|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : educació i societat |
|
El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
|
|
|
per lector |
18 des 2004
|
|
Li pesi a qui li pesi, a la fi son premiats els veritables defensors de Catalunya durant la dictadura franquista. 23 anys d'amnèsia nacionalista i conservadora quasi esborren la feina de 40 anys, plena de penuries, afusellaments, tortures, presó i repressió contra els qui lluitaren pels barris, per la gent, pel català, pels catalans, pels inmigrants i per una altre Espanya. |
|
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona, 14 de desembre de 2004
MILITANTS PREMIATS
*Tomasa Cuevas Gutiérrez
Activista. Com a referent del combat antifranquista -que li comportà presó i tortures-i de la lluita per la democrà cia des de l'espai del comunisme a Catalunya. És remarcable la valuosa trilogia que ha escrit sobre les dones a les presons de Franco i la reivindicació que hi fa de la contribució de destacades lluitadores a l'extensió de les llibertats durant els anys més difÃcils.
Nascuda a Brihuega (Guadalajara) l’any 1917. Treballadora des dels nou anys, als quinze ingressa a la Joventut Comunista. En esclatar la guerra civil, s’incorpora en multitud de tasques a la defensa de la República des dels rengles d’aquella organització i després del PCE, l’any 1936.
Detinguda i empresonada després de la guerra (1939), compleix cinc anys de condemna a diverses presons i després és desterrada a Barcelona. S’incorpora al PSUC, fins que el 1945 és detinguda de nou i salvatgement torturada fins a ingressar a la presó de dones de les Corts. Va obtenir la llibertat condicional el 1946.
De nou en llibertat, es casa amb el seu company, el conegut dirigent comunista Miguel Núñez. Ambdós treballen en la clandestinitat durant un temps a Andalusia, i després tornen a la disciplina del PSUC, que envia Tomasa a França, on viurà exiliada fins al 1961.
L’any 69 passa novament a la clandestinitat, i treballa amb l’equip central de propaganda del partit dels comunistes catalans. Referent de la lluita antifranquista, ja en democrà cia escriu una valuosa trilogia sobre les dones a les presons de Franco. És membre de l’Associació Catalana d’Expresos PolÃtics.
*Sebastià Piera Llobera
Activista. Afiliat al PSUC i exiliat a França, cal remarcar el seu combat durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de l'Exèrcit Roig, en la defensa de Moscou i més tard al Caucas. En reconeixement als mèrits contrets en aquesta lluita i també contra la dictadura franquista, que el va detenir i torturar. La seva posterior fugida a ParÃs li va comportar la deportació a Còrsega.
Nascut el 1917 a Santa Maria de Meià (Noguera). Membre històric del PSUC. Es va exiliar a França el 1939 i va ser retingut al camp de concentració d’Argelers i Saint Cyprien, a la Catalunya Nord.
Després va marxar com a refugiat a Rússia, on s’allistà a l’Exèrcit Roig. Va combatre al front soviètic en la defensa de Moscou i, més tard, al Caucas. El 1947 va tornar a Catalunya, on el van detenir i torturar. Va fugir a ParÃs, des d’on el van deportar a Còrsega, on hi té casa.
*Miguel Núñez González
PolÃtic. En reconeixement a la seva molt destacada lluita contra el franquisme, que li comportà detencions, empresonaments i tortures i que n'ha fet un dels referents d'aquest combat des de la seva condició de dirigent del PSUC a Barcelona. Dedicat també a la cooperació internacional amb Amèrica Llatina, el seu llibre de memòries La revolución y el deseo constitueix un testimoni de gran interès.
Nascut a Madrid el 1920. Amb quinze anys s’afilia a la Joventut Socialista Unificada i a la Federació Università ria Espanyola. L’inici de la Guerra Civil l’agafa estudiant Econòmiques. S’afilia al PCE i marxa voluntari al front amb el batalló de milicians de la Cultura i després serà comissari polÃtic de l’Exèrcit de la República. Tot just acabada la guerra, intenta reorganitzar les Joventuts Comunistes a Madrid i és detingut i comdemnat a mort, la qual li serà commutada per la pena de dotze anys de presó al penal d’Ocaña, on va compartir galeria amb Miguel Hernà ndez.
Quant surt de la presó continua amb la seva milità ncia comunista i ocupa la responsabilitat polÃtica al front de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya. El 1949, l’organització del PSUC el trasllada a França, on, amb nom fals treballa en una pedrera fins que torna a Espanya clandestinament el 1953. És detingut de nou el 1958. Va ésser jutjat en tres consells de guerra successius i finalment és comdemnat cinquanta-cinc anys de presó, que complirà al penal de Burgos fins l’any 1967. En sortir del penal de Burgos, es reincorpora a la direcció del PSUC, del qual va ser responsable polÃtic a la ciutat de Barcelona i membre del Comité Executiu.
Ja en democrà cia, és escollit diputat al Congrés en diverses legislatures i fundador de l’ONG Acsur-Las Segovias. El 1999, l’Ajuntament de Barcelona li concedà la Medalla d’Honor de la Ciutat.
+ASSOCIACIONS ANTIFEIXISTES PREMIADES+
Amical de Catalunya d’Antics Guerrillers Espanyols a França
Per haver contribuït destacadament a la recuperació de la memòria històrica, com a entitat que integren antics exiliats republicans que van participar en l'alliberament de França durant la Segona Guerra Mundial. També és molt remarcable la seva tasca de localització dels indrets i d'identificació de les despulles de companys que van morir en l'intent de reforçar el moviment guerriller que actuava a Catalunya i Aragó.
