|
|
|
Investigació amb embrions?
|
|
|
per Antoni Ferret |
10 des 2004
|
|
|
Avui, la ciència pot començar a investigar amb cèl·lules mare, de cara al possible o probable guariment d'algunes greus malalties, com Alzheimer o Parkinson. Davant aquest fet, qualsevol cristià o cristiana hauria d'exultar de joia. Desgraciadament, els cristians i les cristianes (i a vegades també altra gent) hem estat educats en un sentiment estrany de por i de prevenció davant tota cosa «nova». Per part de persones altament incompetents.
És clar que, en un segon moment, apareix un interrogant seriós, perquè les cèl·lules mare es poden extreure d'embrions, o també d'un cordó umbilical, o també de persones adultes; la manera més «pràctica» és mitjançant embrions, ja sigui dels congelats perquè han sobrat de processos d'implantació «in vitro», o d'embrions obtinguts via clonació per a aquest objecte. I, és clar, un embrió és un «principi» de vida. No és encara una vida, o una persona. És un principi de vida en desenvolupament. I el «grau» en què és, ja, un principi de vida és desconegut i objecte de diversitat d'opinions.
Un fet relacionat amb aquesta qüestió és que l'obtenció de cèl·lules mare a partir de persones adultes, en l'estat actual de la ciència, és difícil i incerta. No sols no hi ha la mateixa possibilitat d'obtenir aquestes cèl·lules com amb un embrió, que està totalment «disponible», sinó que, segons sembla, amb la cèl·lula adulta extreta d'un òrgan, es pot investigar en relació a aquell òrgan, però no en relació a un altre. De tota manera, fins i tot aquesta qüestió no és clarament establerta, i depèn d'investigacions ulteriors. (Vegeu, en aquest sentit, l'exposició que es mostra a l'hospital de Sant Pau.) I la ciència mèdica té pressa. I és natural que en tingui, perquè està en joc la salut de moltes persones.
En aquestes circumstàncies, entenc que la primera cosa que una persona cristiana ha de veure clara, jutjant des de l'Evangeli, és la preferència envers el tema de la curació de les persones malaltes. Ja que aquesta preocupació va ser la dominant (o una de les dues dominants) en la vida i la pràctica de Jesús de Natzaret. Però també cal que defensi clarament el respecte a «tota» vida, en qualsevol estadi del seu desenvolupament. Si, en un moment donat, o en unes circumstàncies donades, aquests dos objectius estiguessin en col·lisió, jo entenc que caldria donar clara prioritat a la cura de les persones malaltes. Sempre, però, deixant la qüestió oberta. No podria ser una decisió de suport per sempre. Si en un altre moment l'obtenció de cèl·lules mare a partir de persones adultes esdevingués prou factible, o bé l'obtenció a partir de cordons umbilicals fos suficient, aleshores caldria canviar la posició.
En conclusió, la meva opinió avui, des d'un punt de vista evangèlic, és:
1. Saludar amb alegria aquest meravellós progrés de la ciència.
2. Prioritat clara a la curació de les persones malaltes.
3. Acord que es comenci, tan aviat com sigui possible, la investigació amb embrions (a partir dels congelats, els quals també tenen, de tota manera, un futur incert).
4. Atenció a les futures investigacions i optar pel suport a tota altra forma d'obtenció de cèl·lules mare quan aquesta sigui científicament factible.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret |
This work is in the public domain |
|
benvolgut antoni
|
|
per amic de la foscor |
10 des 2004
|
Com cristià pots opinar el que vulguis, si ets membre de la secta catòlica no.... De tota manera s'ha de tenir prevenció davant determinades linies d'investigació biomèdica, perqué el que s'investiga és el que pot donar més rendiment econòmic. I el rendiment econòmic el trovem al mon occidental, s'han d'esmerçar esforços en investigacions complexes d'abast i resultats limitats, o s'ha de prioritzar coses més simples, però d'abast i resultats més extensos, encara que les segones no donguin tanta pasta al complex farmacoindustrial???.
La expo sobre investigació amb embrions està finançada i organitzada per institucions (públiques) imbricades estretament amb "laboratoris" privats. No dic que el que s'afirmi sigui fals, sinó que s'ha de contar de que por estar esbiaixat vers una direcció concreta ($$$). Hi ha molts científics seriosos que veuen riscs en l'utilització de cél·lules embrionàries (sense història) y consideren que les cel·lules procedents de teixits adults donaran millor resultat malgrat no ser "totipotents".
Cal esbrinar, abans de "saudar plens de joia", quines son les implicacions de tot el seguit de "suposats" beneficis de les propostes de les corporacions, potser es podria dedicar una part d'aquests esforços al sanejament i a l'aigua de proveiment d'algunes zones, i l'impacte cualitatiu i cuantitatiu sobre la salud de molta més gent sería molt major (i amb menys recursos).
El capitalisme sempre a sigut un bon venedor, els qui tenim alguns anys recordem els "atoms per a la pau" que solucionaven gairabé tot, o les promeses d'acabar amb la fam de la "revolució verda" o dels transgenics, o de que amb els antibiotics (cada cop més inutils) es curaba tot ... aferret medita, potser l'alegria ha de ser MOLT mesurada.
Una abraçada |
