|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
|
per ADECAF |
08 gen 2005
|
|
Aquest llibre, autèntic escàndol per a la progressia, intenta explicar històricament el naixement del feixisme com una resposta al caràcter criminal del règim comunista implantat a Rússia i que amenaçava tot Europa. |
Ernst Nolte demostra que els feixistes es limitaren a copiar els mètodes de Lenin, tot utilitzant-los en contra del moviment comunista internacional.
Aquesta interpretació "exculpa", en part, el feixisme i converteix l'esquerra en l'autèntica causa de les barbaritats que s'han comès a occident al llarg del segle XX.
També és la millor refutació del feixisme, car demostra que uns i altres foren, al capdavall, el mateix.
En efecte, el feixisme denunciava la criminalitat del comunisme i basava l'acusació de barbàrie comunista precisament en els mètodes que, tot seguit, s'apressava a copiar i perfeccionar. Així doncs, el que el feixisme negava eren els objectius, i l'acusació de barbàrie, perfectament fonamentada en els fets, servia sols d'excusa per arribar al poder i dur a terme un projecte polític que també negava, com a qüestió de principi, els drets humans i la democràcia.
En fi, una lectura necessària per superar definitivament la simptomatologia antifeixista i refundar l'esquerra radical des d'una perspectiva veritablement revolucionària. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per [[H]] |
08 gen 2005
|
Vols aprofitar el teu temps?
Vols llegir llibre que no sigui justificador del feixisme, dels seus assassinats, manipulant i distorsionant l'história?
JOHN COLTRANE. JAZZ, RACISME I RESISTÈNCIA
Autor: Martin Smith
Editorial: Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo (2003)
ISBN: 84-95776-88-X
Idioma: castellà
Dir que la història del jazz és la història del segle XX és potser una afirmació massa ampul·losa i genèrica per ser acceptada des del rigor i la integritat.
Més precís seria convenir que, des del seu naixement als inicis de la passada centúria, el jazz ha estat una expressió artística a través de la qual s'han canalitzat moviments socials i polítics molt concrets que han definit l'evolució d'un país imperi com són els Estats Units.
Satisfà, en aquest sentit, el desgreuge que ha permès que una música sorgida de la marginalitat i la discriminació s'hagi acabat convertint en una de les aportacions culturals més importants de l'època contemporània.
Així com resulta totalment alliçonador constatar que la mateixa societat que havia menyspreat i renegat del seu esperit -l'establishment nord- americà- no ha tingut més remei que acceptar-la com una de les més grans contribucions artístiques que ha generat el seu poble.
La història del jazz és, doncs, la història de les misèries i les grandeses humanes i les biografies dels seus principals artífexs exigeixen l'embolcall d'una lectura política i social de l'època que els ha tocat viure per entendre millor les característiques i el significat del seu art.
Aquestes coordenades són les que defineixen l'excel·lent treball de contextualització que ha fet Martin Smith al voltant de la vida i obra del saxofonista John Coltrane (1926-1967), text del qual ara podem gaudir gràcies a la traducció de Gemma Galdón per a la col·lecció Retratos del Viejo Topo.
D'una manera tan hàbil com plausible, Smith se serveix de l'evolució personal i artística d'una de les més grans icones del jazz per possar-nos en antecedents de la càrrega de lluita, resistència i llibertat que ha caracteritzat tant el significat de la seva música com l'actitud de bona part dels seus intèrprets.
Encara que potser no va ser el més fervent militant ni el més explícit denunciant en favor de la igualtat, la paritat dels drets civils i en contra del racisme.
Altres noms, com ara els de Max Roach, Cecil Taylor, Charles Mingus, Miles Davis, Dizzy Gillespie i fins i tot Duke Ellington, estan més directament associats a aquest tipus de comportament que no pas el mateix Coltrane.
Però més enllà dels graus de bel·ligerància i vehemència que cadascun d'aquests músics hagi exposat davant le injustícies, el compromís de Coltrane sempre va anar en la mateixa direcció.
Per aquest motiu, servir-se de la vida i obra del creador d'A Love Supreme com a fil conductor de la narració d'una època que permet assimilar el jazz com una expressió de resistència i identitat resulta no tan sols lícit sinó absolutament necessari.
La qual cosa fa d'aquest llibre una més que recomanable obra de consulta complementària tant per als amants específics del gènere com per a tots aquells que, lluny d'entendre l'art com un fruit de la inspiració divina, l'associen a un impuls vital determinat per la realitat que ens envolta.
