|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
|
per Aleix Vidal-Quadras |
29 nov 2004
|
|
|
¿Qué tal, cat(etolanes)? Sí, efectivamente, lo habéis adivinado: aquí está, de nuevo y para vuestro gozo, vuestro amigo Aleix. Después de preparar la lección que mañana explicaré en la facultad, me ha quedado tiempo para escribir estas líneas que espero, si nos atenemos a los precedentes, sean de vuestro agrado.
Hoy ha comparecido nuestro ex presidente del gobierno en la Comisión parlamentaria del 11-M, el patriota Aznar. Impecable intervención, ¡vive Dios!
Ha repartido caña como en los viejos tiempos -bueno, no tan viejos-. Los representantes de la AntiEspaña -PRISOE, Izquierda republicana de esa región del nordeste de España, Izquierda Hundida, Divergencia y Desunión, ...- han quedado, como no podía ser de otra manera, con el rabel al aire. Hoy más que nunca desde el 11-M ha quedado patente que los autores del atentado del 11-M son, por orden de relevancia, los siguientes:
-PRISOE
-ERC
-Gobierno marroquí
El PRISOE y los carcas catetolanes de ERC pretendieron y consiguieron, tal vez rememorando aquellos lejanos tiempos de la antidemocrática y bolchevique II República antiespañola, perpetrar un golpe de Estado que les permitiera hacerse con el poder.
Ante esta evidencia, que cae por su propio peso, los foristas de Indymedia, con Jonatan a la cabeza, exigimos que el pueblo español se lance a la calle y expulse a los golpistas del palacio de la Moncloa. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per fa'quet'temps |
29 nov 2004
|
PREÀMBUL
SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
TXECA, SA MAJESTAT LA REINA DE DINAMARCA, EL PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA FEDERAL D’ALEMANYA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
D’ESTÒNIA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA HEL·LÈNICA, SA MAJESTAT EL
REI D’ESPANYA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA, LA
PRESIDENTA D’IRLANDA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ITALIANA, EL
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE XIPRE, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
DE LETÒNIA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE LITUÀNIA, SA ALTESA
REIAL EL GRAN DUC DE LUXEMBURG, EL PARLAMENT DE LA REPÚBLICA
D’HONGRIA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE MALTA, SA MAJESTAT LA
REINA DELS PA�SOS BAIXOS, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA D’ÀUSTRIA,
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE POLÒNIA, EL PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA PORTUGUESA, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA D’ESLOVÈNIA,
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESLOVACA, EL PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA DE FINLÀNDIA, EL GOVERN DEL REGNE DE SUÈCIA, SA
MAJESTAT LA REINA DEL REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA DEL
NORD,Constitution/cat 3
INSPIRANT-SE en l’herència cultural, religiosa i humanista d’Europa, a partir de la qual
s’han desenvolupat els valors universals dels drets inviolables i inalienables de la persona
humana, la democrà cia, la igualtat, la llibertat i l’Estat de dret;
CONVENÇUTS que Europa, ara reunida després de doloroses experiències, es proposa
avançar per la senda de la civilització, el progrés i la prosperitat pel bé de tots els seus
habitants, sense oblidar els més dèbils i desfavorits; que vol continuar sent un continent
obert a la cultura, al saber i al progrés social; que desitja aprofundir en el carà cter
democrà tic i transparent de la seua vida pública i obrar en pro de la pau, la justÃcia i la
solidaritat en el món;
CONVENÇUTS que els pobles d’Europa, sense deixar de sentir-se orgullosos de la seua
identitat i de la seua història nacional, estan decidits a superar les seues antigues divisions i,
cada vegada més estretament units, a forjar un destà comú;
SEGURS que, “unida en la diversitat�, Europa els brinda les millors possibilitats de
prosseguir, respectant els drets de tots i conscients de la seua responsabilitat amb les
generacions futures i la Terra, la gran aventura que en fa un espai privilegiat de l’esperança
humana;
DECIDITS a continuar l’obra realitzada en el marc dels Tractats constitutius de les
Comunitats Europees i del Tractat de la Unió Europea, garantint la continuïtat del patrimoni
comunitari,
AGRA�TS als membres de la Convenció Europea per haver elaborat el projecte d’esta
Constitució en nom dels ciutadans i dels Estats d’Europa,
Constitution/cat 4
HAN DESIGNAT COM A PLENIPOTENCIARIS:
SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA TXECA
SA MAJESTAT LA REINA DE DINAMARCA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL D’ALEMANYA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA D’ESTÒNIA
Constitution/cat 5
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA HEL·LÈNICA
SA MAJESTAT EL REI D’ESPANYA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA
EL PRESIDENT D’IRLANDA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ITALIANA
Constitution/cat 6
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE XIPRE
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE LETÒNIA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE LITUÀNIA
SA ALTESA REIAL EL GRAN DUC DE LUXEMBURG
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA D’HONGRIA
Constitution/cat 7
EL PRESIDENT DE MALTA
SA MAJESTAT LA REINA DELS PAÃ?SOS BAIXOS
EL PRESIDENT FEDERAL DE LA REPÚBLICA D’ÀUSTRIA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE POLÒNIA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA PORTUGUESA
Constitution/cat 8
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA D’ESLOVÈNIA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESLOVACA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE FINLÀNDIA
EL GOVERN DEL REGNE DE SUÈCIA
SA MAJESTAT LA REINA DEL REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA
DEL NORD
Constitution/cat 9
ELS QUALS, després d’haver intercanviat els seus plens poders, reconeguts en bona i
deguda forma, han convingut en les disposicions següents:
PART I
TÃ?TOL I
DE LA DEFINICIÓ I ELS OBJECTIUS DE LA UNIÓ
ARTICLE I-1
Creació de la Unió
1. La present Constitució, que naix de la voluntat dels ciutadans i dels Estats d’Europa
de construir un futur comú, crea la Unió Europea, a la qual els Estats membres atribuïxen
competències per a assolir els seus objectius comuns. La Unió coordinarà les polÃtiques dels
Estats membres encaminades a assolir estos objectius i exercirà , de forma comunità ria, les
competències que estos li atribuïsquen.
