|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
L'Opus Dei a Castelló de la Plana
|
|
|
per dossiers crÃtics |
05 des 2004
|
Aquest article va apareixer al número de 6 dels Dossiers Crítics, corresponent a la primavera de 2004. Per tant cal recordar que quan es va escriure governava encara el Pp.
http://www.altrecastello.com
Ja no resulta cap sorpresa descobrir que alts càrrecs del govern, la banca o la patronal són membre d’algun dels més coneguts grups integristes catòlics. La connexió entre Església i Govern, com en temps dictatorials, torna a estar plenament vigent en les estructures del poder a l’estat espanyol.
http://www.altrecastello.com |
Opus Dei, Comunión y Liberación, Camino Neocatecumenal, Legionarios de Cristo, són algunes de les principals organitzacions fonamentalistes cristianes a través de les quals l’església catòlica arriba a ambients i a sectors socials i culturals, als que la jerarquia no té accés per si mateixa. Grà cies a aquests grups, el Vaticà i els jerarques espanyols han aconseguit donar una imatge uniforme de l’Església i limitar el pluralisme que caracteritzà els anys següents al Concili Vaticà II.
En aquest sentit, el president de l’Associació de Teòlegs Joan XXIII Juan José Tamayo-Acosta afirma que “a Espanya cogovernen l’Església i el PP. Estem assistint a una nova aliança entre el tro, entès com a Govern, i l’Esglésiaâ€? (El PaÃs, 21-XI-03). Amb el triomf socialista del 14-M aquesta relació està en vies de redefinició a nivell estatal.
L’Opus Dei, de l’aragonès sant Josemaria Escrivà de Balaguer, destaca entre aquests moviments per la seua preeminència davant el Papa, que va elevar ben aviat l’institut secular a la categoria de Prelatura personal —única en l’Església— i va accelerar de forma inusitada l’elevació als altars del fundador, traspassat el 26 de juny de 1975 (El PaÃs, 17/X/03).
En aquest article pretenem fer una primera aproximació a la presència de l’Opus Dei a Castelló i comarques. Aquest grup és juntament amb el Camino Neocatecumenal, segons les fonts consultades, l’organització ultra catòlica en fase de més creixement i implantació en les comarques castellonenques, fet que contrasta amb la presència minorità ria de l’Opus a La Plana abans del pontificat de Joan Pau II.
En concret, l’any 1980 Rosa Solbes escrivia a la revista Valencia Semanal un informe titulat “El Opus entre nosotros� dividit en quatre parts. Parlava de la dificultat d’obtenir informació sobre el grup i del secretisme que caracteritzava les seues prà ctiques. En la part tercera, titulada “Dónde están, a qué se dedican�, parla de la presència del grup a Castelló:
“En lo que concierne a la ciudad de Castelló por el momento se desconoce la existencia de algún centro docente con vinculación estrecha, ni siquiera de alguna residencia, club o piso para socios y amigos. Parece que el anterior obispo de la diócesis, José Pont i Gol no dio demasiadas facilidades para el apostolado de la Obra, y que el actual, José MarÃa Cases de Ordal, preferÃa que sus fieles apoyasen sus CÃrculos de Oradores. Esta actitud del ordinario tiene, de hecho, una importancia fundamental y explica, en parte, que no se conozca en Castelló a ningún sacerdote de la Obra, de forma que el pequeño cÃrculo de seguidores del Padre ha de esperar la visita, una vez a la semana, de algún sacerdote de Teruel o Valencia (...) La indudable adscripción de doña Joaquina Algar, viuda de Herrero Tejedor, no resulta demasiado significativa, entre otras cosas por la escasa vida castellonense que hace la familia. Las mayores simpatÃas hacia el Opus se cosecharon en su dÃa entre el funcionariado y el estamento militar, siendo la Delegación de Hacienda un modesto vivero por la militancia de su antiguo delegado, Evaristo Vicente (...) Tampoco hay que olvidar la presencia de un núcleo de profesorado, hace unos pocos años, en el seno del CUC (...) lo que provocó no pocas tensiones en el alumnado. Como la que mantuvo el profesor de Ciencias, Teófilo Sanfeliu durante todo un curso. En Letras ocurrió algo similar, aunque hoy se puede decir que son ‘tiempos pasados’. Donde la influencia de la Obra se mantiene intacta, en cambio, es en el Instituto masculino. Y poco más, salvo recordar la polémica que suscitó, hace años, la cesión de la biblioteca municipal a la Universidad de Navarra, fondo que ha regresado hace unos meses a su lugar de origenâ€? (Valencia Semanal, núm. 112, 9-15 de març de 1980).