:: Els nazis van prohibir el jazz, van empresonar músics de jazz. Van enviar-los als camps d'extermini, amb tantes d'altres persones. Pero no passa res, ens diu aquest malalt, tot es culpa de Stalin.
L'estalinisme no fa bó el nazisme, va ser el nazisme va polaritzar la societat i la política fent servir l'estalinisme per justificar el seu totalitarisme. El que va afavorir l'estalinisme, és clar.
El millor de tot es que aquest pallo, després de fer apología del feixisme demana "refundar l'esquerra"... es per flipar!! |
|
soc llibreter però reconec que no coneixia a quest llibre
|
|
per Cambrilenc |
08 gen 2005
|
ADECAF: Diu res en aquest llibre sobre l´anarquisme o sobre el POUM?
merci |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per separatista cabrón |
08 gen 2005
|
|
Te recomiendo el "Homage to Catalonia", by Orwell, for starters. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per rojo Che |
08 gen 2005
|
|
Al ADECAF ese le recomiendo "La Edad de los Extremos, Historia del Corto Siglo XX" de Eirc J Hobsbawm, un autor infinitamente popular que recoge cómo el fascismo es la expresión desesperada y asesina del capitalismo, frente al auge de un período histórico en el cual andamos inmersos desde 1789: el de la JUSTICIA SOCIAL y la LIBERACIÓN DE LAS CONCIENCIAS. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per Cambrilenc |
08 gen 2005
|
a Separatista cabrón: home, l´Orwell ja l´he llegit. I els llibres de Victor Alba també (la "Hª del POUM")
el que voldria saber és qué deia el tal Nolte. |
|
Re: (H)
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
Em sembla molt malament que els nazis prohibissin el jazz. Els comunistes a Rússia van prohibir tots els corrents artístics que no responguessin a la plasta de l'anomenat "realisme socialista", una mena de realisme burgès tipus Flaubert amb tocs heroics de la revolució proletària.
Jo no he fet cap apologia del feixisme. Em pots citar la frase on faig aquesta apologia???
Et recomano que et tornis a llegir el tema del fòrum, on s'afirma que antifeixisme i feixisme eren el mateix i que el feixisme va utilitzar l'amenaça comunista (que, per cert, era realment una amenaça a les llibertats), per fer exactament el mateix que feien els comunistes.
En fi, no saps llegir, la teva ment està absolutament tancada al pensament perquè, en el fons, t'identifiques amb el règim criminal implantat per Stalin. |
|
Re: rojo Che
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
Concec el llibre de Hobsbawm, on s'accepta, al igual que en el de Nolte, la relació causal entre el sorgiment del feixisme i la revolució comunista a Rússia.
També s'accepta que el règim hitlerià va tenir el mèrit, i va ser l'únic a fer-ho, de superar l'atur entre 1933 i 1938 (no ho dic jo, ho diu Hobsbawm).
L'autor que cites qualifica el sistema polític muntat per Stalin com a profundament criminal i fa extensiu aquest judici a Mao-Tse-Tung, Kim il Sung i altres herois de l'antifeixisme.
Per tant, Hobsbawm és una prova de que es pot ser d'esquerres i, al mateix temps, crític i molt crític amb els dogmes de l'antifeixisme. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per [[H]] |
10 gen 2005
|
Si que has fet apología del nazisme, justificant-lo, i mires d'arreglar-ho dient que antifeixisme i feixisme han estat el mateix.
Segons dius eren el mateix tots els guerrillers i opositors que arreu d'Europa van lluitar contra el feixisme i el nazisme, que per cert no eren només comunistes. Hi havíen desde democratacristians, fins i tot a la mateixa Alemanya -et sona Adenauer, que va ser el primer canceller de la República Federal Alemanya després de la guerra?-, a comunistes passant per socialistes i anarquistes. Tothom lluitava contra el nazisme i per l'independencia dels seus països ocupats.
L'estalinisme està ben mort, va ser la mateixa esquerra qui va acabar amb aquest, només el treus per fer propaganda feixista a Indymedia. Pretens ressucitar-lo només per poder encetar un discurs d'apología del feixisme, ets el típic revisionista nazi.
Només afegir que JOHN COLTRANE. JAZZ, RACISME I RESISTÈNCIA [Autor: Martin Smith;
Editorial: Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo (2003); ISBN: 84-95776-88-X; Idioma: castellà] és un llibre molt bó. |
|
Re: Cambrilenc
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
El llibre es centra en les relacions, que van ser de mimetisme i alhora d'enfrontament, entre el nacionalsocialisme i el bolchevisme, les dues formes més extremes del feixisme i del comunisme.
