Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
L'Opus Dei a Castelló de la Plana
05 des 2004
Aquest article va apareixer al número de 6 dels Dossiers Crítics, corresponent a la primavera de 2004. Per tant cal recordar que quan es va escriure governava encara el Pp.
http://www.altrecastello.com
Ja no resulta cap sorpresa descobrir que alts càrrecs del govern, la banca o la patronal són membre d’algun dels més coneguts grups integristes catòlics. La connexió entre Església i Govern, com en temps dictatorials, torna a estar plenament vigent en les estructures del poder a l’estat espanyol.
http://www.altrecastello.com
Opus Dei, Comunión y Liberación, Camino Neocatecumenal, Legionarios de Cristo, són algunes de les principals organitzacions fonamentalistes cristianes a través de les quals lâesglésia catòlica arriba a ambients i a sectors socials i culturals, als que la jerarquia no té accés per si mateixa. Gràcies a aquests grups, el Vaticà i els jerarques espanyols han aconseguit donar una imatge uniforme de lâEsglésia i limitar el pluralisme que caracteritzà els anys següents al Concili Vaticà II.

En aquest sentit, el president de lâAssociació de Teòlegs Joan XXIII Juan José Tamayo-Acosta afirma que âa Espanya cogovernen lâEsglésia i el PP. Estem assistint a una nova aliança entre el tro, entès com a Govern, i lâEsglésiaâ? (El País, 21-XI-03). Amb el triomf socialista del 14-M aquesta relació està en vies de redefinició a nivell estatal.

LâOpus Dei, de lâaragonès sant Josemaria Escrivà de Balaguer, destaca entre aquests moviments per la seua preeminència davant el Papa, que va elevar ben aviat lâinstitut secular a la categoria de Prelatura personal âúnica en lâEsglésiaâ i va accelerar de forma inusitada lâelevació als altars del fundador, traspassat el 26 de juny de 1975 (El País, 17/X/03).

En aquest article pretenem fer una primera aproximació a la presència de lâOpus Dei a Castelló i comarques. Aquest grup és juntament amb el Camino Neocatecumenal, segons les fonts consultades, lâorganització ultra catòlica en fase de més creixement i implantació en les comarques castellonenques, fet que contrasta amb la presència minoritària de lâOpus a La Plana abans del pontificat de Joan Pau II.

En concret, lâany 1980 Rosa Solbes escrivia a la revista Valencia Semanal un informe titulat âEl Opus entre nosotrosâ? dividit en quatre parts. Parlava de la dificultat dâobtenir informació sobre el grup i del secretisme que caracteritzava les seues pràctiques. En la part tercera, titulada âDónde están, a qué se dedicanâ?, parla de la presència del grup a Castelló:

âEn lo que concierne a la ciudad de Castelló por el momento se desconoce la existencia de algún centro docente con vinculación estrecha, ni siquiera de alguna residencia, club o piso para socios y amigos. Parece que el anterior obispo de la diócesis, José Pont i Gol no dio demasiadas facilidades para el apostolado de la Obra, y que el actual, José María Cases de Ordal, prefería que sus fieles apoyasen sus Círculos de Oradores. Esta actitud del ordinario tiene, de hecho, una importancia fundamental y explica, en parte, que no se conozca en Castelló a ningún sacerdote de la Obra, de forma que el pequeño círculo de seguidores del Padre ha de esperar la visita, una vez a la semana, de algún sacerdote de Teruel o Valencia (...) La indudable adscripción de doña Joaquina Algar, viuda de Herrero Tejedor, no resulta demasiado significativa, entre otras cosas por la escasa vida castellonense que hace la familia. Las mayores simpatías hacia el Opus se cosecharon en su día entre el funcionariado y el estamento militar, siendo la Delegación de Hacienda un modesto vivero por la militancia de su antiguo delegado, Evaristo Vicente (...) Tampoco hay que olvidar la presencia de un núcleo de profesorado, hace unos pocos años, en el seno del CUC (...) lo que provocó no pocas tensiones en el alumnado. Como la que mantuvo el profesor de Ciencias, Teófilo Sanfeliu durante todo un curso. En Letras ocurrió algo similar, aunque hoy se puede decir que son âtiempos pasadosâ. Donde la influencia de la Obra se mantiene intacta, en cambio, es en el Instituto masculino. Y poco más, salvo recordar la polémica que suscitó, hace años, la cesión de la biblioteca municipal a la Universidad de Navarra, fondo que ha regresado hace unos meses a su lugar de origenâ? (Valencia Semanal, núm. 112, 9-15 de març de 1980).

