Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
<< La UPF i el 22@ >> Alternativa ESTEL
06 des 2004
El 27 de juliol del 2000, lâajuntament de Barcelona va presentar el macroprojecte 22@, que té com a objectiu transformar el Poblenou en un districte destinat a allotjar les empreses de noves tecnologies i de la informació. Amb aquesta proposta lâAjuntament pretèn âcatapultarâ? Barcelona i situar-la al costat de ciutats com Londres, Nova York i Berlin, aconseguint construir la ciutat global. En lâactual fase del capitalisme les empreses de noves tecnologies i de la informació juguen un paper importantíssim, són un pilar bàsic de la nova economia mundial. Instal·lar aquestes empreses aquí, significa situar Barcelona entre les ciutats més econòmicament actives del món globalitzat, però també, vol dir, sotmetre lâeconomia de la ciutat a les polítiques neoliberals del nou capitalisme.

LâAjuntament, com a principal impulsor del 22@, ja ha començat a predicar amb lâideari que el pla duu a terme (instal·lació de les empreses pilars de la globalització). Des de fa anys ha decidit aplicar el model neoliberal en les seves polítiques urbanístiques, i per tant, ha deixat que el preu del sòl es reguli només responent a les lleis del lliure mercat.

Com es veu, el 22@ respon a interessos del gran capital i no pas a interessos de les persones, per tant, el macropojecte que afecta a 198 hectàrees (equivalent a 117 illes de lâeixample) del Poblenou no és una reivindicació de la ciutadania del barri, sinó el contrari, molts poblenovins es mostren contraris a aquest pla. Per a duu a terme aquest projecte, lâAjuntament ha dividit els plans dâactuació en 7 grans àrees (o PERIâs-Plans Especials de Reforma Interior) i, també, permet petites actuacions (que afecten menys dâuna illa de cases).

Un dâaquests PERIâs, és el que afecta la fàbrica de Ca lâAranyó (i els terrenys que lâenvolten). Precisament en aquest PERI (anomenat Campus Audiovisual) és on sâinstal·larà el Parc Barcelona Media, presentat el dia 23 de gener de 2004, i que representa una nova introducció del capital privat a la Universitat Pompeu Fabra. El Parc Barcelona Media és un projecte promogut per la UPF i lâempresa público-privada Mediacomplex (empresa formada pel grup MEDIApro i la societat 22@bcn).

Aquest Parc estarà format per diverses edificacions de nova construcció i lâedifici de lâantiga fàbrica de Ca lâAranyó.
La UPF rehabilitarà lâedifici de Ca lâAranyó i construirà 3 edificis més (dâaproximadament 18.000 m2 de sostre en total), tot això per allotjar-hi els estudis de Comunicació Audiovisual, Periodisme, Traducció i Interpretació, enginyeria en Informàtica i en Telecomunicacions, i lâInstitut Universitari de lâAudiovisual. Juntament amb la UPF, també es construirà en el Campus Audiovisual, el nou centre Mediacomplex, format per dues torres i diversos edificis que ocuparan uns 24.000 m2 de sostre.
Aquest centre està promogut per lâempresa privada MEDIApro i la societat 22@bcn, i té com a objectiu potenciar les noves tecnologies aplicades en la producció audiovisual. Una part dâaquest centre privat (gestionat per lâempresa MEDIApro) serà utilitzat per la UPF, en règim dâarrendament, és a dir, de lloguer.

Els objectius del nou Parc Barcelona Media són intentar millorar la competitivitat del sector audiovisual barceloní i intentar situar la ciutat com a referent econòmic en el context internacional de lâeconomia del coneixement, i aglutinar les empreses innovadores i més competitives de lâàmbit audiovisual en un mateix espai.

