|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
<< La UPF i el 22@ >> Alternativa ESTEL
|
|
|
per ESTEL |
06 des 2004
|
El 27 de juliol del 2000, l’ajuntament de Barcelona va presentar el macroprojecte 22@, que té com a objectiu transformar el Poblenou en un districte destinat a allotjar les empreses de noves tecnologies i de la informació. Amb aquesta proposta l’Ajuntament pretèn “catapultarâ€? Barcelona i situar-la al costat de ciutats com Londres, Nova York i Berlin, aconseguint construir la ciutat global. En l’actual fase del capitalisme les empreses de noves tecnologies i de la informació juguen un paper importantÃssim, són un pilar bà sic de la nova economia mundial. Instal·lar aquestes empreses aquÃ, significa situar Barcelona entre les ciutats més econòmicament actives del món globalitzat, però també, vol dir, sotmetre l’economia de la ciutat a les polÃtiques neoliberals del nou capitalisme.
L’Ajuntament, com a principal impulsor del 22@, ja ha començat a predicar amb l’ideari que el pla duu a terme (instal·lació de les empreses pilars de la globalització). Des de fa anys ha decidit aplicar el model neoliberal en les seves polÃtiques urbanÃstiques, i per tant, ha deixat que el preu del sòl es reguli només responent a les lleis del lliure mercat.
Com es veu, el 22@ respon a interessos del gran capital i no pas a interessos de les persones, per tant, el macropojecte que afecta a 198 hectà rees (equivalent a 117 illes de l’eixample) del Poblenou no és una reivindicació de la ciutadania del barri, sinó el contrari, molts poblenovins es mostren contraris a aquest pla. Per a duu a terme aquest projecte, l’Ajuntament ha dividit els plans d’actuació en 7 grans à rees (o PERI’s-Plans Especials de Reforma Interior) i, també, permet petites actuacions (que afecten menys d’una illa de cases).
Un d’aquests PERI’s, és el que afecta la fà brica de Ca l’Aranyó (i els terrenys que l’envolten). Precisament en aquest PERI (anomenat Campus Audiovisual) és on s’instal·larà el Parc Barcelona Media, presentat el dia 23 de gener de 2004, i que representa una nova introducció del capital privat a la Universitat Pompeu Fabra. El Parc Barcelona Media és un projecte promogut per la UPF i l’empresa público-privada Mediacomplex (empresa formada pel grup MEDIApro i la societat 22@bcn).
Aquest Parc estarà format per diverses edificacions de nova construcció i l’edifici de l’antiga fà brica de Ca l’Aranyó.
La UPF rehabilitarà l’edifici de Ca l’Aranyó i construirà 3 edificis més (d’aproximadament 18.000 m2 de sostre en total), tot això per allotjar-hi els estudis de Comunicació Audiovisual, Periodisme, Traducció i Interpretació, enginyeria en Informà tica i en Telecomunicacions, i l’Institut Universitari de l’Audiovisual. Juntament amb la UPF, també es construirà en el Campus Audiovisual, el nou centre Mediacomplex, format per dues torres i diversos edificis que ocuparan uns 24.000 m2 de sostre.
Aquest centre està promogut per l’empresa privada MEDIApro i la societat 22@bcn, i té com a objectiu potenciar les noves tecnologies aplicades en la producció audiovisual. Una part d’aquest centre privat (gestionat per l’empresa MEDIApro) serà utilitzat per la UPF, en règim d’arrendament, és a dir, de lloguer.
Els objectius del nou Parc Barcelona Media són intentar millorar la competitivitat del sector audiovisual barcelonà i intentar situar la ciutat com a referent econòmic en el context internacional de l’economia del coneixement, i aglutinar les empreses innovadores i més competitives de l’à mbit audiovisual en un mateix espai.