2. La Unió està oberta a tots els Estats europeus que respecten els seus valors i es
comprometen a promoure’ls en comú.
Constitution/cat 10
ARTICLE I-2
Valors de la Unió
La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la
democrà cia, la igualtat, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans, incloent-hi els drets
de les persones pertanyents a minories. Estos valors són comuns als Estats membres en una
societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerà ncia, la justÃcia, la
solidaritat i la igualtat entre dones i hòmens.
ARTICLE I-3
Objectius de la Unió
1. La Unió té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus
pobles.
2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justÃcia sense
fronteres interiors i un mercat interior en què la competència siga lliure i no estiga
falsejada.
3. La Unió obrarà en pro del desenvolupament sostenible d’Europa basat en un
creixement econòmic equilibrat i en l’estabilitat dels preus, en una economia social de
mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell
elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient. Aixà mateix, promourà el
progrés cientÃfic i tècnic.
La Unió combatrà l’exclusió social i la discriminació i fomentarà la justÃcia i la protecció
socials, la igualtat entre dones i hòmens, la solidaritat entre les generacions i la protecció
dels drets del xiquet.
Constitution/cat 11
La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats
membres.
La Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüÃstica i vetlarà per la
conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
4. En les seues relacions amb la resta del món, la Unió refermarà i promourà els seus
valors i interessos. Contribuirà a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del
planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i just, l’eradicació
de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets del xiquet, aixà com a
l’estricte respecte i al desenvolupament del dret internacional, en particular el respecte dels
principis de la Carta de les Nacions Unides.
5. La Unió perseguirà els seus objectius pels mitjans apropiats, d’acord amb les
competències que se li atribuïxen en la Constitució.
ARTICLE I-4
Llibertats fonamentals i no-discrminació
1. La Unió garantirà en el seu interior la lliure circulació de persones, servicis,
mercaderies i capitals, aixà com la llibertat d’establiment, de conformitat amb el que
disposa la Constitució.
2. En l’à mbit d’aplicació de la Constitució, i sense perjuà de les seues disposicions
particulars, es prohibix qualsevol discriminació per raó de nacionalitat.
Constitution/cat 12
ARTICLE I-5
Relacions entre la Unió i els Estats membres
1. La Unió respectarà la igualtat dels Estats membres davant de la Constitució, aixà com
la seua identitat nacional, inherent a les estructures fonamentals polÃtiques i constitucionals
d’estos, incloent-hi el sistema de les autonomies locals i regionals. Respectarà les funcions
essencials de l’Estat, especialment les que tenen com a objecte garantir-ne la integritat
territorial, mantindre l’orde públic i salvaguardar la seguretat nacional.
2. D’acord amb el principi de cooperació lleial, la Unió i els Estats membres es
respectaran i s’assistiran mútuament en el compliment de les missions derivades de la
Constitució.
Els Estats membres adoptaran totes les mesures generals o particulars apropiades per a
assegurar el compliment de les obligacions derivades de la Constitució o resultants dels
actes de les institucions de la Unió.
Els Estats membres ajudaran la Unió en el compliment de la seua missió i s’abstindran de
qualsevol mesura que puga posar en perill la consecució dels objectius de la Unió.
ARTICLE I-6
Dret de la Unió
La Constitució i el dret adoptat per les institucions de la Unió en l’exercici de les
competències que se li atribuïxen primaran sobre el dret dels Estats membres.
Constitution/cat 13
ARTICLE I-7
Personalitat jurÃdica
La Unió té personalitat jurÃdica.
ARTICLE I-8
SÃmbols de la Unió
La bandera de la Unió representa un cercle de dotze estreles daurades sobre fons blau.
L’himne de la Unió es pren de l’“Himne a l’Alegria� de la Novena Simfonia de
Ludwig van Beethoven.
La divisa de la Unió és “Unida en la diversitat�.
La moneda de la Unió és l’euro.
El Dia d’Europa se celebra el 9 de maig en tota la Unió.
Constitution/cat 14
TÃ?TOL II
DELS DRETS FONAMENTALS I DE LA CIUTADANIA DE LA UNIÓ
ARTICLE I-9
Drets fonamentals
1. La Unió reconeix els drets, les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels Drets
Fonamentals que constituïx la part II.
2. La Unió s’adherirà al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals. Esta adhesió no modificarà les competències de la Unió que es
definixen en la Constitució.
3. Els drets fonamentals que garantix el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets
Humans i de les Llibertats Fonamentals i els que són fruit de les tradicions constitucionals
comunes als Estats membres formen part del dret de la Unió com a principis generals.
ARTICLE I-10
Ciutadania de la Unió
1. Tota persona que tinga la nacionalitat d’un Estat membre posseïx la ciutadania de la
Unió, que s’afig a la ciutadania nacional sense substituir-la.
Constitution/cat 15
2. Els ciutadans de la Unió són titulars dels drets i estan subjectes als deures que
establix la Constitució. Tenen el dret:
a) de circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres;
b) de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions
municipals de l’Estat membre on residisquen, en les mateixes condicions que els
nacionals d’eixe Estat;
c) d’acollir-se, en el territori d’un tercer paÃs on no estiga representat l’Estat membre de
què siguen ciutadans, a la protecció de les autoritats diplomà tiques i consulars de
qualsevol Estat membre en les mateixes condicions que els nacionals d’eixe Estat;
d) de formular peticions al Parlament Europeu, de recórrer al Defensor del Poble
Europeu, aixà com de dirigir-se a les institucions i als òrgans consultius de la Unió en
una de les llengües de la Constitució i de rebre una resposta en eixa mateixa llengua.
Estos drets s’exerciran en les condicions i dins dels lÃmits definits per la Constitució i per
les mesures adoptades per a la seua aplicació.