Aquesta entitat obté la seva legalització l’any 1984. Fins aleshores, havia funcionat com a delegació a Catalunya de la seva homònima francesa des de les darreries dels anys 70. La integren homes i dones, exiliats republicans espanyols a França que, després d’haver participat en l’alliberament del paÃs veà ocupat durant la Segona Guerra Mundial per les tropes de l’Alemanya nazi, retornaren al paÃs per diferents causes i de manera també diferent.
En l’afany per recuperar la memòria històrica, la tasca de l’Amical s’ha concentrat en fer un seguiment per saber els llocs on podien haver estat dipositats els cossos dels companys morts, en l’intent de reforçar el moviment guerriller que actuava a l’interior del paÃs. Aquests cossos han pogut identificar-se i s’han col·locat plaques als llocs corresponents –poblacions catalanes i aragoneses-, amb indicació dels noms dels morts i la causa del seu decés.
+Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya
Per la seva destacada contribució a la recuperació de la memòria històrica i a la restitució de la dignitat de totes les persones que van patir vexacions i humiliacions durant el captiveri a què les sotmeté el franquisme. L'Associació també treballa per tal que el Govern de França reconegui els combatents espanyols integrants de companyies franceses militaritzades.
Aquesta entitat treballa per recuperar de la memòria històrica col·lectiva totes aquelles persones que van lluitar per les llibertats democrà tiques i nacionals i que les represà lies viscudes durant el franquisme no caiguin en l'oblit. L’Associació treballa per al reconeixement de tots aquells catalans i catalanes que en el seu dia van patir internament per les seves conviccions polÃtiques i la lluita per la llibertat i la democrà cia, i vol contribuir a restituir-les la dignitat davant les misèries, vexacions i humiliacions sofertes durant el captiveri a què el franquisme les sotmeté.
També treballen perquè el govern francès reconegui als integrants de les companyies franceses militaritzades de treballadors espanyols.
+LA CARTA DELS ANTIFRANQUISTES+
Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera de Cultura, autoritats, amics, guardonats.
La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una cosa molt especial que és no solament l’esforç de les persones que en la clandestinitat estaven tractant de portar la democrà cia que ara tenim i l’autonomia que ara tenim, sinó també l’esforç per mantenir viu l’esperit d’aquest paÃs i, encara que sembli mentida, la llengua d’aquest paÃs.
Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el català , però editaven “Treballâ€?, que era una revista del PSUC. El PSUC en aquells anys representava un conjunt de forces polÃtiques, potser millor que cap altre, perquè va saber, d’alguna forma, sobreviure a la dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democrà cia però també la reclamació de la vigència de l’esperit d’aquest paÃs i lentament, molt lentament, amb molts d’anys, amb molt de patiment (a la Tomasa li van trencar l’esquena) ho van finalment aconseguir. No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del paÃs tenim cada dia l’oportunitat de treballar pel paÃs i cada any de guardonar uns quants homes i dones d’entre tots els que són mereixedors per atorgar-los la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar l’equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.
Les societats contemporà nies busquen camins per conciliar tradició i modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines més diversos. D’aquesta recerca, d’aquest equilibri en surt un cos civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i l’altruisme, el mèrit i l’excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut cÃvica més que no pas l’èxit enlluernador. Estem assenyalant i distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m’ho permeteu, una mena d’aristocrà cia dels mèrits i de les virtuts cÃviques. El contrapès de l’herència i la història, entre passat i present. És el que ens permet d’equilibrar la balança, equilibrar el que és el nostre paÃs per tot allò que en conforma el substrat. El que dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i que volem reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi són la mà xima distinció civil que concedeix el Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones, artistes, cientÃfics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel·lència cientÃfica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit cÃvic, és l’aportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre paÃs, allò que premiem.
D’ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se’n desprèn una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya. Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més enllà del sentiment de pà tria hi ha una imatge de la pà tria, un conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu, deixeu-m’ho dir, un moment extraordinari, esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits que ens permeten d’anar endavant. No deixem que passi. És un moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de saber aprofitar aportant-t’hi el millor de nosaltres mateixos. És un moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novÃssims catalans també. Aquest és l’alt valor que uneix i identifica totes les persones que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l’enhorabona i, una vegada més, moltes grà cies per la vostra obra, moltes grà cies per les vostres vides. |
Mira també:
http://www.gencat10.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
|
|
per xxxx |
18 des 2004
|
Visca el PSUC! i Visca el Maig del 37'!
Enhorabona, us vau sortir amb la vostra, aspirants a gestionar el poder...
ara, clar està, els amiguets del trist-partit reconeixen els seus orígens...
Clar que sí, visca el Psuc, que revolucionaris que foren...
van patir, sí, la repressió... com tantes altres persones!
Però d'altres no aspiraven a truncar la Revolució social, i menys a les ordres de Moscou...
Visca el POUM, la CNT i tots aquells que lluitaren per una Revolució de debò, fins l'aniquilacó del poder, no per la seva gestió! |
|
Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
|
|
per HERNAN |
18 des 2004
|
Vaya con los del PSUc... podriamos recordar tantas hazañas Líster en Aragón es conocido por su aprecio a la revolución que allí se gestava. No hizo falta esperar a los franquistas, los comunistas lo arreglaron solitos, como hicieron con los del poum,
seguro que a la CNT no le daran premios los politicuchos estos...
Saludos des del alto Aragón!
Viva la lucha! |
|
Re: El reconeixement a la tasca històrica de l'antifranquisme arriba tard, pero arriba (Creus St Jordi 2004)
|
per Miquel Sousa
miki_sousa@hotmail.com |
16 oct 2005
|
|
m'agradaria saber on podria localitzar a membres de Amical d'Antics Guerrillers Espanyols a França ja que estic fent un treball sobre els maquis i voldria contactar amb ells. Si algú em pot ajudar envieu un mail a miki_sousa ARROBA hotmail.com |
|
|
