Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : educació i societat
El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
18 des 2004
Li pesi a qui li pesi, a la fi son premiats els veritables defensors de Catalunya durant la dictadura franquista. 23 anys d'amnèsia nacionalista i conservadora quasi esborren la feina de 40 anys, plena de penuries, afusellaments, tortures, presó i repressió contra els qui lluitaren pels barris, per la gent, pel català, pels catalans, pels inmigrants i per una altre Espanya.
cs_cuevas_p_tcm54-20925.jpg
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004

Auditori de Barcelona, 14 de desembre de 2004

MILITANTS PREMIATS

*Tomasa Cuevas Gutiérrez

Activista. Com a referent del combat antifranquista -que li comportà presó i tortures-i de la lluita per la democràcia des de l'espai del comunisme a Catalunya. Ãs remarcable la valuosa trilogia que ha escrit sobre les dones a les presons de Franco i la reivindicació que hi fa de la contribució de destacades lluitadores a l'extensió de les llibertats durant els anys més difícils.
Nascuda a Brihuega (Guadalajara) lâany 1917. Treballadora des dels nou anys, als quinze ingressa a la Joventut Comunista. En esclatar la guerra civil, sâincorpora en multitud de tasques a la defensa de la República des dels rengles dâaquella organització i després del PCE, lâany 1936.
Detinguda i empresonada després de la guerra (1939), compleix cinc anys de condemna a diverses presons i després és desterrada a Barcelona. Sâincorpora al PSUC, fins que el 1945 és detinguda de nou i salvatgement torturada fins a ingressar a la presó de dones de les Corts. Va obtenir la llibertat condicional el 1946.
De nou en llibertat, es casa amb el seu company, el conegut dirigent comunista Miguel Núñez. Ambdós treballen en la clandestinitat durant un temps a Andalusia, i després tornen a la disciplina del PSUC, que envia Tomasa a França, on viurà exiliada fins al 1961.
Lâany 69 passa novament a la clandestinitat, i treballa amb lâequip central de propaganda del partit dels comunistes catalans. Referent de la lluita antifranquista, ja en democràcia escriu una valuosa trilogia sobre les dones a les presons de Franco. Ãs membre de lâAssociació Catalana dâExpresos Polítics.



*Sebastià Piera Llobera

Activista. Afiliat al PSUC i exiliat a França, cal remarcar el seu combat durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de l'Exèrcit Roig, en la defensa de Moscou i més tard al Caucas. En reconeixement als mèrits contrets en aquesta lluita i també contra la dictadura franquista, que el va detenir i torturar. La seva posterior fugida a París li va comportar la deportació a Còrsega.
Nascut el 1917 a Santa Maria de Meià (Noguera). Membre històric del PSUC. Es va exiliar a França el 1939 i va ser retingut al camp de concentració dâArgelers i Saint Cyprien, a la Catalunya Nord.
Després va marxar com a refugiat a Rússia, on sâallistà a lâExèrcit Roig. Va combatre al front soviètic en la defensa de Moscou i, més tard, al Caucas. El 1947 va tornar a Catalunya, on el van detenir i torturar. Va fugir a París, des dâon el van deportar a Còrsega, on hi té casa.



*Miguel Núñez González

Polític. En reconeixement a la seva molt destacada lluita contra el franquisme, que li comportà detencions, empresonaments i tortures i que n'ha fet un dels referents d'aquest combat des de la seva condició de dirigent del PSUC a Barcelona. Dedicat també a la cooperació internacional amb Amèrica Llatina, el seu llibre de memòries La revolución y el deseo constitueix un testimoni de gran interès.
Nascut a Madrid el 1920. Amb quinze anys sâafilia a la Joventut Socialista Unificada i a la Federació Universitària Espanyola. Lâinici de la Guerra Civil lâagafa estudiant Econòmiques. Sâafilia al PCE i marxa voluntari al front amb el batalló de milicians de la Cultura i després serà comissari polític de lâExèrcit de la República. Tot just acabada la guerra, intenta reorganitzar les Joventuts Comunistes a Madrid i és detingut i comdemnat a mort, la qual li serà commutada per la pena de dotze anys de presó al penal dâOcaña, on va compartir galeria amb Miguel Hernàndez.
Quant surt de la presó continua amb la seva militància comunista i ocupa la responsabilitat política al front de lâAgrupació Guerrillera de Catalunya. El 1949, lâorganització del PSUC el trasllada a França, on, amb nom fals treballa en una pedrera fins que torna a Espanya clandestinament el 1953. Ãs detingut de nou el 1958. Va ésser jutjat en tres consells de guerra successius i finalment és comdemnat cinquanta-cinc anys de presó, que complirà al penal de Burgos fins lâany 1967. En sortir del penal de Burgos, es reincorpora a la direcció del PSUC, del qual va ser responsable polític a la ciutat de Barcelona i membre del Comité Executiu.
Ja en democràcia, és escollit diputat al Congrés en diverses legislatures i fundador de lâONG Acsur-Las Segovias. El 1999, lâAjuntament de Barcelona li concedí la Medalla dâHonor de la Ciutat.