Tot seguit anem a veure com en poc més de vint anys la situació actual de l’Opus a CS s’assembla ben poc al retrat realitzat per Rosa Solbes en aquell reportatge, tot i que alguns noms i à mbits d’incidència social continuen repetint-se.
MEMBRES
L’Opus compta amb 84.000 feligresos estesos al llarg dels cinc continents. D’aquests, 33.000 viuen a l’estat espanyol. Uns 4.000 aproximadament a les comarques castellonenques. El 70% són persones laiques casades; el 20% són laics no casats; el 10% té la condició de cooperadors (Tamayo, 2003).
Manuel Ordeig, sacerdot de la prelatura local de l’Opus afirma que a Castelló l’Obra compta amb “uns 200 membres, però són molts més els que acudeixen a l’Obra per a serveis espiritualsâ€? (Mediterráneo, 12/X/03). De fet, Esther Pallardó, periodista gran coneixedora del tema, fitxada per Carlos Fabra com a cap de premsa de la Diputació, escrivia en un article a Levante (17/XI/03) que l’Opus “duplica en los últimos tres años el número de adeptos y llega hasta los 4.000 (...) El Opus ha duplicado el número de adeptos al movimiento católico en los últimos tres años, pasando de ser unos dos mil en la provincia castellonense a los aproximadamente cuatro mil que son en la actualidad (...) el Opus cuenta en Castelló con un centro para hombres, con diez numerarios, y uno para mujeres integrado por cuarenta miembros. A éstos se suman los aproximadamente doscientos supernumerarios que el movimiento tiene distribuidos en municipios com Benicarló, Nules, Vinaròs, la Vall d’Uixó y PenÃscola, Alcalà de Xivert y Sant Mateu, entre otrosâ€?. A Castelló, continua informant E. Pallardó, unes 20.000 persones han sol·licitat i reben informació sobre les activitats culturals i socials de la institució a través d’una fulla parroquial, inspirada en la doctrina d’Escrivà de Balaguer. Segons fonts de l’Opus, 400 veïns de Castelló van assistir a Roma a la canonització d’Escrivà de Balaguer d’un conjunt de més de deu mil valencians assistents (Mediterráneo, 22/IX/02).
Si fa uns anys, la gent de l’Opus ocultava la seua condició i no donava informació a penes sobre les seues activitats, actualment a la nostra ciutat i comarques s’estan obrint, fet explicable per la proximitat ideològica dels seus plantejaments amb els del Partit Popular. El moviment acusat històricament d’obscurantista, ara ven la seua ofensiva social com una prova de la seua transparència i bondat. Com una manera d’apropar l’apostolat a la societat. Són ben vistos per amplis i influents sectors de la societat castellonenca. Açò ha repercutit en una major presència social. També justifiquen la seua expansió pel bon moment econòmic que viu Castelló, fet que fa de pol d’atracció per a l’arribada de molta gent, entre els quals s’hi compta persones que pertanyen a l’Obra. De fet, l’augment de gent de l’Obra a CS és superior al d’altres zones de l’estat.
Tot i que entre sectors progressistes s’afirma la pertinença del bisbe de la diòcesi Segorb-Castelló Reig Pla a l’Obra, segons fonts de tota solvència, el bisbe i l’Obra es toleren. El bisbe ha apostat fortament i dóna suport a un altre grup encara més integrista, els Catecúmenos, coneguts popularment com a Kikos, el grup ultracatòlic hui per hui més potent a la diòcesi de Segorb-Castelló. Amb tot, la plana major de la cúria valenciana —l’arquebisbe AgustÃn GarcÃa-Gasco i els seus dos bisbes auxiliars, Jesús Murgui Escudero i Juan Antonio Reig Pla— assistiren a tÃtol personal a la canonització d’Escrivà de Balaguer a Roma.