TÃ?TOL III
DE LES COMPETÈNCIES DE LA UNIÓ
ARTICLE I-11
Principis fonamentals
1. La delimitació de les competències de la Unió es regix pel principi d’atribució.
L’exercici de les competències de la Unió es regix pels principis de subsidiarietat i
proporcionalitat.
2. En virtut del principi d’atribució, la Unió actua dins dels lÃmits de les competències
que li atribuïxen els Estats membres en la Constitució per a assolir els objectius que esta
determina. Qualsevol competència no atribuïda a la Unió en la Constitució correspon als
Estats membres.
3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els à mbits que no siguen de la seua
competència exclusiva, la Unió intervindrà només en el cas que, i en la mesura que, els
objectius de l’acció projectada no puguen ser suficientment assolits pels Estats membres, ni
en l’à mbit central ni en l’à mbit regional i local, sinó que puguen assolir-se millor, per |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per + |
29 nov 2004
|
Constitution/cat 16
ARTICLE I-11
Principis fonamentals
1. La delimitació de les competències de la Unió es regix pel principi d’atribució.
L’exercici de les competències de la Unió es regix pels principis de subsidiarietat i
proporcionalitat.
2. En virtut del principi d’atribució, la Unió actua dins dels lÃmits de les competències
que li atribuïxen els Estats membres en la Constitució per a assolir els objectius que esta
determina. Qualsevol competència no atribuïda a la Unió en la Constitució correspon als
Estats membres.
3. En virtut del principi de subsidiarietat, en els à mbits que no siguen de la seua
competència exclusiva, la Unió intervindrà només en el cas que, i en la mesura que, els
objectius de l’acció projectada no puguen ser suficientment assolits pels Estats membres, ni
en l’à mbit central ni en l’à mbit regional i local, sinó que puguen assolir-se millor, per les
seues dimensions o pels efectes de l’acció projectada, en l’à mbit de la Unió.
Les institucions de la Unió aplicaran el principi de subsidiarietat de conformitat amb el
Protocol sobre l’aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat. Els parlaments
nacionals vetlaran pel respecte d’este principi d’acord amb el procediment que establix
l’esmentat protocol.
4. En virtut del principi de proporcionalitat, el contingut i la forma de l’acció de la Unió
no excediran el que és necessari per a assolir els objectius de la Constitució.
Constitution/cat 17
Les institucions aplicaran el principi de proporcionalitat de conformitat amb el Protocol
sobre l’aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat.
ARTICLE I-12
Categories de competències
1. Quan la Constitució atribuïsca a la Unió una competència exclusiva en un à mbit
determinat, només la Unió podrà legislar i adoptar actes jurÃdicament vinculants, mentres
que els Estats membres, com a tals, únicament podran fer-ho si hi són facultats per la Unió
o per a aplicar actes de la Unió.
2. Quan la Constitució atribuïsca a la Unió una competència compartida amb els Estats
membres en un à mbit determinat, la Unió i els Estats membres podran legislar i adoptar
actes jurÃdicament vinculants en este à mbit. Els Estats membres exerciran la seua
competència en la mesura que la Unió no haja exercit la seua o haja decidit deixar
d’exercir-la.
3. Els Estats membres coordinaran les seues polÃtiques econòmiques i d’ocupació
segons les modalitats que establix la part III, per a la definició de la qual la Unió disposarÃ
de competència.
4. La Unió disposarà de competència per a definir i aplicar una polÃtica exterior i de
seguretat comuna, inclosa la definició progressiva d’una polÃtica comuna de defensa.
5. En determinats à mbits i en les condicions que establix la Constitució, la Unió
disposarà de competència per a dur a terme accions a fi de donar suport a l’acció dels Estats
membres, coordinar-la o complementar-la, sense substituir-ne la competència en eixos
à mbits.
Constitution/cat 18
Els actes jurÃdicament vinculants de la Unió adoptats en virtut de les disposicions de la
part III relatives a eixos à mbits no podran comportar cap harmonització de les disposicions
legals i reglamentà ries dels Estats membres.
6. L’abast i les condicions d’exercici de les competències de la Unió es determinaran en
les disposicions de la part III relatives a cada à mbit.
ARTICLE I-13
Àmbits de competència exclusiva
1. La Unió disposarà de competència exclusiva en els à mbits següents:
a) la unió duanera;
b) l’establiment de les normes sobre competència necessà ries per al funcionament del
mercat interior;
c) la polÃtica monetà ria dels Estats membres la moneda dels quals és l’euro;
d) la conservació dels recursos biològics marins dins de la polÃtica pesquera comuna;
e) la polÃtica comercial comuna.
2. La Unió disposarà també de competència exclusiva per a la celebració d’un acord
internacional quan esta celebració estiga prevista en un acte legislatiu de la Unió, quan siga
necessà ria per a permetre-li exercir la seua competència interna o en la mesura que puga
afectar normes comunes o alterar-ne l’abast.
Constitution/cat 19
ARTICLE I-14
Àmbits de competència compartida
1. La Unió disposarà de competència compartida amb els Estats membres quan la
Constitució li atribuïsca una competència que no corresponga als à mbits esmentats en els
articles I-13 i I-17.
2. Les competències compartides entre la Unió i els Estats membres s’aplicaran als
següents à mbits principals:
a) el mercat interior;
b) la polÃtica social, en els aspectes definits en la part III;
c) la cohesió econòmica, social i territorial;
d) l’agricultura i la pesca, excloent-ne la conservació dels recursos biològics marins;
e) el medi ambient;
f) la protecció dels consumidors;
g) els transports;
h) les xarxes transeuropees;
i) l’energia;
j) l’espai de llibertat, seguretat i justÃcia;
k) els assumptes comuns de seguretat en matèria de salut pública, en els aspectes
definits en la part III.
