Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
03 gen 2005
Privatització del ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?

La ministra de Foment i el president de Renfe van organitzar, la tarda del 29 de desembre, una festa en la qual pretenien celebrar la desaparició de Renfe. Un âacte de comiatâ? el van anomenar, per al qual, a manera de broma macabra, el 28 de desembre van distribuir una invitació amb la reproducció dun bitllet d'anada per a un viatge sense tornada.
Un âViatge especial al futur del Ferrocarril a Espanyaâ?, diu la targeta, cap a un futur que ni tan sols té posades les vies. Un viatge que sembla rememorar als promocionals que l'anterior ministre va organitzar, en la línia Madrid-Lleida, abans de posar en funcionament els sistemes de seguretat; una aventura a la qual va convidar personalitats i periodistes.
Dijous passat 30, l'últim Consell de Ministres de l'any va aprovar els Reials decrets que estableixen l'estructura i el funcionament de les dues entitats, així com el Reglament que hauria dâestablir el desenvolupament de la Llei. El dia 31 es va publicar en el BOE, donant-los entitat jurídica, tan sols unes hores després, es va dividir Renfe.
Algun dia, també, es publicaran les suposades i actualment desconegudes ordres ministerials que hauran dâestablir la distribució tant dels treballadors com dels actius de l'actual empresa pública ferroviària. No és la primera actuació âin extremisâ del nou govern pel que fa a la Llei del Sector Ferroviari i el futur d'una manera de transport fonamental per a la societat.
El 7 de maig, el Consell de Ministres aprova l'ajornament de l'entrada en vigor de la Llei, que estava prevista per al 18 de maig, tot just una setmana després. Una de les raons al·legades era la contestació social que havia tingut aquesta Llei del govern del PP. La contestació social s'ha mantingut; no obstant això, sembla que no es dóna el mateix valor a les manifestacions populars quan s'està en l'oposició i quan s'és govern.
L'anterior ministre âno havia fet els deuresâ? i això es va convertir en la cançó de lâenfadós de l'actual ministra, que va criticar també la falta de transparència i de diàleg que va caracteritzar a la primera etapa de la Llei del Sector Ferroviari; el diàleg ha continuat sent inexistent, i el procés d'engegada d'aquesta Llei, que el partit en el govern va rebutjar fins a les eleccions de març, és tan fosc com el propi futur del nostre ferrocarril.
Quant als deures, no havent fet allò fonamental, que hauria estat complir els compromisos expressats pel seu partit abans de les passades eleccions generals, potser la ciutadania no tindríem dret a esperar molt més. La Llei sâaplicarà sense que es donin ni tan sols les condicions legals per a la seva entrada en vigor, els Reials decrets que es van aprovar el 30 de desembre són idèntics en contingut als que ja existien fa nou mesos, malgrat que en la redacció s'hagi tractat de dissimular aquesta realitat. Miracles de la dialèctica: la Llei que fins a la primavera tenia com a objectiu la privatització del ferrocarril públic no suposarà la privatització de Renfe, encara que sâutilitzarà per iniciar un procés de privatitzacions per centres de treball, serveis i unitats de negoci. Que bella es veu la realitat des dels despatxos oficials, on la neu no passa de ser un ornament nadalenc.
S'ha comparat molt la privatització del nostre ferrocarril amb la privatització dels ferrocarrils britànics; allí, el Partit Laborista es va trobar en arribar al govern amb una Llei ja aplicada, el     que no lâeximeix de responsabilitat pels fets que es van derivar, inclosos els accidents i les seves nombroses víctimes, la por a enfrontar-se a una situació de conseqüències previsibles; aquí, la responsabilitat és immensament major: el PSOE s'ha trobat amb una Llei aprovada que ningú volia, però sense posar en vigor; pràcticament tots els partits amb què compta actualment per aprovar una Llei sâhi van oposar; la responsabilitat per engegar-la, i per les seves conseqüències, és exclusivament seva.
En lloc de celebrar a l'estació de Madrid Porta dâAtocha les barbaritats que va fer el seu predecessor en el càrrec, la ministra de Foment hauria dâestar posant a algú una espelma perquè no passi com en l'hivern de 2002-2003, quan com a conseqüència de la falta de manteniment i de personal es van succeir els accidents en el nostre ferrocarril. El ministre Ã?lvarez-Cascos ho va atribuir a la fatalitat i al âmal tempsâ? que va fer aquell hivern tan proper.
La ministra Ã?lvarez-Arza està amatent a encomanar-se a la providència per garantir la seguretat? Si passa alguna cosa, que no demani la dimissió de âl'home del tempsâ?.
Al Consell de Ministres del 30 de desembre només li quedaven dues vies: actuar amb responsabilitat i establir un nou ajornament de la Llei del Sector Ferroviari, o assumir la responsabilitat per les conseqüències dels seus actes, propis o heretats. Per desgràcia es va quedar amb la segona.

Joan Ramon Ferrandis Bresó, coordinador de Defensa del Ferrocarril per CGT

This work is in the public domain

Comentaris

¿Y éste qué dice?
03 gen 2005
Re: Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
03 gen 2005
Calla pallasso.
Re: Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
03 gen 2005
Es veu que al Pinotxo el nas no li deixa parlar.
Re: Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
03 gen 2005
Contra el capital, violència obrera!
Re: Privatitzar el ferrocarril. Alguna cosa per celebrar?
03 gen 2005
Contra el capital, organització i inteligència obrera!
Sindicat