Tot seguit anem a veure com en poc més de vint anys la situació actual de lâOpus a CS sâassembla ben poc al retrat realitzat per Rosa Solbes en aquell reportatge, tot i que alguns noms i àmbits dâincidència social continuen repetint-se.

MEMBRES

LâOpus compta amb 84.000 feligresos estesos al llarg dels cinc continents. Dâaquests, 33.000 viuen a lâestat espanyol. Uns 4.000 aproximadament a les comarques castellonenques. El 70% són persones laiques casades; el 20% són laics no casats; el 10% té la condició de cooperadors (Tamayo, 2003).

Manuel Ordeig, sacerdot de la prelatura local de lâOpus afirma que a Castelló lâObra compta amb âuns 200 membres, però són molts més els que acudeixen a lâObra per a serveis espiritualsâ? (Mediterráneo, 12/X/03). De fet, Esther Pallardó, periodista gran coneixedora del tema, fitxada per Carlos Fabra com a cap de premsa de la Diputació, escrivia en un article a Levante (17/XI/03) que lâOpus âduplica en los últimos tres años el número de adeptos y llega hasta los 4.000 (...) El Opus ha duplicado el número de adeptos al movimiento católico en los últimos tres años, pasando de ser unos dos mil en la provincia castellonense a los aproximadamente cuatro mil que son en la actualidad (...) el Opus cuenta en Castelló con un centro para hombres, con diez numerarios, y uno para mujeres integrado por cuarenta miembros. A éstos se suman los aproximadamente doscientos supernumerarios que el movimiento tiene distribuidos en municipios com Benicarló, Nules, Vinaròs, la Vall dâUixó y Peníscola, Alcalà de Xivert y Sant Mateu, entre otrosâ?. A Castelló, continua informant E. Pallardó, unes 20.000 persones han sol·licitat i reben informació sobre les activitats culturals i socials de la institució a través dâuna fulla parroquial, inspirada en la doctrina dâEscrivà de Balaguer. Segons fonts de lâOpus, 400 veïns de Castelló van assistir a Roma a la canonització dâEscrivà de Balaguer dâun conjunt de més de deu mil valencians assistents (Mediterráneo, 22/IX/02).

Si fa uns anys, la gent de lâOpus ocultava la seua condició i no donava informació a penes sobre les seues activitats, actualment a la nostra ciutat i comarques sâestan obrint, fet explicable per la proximitat ideològica dels seus plantejaments amb els del Partit Popular. El moviment acusat històricament dâobscurantista, ara ven la seua ofensiva social com una prova de la seua transparència i bondat. Com una manera dâapropar lâapostolat a la societat. Són ben vistos per amplis i influents sectors de la societat castellonenca. Açò ha repercutit en una major presència social. També justifiquen la seua expansió pel bon moment econòmic que viu Castelló, fet que fa de pol dâatracció per a lâarribada de molta gent, entre els quals sâhi compta persones que pertanyen a lâObra. De fet, lâaugment de gent de lâObra a CS és superior al dâaltres zones de lâestat.

Tot i que entre sectors progressistes sâafirma la pertinença del bisbe de la diòcesi Segorb-Castelló Reig Pla a lâObra, segons fonts de tota solvència, el bisbe i lâObra es toleren. El bisbe ha apostat fortament i dóna suport a un altre grup encara més integrista, els Catecúmenos, coneguts popularment com a Kikos, el grup ultracatòlic hui per hui més potent a la diòcesi de Segorb-Castelló. Amb tot, la plana major de la cúria valenciana âlâarquebisbe Agustín García-Gasco i els seus dos bisbes auxiliars, Jesús Murgui Escudero i Juan Antonio Reig Plaâ assistiren a títol personal a la canonització dâEscrivà de Balaguer a Roma.