3. En els à mbits de la investigació, el desenvolupament tecnològic i l’espai, la Unió
disposarà de competència per a dur a terme accions, especialment per a definir i realitzar
programes, sense que l’exercici d’esta competència puga tindre per efecte impedir als
Estats membres exercir-hi la seua.
Constitution/cat 20
4. En els à mbits de la cooperació per al desenvolupament i de l’ajuda humanità ria, la
Unió disposarà de competència per a dur a terme accions i una polÃtica comuna, sense que
l’exercici d’esta competència puga tindre per efecte impedir als Estats membres exercir-hi
la seua.
ARTICLE I-15
Coordinació de les polÃtiques econòmiques i d’ocupació
1. Els Estats membres coordinaran les seues polÃtiques econòmiques al si de la Unió.
Amb este fi, el Consell de Ministres adoptarà mesures, en particular les orientacions
generals d’estes polÃtiques.
S’aplicaran disposicions particulars als Estats membres la moneda dels quals és l’euro.
2. La Unió prendrà mesures per a garantir la coordinació de les polÃtiques d’ocupació
dels Estats membres, en particular definint les orientacions d’estes polÃtiques.
3. La Unió podrà prendre iniciatives per a garantir la coordinació de les polÃtiques
socials dels Estats membres.
ARTICLE I-16
PolÃtica exterior i de seguretat comuna
1. La competència de la Unió en matèria de polÃtica exterior i de seguretat comuna
comprendrà tots els à mbits de la polÃtica exterior i totes les qüestions relatives a la seguretat
Constitution/cat 21
de la Unió, incloent-hi la definició progressiva d’una polÃtica comuna de defensa que podrÃ
conduir a una defensa comuna.
2. Els Estats membres donaran suport activament i sense reserves a la polÃtica exterior i
de seguretat comuna de la Unió, amb esperit de lleialtat i solidaritat mútua, i respectaran
l’actuació de la Unió en este à mbit. S’abstindran de qualsevol acció contrà ria als interessos
de la Unió o que puga perjudicar la seua eficà cia.
ARTICLE I-17
Àmbits de les accions de suport, coordinació o complement
La Unió disposarà de competència per a dur a terme accions de suport, coordinació o
complement. Els à mbits d’estes accions seran, en la seua finalitat europea:
a) la protecció i millora de la salut humana;
b) la indústria;
c) la cultura;
d) el turisme;
e) l’educació, la joventut, l’esport i la formació professional;
f) la protecció civil;
g) la cooperació administrativa.
Constitution/cat 22
ARTICLE I-18
Clà usula de flexibilitat
1. Quan es considere necessà ria una acció de la Unió en l’à mbit de les polÃtiques
definides en la part III per a assolir un dels objectius fixats per la Constitució, sense que
esta haja previst els poders d’actuació necessaris a este efecte, el Consell de Ministres
adoptarà les mesures adequades per unanimitat, a proposta de la Comissió Europea i prèvia
aprovació del Parlament Europeu.
2. La Comissió Europea, en el marc del procediment de control del principi de
subsidiarietat mencionat en l’apartat 3 de l’article I-11, indicarà als parlaments nacionals
les propostes que es basen en este article.
3. Les mesures basades en este article no podran comportar cap harmonització de les
disposicions legals i reglamentà ries dels Estats membres quan la Constitució excloga esta
harmonització.
Constitution/cat 23
TÃ?TOL IV
DE LES INSTITUCIONS I ÒRGANS DE LA UNIÓ
CAPÃ?TOL I
MARC INSTITUCIONAL
ARTICLE I-19
Institucions de la Unió
1. La Unió disposa d’un marc institucional que té com a finalitat:
- promoure els seus valors;
- perseguir els seus objectius;
- defendre els seus interessos, els dels seus ciutadans i els dels Estats membres;
- garantir la coherència, l’eficà cia i la continuïtat de les seues polÃtiques i accions.
Este marc institucional està format per:
- el Parlament Europeu,
- el Consell Europeu,
Constitution/cat 24
- el Consell de Ministres (anomenat d’ara en avant “Consell�),
- la Comissió Europea (anomenada d’ara en avant “Comissió�),
- el Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea.
2. Cada institució actuarà dins dels lÃmits de les atribucions que li conferix la
Constitució, d’acord amb els procediments i les condicions que s’hi establixen. Les
institucions mantindran entre si una cooperació lleial.
ARTICLE I-20
El Parlament Europeu
1. El Parlament Europeu exercirà conjuntament amb el Consell la funció legislativa i la
funció pressupostà ria. Exercirà funcions de control polÃtic i consultives, en les condicions
establides en la Constitució. Elegirà el president de la Comissió.
2. El Parlament Europeu estarà compost per representants dels ciutadans de la Unió. El
seu nombre no excedirà els set-cents cinquanta. La representació dels ciutadans serÃ
decreixentment proporcional, amb un mÃnim de sis diputats per Estat membre. No
s’assignarà a cap Estat membre més de noranta-sis escons.
El Consell Europeu adoptarà per unanimitat, a iniciativa del Parlament Europeu i amb la
seua aprovació, una decisió europea per la qual es fixe la composició del Parlament
Europeu d’acord amb els principis a què es referix el primer parà graf.
Constitution/cat 25
3. Els diputats al Parlament Europeu seran elegits per sufragi universal directe, lliure i
secret, per a un mandat de cinc anys.
4. El Parlament Europeu elegirà el seu president i la Mesa d’entre els seus diputats.
ARTICLE I-21
El Consell Europeu
1. El Consell Europeu donarà a la Unió els impulsos necessaris per al seu
desenvolupament i definirà les seues orientacions i prioritats polÃtiques generals. No
exercirà cap funció legislativa.
2. El Consell Europeu estarà compost pels caps d’Estat o de Govern dels Estats
membres, aixà com pel seu president i pel president de la Comissió. Participarà en els seus
treballs el ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió.