INSTAL·LACIONS
La seu social a Castelló la tenen al Complex Sant AgustÃ. És un local de reunions, només per a homes fadrins numeraris. Hi ha també un oratori destinat a la pregà ria. Tenien el club juvenil Moreres al carrer Sanahuja, ara traslladat al carrer Pérez Dolz. Compten amb una biblioteca, realitzen activitats juvenils, excursions, atletisme, marxes, retirs espirituals, etc. A l’avinguda del Mar, al davant dels Serveis Territorials d’Educació, Cultura i Ciència tenen una residència. La concatedral de Santa Maria ha caigut a les seues mans, tot i que encara serveix de punt de reunió per a algun grup catòlic crÃtic. Al carrer Cronista Revest tenen des de fa poc un nou centre de vuit-cents metres quadrats dotat de tres sales d’estudi (amb una capacitat de setanta places), una sala d’informà tica i tres aules per a activitats diverses, biblioteca i una sala audiovisual i una capella ampliable per a cent persones.
A Benicarló tenen un club familiar on es porten a terme activitats destinades a pares i joves, mentre que a Nules hi ha un gran nombre de dones supernumerà ries. Del col·lectiu de gent adepta a les comarques de Castelló, aproximadament dues mil cinc-centes són dones. A Orpesa, importants i influents membres de l’Obra tenen com a lloc de residència les Platgetes de Bellver, punt de residència habitual de les elits empresarials i polÃtiques de la zona de Castelló.
EMPRESARIS BENEFACTORS
Defensor del compromÃs i el sacrifici, Escrivà de Balaguer va redimir en l’esfera cultural del catolicisme, la moral del treball i l’esforç, d’acà la projecció social i, fins i tot, econòmica de l’Obra (Levante, 6/X/03). Nosotros somos Iglesia, grup catòlic progressista, qualifica l’Opus de grup de poder de dreta i denuncia la prevalència d’homes de negocis de l’alta burgesia. Escrivà ja aconsellava fomentar el proselitisme en les classes altes.
Evaristo de Vicente López, antic delegat d’Hisenda a Castelló en la dècada dels 70, Ãntim del bisbe, president de la Junta d’Obres de Santa MarÃa, president del Consell d’Administració de Coloroficio Cerámicos Bonet; Vicente Puchades, de Borriana, amb residència a Platgetes, important empresari tauleller; José Soriano, fundador i president de Porcelanosa, fins a la seua mort a finals de l’any 2000, són, segons les fonts consultades, els tres puntals empresarials de l’Obra a Castelló.
Porcelanosa i l’Opus Dei continuen mantenint contacte: tres empreses vinculades al grup Porcelanosa i propietat dels hereus de Soriano (Sorman, Sorman Gestión Inmobiliaria i SAT San Jorge 2031) comparteixen seu a l’avinguda Pius XII, 72 de Vila-real amb la Fundació Torremayor, que té com a objectiu el finançament de les escoles de l’Obra a BetxÃ: Torrenova (femenina) i Miralvent (masculina). Els treballadors del Porcelanosa compten amb l’avantatja de concessió de crèdits o estades a la clÃnica de l’Opus a Navarra (Kale Gorria).