INSTAL·LACIONS

La seu social a Castelló la tenen al Complex Sant Agustí. Ãs un local de reunions, només per a homes fadrins numeraris. Hi ha també un oratori destinat a la pregària. Tenien el club juvenil Moreres al carrer Sanahuja, ara traslladat al carrer Pérez Dolz. Compten amb una biblioteca, realitzen activitats juvenils, excursions, atletisme, marxes, retirs espirituals, etc. A lâavinguda del Mar, al davant dels Serveis Territorials dâEducació, Cultura i Ciència tenen una residència. La concatedral de Santa Maria ha caigut a les seues mans, tot i que encara serveix de punt de reunió per a algun grup catòlic crític. Al carrer Cronista Revest tenen des de fa poc un nou centre de vuit-cents metres quadrats dotat de tres sales dâestudi (amb una capacitat de setanta places), una sala dâinformàtica i tres aules per a activitats diverses, biblioteca i una sala audiovisual i una capella ampliable per a cent persones.

A Benicarló tenen un club familiar on es porten a terme activitats destinades a pares i joves, mentre que a Nules hi ha un gran nombre de dones supernumeràries. Del col·lectiu de gent adepta a les comarques de Castelló, aproximadament dues mil cinc-centes són dones. A Orpesa, importants i influents membres de lâObra tenen com a lloc de residència les Platgetes de Bellver, punt de residència habitual de les elits empresarials i polítiques de la zona de Castelló.

EMPRESARIS BENEFACTORS

Defensor del compromís i el sacrifici, Escrivà de Balaguer va redimir en lâesfera cultural del catolicisme, la moral del treball i lâesforç, dâací la projecció social i, fins i tot, econòmica de lâObra (Levante, 6/X/03). Nosotros somos Iglesia, grup catòlic progressista, qualifica lâOpus de grup de poder de dreta i denuncia la prevalència dâhomes de negocis de lâalta burgesia. Escrivà ja aconsellava fomentar el proselitisme en les classes altes.

Evaristo de Vicente López, antic delegat dâHisenda a Castelló en la dècada dels 70, íntim del bisbe, president de la Junta dâObres de Santa María, president del Consell dâAdministració de Coloroficio Cerámicos Bonet; Vicente Puchades, de Borriana, amb residència a Platgetes, important empresari tauleller; José Soriano, fundador i president de Porcelanosa, fins a la seua mort a finals de lâany 2000, són, segons les fonts consultades, els tres puntals empresarials de lâObra a Castelló.

Porcelanosa i lâOpus Dei continuen mantenint contacte: tres empreses vinculades al grup Porcelanosa i propietat dels hereus de Soriano (Sorman, Sorman Gestión Inmobiliaria i SAT San Jorge 2031) comparteixen seu a lâavinguda Pius XII, 72 de Vila-real amb la Fundació Torremayor, que té com a objectiu el finançament de les escoles de lâObra a Betxí: Torrenova (femenina) i Miralvent (masculina). Els treballadors del Porcelanosa compten amb lâavantatja de concessió de crèdits o estades a la clínica de lâOpus a Navarra (Kale Gorria).

LâAjuntament de Vila-real no sâestà de col·laborar amb empreses properes a lâObra. Acordà el dia 3 de novembre de 2003 a petició de Manuel Colonques Moreno, lâautorització dâun monument a favor de José Soriano en la rotonda situada entre Porcelanosa i la ITV. També aprovà la revisió del contracte de lloguer del local de lâAssociació de Veïns âBarri de lâHospitalâ?, propietat de Sorman Gestión Inmobiliaria SL.

