Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
per Joan Ramon Ferrandis	03 gen 2005
Privatització del ferrocarril. Alguna cosa per celebrar? La ministra de Foment i el president de Renfe van organitzar, la tarda del 29 de desembre, una festa en la qual pretenien celebrar la desaparició de Renfe. Un “acte de comiatâ€? el van anomenar, per al qual, a manera de broma macabra, el 28 de desembre van distribuir una invitació amb la reproducció dun bitllet d'anada per a un viatge sense tornada. Un “Viatge especial al futur del Ferrocarril a Espanyaâ€?, diu la targeta, cap a un futur que ni tan sols té posades les vies. Un viatge que sembla rememorar als promocionals que l'anterior ministre va organitzar, en la línia Madrid-Lleida, abans de posar en funcionament els sistemes de seguretat; una aventura a la qual va convidar personalitats i periodistes. Dijous passat 30, l'últim Consell de Ministres de l'any va aprovar els Reials decrets que estableixen l'estructura i el funcionament de les dues entitats, així com el Reglament que hauria d’establir el desenvolupament de la Llei. El dia 31 es va publicar en el BOE, donant-los entitat jurídica, tan sols unes hores després, es va dividir Renfe. Algun dia, també, es publicaran les suposades i actualment desconegudes ordres ministerials que hauran d’establir la distribució tant dels treballadors com dels actius de l'actual empresa pública ferroviària. No és la primera actuació ‘in extremis’ del nou govern pel que fa a la Llei del Sector Ferroviari i el futur d'una manera de transport fonamental per a la societat. El 7 de maig, el Consell de Ministres aprova l'ajornament de l'entrada en vigor de la Llei, que estava prevista per al 18 de maig, tot just una setmana després. Una de les raons al·legades era la contestació social que havia tingut aquesta Llei del govern del PP. La contestació social s'ha mantingut; no obstant això, sembla que no es dóna el mateix valor a les manifestacions populars quan s'està en l'oposició i quan s'és govern. L'anterior ministre “no havia fet els deuresâ€? i això es va convertir en la cançó de l’enfadós de l'actual ministra, que va criticar també la falta de transparència i de diàleg que va caracteritzar a la primera etapa de la Llei del Sector Ferroviari; el diàleg ha continuat sent inexistent, i el procés d'engegada d'aquesta Llei, que el partit en el govern va rebutjar fins a les eleccions de març, és tan fosc com el propi futur del nostre ferrocarril. Quant als deures, no havent fet allò fonamental, que hauria estat complir els compromisos expressats pel seu partit abans de les passades eleccions generals, potser la ciutadania no tindríem dret a esperar molt més. La Llei s’aplicarà sense que es donin ni tan sols les condicions legals per a la seva entrada en vigor, els Reials decrets que es van aprovar el 30 de desembre són idèntics en contingut als que ja existien fa nou mesos, malgrat que en la redacció s'hagi tractat de dissimular aquesta realitat. Miracles de la dialèctica: la Llei que fins a la primavera tenia com a objectiu la privatització del ferrocarril públic no suposarà la privatització de Renfe, encara que s’utilitzarà per iniciar un procés de privatitzacions per centres de treball, serveis i unitats de negoci. Que bella es veu la realitat des dels despatxos oficials, on la neu no passa de ser un ornament nadalenc. S'ha comparat molt la privatització del nostre ferrocarril amb la privatització dels ferrocarrils britànics; allí, el Partit Laborista es va trobar en arribar al govern amb una Llei ja aplicada, el     que no l’eximeix de responsabilitat pels fets que es van derivar, inclosos els accidents i les seves nombroses víctimes, la por a enfrontar-se a una situació de conseqüències previsibles; aquí, la responsabilitat és immensament major: el PSOE s'ha trobat amb una Llei aprovada que ningú volia, però sense posar en vigor; pràcticament tots els partits amb què compta actualment per aprovar una Llei s’hi van oposar; la responsabilitat per engegar-la, i per les seves conseqüències, és exclusivament seva. En lloc de celebrar a l'estació de Madrid Porta d’Atocha les barbaritats que va fer el seu predecessor en el càrrec, la ministra de Foment hauria d’estar posant a algú una espelma perquè no passi com en l'hivern de 2002-2003, quan com a conseqüència de la falta de manteniment i de personal es van succeir els accidents en el nostre ferrocarril. El ministre Ã?lvarez-Cascos ho va atribuir a la fatalitat i al “mal tempsâ€? que va fer aquell hivern tan proper. La ministra Ã?lvarez-Arza està amatent a encomanar-se a la providència per garantir la seguretat? Si passa alguna cosa, que no demani la dimissió de “l'home del tempsâ€?. Al Consell de Ministres del 30 de desembre només li quedaven dues vies: actuar amb responsabilitat i establir un nou ajornament de la Llei del Sector Ferroviari, o assumir la responsabilitat per les conseqüències dels seus actes, propis o heretats. Per desgràcia es va quedar amb la segona. Joan Ramon Ferrandis Bresó, coordinador de Defensa del Ferrocarril per CGT
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more