un PUTO MADERO.
Tots els valencians ben nascuts, amb Rafael Orellano
14 gen 2005
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
Des de quan l'escolarització ha deixat de ser obligatòria al País Valencià?. ANALFABET!
Re: Tots els valencians ben nascuts, amb Rafael Orellano
14 gen 2005
en la llengua dels blavers

"ladran, luego cabalgamos"
Re: Tots els valencians ben nascuts, amb Rafael Orellano
14 gen 2005
Això que és un feixista d'aquests d'indymedia que , al matí, tot guaitant la roba del seu armari es pregunta en veu alta:
-De què em disfrassaré avui? De filoleg blaver?
d'anarquista anti-catalanista? de lerrouxista totalitarista? d'anti-estalinista espanyolista? d'estalinista espanyolista? d'estalinista anti-españolista? de catalanista racista? de ecologista homofob? de gay españolista? de gay racista? d'ecologista taxista independentista? de vegà catalanista? d'obrerista pro-presista mig ppista? de catolicista consumista?
La seva dona li contesta des del llit:
-No cal que et menjis més el coco, Luisito,
que a Indymedia ja saben tots que només éts un PUTO MADERO.
Re: > Dimiteix el secretari general del PCPV després de la renúncia de de tota la direcció
14 gen 2005
> S'evidencia la crisi dins Partit Comunista del País Valencià

El secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), Alfred Botella, ha presentat la dimissió, amb la qual cosa l'organització comunista no té executiva després que la permanent en bloc prèviament ja hagi abandonat el lideratge del PCPV. La dimissió d'Alfred Botella es produeix després de les tensions internas dels darrers mesos amb el sector ortodox del partit, en el qual hi ha dirigents como ara Rafael Pla o Rafael Úbeda.
Ara que fa més d'un any de l'assemblea que va dur Glòria Marcos al capdavant d'Esquerra Unida (EU), s'evidencia que el PCPV ja no és el bloc hegemònic dins EU, sinó que ha cedit aquesta posició privilegiada al corrent nacionalista Esquerra i País, minoría majoritaria en l'organització. Els dirigents comunistes es van dividir llavors entre els qui donaven suport a Marcos per a aturar Pasqual Mollà i aquells que van decidir de votar la candidata del partit, Presentació Uran, i, en la segona volta van apostar per Mollà.
----------
Re: El País Valencià existeix
14 gen 2005
I no sols existeix i resisteix, sinó que es fa sentir i, a més a més, exigeix.

Un exemple entre molts:

A Simat de la Valldigna (La Safor) els regidors del PP també van votar aquesta moció i s'aprovà per unanimitat:

MOCIÓ QUE PRESENTA JOAN SERRA I FOLGUERÀ, REGIDOR PORTAVEU DEL GRUP
MUNICIPAL DE L'AGRUPACIÓ CIUTADANA ARC IRIS DE SIMAT PER AL RECONEIXEMENT DE
LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA DE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Constitució de 1978 garanteix que cap ciutadà no puga ser discriminat per
raó de llengua. Igualment proclama que la llengua catalana serà, per part de
l'Estat, objecte d'especial respecte i protecció

Al projecte de Constitució de la Unió Europea, a la Carta dels Drets
Fonamentals, en el seu títol sobre "Igualtat" (art. II-21), també prohibeix
tota discriminació per raó de llengua. En el mateix text constitucional, en
establir els drets dels ciutadans de la Unió (art.8) reconeix el dret a la
utilització de la llengua respectiva en adreçar-se a les institucions i
organismes de la Unió si aquesta és una de les llengües de la Constitució

Davant d'aquests drets proclamats, els ciutadans entenem que la llengua
catalana (Valencià en el País Valencià) hauria de ser reconeguda com a
llengua de la Constitució Europea, no solament per la seva tradició
literària, ni pel nombre de parlants, sinó perquè com a part integrant del
patrimoni cultural europeu i pel seu caràcter oficial, implica uns drets
lingüístics que no es poden negligir.

Per tot això, formulem la següent

M O C I Ó

1er.- El Ple de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna manifesta i declara
que la llengua catalana ha de ser considerada "Llengua de la Constitució
Europea".

