1.-Observacions sobre la naturalesa de la reforma.

L'essencial de la proposta Ibarretxe està en la modificació de les relacions Euskadi-Estat, de tal manera que el primer dels judicis de valor que cal fer-se sobre ella s’ha de remetre necessàriament al problema del model d'Estat. En tot cas, per això mateix ha estat jutjat fins ara pels seus detractors més fervents. Però en la seva proposta també hi ha una aspiració a regular les relacions internes en la societat basca, de tal manera que cal jutjar-la des de tots els punts de vista que hi concorren. A saber: (1), pel canvi de model d'Estat (proposta de sobirania compartida); (2), pel mode de com planteja les qüestions relatives a la identitat nacional, als drets de ciutadania, a la territorialitat i a la institucionalització política d'Euskal Herria; i, (3), per tot el que es refereix al model de societat . Totes aquestes qüestions es refereixen al contingut de la proposta.

2.- És una proposta democràtica de construcció nacional basca perceptible no sols en el procediment (mitjançant consulta ciutadana), sinó també en el contingut que es vol donar a les formes d'organització interna de la societat (compendi de drets i llibertats).

A diferència de la majoria dels Estats-Nació que s'han construït a si mateixos mitjançant la violència i l'assimilació nacional-cultural dels pobles dominats per la nacionalitat dominant, les nacionalitats sense estat poden construir-se com a nacions lliures en l'Europa del segle XXI sense necessitat de cometre amb les seues minories interiors els mateixos estralls que patiren elles en el decurs de la història. La construcció nacional basca pot i ha de fer-se per mitjans democràtics; la qual cosa no sols ha de voler dir, a partir de la voluntat lliurement expressada de tots els ciutadans, sinó també sobre la base del més escrupolós respecte al dret de les minories que hi conviuen. El projecte Ibarretxe ofereix una intenció i un resultat prou acceptable des d'aquest punt de vista. 

3.-El nou Estatut de lliure associació és una actualització de les reivindicacions nacionals als nous temps polítics.

Es tracta d'una proposta inspirada en la sentència del Tribunal Suprem de Canadà a propòsit de la independència de Québec. Es reclamen noves competències d'autogovern en Justícia, Seguretat Social, Relacions laborals i gestió dels recursos propis en totes les infrastructures del transport i de les comunicacions, afegides a les que ja es tenen en matèries com ara Recaptació fiscal, Educació, Cultura, Sanitat, Ordre Públic. També es reclama la participació directa a Europa en totes les qüestions que afecten a l'autogovern basc, però el més important de tot; l'essencial d'aquesta proposta és que trasllada la sobirania política de les Corts Espanyoles al Parlament Basc, i que proposa com a garantia d'aquest nou “pacte entre iguals� una Comissió paritària d'arbitratge que substitueixi l'actual Tribunal Constitucional en l'enteniment pel que fa als conflictes que pogueren esdevenir entre les parts. Se'ns planteja així passar de l'actual marc d'autonomia atorgada (Estatut de Gernika), a un nou “Estatut de lliure associació� que implica necessàriament un sistema polític de sobiranies compartides.

4.-La sobirania compartida implica una modificació del model d'Estat.

Es tracta d'un concepte que s'adapta bé al temps polític de la construcció europea (que comença des de la sobirania dels Estats nacionals per delegar cap amunt competències supranacionals i sobiranies compartides amb altres Estats), per articular sobre la seva base un tipus de relació entre els pobles basada en (1), el reconeixement del dret a l'autodeterminació; (2), el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat; (3) la renúncia de l'Estat a la vella idea de l'assimilació nacional al voltant de la comunitat etnocultural castellana; (4) la no ingerència sobre l'autogovern de les nacionalitats, i, (5) la construcció d'una nova cultura de solidaritat, de pacte i de consens per concertar projectes i polítiques d'interès comú.

5.- És una proposta de convivència amb els pobles d'Espanya en un marc d'igualtat.

