MANIFIEST
Després de la derrota històrica soferta pels moviments populars a escala mundial i de l’ofensiva del capital i en un context de profunds canvis en tots els à mbits de la vida, ens trobem en una bifurcació històrica, en una crisis d’abast civilitzador, que parteix des dels fonaments mateixos en els quals s’ha sustentat la civilització moderna. Bifurcació que pot definir el rumb de la història per molts anys, cap a una vida millor o cap a la situació de guerra permanent (ecològica, econòmica, militar, cultural, etc...) que promouen els poderosos del món per mantenir els seus privilegis i que està posant en risc la mateixa subsistència de la espècie.
Davant a aquesta nova escena contemporà nia se’ns plantejaven noves exigències: reflexionar sobre el que passava i sobre el que significava. La necessitat de trobar noves rutes- teòriques i prà ctiques- per a l’emancipació humana, radicals (que vagin a les arrels ) i que superin el possibilisme o el dogmatisme de qui fins llavors va orientar els rumbs de la lluita popular. Una nova polÃtica que no sigui la lluita per un poder des d’on no es pot canviar res o només es pot administrar l’ordre establert, sinó una polÃtica que signifiqui la resistència de la vida en front l’opressió, la potenciació de la capacitat creativa i transformativa de les persones sobre les seves condicions d’existència que és la substà ncia de la història. Una polÃtica que parteixi de les circumstà ncies on es desenvolupa i on es produeixen els llaços i les prà ctiques socials i esquivi la virtualitat de l’actual “democrà cia procedimentalâ€?, que expropia les capacitats del poble per crear la seva pròpia vida. Que parteixi de les nostres arrels i s’expressi en el repte històric de construir un socialisme des de la nostra especificitat com a membres d’un paÃs amb diversos pobles, d’una Amèrica Llatina que resisteix a l’imperi, d’un món en el que emergeix un plural moviment anticapitalista.
Hem transitat per moments de grans incerteses, com d’intuïcions que trobem en molts i en moltes altres companys/es, el que denota el ressorgir d’una nova època. Anys en què s’ha observat com van sorgint experiències potents que mostren camins emancipadors que responen a les exigències actuals, superant els encorsetaments de les experiències i les ideologies, que no arribaren a ser realment radicals. Llargs anys de lluites contra una dictadura, aixà com contra qui sense la més mÃnima mirada històrica, persisteix en el dogmatisme, el pragmatisme, l’electoralisme o el violentisme i les percepcions cosificades del poder.
Avui arribem doncs a una nova etapa, fruit de les experiències que s’han anat trobant pel camÃ. Amb ella- amb un govern i forces polÃtiques errà tiques que només signifiquen el continuisme- hem decidit impulsar un projecte col·lectiu que veient la seva fortalesa en la multiplicitat de les seves prà ctiques, conscient de que la socialització del poder és una feina permanent que s’ha d’expressar en una articulació descentralitzada i horitzontal i el manteniment de les autonomies, aposti a una transformació històrica del paÃs, a la construcció aquà i ara d’un Perú nou en un nou món.
Aquà publiquem el nostre primer manifest, que estarà en permanent construcció i debat i que tracta de delinear la nostra visió de futur, els nostres horitzons de sentit. Ha sigut aprovat en la nostra trobada fundacional en la qual confluïm companys i companyes del Colectivo Socialista la Hormiga del Cusco, El Movimiento Villa Verde de Villa el Salvador, El Colectivo Amauta y El Instituto Runa de Lima, Democracia Popular de Chimbote, compañeros activistas de la Alianza para una Cultura de Derechos y Venas Abiertas de Arequipa, activistas dedicados al trabajo sobre interculturalidad de Huancayo e Iquitos, asà como de defensa de los derechos a la diversidad sexual. Convoquem a tothom que comparteixi la perspectiva de lluitar contra tota forma de poder opressiu, de forjar una voluntat col·lectiva i construir un subjecte plural i autònom en el camp popular per confluir en aquest esforç.
Els/Les coordinadors/es.