Segurament aquests objectius potenciaran la competitivitat en la formació que rebran els estudiants del Campus Audiovisual. Aquesta estreta relació entre empresa i universitat, és utilitzada per la UPF per augmentar la seva posició privilegiada en l’ingrés d’alumnes enfront les altres universitats, fet que provoca competitivitat entre universitats. A l’empresa encara li surt més a compte aquesta relació amb la universitat, perquè a part de llogar i/o vendre materials, espais, etc... en un futur tindrà nous treballadors formats en el Campus Audiovisual de la UPF.
Seguint les noves tendències de fer polÃtica, l’Ajuntament ha mostrat el seu tarannà caciquista i antidemocrà tic. Durant tot el procés de formació del pla 22@ la participació dels ciutadans ha estat reduït a un sol interlocutor, l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) del Poblenou. Aquesta AVV té un funcionament totalment jerà rquic i posa traves a la participació dels veïns crÃtics amb les decisions de la junta. El carà cter antidemocrà tic del consistori Barcelonà queda demostrat en el nul suport als veïns afectats (que reben unes miserables indemnitzacions que no els permeten aconseguir una nova vivenda digna) i en la persecució constant que ha patit tota actitud contrà ria al pla 22@.
Per acabar, cal destacar i comentar algunes de les empreses que s’instal·laran en aquest districte tecnològic. L’empresa que ha aixecat més polseguera és INDRA, ja que el seu principal sector és el relacionat amb la indústria militar. Indra és una empresa espanyola privatitzada l’any 1999, i que ocupa el 88è lloc en el rà nquing mundial d’empreses productores d’armament. Es dedica a la fabricació de simuladors, d’equips electrònics de defensa i de mÃssils per entitats com l’OTAN, l’exèrcit espanyol i la US Navy (marina de l’exèrcit dels EUA).
Però el tema d’empreses amb interessos en el sector militar que s’instal·len al 22@ no acaba amb Indra, també tenim a la multinacional nord-americana General Electric, a l’alemanya Deustche Telekom, a Telefónica i a l’empresa AGBAR (Aigües de Barcelona).
General Electric ocupa el 24è lloc en el rà nquing mundial d’empreses de la indústria amamentÃstica, i es dedica, sobretot, a la producció de motors a reacció per a l’aviació militar. També és important destacar que és una de les principals empreses contractistes del Departament de Defensa dels EUA (l’anomenat Pentà gon). Aquesta multinacional també és la protagonista de diversos casos de contaminació de rius i pantans dels EUA. L’empresa alemanya Deustche Telekom té una filial, anomenada T-Systems, que es dedica a la producció de softwares per a sistemes d’aviació militar, i és membre del “CÃrculo de TecnologÃas para la Defensa y la Seguridadâ€?.
La multinacional espanyola Telefónica disposa d’una filial (Telefónica-Sistemas) que participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar i és membre de l’â€?Asociación de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de Españaâ€?. Telefónica ha estat denunciada per fer contractes fraudolents amb el govern argentÃ, fet que ha agreujat la crisi socioeconòmica que pateix Argentina. També és una de les principals empreses en practicar la reducció de plantilla i en mantenir als seus empleats en condicions laborals d’explotació permanent (sous baixÃssims, constants amenaces de ser acomiadats...).
Una de les empreses que també ha provocat fortes crÃtiques ha estat AGBAR-Aigües de Barcelona. Aquest holding empresarial es dedica a molts sectors, des del subministrament d’aigua potable fins a sistemes de vigilà ncia destinats a ús militar. El Grup AGBAR és el responsable de la privatització de l’aigua a Colòmbia, i sempre està intentant duu aquesta privatització a la resta d’indrets on té el control del mercat de l’aigua. |
|
|
* Article aparegut a "el Corcó" (publicació trimestral de l'Alternativa ESTEL UPF) |
|
Mira també:
http://www.alternativaestel.org
|
This work is in the public domain |
|
<< Mural pel dret a estudiar del presos i preses >> Alternativa ESTEL UB
|
|
per estel |
06 des 2004
|
 |
|
<< Mural pel dret a estudiar del presos i preses >> Alternativa ESTEL UB |