MITJANS DE COMUNICACIÃ

Dins de la nova estratègia de lâObra, els mitjans de comunicació són una prioritat per a difondre el seu ideari. Javier Arnal és membre numerari de lâOpus, delegat de Canal 9 a Castelló, columnista de El Mundo de Castellón. No us perdeu la lectura del seu article âUn santo en la sociedad de la comunicaciónâ? (El Mundo, 1/VII/03). La família Yarza, propietària del grup Heraldo, pertanyen a lâObra. Grup mediàtic que amb la constructora GYC està al darrere de la creació del nou diari local Heraldo de Castellón. Evaristo de Vicente López poc dies abans de la canonització dâEscrivà publicava un article dâopinió a tota pàgina a Mediterráneo (26/IX/02), titulat âPasión por la vida haciendo el bienâ?. Jesús Asensi publica una carta al lector al mateix diari (4/X/02) ressaltant les virtuts dâEscrivà.

La publicació de moda femenina Telva se la vincula a lâOpus. En relació amb lâOpus funcionen empreses de tecnologia de la comunicació a lâestat espanyol: Promoción Tecnológica y Comercial SA (Protecsa) que és una de les empreses que maneja la instal·lació de sistemes informàtics Edicomp 3000 y Edicomp 4000. Amb els seus dos sistemes sâelaboren diaris com El Mundo, Diario 16, Marca, i al voltant de 40 periòdics locals o provincials. Controlen també lâagència dâinformació Europa Press, el periòdic gratuït Gaceta Universitaria, editorials Rialp, Palabra, Scriptor o Eunsa (Ediciones de la Universidad de Navarra) i empreses tipogràfiques com Anzos SA.

EDUCACIÃ

Un altre àmbit dâactuació social de molta importància per a lâOpus Dei és lâeducació. Lâadoctrinament és una de les preocupacions centrals dâaquest grup. A la Universitat Jaume I, un dels seus membres més destacats és Luis Martínez Vázquez de Castro, professor de Dret Civil. També destaca Vicente Aguilella, catedràtic de física aplicada i resident al complex Sant Agustí. Una persona propera al grup és Teófilo Santfeliu, professor també de la UJI. Amparo Pla, directora del complex educatiu Penyeta Roja i membre destacada del PP local, se la situa en lâòrbita de lâorganització.

Les dues joies de la corona del grup són però les dues escoles a Betxí, on sâescolaritzen a uns cinc-cents alumnes. A la partida Solaig, s/n, el col·legi masculí Miralvent i el col·legi femení Torrenova, inaugurats lâany 1996. El director del primer centre és Juan Carlos Guerra; el subdirector Angel Muñoz; lâadjunt de Primària; Juan Manuel Miguel Pérez i lâadjunt de Secundària: Javier Rello, tal com apareix a la seua web. A la web de lâescola femenina Torrenova només consta el nom de la seua directora: Rosa María Peris Sirvent.

En cap dels dos centres està constituïda lâassociació de pares. Els llibres són proporcionats per la cooperativa Coffen i els xiquets i xiquetes han dâanar amb els uniformes institucionals dels col·legis de Fomento. Els podran adquirir al Continente de Vila-real i a lâantic Pryca de Castelló.

Potencien la imatge de ser escoles dâelit: activitats extraescolars, una capella al mateix centre, la possibilitat de fer estades a lâestranger, i donen beques a càrrec de la fundació Torremayor. Els pares quan matriculen als seus fills sâhi veuen obligats a adquirir accions de FEISA, societat propietària del grup educatiu Fomento. Els pares han de pagar més de 200 mil pessetes en accions i es converteixen en âpetits accionistesâ?. Els deu centres de lâOpus dirigits al País Valencià a més cobren unes taxes a les famílies que oscil·len entre 40.000 i 50.000 pessetes al mes (M. Sánchez, 2002). Només admeten a alumnes del mateix sexe i obliguen els treballadors del centre a assumir els seus principis religiosos.

Cal dir que aquesta imatge dâescola dâelit ha calat i no són poques les famílies castellonenques allunyades de lâideari estricte de lâOpus que porten els seus fills i filles a aquestes escoles atretes per les virtuts i bondats dâuna educació pensada per a la fabricació de âtriomfadorsâ? socials. A aquests centres se suma lâassociació familiar Llar, en què sâofereixen programes amb el propòsit dâorientar a matrimonis i grups familiars.

