Com la família reforça l'opressió sexual

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: sexualitats : dones
Com la família reforça l'opressió sexual
per Estela Fernández	25 nov 2004
En els Ãºltims anys estÃ dâ��actualitat quotidiana la violÃ¨ncia contra les dones, generalment a lâ��entorn familiar. Des de les institucions sâ��intenta abordar el tema i donar respostes que minimitzin les repercussions nefastes que aquesta violÃ¨ncia tÃ© per a les dones. De totes les mesures preses fins ara la mÃ©s significativa Ã©s la Llei Integral contra la violÃ¨ncia de gÃ¨nere. Malgrat tot, les agressions no desapareixen i persisteix, en una gran part de la societat masculina, i tambÃ© femenina, la tendÃ¨ncia a lâ��exculpaciÃ³ de lâ��agressor i a culpabilitzar la vÃctima, fins i tot en algunes sentÃ¨ncies: â��ella sâ��ho deu haver buscatâ�?, â��alguna cosa deu haver fetâ�?, â��era provocativaâ�?... En el millor dels casos hi ha una resposta solidÃ ria, de denÃºncia i de demanda de solucions. Avui encara no sâ��entreveu una soluciÃ³ que a mig o llarg termini pugui acabar amb les agressions a les dones, i Ã©s aixÃ perquÃ¨ en cap cas no sâ��analitza quina Ã©s la seva causa i el seu origen psicolÃ²gic i sociolÃ²gic.
Sexe i gÃ¨nere Quan parlem de â��gÃ¨nereâ�? ens referim als aspectes psicolÃ²gics, socials i culturals que se lâ��assignen a cada sexe i que varien segons les societats, el temps i el lloc on es desenvolupen. Es simbolitza lingÃ¼Ãsticament i cultural en â��masculÃâ�?, home, i â��femenÃâ�?, dona. Ã�s a dir el gÃ¨nere Ã©s una construcciÃ³ social i cultural que es fa en base a la diferÃ¨ncia biolÃ²gica. Aquestes construccions socioculturals es tornen en desigualtat social donant lloc a relacions de poder entre homes i dones. Aquesta desigualtat es aprofitada pels homes per posar en desavantatge les dones en unes relacions de sotmetiment donant origen a la â��opressiÃ³ sexualâ�?. Aquestes relacions de poder sâ��aprehenen en el procÃ©s de socialitzaciÃ³, comenÃ§ant a la famÃlia i continuant en altres institucions, escola, esglÃ©sia... Origen de la opressiÃ³ sexual Al llarg de la historia, les persones sâ��han organitzat de diverses formes per garantir tant la producciÃ³ dâ��aliments com la reproducciÃ³ de la prÃ²pia espÃ¨cie; ambdues activitats sÃ³n la base del desenvolupament de la humanitat. Lâ��antropÃ²leg Lewis Morgan situa que la unitat bÃ sica de les societats primitives no era la famÃlia sinÃ³ el clan. Aquestes societats tenien una estructura matriarcal basada en el dret matern. La producciÃ³ del clan era colâ�¢lectiva i el seu producte era compartit de manera equitativa. Hi destaca lâ��alt estatus social i la important autoritat de les dones en contrast amb el baix nivell en el patriarcat de les societats posteriors. Engels, a â��Lâ��origen de la famÃlia, la propietat privada i lâ��estatâ�? (1884), accepta els tres nivells de lâ��evoluciÃ³ de la societat: primitivisme, barbarisme i civilitzaciÃ³, als que corresponen tipus dâ��activitat econÃ²mica diferents, i explica que Ã©s en aquesta Ãºltima etapa del desenvolupament social quan sorgeix la divisiÃ³ del treball entre les persones i quan lâ��opressiÃ³ de la dona es manifesta en la seva totalitat. Sempre segons Engels, lâ��important desenvolupament en la producciÃ³, especialment en la ramaderia i lâ��agricultura, va permetre acumular mÃ©s fortuna, la qual cosa va comportar noves relacions socials que van canviar les relacions de gÃ¨nere. La riquesa va passar de ser colâ�¢lectiva a ser privada i a pertÃ nyer a lâ��home. La dona, reproductora de noves vides, va comenÃ§ar a ser intercanviada per productes de valor, Ã©s a dir, a ser comprada. El dret matern i la filiaciÃ³ femenina van ser substituÃ¯ts per la filiaciÃ³ masculina i el dret hereditari patern, donant origen a la famÃlia patriarcal que juntament amb el pas del matrimoni sindiÃ smic a la monogÃ mia assegurava la fidelitat de la dona, i conseqÃ¼entment, la paternitat dels fills; la dona Ã©s lliurada sense reserves al poder de lâ��home; quan aquest la mata, no fa mÃ©s que exercir el seu dret. Veiem doncs que lâ��opressiÃ³ de la dona sorgeix amb la implantaciÃ³ de la famÃlia patriarcal i monÃ²gama, el desenvolupament de la propietat privada, la conseqÃ¼ent divisiÃ³ del treball, i la creaciÃ³ de les superestructures estatals que van aparÃ¨ixer per protegir lâ��esmentada propietat privada. Canvis amb el capitalisme Sota el capitalisme, la dona accedeix al treball fora del marc familiar i es creen les condicions per superar la divisiÃ³ del treball entre homes i dones, perÃ² lluny de suposar una millora, la situaciÃ³ empitjora. A mÃ©s de lâ��explotaciÃ³ que pateixen homes i dones, aquestes han de suportar una doble jornada, el seu treball productiu Ã©s secundari i socialment poc valorat, el seu treball a la llar no Ã©s reconegut o Ã©s silenciat (la meva mare no treballa), la seva funciÃ³ primordial continua sent la reproducciÃ³ biolÃ²gica i lâ��atenciÃ³ a les necessitats fÃsiques, afectives i morals de tots els membres de la famÃlia i lâ��organitzaciÃ³ i el manteniment de la llar, el seu espai Ã©s privat. Com que en el capitalisme el valor ve donat per la possessiÃ³ de diners i el treball domÃ¨stic no produeix valor, la dona tÃ© menys poder i segueix subjugada a lâ��home. Els marits, "companys sentimentalsâ�?... consideren les seves dones propietat privada i com a tal poden fer amb elles el que vulguin, fins i tot lâ��agressiÃ³ i la mort. Lâ��opressiÃ³ sexista i els rols de gÃ¨nere han estat imposats per la famÃlia i per les institucions socials com ara les lleis, lâ��esglÃ©sia, lâ��escola... a travÃ©s del procÃ©s de socialitzaciÃ³. Dâ��acord al sexe i al lloc on vivim, la societat tÃ© una idea de com ens hem de comportar per ser homes i dones. Les diferÃ¨ncies de gÃ¨nere comencen en el mateix moment del naixement amb lâ��assignaciÃ³ dâ��un sexe, un nom diferenciat per a cada sexe i, juntament amb aixÃ², unes pautes de comportament, sobre les quals les persones adultes exerciran control. Com que aquestes ja presenten les diferÃ¨ncies de gÃ¨nere, es constitueixen a si mateixes en models. Les persones adultes utilitzen un llenguatge diferent quan interactuen amb els seus fills o filles dâ��acord amb les prÃ²pies percepcions i expectatives respecte a la masculinitat i la feminitat. Rols diferenciats Culturalment es considera masculÃ ser agressiu, segur, controlat emocionalment, independent i autosuficient. Es considera femenÃ ser dependent, passiva, dolÃ§a i sentimental. A la vida quotidiana els homes i les dones realitzen diferents tasques. Els homes estan mÃ©s dedicats al treball fora de casa, a la polÃtica, lâ��economia, la indÃºstria, el comerÃ§... totes elles feines productives. Les dones estan mÃ©s orientades a realitzar les tasques domÃ¨stiques, a la crianÃ§a dels fills i filles, a la cura i protecciÃ³ de la famÃlia i no reben cap salari per aquestes feines. Aquestes idees van canviant i actualment hi ha moltes joves que no pensen en el matrimoni i la llar com la forma de realitzar-se; aixÃ mateix, cada cop sÃ³n mÃ©s els joves que volen assumir les feines domÃ¨stiques i es corresponsabilitzen de la cura de les filles i fills; perÃ² la supressiÃ³ de la discriminaciÃ³ sexual passa per la supressiÃ³ de les estructures socials: famÃlia, propietat privada... que la produeixen i per la modificaciÃ³ dels codis de comportament i lingÃ¼Ãstics que orienten cap a una determinada concepciÃ³ de lâ��organitzaciÃ³ social i individual. No Ã©s aquesta lâ��orientaciÃ³ de les institucions. El Projecte de ConstituciÃ³ Europea, si bÃ© estableix que â��Es prohibeix tota discriminaciÃ³ per raÃ³ de sexe...â�? no especifica a travÃ©s de quins mecanismes es garantirÃ el seu compliment. En canvi fa una defensa clara del â��dret al matrimoni i a formar una famÃliaâ�? perÃ² no reconeix el dret al divorci ni el dret a avortar. DepÃ¨n de tothom, perÃ² especialment del jovent, el transformar aquesta realitat. PerÃ² en una societat capitalista Ã©s impossible eradicar lâ��opressiÃ³ de la dona completament. Ã�s necessari derrocar el sistema capitalista i construir un sistema lliure dâ��opressiÃ³. Estela FernÃ¡ndez Publicat al Revolta Global nÂº10 (novembre 2004)
Mira també: http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1008_familia.htm
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Com la família reforça l'opressió sexual
per joan	25 nov 2004
article molt currat, un 10 per l'Estela i les seves xerrades

Re: Com la família reforça l'opressió sexual
per jo	25 nov 2004
les diferencies de genere estan tan ficades dins el nostre cervell, que inclús en espais com cases okupes i ataneus on la gent esta molt sensibilitzada pel tema, aquestes diferencies es manifestan repetidament. En una jornada de curro sempre les feines de força bruta les fan els homes, penjar altells, electricitat i la nateja majoritariament dones, molt mes estrictes en que tot quedi ben ordenat. Als projectes autogestionats igual la comptabilitat majoritariament hi ha homes, a les compres i gestio dones. No es un tema sencill de resoldre, per desgracia el capitalisme esta massa ficat dins nostre

Re: Com la família reforça l'opressió sexual
per un	25 nov 2004
Les diferències entre sexes hi son... el que s'ha d'evitar i rebutjar és la discriminació per aquestes diferències.

Re: Com la família reforça l'opressió sexual
per dos	25 nov 2004
Las diferencias entre sexos están, pero no sé muy bien si es debido a que sean sexos diferentes o a otra cuestión, pero sea como sea, no sólo se trata de evitar y rechazar la discriminación por estas diferencias, sino también que cuando no se cumplan los tópicos, no se considere una excepción a la "ley", porque eso fortalece mucho más el tópico.

Re: Com la família reforça l'opressió sexual
per Sergi	09 mar 2005
Que esto lo ponga aquÃ la tal Estela, una mujer, dice mucho de cuÃ¡l es el signo de nuestros tiempos. Â¡Una mujer contra la instituciÃ³n familiar! Es lo que faltaba. A ver si os enterÃ¡is: QUE AHORA LA GENTE ESTÃ� TAN DESCONTENTA CON LA FAMILIA ES PRODUCTO DE UNA Ã�POCA DE CRISIS QUE ESTAMOS ATRAVESANDO, QUIZÃ? NECESARIA COMO LO SON TODAS LAS RUPTURAS CULTURALES, PERO CRISIS AL FIN Y AL CABO. Es una situaciÃ³n en la que el hombre y la mujer occidentales, antaÃ±o sometidos a las limitaciones castrantes del patriarcado (la misma separaciÃ³n malsana de los sexos que sigue existiendo hoy en Occidente, pero de distinta manera y sin excusas machistas o feministas), estÃ¡n muy confundidos en su identidad sexual y no paran de cuestionar la complementariedad de los dos sexos y la legitimidad de los vÃnculos sociales relacionados con ella. Esta experimentaciÃ³n, en cierto modo, es buena y necesaria, porque en todo hombre hay una mujer y en toda mujer hay un hombre. Pero sÃ³lo si el asunto no se va de madre, llevÃ¡ndolo al extremo de negar la condiciÃ³n bÃ¡sica y natural de cada uno y de buscar absurdas teorÃas biologistas (siempre ese estÃºpido Ãdolo, como si fuÃ©ramos meras mÃ¡quinas carentes de alma) acerca de una supuesta "bisexualidad" natural, que no son sino patÃ©ticas mÃ¡scaras que intentan ocultar o justificar reacciones de enfrentamiento surgidas, en realidad, del mero egoÃsmo y frustraciÃ³n, y de la indiferencia de una sociedad en la que el amor no fluye de manera natural entre las personas. Si la familia no sirve (ha existido en todas las culturas NO DECADENTES), que me digan cuÃ¡l es la mejor manera de educar a los hijos, si no es a travÃ©s de sus padres biolÃ³gicos. Si no hay mÃ¡s remedio lo harÃ¡ una sola persona o se buscarÃ¡n sustitutivos, pero estÃ¡ claro que, SI REALMENTE NOS PREOCUPA LO MÃ?S MÃ?NIMO QUE NUESTROS HIJOS CREZCAN EMOCIONALMENTE SANOS Y CON SEGURIDAD EN SÃ? MISMOS, DESEAREMOS QUE ESTÃ�N BAJO LA TUTELA DE SUS LEGÃ?TIMOS, Y AL FIN Y AL CABO, Ã�NICOS PADRES. Los niÃ±os son muy sensibles y maman constantemente de lo que ven, y estÃ¡ claro que de quienes mÃ¡s maman es de sus padres. Ahora bien, si su padre es un borracho y violento, y/o su madre una histÃ©rica engreÃda o sobreprotectora, malos ejemplos serÃ¡n para el niÃ±o. Pero no le echemos la culpa a la familia como Ã¡mbito, que existe porque es lÃ³gico que exista, porque tiene que existir y punto: ECHEMOS LA CULPA A LOS SERES HUMANOS QUE HOY DÃ?A COMPONEN ESAS FAMILIAS. Esto es lo que hay, la mierda de sociedad en la que estamos y las neurÃ³ticas personas que viven en ella. El resto es demagogia, precisamente para intentar justificar toda esa locura de un modo penoso.