2on.-Així mateix, reivindica la igualtat de tots els ciutadans proclamada a
la Constitució Europea i reclama que els ciutadans europeus que tenen la
llengua catalana com a pròpia, així com qualsevol altra d'oficial, no siguen
discriminats.

3er.- S'acorda transmetre aquesta declaració al Parlament Valencià, al
Congrés de Diputats, al Ministeri d'Afers Exteriors i al Parlament Europeu,
perquè facin les gestions i els tràmits precisos per assolir que la llengua
catalana sigui constitucional i, al mateix temps, els ciutadans i ciutadanes
valencians catalanoparlants no siguen discriminats per raó de llengua.

Simat de La Valldigna, novembre de 2004

Signat: Joan Serra i Folguerà
Portaveu Grup Municipal Agrupació Ciutadana Arc Iris (Simat de la
Valldigna).

La composició de l'Ajuntament de Simat és la següent:
5 regidors/es PSOE, 3 PP, 2 BLOC, 1 ARC IRIS.
La moció ha estat aprovada per unanimitat, és a dir, 11 vots a favor.
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
ADÉU, ESPANYA!
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
14 gen 2005
Xerrada-presentació de la Plataforma per la Llengua al Casal JaumeI de Russafa


El proper dimecres dia 19 de gener, a les 20 hores, en el Casal JaumeI de Russafa tindrà lloc una xerrada de presentació de la Plataforma per LLengua a càrrec del coordinador al País Valencià.
A l´acte s´hi farà una presentació de la Plataforma per la Llengua, així com de les diverses campanyes en favor de l´etiquetatge en català de productes i establiments com ara la multinacional Nestlé i els establiments del grup El Corte Inglés.
Després hi haurà sopar de pa-i-porta.

http://plataforma-llengua.org
plataforma ARROBA acpv.net
Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
Feixistes esteu tacats de sang i us combatrem allà on aneu.
No viureu mai tranquils. Mort al feixisme!
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
Luisito Figo si ets valencià escriu en la teva llengua o desapareix impostor. Poc t'importa la llengua valenciana i la cultura en general. Ja es veu de quin peu calces una hora lluny. El teu desordre mental acabarà amb tu mateix si no vigiles. Al final et donarem el premi al participant més pesat de IndyMedia Barcelona i et regalarem un curs de català o valencia, com tu prefereixis.
El fascismo renace. ¡Como Dios manda!
14 gen 2005


El príncipe Harry es un chico sensato. A pesar de los esfuerzos de los criminales demócratas por captarle para la secta de la democracia, el príncipe lo tiene claro: quiere ser un buen nacionalsocialista. ¡Qué inteligencia! Da gusto ver chicos con las ideas tan claras. Pronto, todas las putrefactas ratas izquierdosas y guarras serán aplastadas por la monarquía británica. God save the queen... and Harry
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
14 gen 2005
Company, l'anglès no té accents i moltes d'altres llengües tampoc, em sembla que aquest argument es desmonta tot solet, però és que no ens cal tampoc amb la d'evidències científiques que hi ha sobre la unitat de la llengua, i per cert, crec que no hauriem d'entrar a dialogar amb els que no poden dialogar, simplement perque no van més enllà de dos frases en els seus comentaris i quan posen articles són simples copiar i pegar de diaris d'extrema dreta. On no n'hi ha no en raja.
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
Hoooombre General! Feia dies que no el veia per aquí i ja patia per la seva salut (les rates també patim..)

a Carodeta: efectivament: la prensa catalanista trata de manchar su imagen... explicant la VERITAT sobre el tal Santandreu..

(...marditos roedores periodistas...)
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
osea... no? fascimo y tal... que viva valencia, no ?
harry pijis y contra los trabajadores ronyosos.
tope ventas
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
i a més a més la SuperCopa_América_chachi_piruli els hi surt deficitària, o sea deficitària

es injusto, o sea injusto..

(el problema és que la paguen TOTS els valencians, no només els fatxes..)
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
Enllaç al que fa referencia el retall de diari publicat en el primer missatge:
CAÑA AL GUARRO¡¡¡¡¡¡¡¡
14 gen 2005
CAÑA AL GUARRO¡¡¡¡¡¡¡¡
Re: El discurso del pancatalanismo
14 gen 2005
El valencià és un dialecte del català, els agradi o no als valencians. Aquesta és una qüestió científica.