L’Ajuntament de Vila-real no s’està de col·laborar amb empreses properes a l’Obra. Acordà el dia 3 de novembre de 2003 a petició de Manuel Colonques Moreno, l’autorització d’un monument a favor de José Soriano en la rotonda situada entre Porcelanosa i la ITV. També aprovà la revisió del contracte de lloguer del local de l’Associació de Veïns “Barri de l’Hospital�, propietat de Sorman Gestión Inmobiliaria SL.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Dins de la nova estratègia de l’Obra, els mitjans de comunicació són una prioritat per a difondre el seu ideari. Javier Arnal és membre numerari de l’Opus, delegat de Canal 9 a Castelló, columnista de El Mundo de Castellón. No us perdeu la lectura del seu article “Un santo en la sociedad de la comunicaciónâ€? (El Mundo, 1/VII/03). La famÃlia Yarza, propietà ria del grup Heraldo, pertanyen a l’Obra. Grup medià tic que amb la constructora GYC està al darrere de la creació del nou diari local Heraldo de Castellón. Evaristo de Vicente López poc dies abans de la canonització d’Escrivà publicava un article d’opinió a tota pà gina a Mediterráneo (26/IX/02), titulat “Pasión por la vida haciendo el bienâ€?. Jesús Asensi publica una carta al lector al mateix diari (4/X/02) ressaltant les virtuts d’Escrivà .
La publicació de moda femenina Telva se la vincula a l’Opus. En relació amb l’Opus funcionen empreses de tecnologia de la comunicació a l’estat espanyol: Promoción Tecnológica y Comercial SA (Protecsa) que és una de les empreses que maneja la instal·lació de sistemes informà tics Edicomp 3000 y Edicomp 4000. Amb els seus dos sistemes s’elaboren diaris com El Mundo, Diario 16, Marca, i al voltant de 40 periòdics locals o provincials. Controlen també l’agència d’informació Europa Press, el periòdic gratuït Gaceta Universitaria, editorials Rialp, Palabra, Scriptor o Eunsa (Ediciones de la Universidad de Navarra) i empreses tipogrà fiques com Anzos SA.
EDUCACIÓ
Un altre à mbit d’actuació social de molta importà ncia per a l’Opus Dei és l’educació. L’adoctrinament és una de les preocupacions centrals d’aquest grup. A la Universitat Jaume I, un dels seus membres més destacats és Luis MartÃnez Vázquez de Castro, professor de Dret Civil. També destaca Vicente Aguilella, catedrà tic de fÃsica aplicada i resident al complex Sant AgustÃ. Una persona propera al grup és Teófilo Santfeliu, professor també de la UJI. Amparo Pla, directora del complex educatiu Penyeta Roja i membre destacada del PP local, se la situa en l’òrbita de l’organització.
Les dues joies de la corona del grup són però les dues escoles a BetxÃ, on s’escolaritzen a uns cinc-cents alumnes. A la partida Solaig, s/n, el col·legi masculà Miralvent i el col·legi femenà Torrenova, inaugurats l’any 1996. El director del primer centre és Juan Carlos Guerra; el subdirector Angel Muñoz; l’adjunt de Primà ria; Juan Manuel Miguel Pérez i l’adjunt de Secundà ria: Javier Rello, tal com apareix a la seua web. A la web de l’escola femenina Torrenova només consta el nom de la seua directora: Rosa MarÃa Peris Sirvent.
En cap dels dos centres està constituïda l’associació de pares. Els llibres són proporcionats per la cooperativa Coffen i els xiquets i xiquetes han d’anar amb els uniformes institucionals dels col·legis de Fomento. Els podran adquirir al Continente de Vila-real i a l’antic Pryca de Castelló.
Potencien la imatge de ser escoles d’elit: activitats extraescolars, una capella al mateix centre, la possibilitat de fer estades a l’estranger, i donen beques a cà rrec de la fundació Torremayor. Els pares quan matriculen als seus fills s’hi veuen obligats a adquirir accions de FEISA, societat propietà ria del grup educatiu Fomento. Els pares han de pagar més de 200 mil pessetes en accions i es converteixen en “petits accionistesâ€?. Els deu centres de l’Opus dirigits al PaÃs Valencià a més cobren unes taxes a les famÃlies que oscil·len entre 40.000 i 50.000 pessetes al mes (M. Sánchez, 2002). Només admeten a alumnes del mateix sexe i obliguen els treballadors del centre a assumir els seus principis religiosos.
Cal dir que aquesta imatge d’escola d’elit ha calat i no són poques les famÃlies castellonenques allunyades de l’ideari estricte de l’Opus que porten els seus fills i filles a aquestes escoles atretes per les virtuts i bondats d’una educació pensada per a la fabricació de “triomfadorsâ€? socials. A aquests centres se suma l’associació familiar Llar, en què s’ofereixen programes amb el propòsit d’orientar a matrimonis i grups familiars.
