Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Manifiest // Construïnt Democrátia Radical
25 nov 2004
Perú // CREANT FORJANT PODER POPULAR!!!
raiz.jpg
MANIFIEST

Després de la derrota històrica soferta pels moviments populars a escala mundial i de lâofensiva del capital i en un context de profunds canvis en tots els àmbits de la vida, ens trobem en una bifurcació històrica, en una crisis dâabast civilitzador, que parteix des dels fonaments mateixos en els quals sâha sustentat la civilització moderna. Bifurcació que pot definir el rumb de la història per molts anys, cap a una vida millor o cap a la situació de guerra permanent (ecològica, econòmica, militar, cultural, etc...) que promouen els poderosos del món per mantenir els seus privilegis i que està posant en risc la mateixa subsistència de la espècie.

Davant a aquesta nova escena contemporània seâns plantejaven noves exigències: reflexionar sobre el que passava i sobre el que significava. La necessitat de trobar noves rutes- teòriques i pràctiques- per a lâemancipació humana, radicals (que vagin a les arrels ) i que superin el possibilisme o el dogmatisme de qui fins llavors va orientar els rumbs de la lluita popular. Una nova política que no sigui la lluita per un poder des dâon no es pot canviar res o només es pot administrar lâordre establert, sinó una política que signifiqui la resistència de la vida en front lâopressió, la potenciació de la capacitat creativa i transformativa de les persones sobre les seves condicions dâexistència que és la substància de la història. Una política que parteixi de les circumstàncies on es desenvolupa i on es produeixen els llaços i les pràctiques socials i esquivi la virtualitat de lâactual âdemocràcia procedimentalâ?, que expropia les capacitats del poble per crear la seva pròpia vida. Que parteixi de les nostres arrels i sâexpressi en el repte històric de construir un socialisme des de la nostra especificitat com a membres dâun país amb diversos pobles, dâuna Amèrica Llatina que resisteix a lâimperi, dâun món en el que emergeix un plural moviment anticapitalista.

Hem transitat per moments de grans incerteses, com dâintuïcions que trobem en molts i en moltes altres companys/es, el que denota el ressorgir dâuna nova època. Anys en què sâha observat com van sorgint experiències potents que mostren camins emancipadors que responen a les exigències actuals, superant els encorsetaments de les experiències i les ideologies, que no arribaren a ser realment radicals. Llargs anys de lluites contra una dictadura, així com contra qui sense la més mínima mirada històrica, persisteix en el dogmatisme, el pragmatisme, lâelectoralisme o el violentisme i les percepcions cosificades del poder.

Avui arribem doncs a una nova etapa, fruit de les experiències que sâhan anat trobant pel camí. Amb ella- amb un govern i forces polítiques erràtiques que només signifiquen el continuisme- hem decidit impulsar un projecte col·lectiu que veient la seva fortalesa en la multiplicitat de les seves pràctiques, conscient de que la socialització del poder és una feina permanent que sâha dâexpressar en una articulació descentralitzada i horitzontal i el manteniment de les autonomies, aposti a una transformació històrica del país, a la construcció aquí i ara dâun Perú nou en un nou món.

Aquí publiquem el nostre primer manifest, que estarà en permanent construcció i debat i que tracta de delinear la nostra visió de futur, els nostres horitzons de sentit. Ha sigut aprovat en la nostra trobada fundacional en la qual confluïm companys i companyes del Colectivo Socialista la Hormiga del Cusco, El Movimiento Villa Verde de Villa el Salvador, El Colectivo Amauta y El Instituto Runa de Lima, Democracia Popular de Chimbote, compañeros activistas de la Alianza para una Cultura de Derechos y Venas Abiertas de Arequipa, activistas dedicados al trabajo sobre interculturalidad de Huancayo e Iquitos, así como de defensa de los derechos a la diversidad sexual. Convoquem a tothom que comparteixi la perspectiva de lluitar contra tota forma de poder opressiu, de forjar una voluntat col·lectiva i construir un subjecte plural i autònom en el camp popular per confluir en aquest esforç.

Els/Les coordinadors/es.

Perú - maig 2002



MANIFIEST

1 Després de diferents intents i recerques, diversos/es militants en nuclis y pràctiques socials de construcció política alternativa al Perú, com experiències dâautogovern comunitari, sabers literaris, contracultura, democràcia sindical, drets humans, drets de les minories sexuals, equitat de gènere, interculturalitat i autodeterminació indígena, hem passat a una articulació major, no en torn âdâunaâ? ideologia o a un programa que sâajusta circumstancialment, sinó per un horitzó de sentit, que més enllà de les condicions presents, permeti imaginar i construir una alternativa de societat essencialment diferent.