Però precisament per això, la catalanitat lingüística del valencià no fonamenta una entitat política anomenada Països Catalans, un invent del PSAN que la immensa majoria dels valencians no accepta.

Així, davant la realitat científica hi ha la realitat política de què València vota al PP i no vol ser anexionada.

La realitat, la realitat... que els conceptes, crits, insults i manipulacions d'uns i altres no poden ni podran canviar.
Clase de idioma aplicada
14 gen 2005
Exercise number one:

Luisito, ves a tocarte el culito. (castellano)
Luisito, ves a tocarte el culo. (español)

LLuís, ves a tocarte el cul. (valencià)
LLuís, ves a tocarte el cul i canta els segadors (catalá)


-Pregunta:
1/ Después de haber leido las 4 frases. ¿Cuantos idiomas reconoces?

2/ ¿A que atribuyes las similitudes?

3/ ¿A que atribuyes las diferencias?

4/ ¿Por que crees que la frase en catalan es tan larga?

5/ ¿Crees que el gallego tiene un problema similar respecto al portugués?

6/ ¿Crees que si españa no existiera como nación tendriamos todos estos problemas y perderiamos el tiempo con estas pijadas? O por contra estariamos liberados y nos querriamos mas los unos a los otros?

7/ Crees que los catalanes estan un poco tocados del ala?

8/ Que significado subconsciente tiene para ti la palabra blavero.

9/ Comentario de texto. Cuando acabes puedes hacerte una palla. Salud.
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
alguien tiene información sobre los Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre antiguamente conocidos como (GRAPO)???
Re: Santandreu = FALANGISTA
14 gen 2005
No es más limpio el que más limpia, sino el que menos ensucia.

dicho esto, somos más limpios quienes reciclamos, hacemos indymedia, no compramos mucha ropa y comida empaquetada de plástico, quienes no consumimos coche ni moto por que van con gasolina (recuerda qué pasó con el prestige)

EL GUARRO ERES TU.
EL IGNORANTE ERES TU.
NIÑATO, QUE NUNCA VAS A TENER AMIGOS CON ESA MENTALIDAD.
----------------------------------------------------------------------
14 gen 2005
algÚ té informació del "Exercito Guerrilhero do Povo Galego Ceibe" també conegut com a l'EGPGC???
1 bon llibre per a llegir..
14 gen 2005
"TERRA LLIURE; la temptació armada a catalunya" d'en Ricard Vilaregut
Re: Antología de la burrera, l’analfabetisme i altres catalanoanimalades
14 gen 2005
Però "carodeta la guarreta" sí que posa accents, no gaires però algun se li escapa. Això és perquè se li escapa el català normatiu que li van ensenyar a l'escola? O aquests accents computarien com a faltes segons Lo Rat Penat? S'ha de reconèixer que té cert mèrit inventar-se una llengua, no és tan fàcil, i sense ni tan sols ser filòlegs!

I el que diu de les universitats també té tota la raó, a la facultat d'exactes mai afirmen que 2+2 són 4, això seria "apostar per una sola teoria i no acceptar la discussio i el debat, i dixaria de ser universitat per convertir-se en dictadura intelectual"
ep¡¡ pel Lluís de la Figa
14 gen 2005
que ma lo podries tradusir al valensiano? es que esta lengua que parlas, ma cuesta una mica.

En Valencià, si us plau...
o si vols en català, o mallorquí... o alguerès que també l'entenc.
:¬)
Antologia de la burrera, l´analfabetisme i atres catalanoanimalades(2)
14 gen 2005
Per a fer-mos riure a carcallada neta no hi ha res millor que llegir els arguments âcientificsâ? dels catalanufos. Son tan hilarants i surrealistes que pareixen firmats pel propi puny i lletra de Groucho Marx. Ni âEl club de la comediaâ? ni âHumor sâescriu en hâ? ni âNo et rigues que es pijorâ? ni âCaiga qui caigaâ?... Qui vullga trencar-se el pit de riure, li recomane llegir -en els forums dâInternet que debaten el conflicte llingüistic- les bestieses que diuen els catalanofascistes a modo de âproves cientifiques i irrefutablesâ?. Com a aperitiu, ahi teniu tres perles.