3. El Consell Europeu es reunirà trimestralment per convocatòria del seu president.
Quan l’orde del dia ho exigisca, els membres del Consell Europeu podran decidir comptar,
cada un d’ells, amb l’assistència d’un ministre i, en el cas del president de la Comissió, amb
la d’un membre de la Comissió. Quan la situació ho exigisca, el president convocarà una
reunió extraordinà ria del Consell Europeu.
4. El Consell Europeu es pronunciarà per consens, excepte quan la Constitució dispose
una altra cosa.
Constitution/cat 26
ARTICLE I-22
El president del Consell Europeu
1. El Consell Europeu elegirà el seu president per majoria qualificada per a un mandat
de dos anys i mig, que podrà renovar-se una sola vegada. En cas d’impediment o falta greu,
el Consell Europeu podrà posar fi al seu mandat pel mateix procediment.
2. El president del Consell Europeu:
a) presidirà i impulsarà els treballs del Consell Europeu;
b) vetlarà per la preparació i la continuïtat dels treballs del Consell Europeu, en
cooperació amb el president de la Comissió i basant-se en els treballs del Consell
d’Assumptes Generals;
c) s’esforçarà per facilitar la cohesió i el consens al si del Consell Europeu;
d) en finalitzar cada reunió del Consell Europeu, presentarà un informe al Parlament
Europeu.
El president del Consell Europeu assumirà , en el seu rang i condició, la representació
exterior de la Unió en els assumptes de polÃtica exterior i de seguretat comuna, sense perjuÃ
de les atribucions del ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió.
3. El president del Consell Europeu no podrà exercir cap mandat nacional.
Constitution/cat 27
ARTICLE I-23
El Consell de Ministres
1. El Consell exercirà conjuntament amb el Parlament Europeu la funció legislativa i la
funció pressupostà ria. Exercirà funcions de definició de polÃtiques i de coordinació, en les
condicions que establix la Constitució.
2. El Consell estarà compost per un representant de cada Estat membre, de rang
ministerial, facultat per a comprometre el Govern de l’Estat membre que represente i per a
exercir el dret a vot.
3. El Consell es pronunciarà per majoria qualificada, excepte quan la Constitució
dispose una altra cosa.
ARTICLE I-24
Formacions del Consell de Ministres
1. El Consell es reunirà en diverses formacions.
2. El Consell d’Assumptes Generals vetlarà per la coherència dels treballs de les
diverses formacions del Consell.
Prepararà les reunions del Consell Europeu i garantirà l’actuació subsegüent, en contacte
amb el president del Consell Europeu i la Comissió.
Constitution/cat 28
3. El Consell d’Assumptes Exteriors elaborarà l’acció exterior de la Unió tenint en
compte les lÃnies estratègiques definides pel Consell Europeu i vetlarà per la coherència de
l’actuació de la Unió.
4. El Consell Europeu adoptarà per majoria qualificada una decisió europea per la qual
s’establisca la llista de les altres formacions del Consell.
5. Un Comité de Representants Permanents dels governs dels Estats membres
s’encarregarà de preparar els treballs del Consell.
6. El Consell es reunirà en públic quan delibere i vote sobre un projecte d’acte legislatiu.
Amb este fi, cada sessió del Consell es dividirà en dos parts, dedicades respectivament a les
deliberacions sobre els actes legislatius de la Unió i a les activitats no legislatives.
7. La presidència de les formacions del Consell, a excepció de la d’Assumptes
Exteriors, serà exercida pels representants dels Estats membres en el Consell per mitjà d’un
sistema de rotació igual, de conformitat amb les condicions establides per una decisió
europea del Consell Europeu. El Consell Europeu es pronunciarà per majoria qualificada.
ARTICLE I-25
Definició de la majoria qualificada en el Consell Europeu i en el Consell
1. La majoria qualificada es definirà com un mÃnim del 55% dels membres del Consell
que n’incloga almenys quinze i represente Estats membres que reunisquen com a mÃnim el
65% de la població de la Unió.
Constitution/cat 29
Una minoria de bloqueig estarà composta almenys per quatre membres del Consell; a falta
d’això, la majoria qualificada es considerarà aconseguida.
2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan el Consell no actue a proposta de la
Comissió o del ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió, la majoria qualificada es
definirà com un mÃnim del 72% dels membres del Consell que represente Estats membres
que reunisquen com a mÃnim el 65% de la població de la Unió.
3. Els apartats 1 i 2 s’aplicaran al Consell Europeu quan es pronuncie per majoria
qualificada.
4. El president del Consell Europeu i el president de la Comissió no participaran en les
votacions del Consell Europeu.
ARTICLE I-26
La Comissió Europea
1. La Comissió promourà l’interés general de la Unió i prendrà les iniciatives adequades
amb este fi. Vetlarà perquè s’apliquen la Constitució i les mesures adoptades per les
institucions en virtut d’esta. Supervisarà l’aplicació del dret de la Unió sota el control del
Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea. Executarà el Pressupost i gestionarà els
programes. Exercirà aixà mateix funcions de coordinació, execució i gestió, de conformitat
amb les condicions establides en la Constitució. A excepció de la polÃtica exterior i de
seguretat comuna i dels altres casos que preveu la Constitució, assumirà la representació
exterior de la Unió. Adoptarà les iniciatives de la programació anual i plurianual de la Unió
a fi d’arribar a acords interinstitucionals.
Constitution/cat 30
2. Els actes legislatius de la Unió només podran adoptar-se a proposta de la Comissió,
excepte quan la Constitució dispose una altra cosa. La resta d’actes s’adoptaran a proposta
de la Comissió quan aixà ho establisca la Constitució.
3. El mandat de la Comissió serà de cinc anys.
4. Els membres de la Comissió seran elegits tenint en compte la seua competència
general i el seu compromÃs europeu, d’entre personalitats que oferisquen plenes garanties
d’independència.
5. La primera Comissió nomenada d’acord amb el que disposa la Constitució estarÃ
composta per un nacional de cada Estat membre, inclosos el seu president i el ministre
d’Assumptes Exteriors de la Unió, que serà un dels seus vicepresidents.