A la resta del PaÃs Valencià hi ha d’altres col·legis amb l’ideari de l’Opus com Aitana (Torrellano) a Elx, Vilavella, Guadalaviar, Altaviana i El Vedat a Torrent, Altozano a Alacant (Tiempo de Hoy, 21/I/03).
Les trenta-sis escoles vinculades a l’Opus Dei a través de Fomentos de Centros de Enseñanza S.A. reben anualment centenars de milions de pessetes subvencionades per l’Estat, malgrat que en compliment del seu ideari, aquestes escoles no respecten els principis d’igualtat i de llibertat de consciència. Esperem que amb el nou govern de Madrid es recupere la laicitat de l’estat.
L’antic conseller d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Manuel Tarancón, va establir concerts educatius amb col·legis d’elit, entre els quals hi havia de l’Opus, fet que va suscitar un gran escà ndol i un durÃssim comunicat de resposta de l’Opus qualificant de sectaris a aquells que critiquen els concerts amb escoles d’elit (Levante, 14/IX/1999). El mateix Tarancón, diputat del PP traspassat el passat mes de febrer, oriünd de Borriana, va ser un dels promotors de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ascensión Figueres, presidenta de l’A.V.L, antiga militant de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva, natural de Nules i llicenciada en filologia porta els seus fills al col·legi de l’Opus de BetxÃ. Segons fonts sindicals, al PaÃs Valencià s’estan tornant a produir concerts amb escoles d’elits pertanyents a l’Obra, tot i que l’escola de Betxà no té cap concert.
Des de març de 2001, la Generalitat de Catalunya subvenciona tot el sector educatiu privat, inclosos col·legis d’elit de l’Opus. El departament d’ensenyament convergent destinava el 25 per cent del seu pressupost (més de 100.000 milions) a subvencionar els centres privats. El nou govern català progressista ha afirmat que revisarà tota la polÃtica de concerts educatius.
CULTURA
Teófilo Santfeliu forma part de la Junta Directiva de l’Ateneu de Castelló i de la Fundació Huguet. En concret, l’Ateneu va organitzar una xerrada sobre Escrivà de Balaguer (curs 2002-03), fet que va suscitar un article de protesta a Levante de Paco Chiva, metge i soci progressista de l’Ateneu. El 28 de novembre de 2002 va tenir lloc a la plaça de les Aules una exposició sobre la història i la vida del fundador, per motiu de la seua canonització, a més d’altres activitats (conferències, excursions, viatges, etc), organitzades per un grup que ha agafat consciència de la importà ncia de fer una polÃtica de comunicació oberta per a guanyar poder i adeptes.
El 18 de desembre de 2003 es va presentar a l’hotel AC Castellon, l’associació Foro Empresa y Solidaridad de Castelló (Fes Castelló). Aquesta entitat pretén dinamitzar l’activitat social, especialment, aquella referida a temes de solidaritat. Levante (17/XII/03) ens informa que l’impuls inicial l’han donat una vintena de persones, “totes elles estretament vinculades a la societat castellonencaâ€?. La junta directiva de Fes Castelló la presideix Paloma Sanz i es completa amb un dels pesos pesats de l’Opus a la Plana, l’empresari tauleller Vicente Puchades (benefactor de l’Opus); i José Luis Vivar que assumeix la vicepresidència. En breu comptaran amb 120 nous socis “que es troben molt il·lusionats amb el projecteâ€?. Es defineixen com a independents “sin intereses particulares ni ideologÃas concretas que sólo busca mejorar la sociedad, empezando por la de Castellóâ€? (Levante, 19/12/03). Entre les conferències previstes d’aquesta associació d’empresaris solidaris —aixà s’autoproclamen— hi ha una titulada “Repercussió de la immigració en l’economia castellonencaâ€?. FES Castelló es troba molt preocupada davant una anomenada “avalancha de immigrantesâ€?, i es pregunten “¿cual o cuáles serán las religiones y culturas dominantes?â€? (Heraldo de Castelló, 19/XII/03). Tota una mostra d’apoliticisme i solidaritat amb la població més necessitada i explotada de la ciutat.
