Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democràtica
04 des 2004
04/12/04

El Periódico - edició impresa

SOCIETAT


JUSTÃ?CIA

EL CORPORATIVISME POLICIAL SILENCIA CASOS DE TORTURES, SEGONS AMNISTIA

⢠Un estudi avalat per l'exfiscal Villarejo revela maltractaments a detinguts a Espanya

⢠Les indemnitzacions arriben amb retards de cinc anys i pocs cops superen els 3.000 â¬

MONTSE MARTÃ?NEZ
BARCELONA


Obligar un detingut a recollir els seus excrements, posar-li el cap al vàter i estirar la cadena, arrencar-li la barba i donar-l'hi per menjar barrejada amb tabac, posar-li una pistola a la boca o amenaçar-lo de violar un ésser estimat. Sense oblidar les lesions físiques.


Tot això ha passat a Espanya, a l'Espanya ja democràtica i recent, i són fets que figuren com a provats en sentències judicials. Amnistia Internacional va alertar ahir que el corporativisme en els cossos policials i de funcionaris de presons és un dels principals mecanismes per silenciar les tortures.


L'informe, que porta per títol Acabar amb la doble injustícia. Víctimes de tortura i maltractaments sense reparació, es basa en 450 sentències dictades entre el 1980 i el 2003 per tribunals espanyols. D'aquestes se n'han analitzat 95 en profunditat per tenir una resolució condemnatòria per tortura o maltractament. L'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, va descriure ahir l'estudi com un informe de "màxima rellevància i extraordinària rigorositat". "Ãs tan rigorós com cap que s'hagi fet mai a Espanya", va afegir el fiscal.

POC I TARD

La necessitat de la ràpida i completa reparació a les víctimes de tortures o maltractaments és un requeriment summament repetit en l'informe. Perquè, a més d'indemnitzacions gairebé irrisòries --calculades amb els barems dels accidents de trànsit sense tenir en compte els danys morals--, estan arribant als seus destinataris amb una dilació que, en el millor dels casos, és de cinc anys. La responsable del departament d'investigació de la secció espanyola d'Amnistia Internacional, Giulia Tamayo, va detallar que "el 80% de les víctimes han rebut indemnitzacions inferiors als 3.000 euros (500.000 pessetes), i el 30%, inferiors als 600 euros (100.000 pessetes)". Després de passar anys d'espera.


Tot i que Amnistia Internacional arriba a la conclusió que la tortura no és sistemàtica a Espanya, sí que es reben "denúncies freqüents i creïbles". Tamayo va destacar l'augment de les denúncies de detencions il.legals i maltractaments amb component racista sofert per ciutadans estrangers.

NI PRESCRIPCIÃ NI INDULT

Entre les mesures urgents, l'organització sol.licita que els delictes d'aquestes característiques no tinguin límit de prescripció, que desaparegui la possibilitat d'indult per als condemnats i que el Govern assumeixi la seva responsabilitat civil.


Altres necessitats, argumentades ahir per l'exfiscal Villarejo, és replantejar els períodes d'incomunicació de 13 dies instaurats pel Partit Popular. "Aquest període d'incomunicació és incompatible amb els drets democràtics i bàsics de detinguts i presos", va apuntar Villarejo. L'exfiscal, en una recopilació de dades extretes de les memòries de la Fiscalia General de l'Estat dels últims cinc anys, va parlar de 357 diligències prèvies per presumptes delictes de maltractaments o tortures.
Com a fiscal durant 41 anys, Villarejo va fer una crida als seus col.legues com a peça fonamental a l'hora de perseguir i eradicar aquestes pràctiques delictives.


04/12/04

El Periódico - edició impresa

SOCIETAT

JUSTÃ?CIA

IMPUTAT L'EXDIRECTOR DE QUATRE CAMINS PELS ABUSOS ARRAN DEL MOTÃ?

EL PERIÃDICO
BARCELONA

La jutge que investiga els presumptes maltractaments soferts per un grup de presos després del motí que hi va haver el 30 d'abril passat a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, ha citat a declarar com a imputat l'exdirector del centre penitenciari, Diego Enríquez.

Una interlocutòria dictada per la jutge apunta que Enríquez, destituït per la Conselleria de Justícia al setembre, serà citat com a imputat per preservar els seus drets i garanties legals. Per això hi anirà amb un advocat, informa Europa Press.

La jutge també ha citat a declarar en qualitat de testimonis el subdirector general de Recursos de la Conselleria de Justícia, Manuel Roca, i el cap de Serveis de Centres del mateix departament, José Luis Valdivieso. Així mateix, també ordena citar tot el personal de servei que hi havia a la porta de la presó la nit del motí, i per això prèviament hauran de ser identificats.

El 22 de novembre van declarar en qualitat d'imputats tres dels càrrecs de la presó --dos caps de centre i un cap de servei-- involucrats en els fets. Dos dies després, també va declarar en qualitat d'imputat l'exresponsable mèdic de la presó, Xavier Martínez, destituït per la Conselleria de Justícia immediatament després dels fets per la seva presumpta participació.

La titular del Jutjat número 3 de Granollers va prendre declaració als tres funcionaris, que van negar que estiguessin de servei la nit del motí i van explicar que van anar al centre penitenciari per solidaritat amb els companys. Igualment, el doctor acomiadat de forma fulminant va negar haver agredit cap intern.

INFORMACIÃ RESERVADA

Aquests quatre càrrecs del centre penitenciari van ser esmentats en l'informe que va fer la conselleria com els responsables del trasllat de presos després del motí, en què va resultar greument ferit el subdirector de règim intern, Manuel Tallón. La Conselleria de Justícia va arxivar fa uns quants dies la informació reservada oberta sobre aquests fets amb la conclusió que, efectivament, s'havien produït irregularitats i una utilització excessiva de la força sense poder determinar, no obstant, la identitat dels funcionaris autors dels fets.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democràtica
04 des 2004
Que jo sàpiga´l'estat no ha reconegut res d'això, més aviat intenta ocultar-ho de manera ptètica i infame
Re: L'Estat reconeix tortures habituals a les presons de l'España democràtica
10 des 2004
Els independentistes que controlen Amnistia Internacional Catalunya han tapat els mals tractes a les presons catalanes per no haver de denunciar la política de mà dura del sindicat CATAC presons, integrat a la central independentista CATAC-USTEC-IAC.

Són uns autèntics venuts i que ara no parlin de corporativisme, els corporativistes són ells, que fan "corporativisme català" a escala nacional.
Sindicat Terrassa