Perú - maig 2002
MANIFIEST
1 Després de diferents intents i recerques, diversos/es militants en nuclis y prà ctiques socials de construcció polÃtica alternativa al Perú, com experiències d’autogovern comunitari, sabers literaris, contracultura, democrà cia sindical, drets humans, drets de les minories sexuals, equitat de gènere, interculturalitat i autodeterminació indÃgena, hem passat a una articulació major, no en torn “d’unaâ€? ideologia o a un programa que s’ajusta circumstancialment, sinó per un horitzó de sentit, que més enllà de les condicions presents, permeti imaginar i construir una alternativa de societat essencialment diferent.
Apostem per un horitzó vital que transcendeixi el liberalisme i els seus valors, que mantingui el carà cter crÃtic i alternatiu del socialisme en front a la societat capitalista i a la civilització que ho sustenta, i també en front a les diverses versions autorità ries del socialisme. Després del fracà s històric de l’esquerra estatista, sigui en les seves versions militarista o electoralista, proposem una alternativa que recuperi a la polÃtica com a acció ètica col·lectiva que replantegi les bases de convivència humana per a la consecució d’un benestar basat en la pacificació de l’existència en un marc de llibertat i justÃcia social, que, per tant, transcendeixi l’administració d’allò existent i el possibilisme mediocre.
2 Plantegem una nova radicalitat que es concep com un qüestionament de les arrels alienants de la societat actual (distint d’extremisme), que recuperant la polÃtica com a prà ctica creadora i transformadora, apunti cap a un món sense cap forma d’opressió. Que desborda i descentra la contradicció capital- treball, articulant totes les lluites contra les relacions opressives de poder en tots els seus espais: Treball, Estat, Sexe, Gènere, Cultures, Medi ambient i Imaginaris. Una alternativa civilitzatòria a la qual anomenem socialisme, que s’enriqueix amb les diferents expressions contraculturals i de critiques civilitzatòries, que s’expressen ara en els moviments contra la globalització neoliberal i el capitalisme. Que pren allò necessari de la tradició, però que no es lliga a cap dogma, antic o nou.
Quan afirmem que la nostra proposta i la nostra crÃtica és d’abast civilitzatori, situem la nostra proposta al nivell radical (arrelat, d’arrel) d’un qüestionament del fonaments ontològics i valoratius, de les maneres de veure el món – sentir, experimentar el món i la vida -, aixà com el lloc i la funció de l’ésser humà en aquest món. Fonaments que sostenen la civilització moderna i que han conduït a les actuals limitacions que caracteritzen la vida contemporà nia, fins al punt de posar en qüestió la viabilitat de la continuïtat de la vida humana o com a mÃnim d’una vida realment humana sobre la Terra.
3 Lluitem per una societat en la qual primin com a valors la felicitat i el benestar humans, com cultiu de les potencialitats creatives. S’ha posat per davant les nostres capacitats destructives abans que les creatives, fins al punt de posar en perill la nostra pròpia existència i la del món en la seva totalitat. Però això respon a circumstà ncies històriques modificables. No creiem en ontologies a-històriques, ni en la necessitat immanent del desenvolupament històric de la humanitat. La felicitat i el desenvolupament de totes les potencialitats humanes que enriqueixen la vida son apostes afincades a la nostra voluntat. Son possibilitats a les quals aspirem i que depenen principalment de la nostra acció, en una relació dialèctica entre circumstà ncies que condicionen el present i l’acció humana que obre el futur.
4 Una societat on es desplegui la diversitat humana, on sigui fonamental la realització de cada ésser humà i col·lectivitat. Que cada ésser humà i cada poble pugui convertir-se en subjecte perquè la societat li ofereix aquesta possibilitat, el que requereix, al mateix temps, l’abolició de tota forma de poder que converteixi a les persones, els pobles o a la naturalesa en objectes. On siguin fonamentals els valors com l’autonomia individual, l’autonomia col·lectiva i l’alteritat que permeten relacions horitzontals entre diferents, allò que suposa la trobada, la convivència cultural i la societat. Una societat que resolgui dialècticament la relació entre allò individual i allò col·lectiu. On la llibertat d’un mateix, no acabi on comença la de l’altre; sinó que s’expandeixi i que tingui per condició la llibertat d’altres. La societat actual es sustenta en l’hegemonia del sentit capitalista (mercantilització de tot), que ha aconseguit constituir-se com a pensament i prà ctica “únicsâ€?. Hem de construir una altra hegemonia polÃtica y cultural, un sentit llibertari, que es dissemini i s’encarni en el conjunt de prà ctiques socials.