No és una proposta contra Espanya ni contra els espanyols, sinó contra la idea d'Espanya que tenen la dreta conservadora i el nacionalisme espanyol. És una proposta per a fer una unitat política basada en el respecte mutu i en la recerca de la unitat en peu d'igualtat. Cal considerar d'altra banda que la fórmula de la sobirania compartida correspon bé als sentiments d'identitat dual que existeixen en la majoria de la societat basca. A una identitat dual (basca i espanyola) pareix correspondre-li una fórmula política de sobirania compartida en marcs polítics de tipus confederal; un marc que alhora garanteixi la sobirania exclusiva en totes les matèries que els ciutadans d'una nacionalitat vulguin conservar per a si mateixos, però també un marc de relació entre els pobles d'Espanya dels quals molts bascos se senten part.

6.-És una proposta que porta més democràcia.

En primer lloc, perquè trasllada la sobirania política de les Corts Generals als ciutadans bascos, i perquè l'exercici d'aquest dret posa fi a les relacions de dominació imposades per l'Estat als pobles d'Espanya. La proposta de més sobirania equival en tots els casos a més autogovern. I, en el present cas, equival també a més democràcia. Per diversos motius afegits: (1), perquè elimina la ingerència externa d'un Estat reaccionari; (2), perquè el reconeixement de la sobirania de les nacionalitats trenca l'estructura de poder del nacionalisme d'Estat construït per la dreta: (3) perquè l'autogovern en un país petit amb una societat civil molt organitzada i participativa implica una major proximitat del govern als ciutadans i una major capacitat de control sobre ell.

7.-Però no porta tota la democràcia possible.

En primer lloc, perquè no s'ocupa d'articular una nova relació interior entre el poder polític (el Govern Basc en aquest cas), i la societat civil. I, en segon lloc, perquè no incorpora a l'ordenament jurídic el nucli central dels drets socials. Per a millorar la qualitat de la democràcia cal incorporar a l'ordenament jurídic les formes d'assegurar (obligar els governs) la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques sobre totes les qüestions d'interès general. Les consultes ciutadanes i els referèndums no sols són necessàries per a resoldre totes les qüestions relatives a la relació de la nacionalitat amb l'Estat, sinó també per a decidir qüestions relatives al bon govern de la societat basca.

8.- Ni la justícia social necessària.

Mirada des d'aquest punt de vista, la proposta del lehendakari deixa les coses en el mateix nivell d'injustícia i de desigualtat en què avui estan. Les majors competències d'autogovern que es reivindiquen en matèria laboral i de seguretat social no s'utilitzaran per a fer polítiques redistributives del treball i de la riquesa, de tal manera que la qualitat de l'ocupació (precarietat laboral), la qualitat de vida (relació entre ingressos, despeses i cobertures socials de cada persona individualment considerada), i la justícia social, continuaran sent les grans assignatures pendents de l'autogovern basc. Aquest és un problema en si mateix que contribueix a més a restar legitimació social al projecte de sobirania compartida que se'ns presenta.

9.-Però és una proposta que allibera l'esquerra espanyola dels seus lligams amb el discurs totalitari de la dreta nacionalista espanyola, perquè obre una nova perspectiva al federalisme espanyol fins al punt que ofereix la possibilitat de resoldre alhora la crisi d'identitat nacional de l'esquerra espanyola i la seva autonomia política respecte a la dreta.

Necessita per a això una nova mirada que s'aproximi a la identitat espanyola separant-la de la seva vella relació amb l'Estat unitari. Una mirada que renunciï a l'Estat com a patrimoni exclusiu de la comunitat etnocultural castellana. Els pobles d'Espanya seran pobles lliures en la mesura en què s'allunyin del nacionalisme i s'aproximin a les nacionalitats sense Estat des del respecte a la seva diferència.

Publicat al nº2 de Revolta Global (desembre-gener 2004)