Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
A Gemma de Okupem les Ones
27 nov 2004
Hola.
He assistit a la viva polémica, aquí a Indymedia
entorn a l´anomenat Tercer Sector de l´Audiovisual.

Soc dissenyador gràfic, i per la meva feina he estat una temporada vivin a Nova York.

Gemma, tu afirmes que si no és una ràdio de contingut polític no t´interessa, ens tindriem que preguntar, en realitat que és política ??
pràcticament avui tot el que ens envolta ho es.

Dic això perque per mi tant es respectable, una emissora política, com una que es dediqui a promoure per exemple l´art popular o marginat als mitjans oficials.


Per exemple a Estats Units vaig tindra ocasió de escoltar varies ràdios en aquest sentit, ara mateix en recordo una que posaba grups de hip hop marginals de barri que només es podien sentir alli.

En fi, que tingueu sort.

Miquel Hertz

This work is in the public domain

Comentaris

Re: A Gemma de Okupem les Ones
28 nov 2004
Evidentemente no se trata tanto de contenidos sinó de:

accesabilidad, eliminación de la división entre espectadores, realizadores y programadores, sociabilización de conocimientos, transparencia.. .

También estoy en okupemlesones (ACS) y se está trabajando sobre todo esto.

por cierto miquel et faig un corta y pega de lo dit per la gemma:

"Personalment no tinc cap intenció de contruir una tv, una radio o qualsevol altre eina si realment no es aixo, una eina amb objectius politics, una eina que pertanyi als moviments socials."

d´aqui a:

"Gemma, tu afirmes que si no és una ràdio de contingut polític no t´interessa"

hi ha una malinterpretació, no? crec que la gemma es referix a objectius que no a continguts. -((potser aquesta temporada a New York...;)

Per cert passar hip hop del barri pot ser interessant però no garanteix res, caldria saber si tots els MCs poden accedir a les freqüencies, o si han de passar per la aprovació del DJ-gurú de turno que decideix que sona o no. O si el friki que li dona per tocar versions de Camarón amb el "digeridoo" també té un espai a la radio.
Re: A Gemma de Okupem les Ones
28 nov 2004
la ACS velara como buena vanguardia de los movimientos sociales de quien y que contenidos son representativos y merecedores de la tv y la radio.
Un parell de coses
28 nov 2004
No fem demagogia Jonas amb el que a tu t'agradaria que fos l'ACS: una "vanguardia que velarà pels continguts" (intentant deixar-los com a intent trasnochado de vanguardia, o intentant suggerir que són com la cúpula del partit comunista que tot ho vol dirigir). Seria honest mirar què diuen els de l'ACS i comentar això. L'ACS és un espai de confluència de moviments socials que veuen que el tema mediàtic és fonamental. Però pensen que s'ha de bastir un espai horitzontal i democràtic (per sobre de tot, fins i tot per sobre d'emetre), per això es pensa en una assemblea de moviments socials que dirigís la ràdio (fins ara són 134 col·lectius ben diversos, tant com ho són els moviments socials, però podran ser més encara). La gestió de la ràdio la podria portar un grup de militants o uns professionals pagats (ja es veurà el model), però les línies temàtiques i de manera de tractar-les serà decidit en assemblea. Sempre l'objectiu serà garantir un dret d'accés per a tots els moviments socials (cosa que no serà fàcil, però sí imprescindible com a leit motiv).

Aquest és el tema de fons que provoca tanta controversia: Hi ha una diferència de model entre el que proposa l'ACS i els mitjans que hi ha funcionant actualment.

Pel que diu Miquel Henzert, no estic en contra d'un mitjà que difongui hip hop, però si aquest mitjà es porta des dels moviments socials, dues coses:
1- Com apunta )( jo penso que seria exigible que el dret d'accés estés clar i donés oportunitats a tothom.
2- Per altra banda, si això pogués conviure amb possibilitats per plantejar temes polítics o de transformació, no hi hauria problema, però si que veuria problema si el hip hop anés en detriment de no poder plantejar gairebé aquests temes. Una mica la situació actual és aquesta, els plantejaments polítics o de transformació dels moviments socials no troben espai per desenvolupar-se en cap dels mitjans existents, tret de programes puntuals a tots els mitjans.

Una abraçada.
Jordi.
sobre el tercer sector audiovisual
28 nov 2004
També sóc de l'ACS i gens habitual d'Indymedia, però acabo de fer una llegida ràpida a tot el que ha sorgit a partir de la pregunta d'un tal -em sembla recordar- Rafael Armengol sobre el Tercer Sector Audiovisual. I, bé, m'han entrat ganes de dir-hi la meva...