A la resta del País Valencià hi ha dâaltres col·legis amb lâideari de lâOpus com Aitana (Torrellano) a Elx, Vilavella, Guadalaviar, Altaviana i El Vedat a Torrent, Altozano a Alacant (Tiempo de Hoy, 21/I/03).

Les trenta-sis escoles vinculades a lâOpus Dei a través de Fomentos de Centros de Enseñanza S.A. reben anualment centenars de milions de pessetes subvencionades per lâEstat, malgrat que en compliment del seu ideari, aquestes escoles no respecten els principis dâigualtat i de llibertat de consciència. Esperem que amb el nou govern de Madrid es recupere la laicitat de lâestat.

Lâantic conseller dâEducació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Manuel Tarancón, va establir concerts educatius amb col·legis dâelit, entre els quals hi havia de lâOpus, fet que va suscitar un gran escàndol i un duríssim comunicat de resposta de lâOpus qualificant de sectaris a aquells que critiquen els concerts amb escoles dâelit (Levante, 14/IX/1999). El mateix Tarancón, diputat del PP traspassat el passat mes de febrer, oriünd de Borriana, va ser un dels promotors de lâAcadèmia Valenciana de la Llengua. Ascensión Figueres, presidenta de lâA.V.L, antiga militant de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva, natural de Nules i llicenciada en filologia porta els seus fills al col·legi de lâOpus de Betxí. Segons fonts sindicals, al País Valencià sâestan tornant a produir concerts amb escoles dâelits pertanyents a lâObra, tot i que lâescola de Betxí no té cap concert.

Des de març de 2001, la Generalitat de Catalunya subvenciona tot el sector educatiu privat, inclosos col·legis dâelit de lâOpus. El departament dâensenyament convergent destinava el 25 per cent del seu pressupost (més de 100.000 milions) a subvencionar els centres privats. El nou govern català progressista ha afirmat que revisarà tota la política de concerts educatius.

CULTURA

Teófilo Santfeliu forma part de la Junta Directiva de lâAteneu de Castelló i de la Fundació Huguet. En concret, lâAteneu va organitzar una xerrada sobre Escrivà de Balaguer (curs 2002-03), fet que va suscitar un article de protesta a Levante de Paco Chiva, metge i soci progressista de lâAteneu. El 28 de novembre de 2002 va tenir lloc a la plaça de les Aules una exposició sobre la història i la vida del fundador, per motiu de la seua canonització, a més dâaltres activitats (conferències, excursions, viatges, etc), organitzades per un grup que ha agafat consciència de la importància de fer una política de comunicació oberta per a guanyar poder i adeptes.

El 18 de desembre de 2003 es va presentar a lâhotel AC Castellon, lâassociació Foro Empresa y Solidaridad de Castelló (Fes Castelló). Aquesta entitat pretén dinamitzar lâactivitat social, especialment, aquella referida a temes de solidaritat. Levante (17/XII/03) ens informa que lâimpuls inicial lâhan donat una vintena de persones, âtotes elles estretament vinculades a la societat castellonencaâ?. La junta directiva de Fes Castelló la presideix Paloma Sanz i es completa amb un dels pesos pesats de lâOpus a la Plana, lâempresari tauleller Vicente Puchades (benefactor de lâOpus); i José Luis Vivar que assumeix la vicepresidència. En breu comptaran amb 120 nous socis âque es troben molt il·lusionats amb el projecteâ?. Es defineixen com a independents âsin intereses particulares ni ideologías concretas que sólo busca mejorar la sociedad, empezando por la de Castellóâ? (Levante, 19/12/03). Entre les conferències previstes dâaquesta associació dâempresaris solidaris âaixí sâautoproclamenâ hi ha una titulada âRepercussió de la immigració en lâeconomia castellonencaâ?. FES Castelló es troba molt preocupada davant una anomenada âavalancha de immigrantesâ?, i es pregunten â¿cual o cuáles serán las religiones y culturas dominantes?â? (Heraldo de Castelló, 19/XII/03). Tota una mostra dâapoliticisme i solidaritat amb la població més necessitada i explotada de la ciutat.