6. A partir del final del mandat de la Comissió a què es referix l’apartat 5, la Comissió
estarà composta per un nombre de membres corresponent als dos terços del nombre
d’Estats membres, que inclourà el seu president i el ministre d’Assumptes Exteriors de la
Unió, a menys que el Consell Europeu decidisca per unanimitat modificar este nombre.
Els membres de la Comissió seran seleccionats d’entre els nacionals dels Estats membres
per mitjà d’un sistema de rotació igual entre els Estats membres. Este sistema s’establirÃ
per decisió europea adoptada per unanimitat pel Consell Europeu i d’acord amb els
principis següents:
a) es tractarà els Estats membres en condicions de rigorosa igualtat pel que fa a la
determinació de l’orde de torn i del perÃode de permanència dels seus ciutadans en la
Comissió; per tant, la diferència entre el nombre total dels mandats que exercisquen
nacionals de dos Estats membres determinats no podrà ser mai superior a un;
Constitution/cat 31
b) amb subjecció al que disposa la lletra a), cada una de les successives Comissions es
constituirà de manera que reflectisca satisfactòriament la diversitat demogrà fica i
geogrà fica del conjunt dels Estats membres.
7. La Comissió exercirà les seues responsabilitats amb plena independència. Sense
perjuà de l’apartat 2 de l’article I-28, els membres de la Comissió no sol·licitaran ni
acceptaran instruccions de cap govern, institució, òrgan o organisme. S’abstindran de
qualsevol acte incompatible amb les seues obligacions o amb l’exercici de les seues
funcions.
8. La Comissió tindrà una responsabilitat col·legiada davant del Parlament Europeu. El
Parlament Europeu podrà votar una moció de censura contra la Comissió de conformitat
amb l’article III-340. Si s’aprova l’esmentada moció, els membres de la Comissió hauran
de dimitir col·lectivament els seus cà rrecs i el ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió
haurà de dimitir el cà rrec que exercix en la Comissió.
ARTICLE I-27
El president de la Comissió Europea
1. Tenint en compte el resultat de les eleccions al Parlament Europeu i després de
mantindre les consultes apropiades, el Consell Europeu proposarà al Parlament Europeu,
per majoria qualificada, un candidat al cà rrec de president de la Comissió. El Parlament
Europeu elegirà el candidat per majoria dels membres que el componen. Si el candidat no
hi obté la majoria necessà ria, el Consell Europeu proposarà en el termini d’un mes, per
majoria qualificada, un nou candidat, que serà elegit pel Parlament Europeu pel mateix
procediment.
Constitution/cat 32
2. El Consell, de comú acord amb el president electe, adoptarà la llista de la resta de
personalitats que es propose nomenar membres de la Comissió. Estes seran seleccionades, a
partir de les propostes presentades pels Estats membres, d’acord amb els criteris que
enuncien l’apartat 4 i el segon parà graf de l’apartat 6 de l’article I-26.
El president, el ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió i la resta de membres de la
Comissió se sotmetran col·legiadament al vot d’aprovació del Parlament Europeu. Basantse
en esta aprovació, la Comissió serà nomenada pel Consell Europeu, per majoria
qualificada.
3. El president de la Comissió:
a) definirà les orientacions d’acord amb les quals la Comissió exercirà les seues
funcions;
b) determinarà l’organització interna de la Comissió vetlant per la coherència, l’eficà cia
i la col·legialitat de la seua actuació;
c) nomenarà vicepresidents, distints del ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió,
d’entre els membres de la Comissió.
Un membre de la Comissió presentarà la seua dimissió si li ho demana el president. El
ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió presentarà la seua dimissió, d’acord amb el
procediment que establix l’apartat 1 de l’article I-28, si li ho demana el president.
Constitution/cat 33
ARTICLE I-28
El ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió
1. El Consell Europeu nomenarà per majoria qualificada, amb l’aprovació del president
de la Comissió, el ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió. El Consell Europeu podrÃ
posar fi al seu mandat pel mateix procediment.
2. El ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió estarà al capdavant de la polÃtica
exterior i de seguretat comuna de la Unió. Contribuirà amb les seues propostes a elaborar
esta polÃtica i l’executarà com a mandatari del Consell. Actuarà de la mateixa manera en
relació amb la polÃtica comuna de seguretat i defensa.
3. El ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió presidirà el Consell d’Assumptes
Exteriors.
4. El ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió serà un dels vicepresidents de la
Comissió. Vetlarà per la coherència de l’acció exterior de la Unió. S’encarregarà , dins de la
Comissió, de les responsabilitats que li incumbixen en l’à mbit de les relacions exteriors i de
la coordinació de la resta d’aspectes de l’acció exterior de la Unió. En l’exercici d’estes
responsabilitats dins de la Comissió, i exclusivament pel que fa a estes responsabilitats, el
ministre d’Assumptes Exteriors de la Unió estarà subjecte als procediments pels quals es
regix el funcionament de la Comissió en la mesura que això siga compatible amb els
apartats 2 i 3.
Constitution/cat 34
ARTICLE I-29
El Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea
1. El Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea comprendrà el Tribunal de JustÃcia, el
Tribunal General i els tribunals especialitzats. Garantirà el respecte del dret en la
interpretació i l’aplicació de la Constitució.
Els Estats membres establiran les vies de recurs necessà ries per a garantir la tutela judicial
efectiva en els à mbits coberts pel dret de la Unió.
2. El Tribunal de JustÃcia estarà compost per un jutge per Estat membre i estarà assistit
per advocats generals.
El Tribunal General disposarà almenys d’un jutge per Estat membre.