No parla de l'anarquisme de forma sistemàtica. Entre les pàgines 255 i 276 es parla de la guerra civil espanyola, i a la pàgina 263 es fa referència al POUM, en concret a la mort d'Andreu Nin, qui havia estat assenyalat per Goebbels com a element especialment malvat dins del bolchevisme. També es parla en aquest apartat del destí que trotskystes (POUM) i anarquistes van patir, esclafats entre les forces feixistes de Franco i les forces estalinistes que es van fer amb el control de la República a mida que avançava la guerra.
La lectura de Nolte en l'apartat esmentat pot ser molt útil per tenir una visió objectiva del que va passar a la guerra civil, però hi ha altres llibres que hi dediquen més espai al tema.
Et recomano:
Stephen Koch
El fin de la Inocencia
Willi Münzenberg y la seducción de los intelectuales
Fonamental per entendre el doble joc de l'estalinisme i la utilització de desenes d'intel·lectuals d'esquerres antifeixistes, ingenus i idealistes, com a peons al servei d'aquesta dictador sanguinari que al capdavall va pactar amb Hitler. ç
El llibre de Koch està en la mateixa línia que el de Nolte pel que fa a la desmitificació de l'antifeixisme.
Salut. |
|
Re: (H) 10 de gener
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
No he fet cap apologia del feixisme. No cites la frase on faig aquesta apologia. El teu és un judici sobre les meves intencions.
Com saps quines són les meves intencions????
Aquest és l'argument que utilitzava la NKVD per assassinar la gent que molestava.
Per conèixer les meves intencions hauries d'aportar alguna prova que demostri una imputació tan greu com la que hem fas.
No veig la prova per enlloc.
Dius que fou l'esquerra qui va desmuntar l'estalinisme. Això és fals. L'estalinisme, és a dir, el règim soviètic, va caure com a conseqüència de les seves contradiccions internes, mentre tots els intel·lectuals d'esquerres es dedicaven a acusar Solzenitsin de feixista, exactament com fas tu.
A més, el problema no és sols Stalin, xato. Lenin va assassinar en un sol mes una quantitat de persones que supera totes les condemnes a mort del zarisme durant el segle XiX i va disparar a boca de canó contra els obrers que es manifestaven demanant pa.
Pensem en el règim de Mao, responsable de la mort de 65 milions de xinesos.
Es pot seguir amb Pol Pot, Kim il Sung, Ceaucescu, etcètera, fins a arribar als teus amics etarres, que segueixen matant en nom del marxisme-leninisme.
La veritat és que el teu discurs és el mateix que el de tots aquests criminals. La teva vida consisteix a identificar suposats feixistes, sense proves, i a còpia de judicis d'intencions, per a criminalitzar-los i estigmatitzar-los.
Fent un judici d'intencions com tu fas, podria afirmar que, si tinguessis poder, el següent pas seria el tret al clatell, però no ho faré.
Aquesta manera d'actuar demostra precisament que la ideologia marxista és una ideologia criminal i que les crítiques que li faig a indymedia estan perfectament justificades.
Salut i rentat. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per [[H]] |
10 gen 2005
|
Segueixes intentant ressucitar l'estalinisme per poder fer apología del feixisme. L'estalinisme esta mort des de fa molt de temps, fins i tot a la mateixa URSS van condemnar-lo.
Sense estalinisme no tens mitjans per intentar fer apología del feixisme, que acabis dient que antifeixisme i feixisme és el mateix ho demostra.
Perque d'antifeixismes n'hi havía de molts, i com acabes de dir tú mateix Stalin va manar assassinar antifeixistes, així que la teva afirmació no te gens sentit.
Tanmateix, cal dir que és cert que el nazisme va imitar l'organització i el discurs dels partits obrers i comunistes. Perque el nazisme era un invent del gran capital, dels grans empresaris, per afeblir el moviment obrer.
El nazis van anorrear el moviment obrer alemany primer i van intentar anorrear el moviment obrer arreu d'Europa després. Que a Alemanya amb els nazis hi hagués menys atur va ser perque van anihilar els sindicats i, a continuació, van forçar els treballadors d'empassar-se les condicions laborals imposades pels empresaris.
És aixó el que proposes tú per acabar amb l'atur? |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per [[H]] |
10 gen 2005
|
Pobre Solzenitsin, no te la culpa de que un tal ADECAF el faci servir per fer apología del feixisme.
Ja pots mirar de ressucitar també Ceaucescu, Kim Il Sung, Mao, etc. perque són ben morts com ho és l'estalinisme. No te gaire sentit insistir en l'estalinisme quan està ben mort, no t'ho sembla?