La teranyina social de la dreta catòlica no deixa de créixer i agafar noves ramificacions. La caritat camuflada amb lâetiqueta de solidaritat sempre ha commogut les candoroses consciències de les elits empresarials cristianes. Dâalguna manera, cal rentar-se la mala consciència i ocultar les seus pràctiques explotadores sota un discurs il·lusòriament respectuós amb el treballador.

La confusió entre religió i empresa ha portat a estudiosos com Emilio J. Corbière a qualificar lâOpus com una âuna mescla de congregació religiosa i empresa capitalista. Es tracta dâun moviment integrista que es mostra en els fets com a modernitzador, preocupat per lâeducació i els mitjans de comunicació però fonamentalment és un grup de pressió abans que lâexteriorització dâun sentiment religiósâ?.

POLÃ?TICA

A lâestat espanyol membres de lâOpus o propers ocupen càrrecs dâimportància a ministeris, tribunals superiors, banca i policia. Els Aznar no són socis de lâObra però viuen envoltats per lâOpus i la seua gent. Abans de fer la comunió en els jesuïtes, els seus fills van estudiar durant anys els col·legis de Valladolid Peñalba i Pinoalbar, pertanyents a la xarxa de lâOpus Dei. El gendre de la família, Alejandor Agag, va estudiar al col·legi Retamar, buc insígnia educatiu de lâOpus a Madrid (M. Sánchez, 2002).

Jesús Cardenal, ex fiscal general, admet la seua pertinença; Juan Cotino, antic director de la Policia i ex delegat del govern al País Valencià també; Vicente Martínez-Pujalte diputat valencià del PP seâl vincula a lâObra; el també valencià Federico Trillo és membre supernumerari a lâigual que els presidents del Banc Popular i numeraris de lâOpus, Luis Valls Taberner i el seu germà Javier. Són aquests només una petita mostra de lâautèntic poder de lâObra (Tiempo de Hoy, 21/I/02).

Era vox populi a Castelló lâestreta relació entre el traspassat, José Soriano, president del grup Porcelanosa, i Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló. El diputat estatal del PP per Castelló Juan Costa va estudiar a la Universitat de Navarra, propietat de lâObra. Lògic si sabem que són pare, José María Costa, funcionari jubilat de la Delegació dâHisenda a Castelló i antic candidat de la UCD seâl situa proper a lâObra. Amb tot, segons les nostres informacions, a nivell polític lâOpus directament no té a la ciutat de Castelló cap pes pesat. Han concentrat més els seus esforços en lâàmbit educatiu, cultural, mediàtic i empresarial.

Dir això, tampoc és dir molt sabent els vincles estrets entre poder polític i econòmic a CS. De fet, gent propera al grup ocupa càrrecs de gestió concedits per afinitats polítiques i la vinculació personal de membres de lâObra amb alguns dels capitostos del PP és propera.

Pel que fa a la relació amb lâOpus, el PP no era ni és com pot semblar a primer cop dâull un bloc monolític. Així, per exemple, lâalcalde de Castelló, José Luis Gimeno, va declinar la invitació a assistir a la canonització dâEscrivà, ja que oficialment tenia lâagenda plena (Mediterráneo, 22/IX/02). En canvi, lâalcalde no va tenir cap inconvenient en anar al soterrament del conegut filonazi Ramón Serrano Suñer a Madrid al·legant que justament en aquell moment es trobava de visita a Madrid (altrecastello.com).

Segons fonts consultades, lâempresa constructora encarregada de la reconstrucció de la Concatedral de Santa Maria és Lubasa, la mateixa que va regalar un Mercedes al bisbe i el president de la Fundació adés esmentat encarregat de recaptar fons i agilitzar els processos de reconstrucció és un alt membre de tota la vida de lâObra.