Apostem per un horitzó vital que transcendeixi el liberalisme i els seus valors, que mantingui el caràcter crític i alternatiu del socialisme en front a la societat capitalista i a la civilització que ho sustenta, i també en front a les diverses versions autoritàries del socialisme. Després del fracàs històric de lâesquerra estatista, sigui en les seves versions militarista o electoralista, proposem una alternativa que recuperi a la política com a acció ètica col·lectiva que replantegi les bases de convivència humana per a la consecució dâun benestar basat en la pacificació de lâexistència en un marc de llibertat i justícia social, que, per tant, transcendeixi lâadministració dâallò existent i el possibilisme mediocre.

2 Plantegem una nova radicalitat que es concep com un qüestionament de les arrels alienants de la societat actual (distint dâextremisme), que recuperant la política com a pràctica creadora i transformadora, apunti cap a un món sense cap forma dâopressió. Que desborda i descentra la contradicció capital- treball, articulant totes les lluites contra les relacions opressives de poder en tots els seus espais: Treball, Estat, Sexe, Gènere, Cultures, Medi ambient i Imaginaris. Una alternativa civilitzatòria a la qual anomenem socialisme, que sâenriqueix amb les diferents expressions contraculturals i de critiques civilitzatòries, que sâexpressen ara en els moviments contra la globalització neoliberal i el capitalisme. Que pren allò necessari de la tradició, però que no es lliga a cap dogma, antic o nou.

Quan afirmem que la nostra proposta i la nostra crítica és dâabast civilitzatori, situem la nostra proposta al nivell radical (arrelat, dâarrel) dâun qüestionament del fonaments ontològics i valoratius, de les maneres de veure el món â sentir, experimentar el món i la vida -, així com el lloc i la funció de lâésser humà en aquest món. Fonaments que sostenen la civilització moderna i que han conduït a les actuals limitacions que caracteritzen la vida contemporània, fins al punt de posar en qüestió la viabilitat de la continuïtat de la vida humana o com a mínim dâuna vida realment humana sobre la Terra.

3 Lluitem per una societat en la qual primin com a valors la felicitat i el benestar humans, com cultiu de les potencialitats creatives. Sâha posat per davant les nostres capacitats destructives abans que les creatives, fins al punt de posar en perill la nostra pròpia existència i la del món en la seva totalitat. Però això respon a circumstàncies històriques modificables. No creiem en ontologies a-històriques, ni en la necessitat immanent del desenvolupament històric de la humanitat. La felicitat i el desenvolupament de totes les potencialitats humanes que enriqueixen la vida son apostes afincades a la nostra voluntat. Son possibilitats a les quals aspirem i que depenen principalment de la nostra acció, en una relació dialèctica entre circumstàncies que condicionen el present i lâacció humana que obre el futur.

4 Una societat on es desplegui la diversitat humana, on sigui fonamental la realització de cada ésser humà i col·lectivitat. Que cada ésser humà i cada poble pugui convertir-se en subjecte perquè la societat li ofereix aquesta possibilitat, el que requereix, al mateix temps, lâabolició de tota forma de poder que converteixi a les persones, els pobles o a la naturalesa en objectes. On siguin fonamentals els valors com lâautonomia individual, lâautonomia col·lectiva i lâalteritat que permeten relacions horitzontals entre diferents, allò que suposa la trobada, la convivència cultural i la societat. Una societat que resolgui dialècticament la relació entre allò individual i allò col·lectiu. On la llibertat dâun mateix, no acabi on comença la de lâaltre; sinó que sâexpandeixi i que tingui per condició la llibertat dâaltres. La societat actual es sustenta en lâhegemonia del sentit capitalista (mercantilització de tot), que ha aconseguit constituir-se com a pensament i pràctica âúnicsâ?. Hem de construir una altra hegemonia política y cultural, un sentit llibertari, que es dissemini i sâencarni en el conjunt de pràctiques socials.