1) Un dels arguments habituals que llegim en el Forum dâEl Palleter per part dels catalanoignorants es que en Valencia es parla el catala perque durant la Reconquista vingueren repobladors de Catalunya. ¿I vingueren montats en una maquina del temps o que? A cavall segur que no, perque que yo sapia en lâany 1238 âany de la conquista i naiximent del Regne de Valencia- Catalunya no existia. Aixina es que ya mâimagine a tots eixos colons âcatalansâ? a bordo de OVNIS i plats volants aterrant en el Regne de Valencia de 1238. Son tan âkultsâ? ells...

2) Els catalanofascistes diuen que el rei Jaume I el Conquistador va dur a Valencia la marfega, es dir, la bandera de Catalunya. Aixo es com dir que el rei Jaume I portà la bandera de lâUnio Europea (UE), quan en 1238 ni existia Catalunya ni la UE, ni tampoc les seues respectives banderes. Quan els comentes que en 1238 la bandera dâArago tenía dos barres i no quatre, et responen que era la quatribarrada âpero reduida a dos barres per falta dâespaiâ? (!!!) Aço es com dir que a la bandera de França li llevem el roig
perque ocupa molt dâespai.

3) Els catalanufos afirmen que la Real Senyera es la bandera de Valencia capital i no la de tota la nacio... Curios, si tenim en conte que el Cap i Casal te un escut i no una bandera. Ells argumenten que la marfega era originariament la bandera de Barcelona i que eixa, que per la seua propia regla de tres deuria representar tan sols a Barcelona i no a tota Catalunya, es la bandera que millor representa a Valencia. I no expliquen tampoc com pot ser compatible que dos països distints (Catalunya i Valencia) tinguen una mateixa bandera en lloc de dos.
Re: Antologia de la burrera, l´analfabetisme i atres catalanoanimalades(2)
14 gen 2005
No et penso contestar amb el mateix to despectiu que tu uses perque no t'ho mereixes. A Valéncia us han fet creure la película de que els catalans us vulem invaïr o no sé quina paranoia informativa distorsionada porteu a sobre (segurament a naltros tambéens manipulen). Ningú ha dit açó, simplement defensar la unitat del català es dir que català i valencià son la mateixallengua: es logic que valtros ni digueu valencia i naltros català,però el nom que li posis no els fa diferents sinó el seu contingut(gramatica,lexic). Ala facultat tinc amics de les illes i del país valenciá i ens entenem perfectament, simplement jo n'hi dic català i elmeu català téuns matisos i ells n'hi diuen valencià i te unsaltres matisos i també accent(i els meus companys pensen igual que jo). Ningú ha negat a catalunya que els valencians tingueu identitat propia, aixó també estaria bé que ho entenguessiu. Per cert, sóc INDEPENDENTISTA, i potser no m'hauria d'haver esforçat tant a ser educat amb tu perque m'estas dient feixista: si hi ha alguns feixistes seran propers a la dreta, com aquest nou partit valencianista o el PP. ¿no? jo no sco nacionalista, peró si independentista. en fi... ke't follin!
Re: Antologia de la burrera, l´analfabetisme i atres catalanoanimalades(2)
14 gen 2005
tot es lleguir aquest pamflet i no entenc res de res , que es el que vols dir? sigues clar ,qui es l'analfabet? crec que eres tu, ja podries fer algun curs per poder escriure be , a sobre sempre teniu el mateix argument .
vixca l'unitat de la llengua i per uns països catalans
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
no guarrete, los guarros sois vosotros, que estais todo el dia criando pulgas.