Segurament aquests objectius potenciaran la competitivitat en la formació que rebran els estudiants del Campus Audiovisual. Aquesta estreta relació entre empresa i universitat, és utilitzada per la UPF per augmentar la seva posició privilegiada en lâingrés dâalumnes enfront les altres universitats, fet que provoca competitivitat entre universitats. A lâempresa encara li surt més a compte aquesta relació amb la universitat, perquè a part de llogar i/o vendre materials, espais, etc... en un futur tindrà nous treballadors formats en el Campus Audiovisual de la UPF.

Seguint les noves tendències de fer política, lâAjuntament ha mostrat el seu tarannà caciquista i antidemocràtic. Durant tot el procés de formació del pla 22@ la participació dels ciutadans ha estat reduït a un sol interlocutor, lâAssociació de Veïns i Veïnes (AVV) del Poblenou. Aquesta AVV té un funcionament totalment jeràrquic i posa traves a la participació dels veïns crítics amb les decisions de la junta. El caràcter antidemocràtic del consistori Barceloní queda demostrat en el nul suport als veïns afectats (que reben unes miserables indemnitzacions que no els permeten aconseguir una nova vivenda digna) i en la persecució constant que ha patit tota actitud contrària al pla 22@.

Per acabar, cal destacar i comentar algunes de les empreses que sâinstal·laran en aquest districte tecnològic. Lâempresa que ha aixecat més polseguera és INDRA, ja que el seu principal sector és el relacionat amb la indústria militar. Indra és una empresa espanyola privatitzada lâany 1999, i que ocupa el 88è lloc en el rànquing mundial dâempreses productores dâarmament. Es dedica a la fabricació de simuladors, dâequips electrònics de defensa i de míssils per entitats com lâOTAN, lâexèrcit espanyol i la US Navy (marina de lâexèrcit dels EUA).

Però el tema dâempreses amb interessos en el sector militar que sâinstal·len al 22@ no acaba amb Indra, també tenim a la multinacional nord-americana General Electric, a lâalemanya Deustche Telekom, a Telefónica i a lâempresa AGBAR (Aigües de Barcelona).

General Electric ocupa el 24è lloc en el rànquing mundial dâempreses de la indústria amamentística, i es dedica, sobretot, a la producció de motors a reacció per a lâaviació militar. També és important destacar que és una de les principals empreses contractistes del Departament de Defensa dels EUA (lâanomenat Pentàgon). Aquesta multinacional també és la protagonista de diversos casos de contaminació de rius i pantans dels EUA. Lâempresa alemanya Deustche Telekom té una filial, anomenada T-Systems, que es dedica a la producció de softwares per a sistemes dâaviació militar, i és membre del âCírculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridadâ?.

La multinacional espanyola Telefónica disposa dâuna filial (Telefónica-Sistemas) que participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar i és membre de lââ?Asociación de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de Españaâ?. Telefónica ha estat denunciada per fer contractes fraudolents amb el govern argentí, fet que ha agreujat la crisi socioeconòmica que pateix Argentina. També és una de les principals empreses en practicar la reducció de plantilla i en mantenir als seus empleats en condicions laborals dâexplotació permanent (sous baixíssims, constants amenaces de ser acomiadats...).

Una de les empreses que també ha provocat fortes crítiques ha estat AGBAR-Aigües de Barcelona. Aquest holding empresarial es dedica a molts sectors, des del subministrament dâaigua potable fins a sistemes de vigilància destinats a ús militar. El Grup AGBAR és el responsable de la privatització de lâaigua a Colòmbia, i sempre està intentant duu aquesta privatització a la resta dâindrets on té el control del mercat de lâaigua.
11.jpg
* Article aparegut a "el Corcó" (publicació trimestral de l'Alternativa ESTEL UPF)
12.jpg
Mira també:
http://www.alternativaestel.org

This work is in the public domain

Comentaris

<< Mural pel dret a estudiar del presos i preses >> Alternativa ESTEL UB
06 des 2004
diego3.jpg
<< Mural pel dret a estudiar del presos i preses >> Alternativa ESTEL UB

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more