5 Considerem que, a pesar de lúcides perspectives com la de Mariátegui, Churata, Arguedas o Flores Galindo, que van cridar lâatenció al respecte, lâesquerra peruana presonera del culte al progrés lineal i els marcs ontològics i valoratius moderns funcionals al cultiu fetitxista del domini i lâeficàcia que condueix a lâalienació de la vida humana, es va situar dâespatlles a aquella tradició civilitzatòria alternativa i, encara més, va contribuir al seu cercat i aniquilament. En les cinc dècades passades, dècades de culte al desenvolupament, es van extingir per sempre 11 ètnies amazòniques i es troben al límit de lâextinció 18 altres cultures similars, amb les quals van desaparèixer rics universos i modes de comprendre el món. Reivindiquem per això lâhoritzó civilitzatori indígena (andins, amazònics, i yungas) ja que cada cultura posseeix un valor intrínsec i fa part de la riquesa creada per la humanitat, sent per tant patrimoni comú per preservar. Reconeixem el potencial creatiu de la multiculturalitat, i apostem per la multiplicitat i la diversitat que permeten el desplegament i gaudiment de la vida. La nostra reivindicació de lâhoritzó civilitzatori indígena té una intenció simbòlica dâafirmació en les nostres arrels, dâaposta per les majories portadores dâaquell horitzó, humiliades i cercades. Constitueix una reivindicació dâuna cultura â dâuna sensibilitat â de criança, de cultiu, de tenir cura de la vida, amb un profund sentit de la terra i de tot allò corpori; una cultura que reconeix en el món una dimensió sagrada immanent que ho fa un valor a cultivar i a tenir-ne cura. Una cultura que concep al món com un teixit de relacions, abans que com un agregat aleatori dâindividualitats substantives en sí. Una cultura que, per tant, afavoreix el sentit de comunitat i de responsabilitat social entre les persones i la naturalesa.

6 Sota el capitalisme el treball suposa unilateralitat i alienament del treballador/a amb relació al producte del seu treball, al conjunt dels seus vincles socials i la naturalesa. Els pobles i les seves tradicions culturals, coneixements i formes de reproducció social també son expoliades. El capitalisme busca lâhomogeneïtzació i modela al món a la seva imatge i semblança, imposant una asfixiant monocultura que ofega tota identitat o pràctica alternativa, i imposa un model de vida excloent. Avui és possible satisfer les necessitats bàsiques de la població mundial, no obstant prevalen la destrucció i la mort per garantir el frenètic consumisme dâuna minoria cada cop més reduïda.

La nostra aposta ético-política rescata modes alternatius dâexperimentar el treball. En lâactual horitzó civilitzatori, el treball es concep com una pena o com un càstig; lâactivitat productiva humana sâorganitza en un sentit alienant. En aquest marc, revalorem la vivència andina del treball compartit com a celebració, ritual i joc, un treball gratificant i vinculant. La noció judeocristiana del treball es arribar a una sort de paradís per a no treballar més, és abolir el treball en arades de lâemancipació i acabar, per fi, amb el càstig imposat pel pecat. Pensem que lâideal socialista del treball deu ser alliberar el treball de la seva lògica alienant, trista i opressiva, per tal de buscar la seva transmutació en un sentit lúcid, alegre, celebrador, que encara es troba viu en algunes de les nostres manifestacions culturals i ancestrals.

7 Lâésser humà és naturalesa, i és més, naturalesa auto conscient, i la nostra apropiació de la naturalesa mai ha de posar en risc la seva pròpia capacitat de reproducció. La realització humana suposa lâapropiació conscient i regulada de la naturalesa, i la consciència de la nostra pertinença a ella. El capitalisme exacerba la separació entre naturalesa i societat, i és impotent per a apropiar-se responsablement dâella, perquè posa com a interès dominant lâacumulació i valoració del capital.

8 Lâestructura social es funda en pràctiques socials, i és des dâallí des dâon es deu intervenir per tal de canviar la correlació de forces i construir una altra hegemonia i una altra societat. Això significa qüestionar les pràctiques polítiques tradicionals que han caigut al reforçament de lâordre existent a través de lâacceptació de la separació entre la política i la vida quotidiana, entre allò âsocialâ? i allò âpolíticâ?, que va privilegiar la representació en detriment de la participació, la gestió en detriment de la pràctica concreta transformadora.

9 Tota lluita social, és una lluita política, en la part sâexpressa el tot. Sâha de creuar el marc de lâeconomicisme i aquella âlluita políticaâ? que només passa per la part electoral, que no canvia per sí mateixa la correlació de forces, com tampoc ho fa la âpresa de poderâ? per una organització armada. Hem de passar de ser oposició i mera negació a constituir-nos en una alternativa que es vagi constituint a través de lâavanç i lâempoderament de subjectes plurals.

10 La legitimitat política no és merament jurídica, sinó fonamentalment ètica. El capitalisme ens situa en una vida política alienada, en la qual les seves institucions seâns apareixen com estranyes i opressives, representants dâinteressos dâuns pocs o de valors invisibles. No concebem el poder polític com una cosa essencialment dolenta o nociva, sinó que en una societat lliure, aquest poder sota socialització permanent, és una condició de la nostra realització personal i col·lectiva, que el control dels recursos col·lectius sigui des de la participació política dels diversos sectors socials, a través dâinstitucions que lluitin amb els conflictes i que forgin consensos.