La teranyina social de la dreta catòlica no deixa de créixer i agafar noves ramificacions. La caritat camuflada amb l’etiqueta de solidaritat sempre ha commogut les candoroses consciències de les elits empresarials cristianes. D’alguna manera, cal rentar-se la mala consciència i ocultar les seus prà ctiques explotadores sota un discurs il·lusòriament respectuós amb el treballador.
La confusió entre religió i empresa ha portat a estudiosos com Emilio J. Corbière a qualificar l’Opus com una “una mescla de congregació religiosa i empresa capitalista. Es tracta d’un moviment integrista que es mostra en els fets com a modernitzador, preocupat per l’educació i els mitjans de comunicació però fonamentalment és un grup de pressió abans que l’exteriorització d’un sentiment religiós�.
POLÃ?TICA
A l’estat espanyol membres de l’Opus o propers ocupen cà rrecs d’importà ncia a ministeris, tribunals superiors, banca i policia. Els Aznar no són socis de l’Obra però viuen envoltats per l’Opus i la seua gent. Abans de fer la comunió en els jesuïtes, els seus fills van estudiar durant anys els col·legis de Valladolid Peñalba i Pinoalbar, pertanyents a la xarxa de l’Opus Dei. El gendre de la famÃlia, Alejandor Agag, va estudiar al col·legi Retamar, buc insÃgnia educatiu de l’Opus a Madrid (M. Sánchez, 2002).
Jesús Cardenal, ex fiscal general, admet la seua pertinença; Juan Cotino, antic director de la Policia i ex delegat del govern al PaÃs Valencià també; Vicente MartÃnez-Pujalte diputat valencià del PP se’l vincula a l’Obra; el també valencià Federico Trillo és membre supernumerari a l’igual que els presidents del Banc Popular i numeraris de l’Opus, Luis Valls Taberner i el seu germà Javier. Són aquests només una petita mostra de l’autèntic poder de l’Obra (Tiempo de Hoy, 21/I/02).
Era vox populi a Castelló l’estreta relació entre el traspassat, José Soriano, president del grup Porcelanosa, i Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló. El diputat estatal del PP per Castelló Juan Costa va estudiar a la Universitat de Navarra, propietat de l’Obra. Lògic si sabem que són pare, José MarÃa Costa, funcionari jubilat de la Delegació d’Hisenda a Castelló i antic candidat de la UCD se’l situa proper a l’Obra. Amb tot, segons les nostres informacions, a nivell polÃtic l’Opus directament no té a la ciutat de Castelló cap pes pesat. Han concentrat més els seus esforços en l’à mbit educatiu, cultural, medià tic i empresarial.
Dir això, tampoc és dir molt sabent els vincles estrets entre poder polÃtic i econòmic a CS. De fet, gent propera al grup ocupa cà rrecs de gestió concedits per afinitats polÃtiques i la vinculació personal de membres de l’Obra amb alguns dels capitostos del PP és propera.
Pel que fa a la relació amb l’Opus, el PP no era ni és com pot semblar a primer cop d’ull un bloc monolÃtic. AixÃ, per exemple, l’alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, va declinar la invitació a assistir a la canonització d’Escrivà , ja que oficialment tenia l’agenda plena (Mediterráneo, 22/IX/02). En canvi, l’alcalde no va tenir cap inconvenient en anar al soterrament del conegut filonazi Ramón Serrano Suñer a Madrid al·legant que justament en aquell moment es trobava de visita a Madrid (altrecastello.com).
Segons fonts consultades, l’empresa constructora encarregada de la reconstrucció de la Concatedral de Santa Maria és Lubasa, la mateixa que va regalar un Mercedes al bisbe i el president de la Fundació adés esmentat encarregat de recaptar fons i agilitzar els processos de reconstrucció és un alt membre de tota la vida de l’Obra.