poneos a trabajar, vagos¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Re: Antologia de la burrera, l´analfabetisme i atres catalanoanimalades(2)
14 gen 2005
Si voleu veure rucs veniu a les corrides de rucs d'Ascó lo dilluns dia de Sant Antoni i veureu com s'enfilen carrer dels clots amunt al crit de Sant Antoni mos guardo!
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
Llevas razón anticatalá, son más guarros que unas bragas y trabajan menos que el sastre de tarzar, yo creo que lo único que saben es fumar mierda, hacer el juegecito ese gili con los cachibaches y hacer su "revolución", estamos arreglados con estos cerdos, menos mal que son cuatro gatos...
Re: Santandreu, ¡dales caña!
14 gen 2005
no saben esricure ni els noms dels seus idols/amos/senyors. pero en fi, k es pot esperar d'un cap ben buit?
Universitat valenciana, mai catalufa
14 gen 2005
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
14 gen 2005
Viva España! Zapatero a por ellos, y si no nuestro glorioso e invencible ejército en mil batallas victorioso. Vascos y catalanes sois españoles por cojones o morireis, insolidarios!!
¡Universitat valenciana, mai catalufa!
14 gen 2005
jajajajajaja :)
14 gen 2005
Això en que esta escrit? En català o valencià?
jajajajajaja :)
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
18 gen 2005
Algu pot dirme si els catlans no furtaren als clasics valencians, quals serien els seus autors?
p q teniu eixe compleix d'inferioritat? Tant consta, reconeixer q hasda la Renaixença (s. XIX-XX) no havia cap autor de pretigi? Vos comprem perfectament, sin els valencians, no sou ningu, yo de vosotras tambe estaria per la unitat de la llengua
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
07 mar 2005
eiii penya!!! una kosa xk discutiu tant sobre si el catala es = k el valencia¿? el catala es = k el valencia!! Enkara k no siguin estriktamen = k konsti vingas dwww! i visa io!! jejejej
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
26 abr 2005
Estic cansat de sentir-vos discutir!!! La veritat es que ningu pot cedir ni un pel per enteniment.
La veritat es que moltes coses no les entenc, pero el "berreo de un crio si".
Encara no he vist ninguna explicacio de ningu que estiga a favor del "paisos" en una explicacio raonable de perque el valencià es català.
INCREIBLE PERO CERT!
NINGU SAP PARLAR COSES MILLOR QUE INSULTS I IDIOTADES!!! Per exemple: "El valencia es pareix al catala, es la mateixa llengua!!!!.... El valencia es pareix al llati!!! OSTIA PARLE LLATI "
NOMES EN QUEDA DIR QUE NO VAIG A ENTRAR MAI MES EN UN FORUM D'ESTOS!!!
ESPERE QUE EL QUE HAJA CREAT EL FORUM L'ELIMINE HUI.
NO VAL LA PENA PEDRE MES BITS!!!
PER CERT, TANTES GANES QUE TENIU DE LLUITAR PERQUE NO ANEU A AJUDAR AL POBRES AL 3 MON!!!! O INCLUS A AJUDAR ANCIANS QUE ESTAN SOLS EN CASA!!
NOMES ESTEU JUNTANT-SE A UNA IDEA YA CREADA Y NI PENSEU!!!
L'HISTORIA L'ESCRIU QUI GUANYA LA GUERRA!!! no es penseu que vos poden enganyar!!
Si no es aixi es que no teniu ni ganes de saber la veritat, I MANCO DE LLUITAR.
COM ESTAVA DIGUENT BORREU EL FORUM
Re: El català, ¿ciencia o acto de fe?
18 mar 2006
Tengo en mis manos la versión facsimil del "Libre Dels Repartiments Dels TerreSS De la molt Noble y leal e insigne Ciutat de Oriola. fets per los SSereniSSims Reys de Arago. cuant la Conquista era 1310"; si ese libro que se robó en 1904 del archivo de esta Ciudad, antigua capital de un Reino independiente; y que apareció en Cataluña poco despúes. Este libro, en contra de lo que se rumorea de que está escrito en Catalá; está en una amalgama de panocho, castellano antiguo, latin y alguna palabra catalana suelta. Debrian las autoridades catalanas, devolver a quien fue robado en su día, este libro, que reparte las tierras que la Corona de Aragón invadió del Reino de Castilla. ¿Para que quereis un libro, que ni es de vuestro reino, ni de vuestra lengua, ni fue vuestro?.
Sindicat