11 Davant un Estat que concentra i exclou, impulsem una altra institucionalitat nacional, en la qual es vagi expressant el conjunt dels interessos socials i un poder socialitzat i legítim. Hem anar més enllà de lâEstat capitalista fundat violentament i de la democràcia entesa només com un règim polític. Apostem per un Socialisme Alternatiu que vagi més enllà de lâestatisme, en el qual sempre existiran formes institucionals imperfectes, però que tenen com a horitzó la dissolució de lâEstat en la âsocietat civilâ? i a la democràcia com a forma de vida, com a feina de permanent socialització del poder. Tot això és democràcia radical, autogovern, realització plena de lâautonomia i solidaritat.

12 Qüestionem el patró de âdesenvolupament i progrésâ? que imposa el paradigma occidental modern i hegemònic, que amb una lògica colonitzant decideix qui és o qui no és desenvolupat i quin és el desenvolupament que hem de buscar. Es tracta dâun model compartit per les experiències de la modernitat, ja sigui en les seves versions âsocialistesâ? o capitalistes: model industrialista, post-industrialista, colonialista, imperialista, i ara globalitzant. Un paradigma depredador i irrealitzable, perquè porta al col·lapse ambiental global, a més dâexigir, estructuralment, masses de âsubdesenvolupatsâ? i perjudicats per al benefici dâuns quants âdesenvolupatsâ?. Una promesa que hipoteca el present i exigeix el sofriment continu en arades dâun futur millor que mai arriba. Un âdesenvolupamentâ? irresponsable tant amb les generacions futures, com amb els no-humans amb qui som mútuament necessaris/es.

13 Aspirem a una economia en funció a la realització humana. El capitalisme i el lliure mercat triomfants es presenten com a naturals i necessaris, però son històrics, no sempre han existit ni sempre hauran dâexistir. Les seves âlleisâ? no ens porten a una societat millor, generen cada cop major concentració de la riquesa, profundes desigualtats, constrenyen lâautonomia i van en contra de la nostra plena realització. Considerem fonamental el control creixent del mercat per la societat així com el desenvolupament dâuna economia solidaria basada en la reciprocitat, que consisteixi en el control social dels recursos i mitjans de producció, en lâexistència de formes de producció, en lâexistència de formes dâautogestió, propietat i planificació social, en la qual el valor dâús sigui predominant davant el valor de canvi.

14La construcció de sabers llibertaris. Lâactual ordre mundial i la seva estructura de poder se sostenen sobre un tipus de ciència i de tecnologia que sâarticulen segons els seus interessos. De gran poder transformador, sâhan convertit en les eines que sustenten diversos mecanismes dâopressió. La ciència i la tecnologia actuals no son neutrals, i a més, es mostren com a lâúnica forma legítima de coneixement despreciant el que els pobles han anat llaurant al llarg de la seva experiència sobre la terra. Dâaquesta manera la persona comú en comptes de trobar el món més comprensible, es mostra cada cop més dependent i delega la seva capacitat creativa, les seves decisions a mans de les persones expertes, de les tecnòcrates, dâaquelles que âsí què en sabenâ?. Els actuals conservadors del âconeixement legítimâ? actuen sense preguntar-se pels pressupostos de les seves âespecialitatsâ?, el seu transfons ètic i els projectes als que serveixen, son ignorants i actuen sense responsabilitat. Per això apostem per un tipus de ciència, de tecnologia que sâorienti cap a lâemancipació humana, que no siguin la reproducció colonial dels sabers que ens oprimeixen i que sâhan convertit en la ideologia de lâordre existent. En un saber per a la vida i des de la vida, que refusa la seva compartimentació i cosificació, que assumeix que aquesta és un tot múltiple, davant a la que ha dâactuar amb responsabilitat. Un saber que permanentment qüestiona les seves pròpies premisses. També, per rescatar els sabers que sâhan anat desenvolupant de manera gairebé ancestral i que han permès a les persones, com en el nostre cas, viure de manera harmònica amb la naturalesa i responent a les seves circumstàncies, sentir-se segures i autònomes, empoderades.

15 Els canvis socials son processos i no només âun gran trencamentâ?. No tenen punt dâarribada i no es realitzen en un paradís definitiu. Ãs un recorregut que per si mateix té valor, doncs és expressió mateixa de la llibertat. No hi ha camins predeterminats ni receptes. Es fa en la creació permanent i sâenriqueix amb les petites i les grans lluites, amb els diversos camins que sâemprenen per aconseguir la realització i lâemancipació humana. Per això, la nostra organització ha dâacollir a aquesta multiplicitat de reflexions i de pràctiques, respectant al mateix temps les seves autonomies, prefigurant permanentment la societat que desitgem.



Villa El Salvador, 10 de març del 2002



CONSTRUÃ?NT DEMOCRÃCIA RADICAL

CREANT FORJANT PODER POPULAR!!!
Mira també:
http://www.movimientoraiz.org

This work is in the public domain
Sindicat