VÃctor Campos, conseller de JustÃcia i Administracions de la Generalitat Valenciana i amic Ãntim de Carlos Fabra, es va divorciar. Per a poder-se tornar a casar necessitava la nul·litat matrimonial, fet que s’aconsegueix “extraoficialmentâ€? a canvi de diners. Quan el bisbat es trobava empantanat en la reconstrucció de Santa Maria a causa d’un greu forat econòmic, l’ajuntament de Castelló decideix concedir unes ajudes per reconstruir-la a través de Lubasa i l’honorable Campos aconsegueix la seua nul·litat matrimonial. D’altra banda, Carlos Fabra va pactar amb Francisco Camps a canvi de col·locar al seu estret col·laborador VÃctor Campos com a conseller de la Generalitat i d’altres prebendes.
Dins de la crisi interna del PP valencià esclatada entre el sector zaplanistia i el sector partidari del nou president de la Generalitat, Francisco Camps, juga un important paper la principal cara polÃtica de l’Opus Dei al PaÃs Valencià , Juan Cotino, un dels grans suports del president. És un dels homes que més treballa dins del partit per guanyar adeptes a favor de Camps. El sector cristià del partit i destacats prohoms de l’Opus estan en bloc al costat de Camps (El Temps, núm. 1016).
Esquerra Unida (4/2/04) va demanar explicacions al Conseller d’Economia sobre els motius pels quals la Generalitat Valenciana “atorga un tracte de favor a l’Arquebisbat al concedir un crèdit de 1000 milions de pessetes (6 milions d’euros) per a construir esglésies (una, curiosament, amb el nom de Monsenyor Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei)�.
Esquerra Republicana (14/2/04) va acusar a entitats lligades al PP i a l’Opus de rebre fons de l’ajuda a Iraq. La Fundació Promoció Social de la Cultura que té com a “lÃder espiritualâ€? al fundador de l’Opus Dei, va rebre 750.000 euros per a l’ajuda humanità ria a l’Iraq.
VALORACIÓ
Des de molt aviat, l’Opus Dei va tenir molts adeptes al PaÃs Valencià . Castelló reflecteix aquest arrelament (Levante, 6-X-02), especialment intens a partir dels anys noranta amb l’arribada al poder del PP i amb el suport incondicional del papa Joan Pau II.
Hui per hui, a la capital de La Plana es formen sacerdots que són enviats a la resta del món a predicar les excel·lències de sant Escrivà . Malgrat això, a la nostra ciutat, segons les fonts consultades, l’Obra no compta amb gent que ocupe a nivell estatal i mundial alts cà rrecs dins de l’organització.
A Castelló, els grups radicals de dreta que abans s’havien d’ocultar, ara com en ple franquisme gaudeixen de respecte, bona imatge social i accés als mitjans de comunicacó socials, fet que l’aprofiten per a estendre el seu ideari i les seues xarxes d’influència i de control sobre el teixit social.
Fonts escrites: Juan José Tamayo (2003): Adiós a la cristiandad (capÃtol 5, pp. 149-175), Barcelona, Ediciones B; El Mundo (29-IX-2002 i 6-X-2002); Mediterráneo (22/IX/03, 26/IX/03 i 12/X/03); El PaÃs (17/X/03 i 21/XI/03); Tiempo de Hoy, (21/I/02); El Temps (del 16 al 22 de setembre de 2002 i del 2 al 8 de desembre de 2003); Kale Gorria; Levante (17/II/03 i 6/X/02); http://www.gefomento.com/;http://www.fomento.edu/miralvent/centro.html; Emilio J. Corbière (2002): Opus Dei. El totalitarismo católico (Acerca del integrismo y progresismo cristiano), Editorial Sudamericana; Mariano Sánchez (2002): Las sotanas del PP, Temas de Hoy; Valencia Semanal (núm. 110, 111, 112, 113, febrer-març de 1980).
Fonts orals: Entrevistes anònimes. |
Mira també:
http://www.altrecastello.com/dossiers/opdeicas.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'Opus Dei a Castelló de la Plana
|
|
per enhorabona |
05 des 2004
|
enhorabona per la investigació,
sols això, tan de bó hi hagueren més contribucions com aquestes |
|
|
