|
|
|
Bisbes incompetents
|
|
|
per Antoni Ferret |
19 des 2004
|
|
(Carta publicada al diari «El Punt» el dia 15 de desembre de 2004) |
Com hem pogut arribar tan avall! Un bisbe discutint sobre el grau d'eficàcia dels preservatius! On s'és vist! En comptes d'exposar un ideal d'amor i d'esperança, en positiu. Aplicar-se a discutir lleis, campanyes, i baixar al nivell de discernir sobre qüestions tècniques que no tenen res a veure amb el que hauria de ser la seva missió. Es comprèn que aquests escàndols provoquin indignació, dins i fora de l'Església. Però, atenció!, el més important no és pas indignar-se, sinó entendre «per què» passen aquestes coses.
Tinc molt clar que passen perquè estan fent de bisbes persones indegudes, que no ho haurien de ser, que van ser nomenades d'una manera irregular. Què vull dir, d'una manera irregular? Vull dir: sense consultar la base, a través de pressions subterrànies de lobbies, i en funció d'interessos anticristians. Quins interessos anticristians? Tenim dos exemples molt clars. El nomenament del cardenal Carles, al seu dia, i els nomenaments recents dels bisbes d'aquesta mena de «cinyell de seguretat» entorn de Barcelona obeeixen (molt presumptament) a la voluntat de controlar, frenar i, si cal, reprimir tot el moviment de renovació evangèlica de l'església de base. En aquestes condicions, no fóra gens exagerat considerar aquests bisbes com a impostors. Però, atenció!: no hi hauria d'haver ningú neutral. Cada vegada que un mitjà de comunicació o una entitat qualsevol diu coses com «l'Església tal cosa o tal altra», referint-se als bisbes, sense fer distincions, contribueix a fomentar la impostura. Cal que tothom tingui clar que els bisbes són «una» representació de l'Església (no pas «la»).
Antoni Ferret. Barcelona |
This work is in the public domain |