Els jutges i advocats generals del Tribunal de JustÃcia i els jutges del Tribunal General
seran elegits d’entre personalitats que oferisquen plenes garanties d’independència i que
reunisquen les condicions que preveuen els articles III-355 i III-356. Seran nomenats de
comú acord pels governs dels Estats membres per a un perÃode de sis anys. Els jutges i els
advocats generals ixents podran ser nomenats novament.
3. El Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea es pronunciarà , de conformitat amb la part
III:
a) sobre els recursos interposats per un Estat membre, per una institució o per persones
fÃsiques o jurÃdiques;
b) amb carà cter prejudicial, a petició dels òrgans jurisdiccionals nacionals, sobre la
interpretació del dret de la Unió o sobre la validesa dels actes adoptats per les
institucions;
Constitution/cat 35
c) en els altres casos que preveu la Constitució.
CAPÃ?TOL II
ALTRES INSTITUCIONS I ÒRGANS CONSULTIUS DE LA UNIÓ
ARTICLE I-30
El Banc Central Europeu
1. El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals constituiran el Sistema
Europeu de Bancs Centrals. El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals dels
Estats membres la moneda dels quals és l’euro, que constituïxen l’Eurosistema, dirigiran la
polÃtica monetà ria de la Unió.
2. El Sistema Europeu de Bancs Centrals estarà dirigit pels òrgans rectors del Banc
Central Europeu. L’objectiu principal del Sistema Europeu de Bancs Centrals serÃ
mantindre l’estabilitat de preus. Sense perjuà d’este objectiu, prestarà suport a les polÃtiques
econòmiques generals de la Unió per a contribuir a la consecució dels seus objectius.
Realitzarà totes les altres missions d’un banc central de conformitat amb la part III i amb
els Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu.
3. El Banc Central Europeu és una institució. Tindrà personalitat jurÃdica. Li
correspondrà en exclusiva autoritzar l’emissió de l’euro. Serà independent en l’exercici de
les seues competències i en la gestió de les seues finances. Les institucions, òrgans i
organismes de la Unió i els governs dels Estats membres respectaran esta independència.
Constitution/cat 36
4. El Banc Central Europeu adoptarà les mesures necessà ries per a dur a terme les seues
comeses d’acord amb els articles III-185 a III-191 i III-196 i amb les condicions establides
en els Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu. D’acord
amb estos articles, els Estats membres la moneda dels quals no siga l’euro i els bancs
centrals d’estos mantindran les seues competències en l’à mbit monetari.
5. En els à mbits que entren dins de les seues atribucions, es consultarà el Banc Central
Europeu sobre qualsevol projecte d’acte de la Unió i sobre qualsevol projecte de normativa
a nivell nacional; el Banc podrà emetre dictà mens.
6. Els òrgans rectors del Banc Central Europeu, la seua composició i les normes del seu
funcionament es definixen en els articles III-382 i III-383 i en els Estatuts del Sistema
Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu.
ARTICLE I-31
El Tribunal de Comptes
1. El Tribunal de Comptes és una institució. Efectuarà el control de comptes de la Unió.
2. El Tribunal de Comptes examinarà els comptes de la totalitat dels ingressos i les
despeses de la Unió i garantirà una bona gestió financera.
3. El Tribunal de Comptes estarà compost per un nacional de cada Estat membre. Els
membres del Tribunal exerciran les seues funcions amb plena independència, en interés
general de la Unió.
Constitution/cat 37
ARTICLE I-32
Òrgans consultius de la Unió
1. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea estaran assistits per un
Comité de les Regions i per un Comité Econòmic i Social, que exerciran funcions
consultives.
2. El Comité de les Regions estarà compost per representants dels ens regionals i locals
que siguen titulars d’un mandat electoral en un ens regional o local, o que tinguen
responsabilitat polÃtica davant d’una assemblea elegida.
3. El Comité Econòmic i Social estarà compost per representants de les organitzacions
d’empresaris, de treballadors i d’altres sectors representatius de la societat civil, en
particular en els à mbits socioeconòmic, cÃvic, professional i cultural.
4. Els membres del Comité de les Regions i del Comité Econòmic i Social no estaran
vinculats per cap mandat imperatiu. Exerciran les seues funcions amb plena independència,
en interés general de la Unió.
5. Les normes relatives a la composició d’estos Comités, la designació dels seus
membres, les seues atribucions i el seu funcionament es definixen en els articles III-386
a III-392.
Les normes que preveuen els apartats 2 i 3, relatives a la naturalesa de la seua composició,
seran revisades periòdicament pel Consell per a tindre en compte l’evolució econòmica,
social i demogrà fica en la Unió. El Consell, a proposta de la Comissió, adoptarà decisions
europees a este efecte.
Constitution/cat 38
TÃ?TOL V
DE L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES DE LA UNIÓ
CAPÃ?TOL I
DISPOSICIONS COMUNES
ARTICLE I-33
Actes jurÃdics de la Unió
1. Les institucions, per a exercir les competències de la Unió, utilitzaran els següents
instruments jurÃdics, de conformitat amb la part III: la llei europea, la llei marc europea, el
reglament europeu, la decisió europea, les recomanacions i els dictà mens.
La llei europea és un acte legislatiu d’abast general. Serà obligatòria en tots els seus
elements i directament aplicable en cada Estat membre.
La llei marc europea és un acte legislatiu que vincula tots els Estats membres destinataris
pel que fa al resultat que es vol aconseguir, però deixa a les autoritats nacionals la
competència de triar la forma i els mitjans.
El reglament europeu és un acte no legislatiu d’abast general que té com a objecte
l’execució d’actes legislatius i de determinades disposicions de la Constitució. Pot ser
obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en cada Estat membre, o bé
obligar l’Estat membre destinatari pel que fa al resultat que es vol aconseguir, però deixant
a les autoritats nacionals la competència de triar la forma i els mitjans.
Constitution/cat 39
La decisió europea és un acte no legislatiu obligatori en tots els seus elements. Quan
designe destinataris, només serà obligatòria per a estos.
Les recomanacions i els dictà mens no tindran efecte vinculant.