+ASSOCIACIONS ANTIFEIXISTES PREMIADES+


Amical de Catalunya dâAntics Guerrillers Espanyols a França

Per haver contribuït destacadament a la recuperació de la memòria històrica, com a entitat que integren antics exiliats republicans que van participar en l'alliberament de França durant la Segona Guerra Mundial. També és molt remarcable la seva tasca de localització dels indrets i d'identificació de les despulles de companys que van morir en l'intent de reforçar el moviment guerriller que actuava a Catalunya i Aragó.
Aquesta entitat obté la seva legalització lâany 1984. Fins aleshores, havia funcionat com a delegació a Catalunya de la seva homònima francesa des de les darreries dels anys 70. La integren homes i dones, exiliats republicans espanyols a França que, després dâhaver participat en lâalliberament del país veí ocupat durant la Segona Guerra Mundial per les tropes de lâAlemanya nazi, retornaren al país per diferents causes i de manera també diferent.
En lâafany per recuperar la memòria històrica, la tasca de lâAmical sâha concentrat en fer un seguiment per saber els llocs on podien haver estat dipositats els cossos dels companys morts, en lâintent de reforçar el moviment guerriller que actuava a lâinterior del país. Aquests cossos han pogut identificar-se i sâhan col·locat plaques als llocs corresponents âpoblacions catalanes i aragoneses-, amb indicació dels noms dels morts i la causa del seu decés.


+Associació dâExinternats del Franquisme a Catalunya

Per la seva destacada contribució a la recuperació de la memòria històrica i a la restitució de la dignitat de totes les persones que van patir vexacions i humiliacions durant el captiveri a què les sotmeté el franquisme. L'Associació també treballa per tal que el Govern de França reconegui els combatents espanyols integrants de companyies franceses militaritzades.
Aquesta entitat treballa per recuperar de la memòria històrica col·lectiva totes aquelles persones que van lluitar per les llibertats democràtiques i nacionals i que les represàlies viscudes durant el franquisme no caiguin en l'oblit. LâAssociació treballa per al reconeixement de tots aquells catalans i catalanes que en el seu dia van patir internament per les seves conviccions polítiques i la lluita per la llibertat i la democràcia, i vol contribuir a restituir-les la dignitat davant les misèries, vexacions i humiliacions sofertes durant el captiveri a què el franquisme les sotmeté.
També treballen perquè el govern francès reconegui als integrants de les companyies franceses militaritzades de treballadors espanyols.


+LA CARTA DELS ANTIFRANQUISTES+

Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera de Cultura, autoritats, amics, guardonats.



La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una cosa molt especial que és no solament lâesforç de les persones que en la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara tenim i lâautonomia que ara tenim, sinó també lâesforç per mantenir viu lâesperit dâaquest país i, encara que sembli mentida, la llengua dâaquest país.



Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el català, però editaven âTreballâ?, que era una revista del PSUC. El PSUC en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser millor que cap altre, perquè va saber, dâalguna forma, sobreviure a la dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però també la reclamació de la vigència de lâesperit dâaquest país i lentament, molt lentament, amb molts dâanys, amb molt de patiment (a la Tomasa li van trencar lâesquena) ho van finalment aconseguir. No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.



Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada dia lâoportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns quants homes i dones dâentre tots els que són mereixedors per atorgar-los la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar lâequilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.



Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines més diversos. Dâaquesta recerca, dâaquest equilibri en surt un cos civil, travat, sòlid i en progrés continu.



Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i lâaltruisme, el mèrit i lâexcel·lència. Ãs a dir, estem distingint la virtut cívica més que no pas lâèxit enlluernador. Estem assenyalant i distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si mâho permeteu, una mena dâaristocràcia dels mèrits i de les virtuts cíviques. El contrapès de lâherència i la història, entre passat i present. Ãs el que ens permet dâequilibrar la balança, equilibrar el que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i que volem reconèixer.



Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones, artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. Ãs el mèrit cívic, és lâaportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre país, allò que premiem.



Dâençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions seân desprèn una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya. Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que avui hem distingit i premiat.



Catalunya viu, deixeu-mâho dir, un moment extraordinari, esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits que ens permeten dâanar endavant. No deixem que passi. Ãs un moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de saber aprofitar aportant-tâhi el millor de nosaltres mateixos. Ãs un moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans també. Aquest és lâalt valor que uneix i identifica totes les persones que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots lâenhorabona i, una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies per les vostres vides.
Mira també:
http://www.gencat10.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
18 des 2004
Visca el PSUC! i Visca el Maig del 37'!

Enhorabona, us vau sortir amb la vostra, aspirants a gestionar el poder...
ara, clar està, els amiguets del trist-partit reconeixen els seus orígens...

Clar que sí, visca el Psuc, que revolucionaris que foren...
van patir, sí, la repressió... com tantes altres persones!
Però d'altres no aspiraven a truncar la Revolució social, i menys a les ordres de Moscou...
Visca el POUM, la CNT i tots aquells que lluitaren per una Revolució de debò, fins l'aniquilacó del poder, no per la seva gestió!
Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
18 des 2004
Vaya con los del PSUc... podriamos recordar tantas hazañas Líster en Aragón es conocido por su aprecio a la revolución que allí se gestava. No hizo falta esperar a los franquistas, los comunistas lo arreglaron solitos, como hicieron con los del poum,

seguro que a la CNT no le daran premios los politicuchos estos...

Saludos des del alto Aragón!
Viva la lucha!
Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
16 oct 2005
m'agradaria saber on podria localitzar a membres de Amical d'Antics Guerrillers Espanyols a França ja que estic fent un treball sobre els maquis i voldria contactar amb ells. Si algú em pot ajudar envieu un mail a miki_sousa ARROBA hotmail.com

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat