|
|
Notícies :: sexualitats : dones |
Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
|
per Estela Fernández |
25 nov 2004
|
En els últims anys està d’actualitat quotidiana la violència contra les dones, generalment a l’entorn familiar. Des de les institucions s’intenta abordar el tema i donar respostes que minimitzin les repercussions nefastes que aquesta violència té per a les dones. De totes les mesures preses fins ara la més significativa és la Llei Integral contra la violència de gènere.
Malgrat tot, les agressions no desapareixen i persisteix, en una gran part de la societat masculina, i també femenina, la tendència a l’exculpació de l’agressor i a culpabilitzar la vÃctima, fins i tot en algunes sentències: “ella s’ho deu haver buscatâ€?, “alguna cosa deu haver fetâ€?, “era provocativaâ€?... En el millor dels casos hi ha una resposta solidà ria, de denúncia i de demanda de solucions.
Avui encara no s’entreveu una solució que a mig o llarg termini pugui acabar amb les agressions a les dones, i és aixà perquè en cap cas no s’analitza quina és la seva causa i el seu origen psicològic i sociològic. |
Sexe i gènere
Quan parlem de “gènereâ€? ens referim als aspectes psicològics, socials i culturals que se l’assignen a cada sexe i que varien segons les societats, el temps i el lloc on es desenvolupen. Es simbolitza lingüÃsticament i cultural en “masculÃâ€?, home, i “femenÃâ€?, dona. És a dir el gènere és una construcció social i cultural que es fa en base a la diferència biològica. Aquestes construccions socioculturals es tornen en desigualtat social donant lloc a relacions de poder entre homes i dones. Aquesta desigualtat es aprofitada pels homes per posar en desavantatge les dones en unes relacions de sotmetiment donant origen a la “opressió sexualâ€?.
Aquestes relacions de poder s’aprehenen en el procés de socialització, començant a la famÃlia i continuant en altres institucions, escola, església...
Origen de la opressió sexual
Al llarg de la historia, les persones s’han organitzat de diverses formes per garantir tant la producció d’aliments com la reproducció de la pròpia espècie; ambdues activitats són la base del desenvolupament de la humanitat. L’antropòleg Lewis Morgan situa que la unitat bà sica de les societats primitives no era la famÃlia sinó el clan. Aquestes societats tenien una estructura matriarcal basada en el dret matern. La producció del clan era col•lectiva i el seu producte era compartit de manera equitativa. Hi destaca l’alt estatus social i la important autoritat de les dones en contrast amb el baix nivell en el patriarcat de les societats posteriors.
Engels, a “L’origen de la famÃlia, la propietat privada i l’estatâ€? (1884), accepta els tres nivells de l’evolució de la societat: primitivisme, barbarisme i civilització, als que corresponen tipus d’activitat econòmica diferents, i explica que és en aquesta última etapa del desenvolupament social quan sorgeix la divisió del treball entre les persones i quan l’opressió de la dona es manifesta en la seva totalitat.
Sempre segons Engels, l’important desenvolupament en la producció, especialment en la ramaderia i l’agricultura, va permetre acumular més fortuna, la qual cosa va comportar noves relacions socials que van canviar les relacions de gènere. La riquesa va passar de ser col•lectiva a ser privada i a pertà nyer a l’home. La dona, reproductora de noves vides, va començar a ser intercanviada per productes de valor, és a dir, a ser comprada.
El dret matern i la filiació femenina van ser substituïts per la filiació masculina i el dret hereditari patern, donant origen a la famÃlia patriarcal que juntament amb el pas del matrimoni sindià smic a la monogà mia assegurava la fidelitat de la dona, i conseqüentment, la paternitat dels fills; la dona és lliurada sense reserves al poder de l’home; quan aquest la mata, no fa més que exercir el seu dret.
Veiem doncs que l’opressió de la dona sorgeix amb la implantació de la famÃlia patriarcal i monògama, el desenvolupament de la propietat privada, la conseqüent divisió del treball, i la creació de les superestructures estatals que van aparèixer per protegir l’esmentada propietat privada.
Canvis amb el capitalisme
Sota el capitalisme, la dona accedeix al treball fora del marc familiar i es creen les condicions per superar la divisió del treball entre homes i dones, però lluny de suposar una millora, la situació empitjora. A més de l’explotació que pateixen homes i dones, aquestes han de suportar una doble jornada, el seu treball productiu és secundari i socialment poc valorat, el seu treball a la llar no és reconegut o és silenciat (la meva mare no treballa), la seva funció primordial continua sent la reproducció biològica i l’atenció a les necessitats fÃsiques, afectives i morals de tots els membres de la famÃlia i l’organització i el manteniment de la llar, el seu espai és privat. Com que en el capitalisme el valor ve donat per la possessió de diners i el treball domèstic no produeix valor, la dona té menys poder i segueix subjugada a l’home. Els marits, "companys sentimentalsâ€?... consideren les seves dones propietat privada i com a tal poden fer amb elles el que vulguin, fins i tot l’agressió i la mort.
L’opressió sexista i els rols de gènere han estat imposats per la famÃlia i per les institucions socials com ara les lleis, l’església, l’escola... a través del procés de socialització. D’acord al sexe i al lloc on vivim, la societat té una idea de com ens hem de comportar per ser homes i dones.
Les diferències de gènere comencen en el mateix moment del naixement amb l’assignació d’un sexe, un nom diferenciat per a cada sexe i, juntament amb això, unes pautes de comportament, sobre les quals les persones adultes exerciran control. Com que aquestes ja presenten les diferències de gènere, es constitueixen a si mateixes en models. Les persones adultes utilitzen un llenguatge diferent quan interactuen amb els seus fills o filles d’acord amb les pròpies percepcions i expectatives respecte a la masculinitat i la feminitat.
Rols diferenciats
Culturalment es considera masculà ser agressiu, segur, controlat emocionalment, independent i autosuficient. Es considera femenà ser dependent, passiva, dolça i sentimental. A la vida quotidiana els homes i les dones realitzen diferents tasques. Els homes estan més dedicats al treball fora de casa, a la polÃtica, l’economia, la indústria, el comerç... totes elles feines productives. Les dones estan més orientades a realitzar les tasques domèstiques, a la criança dels fills i filles, a la cura i protecció de la famÃlia i no reben cap salari per aquestes feines.
Aquestes idees van canviant i actualment hi ha moltes joves que no pensen en el matrimoni i la llar com la forma de realitzar-se; aixà mateix, cada cop són més els joves que volen assumir les feines domèstiques i es corresponsabilitzen de la cura de les filles i fills; però la supressió de la discriminació sexual passa per la supressió de les estructures socials: famÃlia, propietat privada... que la produeixen i per la modificació dels codis de comportament i lingüÃstics que orienten cap a una determinada concepció de l’organització social i individual.
No és aquesta l’orientació de les institucions. El Projecte de Constitució Europea, si bé estableix que “Es prohibeix tota discriminació per raó de sexe...â€? no especifica a través de quins mecanismes es garantirà el seu compliment. En canvi fa una defensa clara del “dret al matrimoni i a formar una famÃliaâ€? però no reconeix el dret al divorci ni el dret a avortar.
Depèn de tothom, però especialment del jovent, el transformar aquesta realitat. Però en una societat capitalista és impossible eradicar l’opressió de la dona completament. És necessari derrocar el sistema capitalista i construir un sistema lliure d’opressió.
Estela Fernández
Publicat al Revolta Global nº10 (novembre 2004) |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1008_familia.htm |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
per joan |
25 nov 2004
|
article molt currat, un 10 per l'Estela i les seves xerrades |
Re: Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
per jo |
25 nov 2004
|
les diferencies de genere estan tan ficades dins el nostre cervell, que inclús en espais com cases okupes i ataneus on la gent esta molt sensibilitzada pel tema, aquestes diferencies es manifestan repetidament. En una jornada de curro sempre les feines de força bruta les fan els homes, penjar altells, electricitat i la nateja majoritariament dones, molt mes estrictes en que tot quedi ben ordenat. Als projectes autogestionats igual la comptabilitat majoritariament hi ha homes, a les compres i gestio dones.
No es un tema sencill de resoldre, per desgracia el capitalisme esta massa ficat dins nostre |
Re: Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
per un |
25 nov 2004
|
Les diferències entre sexes hi son... el que s'ha d'evitar i rebutjar és la discriminació per aquestes diferències. |
Re: Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
per dos |
25 nov 2004
|
Las diferencias entre sexos están, pero no sé muy bien si es debido a que sean sexos diferentes o a otra cuestión, pero sea como sea, no sólo se trata de evitar y rechazar la discriminación por estas diferencias, sino también que cuando no se cumplan los tópicos, no se considere una excepción a la "ley", porque eso fortalece mucho más el tópico. |
Re: Com la famÃlia reforça l'opressió sexual
|
per Sergi |
09 mar 2005
|
Que esto lo ponga aquà la tal Estela, una mujer, dice mucho de cuál es el signo de nuestros tiempos. ¡Una mujer contra la institución familiar! Es lo que faltaba.
A ver si os enteráis: QUE AHORA LA GENTE ESTÉ TAN DESCONTENTA CON LA FAMILIA ES PRODUCTO DE UNA ÉPOCA DE CRISIS QUE ESTAMOS ATRAVESANDO, QUIZ� NECESARIA COMO LO SON TODAS LAS RUPTURAS CULTURALES, PERO CRISIS AL FIN Y AL CABO.
Es una situación en la que el hombre y la mujer occidentales, antaño sometidos a las limitaciones castrantes del patriarcado (la misma separación malsana de los sexos que sigue existiendo hoy en Occidente, pero de distinta manera y sin excusas machistas o feministas), están muy confundidos en su identidad sexual y no paran de cuestionar la complementariedad de los dos sexos y la legitimidad de los vÃnculos sociales relacionados con ella.
Esta experimentación, en cierto modo, es buena y necesaria, porque en todo hombre hay una mujer y en toda mujer hay un hombre. Pero sólo si el asunto no se va de madre, llevándolo al extremo de negar la condición básica y natural de cada uno y de buscar absurdas teorÃas biologistas (siempre ese estúpido Ãdolo, como si fuéramos meras máquinas carentes de alma) acerca de una supuesta "bisexualidad" natural, que no son sino patéticas máscaras que intentan ocultar o justificar reacciones de enfrentamiento surgidas, en realidad, del mero egoÃsmo y frustración, y de la indiferencia de una sociedad en la que el amor no fluye de manera natural entre las personas.
Si la familia no sirve (ha existido en todas las culturas NO DECADENTES), que me digan cuál es la mejor manera de educar a los hijos, si no es a través de sus padres biológicos. Si no hay más remedio lo hará una sola persona o se buscarán sustitutivos, pero está claro que, SI REALMENTE NOS PREOCUPA LO M�S M�NIMO QUE NUESTROS HIJOS CREZCAN EMOCIONALMENTE SANOS Y CON SEGURIDAD EN S� MISMOS, DESEAREMOS QUE ESTÉN BAJO LA TUTELA DE SUS LEG�TIMOS, Y AL FIN Y AL CABO, ÚNICOS PADRES. Los niños son muy sensibles y maman constantemente de lo que ven, y está claro que de quienes más maman es de sus padres.
Ahora bien, si su padre es un borracho y violento, y/o su madre una histérica engreÃda o sobreprotectora, malos ejemplos serán para el niño. Pero no le echemos la culpa a la familia como ámbito, que existe porque es lógico que exista, porque tiene que existir y punto: ECHEMOS LA CULPA A LOS SERES HUMANOS QUE HOY DÃ?A COMPONEN ESAS FAMILIAS.
Esto es lo que hay, la mierda de sociedad en la que estamos y las neuróticas personas que viven en ella. El resto es demagogia, precisamente para intentar justificar toda esa locura de un modo penoso. |
|
|