Víctor Campos, conseller de Justícia i Administracions de la Generalitat Valenciana i amic íntim de Carlos Fabra, es va divorciar. Per a poder-se tornar a casar necessitava la nul·litat matrimonial, fet que sâaconsegueix âextraoficialmentâ? a canvi de diners. Quan el bisbat es trobava empantanat en la reconstrucció de Santa Maria a causa dâun greu forat econòmic, lâajuntament de Castelló decideix concedir unes ajudes per reconstruir-la a través de Lubasa i lâhonorable Campos aconsegueix la seua nul·litat matrimonial. Dâaltra banda, Carlos Fabra va pactar amb Francisco Camps a canvi de col·locar al seu estret col·laborador Víctor Campos com a conseller de la Generalitat i dâaltres prebendes.

Dins de la crisi interna del PP valencià esclatada entre el sector zaplanistia i el sector partidari del nou president de la Generalitat, Francisco Camps, juga un important paper la principal cara política de lâOpus Dei al País Valencià, Juan Cotino, un dels grans suports del president. Ãs un dels homes que més treballa dins del partit per guanyar adeptes a favor de Camps. El sector cristià del partit i destacats prohoms de lâOpus estan en bloc al costat de Camps (El Temps, núm. 1016).

Esquerra Unida (4/2/04) va demanar explicacions al Conseller dâEconomia sobre els motius pels quals la Generalitat Valenciana âatorga un tracte de favor a lâArquebisbat al concedir un crèdit de 1000 milions de pessetes (6 milions dâeuros) per a construir esglésies (una, curiosament, amb el nom de Monsenyor Escrivà de Balaguer, fundador de lâOpus Dei)â?.

Esquerra Republicana (14/2/04) va acusar a entitats lligades al PP i a lâOpus de rebre fons de lâajuda a Iraq. La Fundació Promoció Social de la Cultura que té com a âlíder espiritualâ? al fundador de lâOpus Dei, va rebre 750.000 euros per a lâajuda humanitària a lâIraq.

VALORACIÃ

Des de molt aviat, lâOpus Dei va tenir molts adeptes al País Valencià. Castelló reflecteix aquest arrelament (Levante, 6-X-02), especialment intens a partir dels anys noranta amb lâarribada al poder del PP i amb el suport incondicional del papa Joan Pau II.

Hui per hui, a la capital de La Plana es formen sacerdots que són enviats a la resta del món a predicar les excel·lències de sant Escrivà. Malgrat això, a la nostra ciutat, segons les fonts consultades, lâObra no compta amb gent que ocupe a nivell estatal i mundial alts càrrecs dins de lâorganització.

A Castelló, els grups radicals de dreta que abans sâhavien dâocultar, ara com en ple franquisme gaudeixen de respecte, bona imatge social i accés als mitjans de comunicacó socials, fet que lâaprofiten per a estendre el seu ideari i les seues xarxes dâinfluència i de control sobre el teixit social.

Fonts escrites: Juan José Tamayo (2003): Adiós a la cristiandad (capítol 5, pp. 149-175), Barcelona, Ediciones B; El Mundo (29-IX-2002 i 6-X-2002); Mediterráneo (22/IX/03, 26/IX/03 i 12/X/03); El País (17/X/03 i 21/XI/03); Tiempo de Hoy, (21/I/02); El Temps (del 16 al 22 de setembre de 2002 i del 2 al 8 de desembre de 2003); Kale Gorria; Levante (17/II/03 i 6/X/02); http://www.gefomento.com/;http://www.fomento.edu/miralvent/centro.html; Emilio J. Corbière (2002): Opus Dei. El totalitarismo católico (Acerca del integrismo y progresismo cristiano), Editorial Sudamericana; Mariano Sánchez (2002): Las sotanas del PP, Temas de Hoy; Valencia Semanal (núm. 110, 111, 112, 113, febrer-març de 1980).

Fonts orals: Entrevistes anònimes.
Mira també:
http://www.altrecastello.com/dossiers/opdeicas.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Opus Dei a Castelló de la Plana
05 des 2004
enhorabona per la investigació,


sols això, tan de bó hi hagueren més contribucions com aquestes

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more