2. Quan se’ls presente un projecte d’acte legislatiu, el Parlament Europeu i el Consell
s’abstindran d’adoptar actes no previstos pel procediment legislatiu aplicable a l’à mbit de
què es tracte.
ARTICLE I-34
Actes legislatius
1. Les lleis i les lleis marc europees seran adoptades, a proposta de la Comissió,
conjuntament pel Parlament Europeu i el Consell pel procediment legislatiu ordinari que
preveu l’article III-396. Si estes dos institucions no arriben a un acord, l’acte no s’adoptarà .
2. En els casos especÃfics que preveu la Constitució, les lleis i les lleis marc europees
seran adoptades pel Parlament Europeu amb la participació del Consell, o per este amb la
participació del Parlament Europeu, d’acord amb procediments legislatius especials.
3. En els casos especÃfics que preveu la Constitució, les lleis i les lleis marc europees
podran ser adoptades per iniciativa d’un grup d’Estats membres o del Parlament Europeu,
per recomanació del Banc Central Europeu o a petició del Tribunal de JustÃcia o del Banc
Europeu d’Inversions. |
|
PSOE+PNV+ERC+IU= TODOS JUNTITOS MIERDA RECICLADA
|
|
per VIVA ESPAÑA |
29 nov 2004
|
.....y por supuesto ole por el Sr.Aznar, que ha sabido defenderse tan heroicamente de esta panda de rojo separatistas-terroristas de mierda.
viva el PP¡¡¡¡¡¡¡¡¡ |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per Jonatan |
29 nov 2004
|
Jonatan a la cabeza...Tete de la course?
Bufffffffffff, Alejo Pidal Cuadras... hem fiques en un compromís...jo com a cap?
La veritat, mai he sigut cap, ni ho seré...sento desilusionar les teves il.lusions, il.luses, depositades en mi, per una altre vida més rastrera ho serà, de moment, hem situo a la cua...com sabràs la cua es lo més important...ja ho diu el dit..."els últims seràn els primers"...saps que el llengardaix cuan perd la cua, després de dir "paraulotes" amb ella (fixat com es mou), torna a crèixer?Si, això és la cua...un tornar a nèixer, un tornar a existir.
Ah, "Alejo Demanant Cuadras"...fes-me un favor...corretgeix-me en el cas de cometre un error del tipus que sigui...fes anar la teva tasca de A.P.C. "Diccionari internautic".Gràcies.
Una altre cosa, has de saber, que jo he vist al teu Cap, que per mi, està a la cua (pel fet de ser Cap, evident,no?), el Señor AZ, amic de ZP...la veritat...ha estat a l'alçada de la clase...
He de dir que no he vist ni un 5% de lo que ha dit, però l'altre 95% ja fa dies, mesos, inclús anys que se lo que anava a dir...tranquil, no pateixis, no sóc bruixot...ni Deu, encara que tu diguis ¡vive Dios!
No et preocupis, el resultat de la comisió se sabia fa anys, perquè tots sabem aqui i als EUA, que el señor AZ-bigoti és un gran estratega...jejeje.No et preocupis, no sóc cap bruixot, ni Deu ¡vive Dios!
La veritat, estant jo a la cua, mai estarà ni el Prisoe, ni Erc, ni els governant marroquins de CAP de tren, evidentment, et cap algun dubte?
Qui hi serà al davant?
A sorteig!
No, és conya...per ETT!
Tampoc...
Ja es sabrà...temps al temps!Però segur que es gent del poble, de la que no es fixa ningú.Aquella gent que no te lletres, te números, és un número i com a tal, computa com un número, que combinat amb d'altres números, dona una xifra..normalment convertibles en euros, dolars...s'entèn no?Suposo que tu Alejo Demanant Cuadres, ho entendràs perfectisimament, veritat?
Bueno, bueno...així que demà un clase...quina sort...profesor d'Universitat...jo també he estat a la Universalitat donant clases, i també a la Universitat (aprenent), no et procupis, algun dia els professors com tu tornaran a ser alumnes per aprendre.
Antidemocrática i bolxevique II República...bufffffffff, indigerible!
I a que se suposa que vam passar amb la pujada de Paquito I l'Hidràulic?Quin nom podiem donar al següent Règim?jejeje...ho deixo per tu..ànim, sigues valent, acuña un bonic nom...jejeje.
Bueno, ALejo Demanant Cuadras, que tinguis sort demà, agafa ben fort els guixos a l'hora d'escriure a pissarra, però vigila que el guix blanc no es torni vermell i pintis amb sang les mentides que aniràs a explicar, vigila que el teu somriure cínic i hipòcrita no transformi les teves alegries en penes...pensa-hi sobretot demà, en pujar-te en l'estrada i remoure la teva consciència, la teva bruticia, els teus remordiments...pensa-hi!
Salut Revolució i l'11-M, va ser traçat en l'inici dels temps, no per l'Islam, ni per ETA...ja sabrem, ja sabrem! |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per ARTICLE I-1 |
30 nov 2004
|
1. La present Constitució, que naix de la voluntat dels ciutadans
¿PER A QUAN L'ASSEMBLEA? |
|
Contra la izquierda golpista
|
|
per Berkelio |
30 nov 2004
|
|
El sangriento golpe de Estado de 11-14 de Marzo sólo puede ser combatido con una violencia mayor. Si el PP no se atreve será barrido, como la CEDA en 1936. |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per poeta desestructurado |
30 nov 2004
|
|
Berkelio pronto iremos a tu sepelio |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per Berkelio:barquillo |
30 nov 2004
|
|
Me recuerdas a las galletas principe de bekelar o algo así. jejejeje. Golpe de estado, juasjuasjuas, ya me duele la barriga de reirme de ti. |
|
Re: Aznar ridiculiza a la Antiespaña
|
|
per . |
30 nov 2004
|
|
al berkelio aquest li passarà ben igual que al seu admirat, en jose antonio, que morí com un gos |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