Ara comences a delirar directament amb trets al clatell, marxisme, etarres, Indymedia, etc.
El millor de tot és quan escrius "rentat". M'estas dient "guarro"? No es aixó el que diuen els tontofatxes més típics? La veritat es que hem fas pena.
Relaxa't, surt a passejar una mica. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
T'he dit i et repeteixo que hauries d'aportar alguna prova sobre quines són les meves "autèntiques" intencions.
I també t'he dit ja que el problema no és sols l'estalinisme, sinó tota l'esquerra marxista, que inclou Lenin, Stalin, Mao, Pol Pot, Kim il Sung, Ceaucescu i altres règims criminals.
Intentes concentrar tot el problema en l'estalinisme per no haver de veure quina és la dimensió real del tema, que afecta al marxisme com a tal i, a partir d'aquí,al conjunt de l'esquerra, la qual mai no ha volgut fer una reflexió sobre els 100 milions de morts que ha provocat la seva ideologia i el seu sistema de valors.
Carregar-li el mort a Stalin és molt fàcil. I, per suposat, més còmode que intentar entendre la relació d'Stalin amb Lenin i de Lenin amb Marx.
Perquè Stalin ja era a Lenin, i Lenin ja era a Marx.
Aquesta és la qüestió que tu et negues a veure perquè intentes preservar el marxisme malgrat el seu caràcter assassí i PRECISAMENT perquè t'agrada aquesta "qualitat" exterminadora (ara sóc jo el que fa el judici d'intencions, veus que fàcil???).
Salut. |
|
Re: (H)
|
|
per ADECAF |
10 gen 2005
|
Jo no he proposat res per solucionar l'atur, almenys en aquest fòrum.
M'he limitat a citar un autor marxista, Hobsbawm, a petició d'un altre internauta que es diu rojo Che.
Es Hobsbawn I NO JO qui recorda l'eficàcia del nazisme en la lluita contra l'atur, i utilitza la paraula "mèrit".
No tinc la culpa que en la teva estreta ment de fanàtic no càpiguen ni tan sols les cites d'autors marxistes.
Em fas pena. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per [[H]] |
10 gen 2005
|
El que t'aporto és una oportunitat d'escriure les teves históries, no creus que m'ho hauríes d'agraïr? N'ets conscient?
L'únic que estas demostrant és que no tens ni idea del que és no només el marxisme sino l'esquerra en general.
Segueixes treient Pol Pot, Mao, Kim il Sung, Ceaucescu etc. que estan ben morts a qui ningú troba a faltar.
Tornes a insistir en treure l'espantall del comunisme al més ranci estil de la guerra freda, que va acabar ja fa gairebé 15 anys. Estas una mica desfasat, t'ho comento per si no t'havies adonat.
Al començament carregaves contra l'estalinisme, ara dius que contra el marxisme "criminal", segur que si tens oportunitat escometrás fins i tot contra la revolució francesa.
Tú no fas judicis fàcils, les teves reflexions no poden ser qualificades de judicis. No arriben a tant. |
|
Re: Reedició del llibre d'Ernst Nolte "La guerra civil europea, 1917-1945", una lectura obligada per als esperits lliures
|
|
per ADECAF |
15 gen 2005
|
No t'haig d'agrair res. Els crims de l'esquerra:
1/ es van cometre ben recentment, per exemple els de la revolució cultural xinesa als anys seixanta, els de Pol Pot als setanta, etcètera. Cada dia sentim a parlar dels crims nazis, però els 65 milions de morts del règim de Mao no impedeixen que Chirac li doni la mà l'ambaixador d'aquest règim criminal.
2/ aquests crims romanen impunes, això vol dir que el món encara espera una reflexió i una comprensió del que ha passat. A vosaltres això no us interessa, perquè apareixeria la connexíó entre el major genocidi de la història i les ideologies que encara defenseu.
3/ actualment es segueix matant en nom d'aquestes ideologies, i hi ha un dispositiu mental criminal del que tu ets una bona mostra ben disposat a actuar quan convingui (un exemple: Euskadi, ETA=marxisme-leninisme).
Es per aquest motiu que intenteu treure-us de sobre el tema dient que és aigua passada. Què canalles!!!!
No voleu memòria històrica, en el cas de franquisme???
Això sí que us va bé eh, mal parits???
En canvi, Pol Pot és aigua passada.
La veritat és que et veig el llautó. El que tu fas no són judicis, són tifarades propagandístiques de policia de la NKVD.
Salut. |
|
|
