Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
::No compris ni ofereixis material a les botigues Tipo::
30 des 2004
TIPO és una empresa comercial que, aprofitant qualsevol excusa (ja siga artística o reivindicativa), s'enriqueix a costa del treball de molta gent.
Al costat de Tipo, i en la seua mateixa línia, tenim grups com Reincidentes, Boikot, Ska-p... grups totalment comercials. Aquests posen als seus CDs preus prohibitius, i després van d'anticapitalistes, de revolucionaris... i de guays. No els importa gens en absolut les lluites socials, i rares vegades s'impliquen amb els col·lectius que lluiten pel mateix que ells canten (només en algun concert aïllat per a alguna campanya, i sense deixar de cobrar). A més, no dubten a tocar per a partits polítics o festivals comercials, pensant únicament en la seua butxaca (un cas extrem és el de Ska-p, que va tocar a Astúries en un concert de les Nuevas Generaciones del PP). Tipo no té cap escrúpol per agafar dibuixos de col·lectius i dibuixants del moviment reivindicatiu per tal d’usar-los a les seues samarretes amb mer afany lucratiu (sabem que han copiat dibuixos del centre social Casa de la Muntanya, a Barcelona, i del dibuixant compromès J. Calvellido). Després, com aquests dibuixants no solen enregistrar el seu dibuixos en no moure's per fins exclusivament econòmiques, els registren ells impedint que els autors, o el moviment en general, els puga utilitzar. Igualment podríem parlar dels missatges que transmeten amb les seues samarretes (semblants en moltes ocasions als grups dels que abans parlàvem) que desvirtuen per complet el missatge reividnciatiu. Rient del moviment anarquista amb el seu "Anarkía i cerveza fria" o de l'ocupació amb ximpleries com "Okupa la barra del bar", prenent les drogues (ja siga l'alcohol, els porros o el speed) sempre de broma, i donant una vegada més el missatge: "droga+rebel=guay".

També és conegut com Tipo modifica el preu del material que el porta ja marcat. Quantitat de grups que desitgen que ningú obtinga un benefici capitalista del seu treball, marquen el preu en el seu material amb un "no paguis més de...". Però, com a Tipo l’importa una merda la intenció dels grups, no s’ho pensa dues vegades per canviar aquests preus. Unes vegades el pugen, ja que solen ser tirades reduïdes i, de no fer-ho, no traurien molt benefici. I en unes altres, quan fan grans comandes d'alguns grups més o menys coneguts, els rebaixen fent competència directa a les distribuïdores alternatives.

Amb el material que es ven a les distribuïdores alternatives ningú s'enriqueix, o més aviat, ens enriquim totes i tos. No es tracta merament d'obtenir beneficis econòmics, sinó de donar sortida a creacions de persones o col·lectius, que no volen fer de les seues idees un producte comercial. Tracten de difondre missatges, sentiments, etc., que als circuits comercials queden desvirtuats, reduïts a mercaderies, com passa habitualment amb la música, la literatura i l'art en general. Quan s'obtenen beneficis econòmics, aquests s'empren a donar suport a altra gent que vol treure nou material, o s'usa per a donar suport campanyes i iniciatives.

Tipo pot fer que les distribuïdores alternatives perden vendes (destruint la distribució i venda no comercial) i pot danyar molt la seua imatge si s'arriba a pensar que tenen fins comunes.


::A propòsit de la distribució antagonista::

Els col·lectius i persones que difonem unes expressions culturals autogestionades, sense els condicionants estètics i ideològics que imposa el mercat comercial, intentem elaborar un espai propi lliure de la lògica del diners. No ens mou ni el benefici, ni l'èxit, ni la competència, i amb el nostre treball donem suport les lluites socials que posen en qüestió l'ordre dominant: insubmissió, okupacions, antiautoritarisme...

Amb la DISTRIBUCIÓ NO-COMERCIAL, entesa com un mitjà d'intervenció, pretenem contestar les relacions mercantilistes que fan del comprador un consumista passiu, del creador una figura *elitista i del distribuïdor un intermediari que es regeix pel lucre.

En tots els nostres materials trobareu uns criteris fonamentals per a construir una cultura autònoma i rebel als interessos del Poder. Lluitem per crear un llenguatge i formes *antisexistas, unes informacions i reflexions que neixen de la realitat social sense les manipulacions dels mitjans d'intoxicació i formació de masses, ens identifiquen els missatges de denúncia a la jerarquització social i l'opulència d'uns pocs contra el malviure de la majoria.

La pràctica en el terreny de distribuir i apropar un material, que difícilment es troba en els circuits establerts, fa que es generi una economia pròpia, que utilitzen grups i col·lectius per a donar suport les lluites, ajudar a finançar-se i, al mateix temps, crear una xarxa que vagi més enllà del mercantil. Les relacions que es creen a partir de la circulació de materials comporten contactes, debats... que d'altra forma no es donarien. Els nostres preus intenten ser assequibles per tothom, ja que als marges en que ens movem no es dóna la idea del negoci sinó la de l'intercanvi i les relacions justes.

Ens neguem a ser alguna cosa tan minsa de vida com una xifra a les mans del Poder. Amb la nostra activitat busquem la reflexió comuna, el pensar crític, el coneixement que done lloc al suport mutu. Si lluitem en aquest sentit podrem escapar a la contínua reelaboració que fa el Poder de qualsevol dissidència, reduïda a objecte de consum i unitat d'enriquiment material per a uns pocs.

Les distribuïdores no comercials ajuden a posar en relació a grups i persones disperses que necessitem de la comunicació amb altres per a posar en comú i tirar endavant nombroses reflexions, accions i creacions.

Ens sentim dintre de tot l'espai antiautoritarie, juntament amb les revistes, fanzines, mitjans de contrainformació, bandes de música, col·lectius, editorials; que units per la necessitat de crear uns espais alliberats de l'Estat i el Capital, en la major mesura possible, aspirem a sentir alguna cosa diferent del que ens venen com vida.

This work is in the public domain
Sindicat