No entenc res dels atacs ni de la gent que sembla que defensi "que ningú toqui res" per si ens quedem sense el pati de darrere que un dia hi va arribar un raig de sol i el tenim congelat; ni tampoc de la gent que sembla que es va passar per la moguda de l'ACS però que la impaciència els va convidar a girar cua...

Potser seria hora d'aparcar els atacs (cansats i totalment improductius, a més que només beneficien els poders públics i els sectors comercials) i que pensem on volem anar i què podem fer per transformar el no només paupèrrim sinó també de capa caiguda sector comunicatiu que tenim a Catalunya i molt especialment a la ciutat de Barcelona.

Potser és que estem viciats per les generacions que ens han precedit, però ens convindria a tots i totes fer una mica d'història des dels 80 fins ara. Repassar una miqueta mentalment, o si no ho hem pogut viure directament... preguntar una mica... fins i tot a la tuntún! Després d'una anàlisi -encara que sigui per sobre- potser tindrem sort i comencen a deixar-se de creuar tants "cables". De reaccions davant la situació que tenim -a banda de plorar fins que ens facin mal els queixals i similars, que no toca ni tenir en compte- n'hi ha moltes de possibles. En aquest debat podria semblar que se n'han manifestat dues:
1) Petrificar-se en el clàssic "no nos moverán" per part dels 4 que quedem i estem convençuts que encara som el que un dia potser vam ser. I no només parlo de les ràdios, sinó també de les teles.
2) Intentar avançar cap a nous models que ens puguin resultar més útils d'ara endavant, i també més sòlids. I això no vol pas dir que n'hi ha uns (els de l'ACS, per exemple) que diem que tenim la "veritat": 1r perquè no existeix i 2n perquè ja ho sabem que no existeix. Però per què tenir por de revisar indefinidament, de fer-se preguntes (encara que siguin les de sempre) i intentar trobar noves respostes, d'experimentar, d'aprendre noves possibilitats, d'equivocar-se i tornar-hi... o no estem per això?

Aleshores potser és que a una bona colla ja ens va bé que no canviï gaire cosa, que no aconseguíssim transformar el "sistema" encara que sigui una miqueta i només per pesats... i aleshores ja haguéssim perdut els papers de qui érem i en contra de què i de qui estàvem...

Ja s'ha dit això que l'ACS és una plataforma de confluència. I ho és tant que hi ha hagut i continua havent-hi molt debat intern, i només ho entenem si continua essent així. No perquè siguem gent de reunionitis ni assembleitis, que no ho som. i, si algú no s'ho creu, que almenys es molesti a comprovar-ho... Ho dic més que res perquè precisament som gent que venim de l'acció o no, però que en portem de coses a les esquenes, amb errades i amb encerts.

A veure si ens mirem, tots plegats, amb una mica més de âcarinyo críticâ? Barcelona... Una ciutat que (i així se la coneix sobretot de cara enfora) sempre ha bullit de moviments de base i de mogudes molt interessants als barris... però no ens pensem que això dura per sempre i ens hi podem apalancar... Des de l'ACS estem proposant capgirar "una mica" el sector de la comunicació, perquè s'adormia i fins i tot podia entrar en coma. I sembla que això produeix tremolor de cames, des dels polítics i els poders fàctics (sobretot empreses públiques i privades dels mmc) passant per alguns professionals del periodisme i la comunicació fins arribar també als "altres" mitjans que ja tenen el xiringuito muntat de fa temps.

A l'ACS no hi som uns i unes que volem fer una ràdio i una tele sinó gent que treballa per tal que els moviments socials de la ciutat puguin crear i gestionar els seus propis mitjans de comunicació. I es va considerar convenient començar amb una ràdio i una tele com a espais per assajar i experimentar noves formes d'organització, de programació, de producció i tantes altres qüestions que convé treballar per construir "de nou" des de i amb la comunicació. I el tercer sector audiovisual és sobretot una denominació que ens planteja 3 o 4 coses molt importants:
1. Som el tercer sector, que reclama una relació de paritat amb el primer (el públic-institucional) i el segon (el privat).
2. Ãs un sector comunicatiu que ha de trencar amb l'unidireccionalitat entre emissors i receptors, que en proposa una simbiosi.
3. Planteja que la comunicació també és organització, no és només programació de continguts i formats.
4. Té com a reptes més importants: una horitzontalitat de la gestió i una autonomia del finançament que ens impliquin socialment i ens comprometin amb allò que és "nostre", o sigui, dels moviments socials i també de la gent que està per la transformació.
Sindicat Terrassa