Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
La declaració de Batasuna
08 des 2004
Sens dubte, Batasuna es troba en un dels moments més difícils des de 1978. Cal discrepar, però, de les explicacions que es donen des del PP i del PSOE. Ni l’ofensiva judicial, ni l’estratègia d’il•legalització (rebutjada per una àmplia majoria de la població basca) ni la difícil situació d’ETA, ni la impossibilitat de presentar-se a les eleccions de 2005 són els elements clau de la crisi de Batasuna.
UNA SITUACIÃ DELICADA

Sens dubte, Batasuna es troba en un dels moments més difícils des de 1978. Cal discrepar, però, de les explicacions que es donen des del PP i del PSOE. Ni lâofensiva judicial, ni lâestratègia dâilâ¢legalització (rebutjada per una àmplia majoria de la població basca) ni la difícil situació dâETA, ni la impossibilitat de presentar-se a les eleccions de 2005 són els elements clau de la crisi de Batasuna.

El problema de Batasuna és un problema polític, de pèrdua de suport social entre la seva pròpia gent, de desànim i de manca de perspectives de la majoria de militants, un problema que arranca amb la ruptura de la treva dâETA lâany 2000 (que arruïnà el procés de Lizarra), i que no ha fet més que agreujar-se en els últims anys.

A part del retrocés a les eleccions del 2001 i lâescissió dâAralar, resulta molt simptomàtica la minvada participació a les iniciatives de Batasuna, contrastant amb les respostes multitudinàries quan les propostes han estat més unitàries (per exemple, contra el tancament dâEgunkaria). També és significatiu lâèxit de Nafarroa Bai, en un territori on HB sempre havia tingut lâhegemonia del basquisme, i on la crida de Batasuna al vot nul ha tingut un impacte mínim.

Supeditada a lâestratègia dâETA, Batasuna corre el perill de deixar de ser el referent obligat del moviment dâalliberament nacional. Era necessari un canvi dâorientació, i pel que es dedueix de la carta dels presos, ETA podria sintonitzar amb aquest plantejament.

UNA NOVA ETAPA?

Lâanàlisi anterior no resta importància a la declaració realitzada a Anoeta, ja que, darrera la retòrica triomfalista, les propostes que sâexpliciten representen un canvi prou important en els plantejaments tradicionals de Batasuna:

1) Procés de diàleg entre totes les forces polítiques, socials i sindicals del País Basc, previ a la negociació amb els estats. Les forces espanyolistes PP i PSE ja no són purs agents de lâestat, sinó que representen a sectors del poble basc. Ãs més, sâha dâassolir un acord que compti âamb lâadhesió i el respecte de totes les sensibilitats existents en el poble bascâ?.

2) El procés de diàleg no parteix de condicions prèvies, encara que sâhan dâassumir alguns compromisos molt genèrics: âanar a les arrels del conflicteâ?, ârealització dâuna consulta a tota la ciutadania basca en condicions pacífiques i democràtiquesâ?. Desapareix la territorialitat, o sigui la unitat territorial dâEuskalherria, incloent-hi Nafarroa i els territoris situats a lâestat francès, com a condició prèvia innegociable. A més, totes les parts han de fer âles concessions necessàries per assolir un acord satisfactoriâ?.

3) El procés de resolució del conflicte es produirà en dos espais clarament diferenciats. Dâuna banda, el diàleg i lâacord entre els agents polítics i socials que definiran lâestatus polític dâEuskadi, i dâaltra, lâacord de desmilitarització entre ETA, lâestat espanyol i lâestat francès que tractaria dels presos, refugiats i víctimes del conflicte. Per tant, ETA no tindria cap participació en la determinació del futur polític dâEuskadi.

MOLTS PALS A LES RODES

Les reaccions dels partits i del govern basc no sâhan fet esperar. Deixant de banda el PP, que lâúnic que el preocupa és la prohibició de qualsevol acte de Batasuna, els demés han coincidit a rebutjar la proposta perquè âno es condemna a ETAâ?, o âno sâexplicita la necessitat dâuna treva dâETAâ?, o per les dues coses alhora.

De moment, no sembla que la proposta dâun diàleg sense condicions hagi de trobar gaires interlocutors polítics. Tampoc (i aquí ens referim als dos grans partits dâàmbit estatal) no hi haurà interès en la desmilitarització del conflicte basc, ja que tota lâestratègia contra les aspiracions de sobirania del poble basc quedaria desmuntada.

En canvi, diferents moviments socials, com Elkarri i el sindicat ELA, han vist amb bons ulls la proposta. També han començat a sortir veus (minoritàries però significatives) dins el PSOE que consideren que ja és hora de passar de les mesures dâexcepció a les de normalització (acabar amb la política de dispersió de presos i replantejar la ilâ¢legalització de Batasuna). Encara que la direcció federal del PSOE ha tancat files defensant el pacte antiterrorista i la negativa a reconèixer el caràcter plurinacional de lâEstat, les dissensions internes (davant les quals un PSC camaleònic sâhaurà de mullar) aniran en augment.

Caldrà seguir amb atenció el desenvolupament del procés obert per Batasuna. En qualsevol cas, des de Catalunya a més de exigir el dret a lâautodeterminació i dâoposar-nos amb totes les forces a la persecució i a lâapartheid contra lâesquerra abertzale, caldrà donar suport a les iniciatives (com les dâElkarri) favorables al diàleg i a la desmilitarització del conflicte.


Publicat al nº11 de Revolta Global (desembre-gener 2005)
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1107_batasuna.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La declaració de Batasuna
08 des 2004
Que se publiquen estas cosas en una web es intolerable.

¡Tiro al guarro deporte olímpico YA!
Re: La declaració de Batasuna
08 des 2004
magda muerta
Re: La declaració de Batasuna
08 des 2004
Como que ETA no tendria participacion alguna en la determinacion del futuro de euskal Herria?. Eso es mentira y jamas Batasuna ha dicho eso. Eta es uno mas de los interlocutores y por supuesto tambien hara oir su voz en un posible acuerdo de paz. Como que Batasuna esta debilitada?. Precisamente Batasuna es una fuerza politica que ha sido en gran medida la responsable del giro del PNV hacia el reconocimiento del derecho de autodeterminacion y la celebración de un referundum y sigue siendo un referente politico tanto en Euskal Herria como en el estado Espanyol como a nivel internacional. Fuera terjiversadores socialdemocratas!. Gora Euskal Herria Askatu
Sindicat