5 Considerem que, a pesar de lúcides perspectives com la de Mariátegui, Churata, Arguedas o Flores Galindo, que van cridar l’atenció al respecte, l’esquerra peruana presonera del culte al progrés lineal i els marcs ontològics i valoratius moderns funcionals al cultiu fetitxista del domini i l’eficà cia que condueix a l’alienació de la vida humana, es va situar d’espatlles a aquella tradició civilitzatòria alternativa i, encara més, va contribuir al seu cercat i aniquilament. En les cinc dècades passades, dècades de culte al desenvolupament, es van extingir per sempre 11 ètnies amazòniques i es troben al lÃmit de l’extinció 18 altres cultures similars, amb les quals van desaparèixer rics universos i modes de comprendre el món. Reivindiquem per això l’horitzó civilitzatori indÃgena (andins, amazònics, i yungas) ja que cada cultura posseeix un valor intrÃnsec i fa part de la riquesa creada per la humanitat, sent per tant patrimoni comú per preservar. Reconeixem el potencial creatiu de la multiculturalitat, i apostem per la multiplicitat i la diversitat que permeten el desplegament i gaudiment de la vida. La nostra reivindicació de l’horitzó civilitzatori indÃgena té una intenció simbòlica d’afirmació en les nostres arrels, d’aposta per les majories portadores d’aquell horitzó, humiliades i cercades. Constitueix una reivindicació d’una cultura – d’una sensibilitat – de criança, de cultiu, de tenir cura de la vida, amb un profund sentit de la terra i de tot allò corpori; una cultura que reconeix en el món una dimensió sagrada immanent que ho fa un valor a cultivar i a tenir-ne cura. Una cultura que concep al món com un teixit de relacions, abans que com un agregat aleatori d’individualitats substantives en sÃ. Una cultura que, per tant, afavoreix el sentit de comunitat i de responsabilitat social entre les persones i la naturalesa.
6 Sota el capitalisme el treball suposa unilateralitat i alienament del treballador/a amb relació al producte del seu treball, al conjunt dels seus vincles socials i la naturalesa. Els pobles i les seves tradicions culturals, coneixements i formes de reproducció social també son expoliades. El capitalisme busca l’homogeneïtzació i modela al món a la seva imatge i semblança, imposant una asfixiant monocultura que ofega tota identitat o prà ctica alternativa, i imposa un model de vida excloent. Avui és possible satisfer les necessitats bà siques de la població mundial, no obstant prevalen la destrucció i la mort per garantir el frenètic consumisme d’una minoria cada cop més reduïda.
La nostra aposta ético-polÃtica rescata modes alternatius d’experimentar el treball. En l’actual horitzó civilitzatori, el treball es concep com una pena o com un cà stig; l’activitat productiva humana s’organitza en un sentit alienant. En aquest marc, revalorem la vivència andina del treball compartit com a celebració, ritual i joc, un treball gratificant i vinculant. La noció judeocristiana del treball es arribar a una sort de paradÃs per a no treballar més, és abolir el treball en arades de l’emancipació i acabar, per fi, amb el cà stig imposat pel pecat. Pensem que l’ideal socialista del treball deu ser alliberar el treball de la seva lògica alienant, trista i opressiva, per tal de buscar la seva transmutació en un sentit lúcid, alegre, celebrador, que encara es troba viu en algunes de les nostres manifestacions culturals i ancestrals.
7 L’ésser humà és naturalesa, i és més, naturalesa auto conscient, i la nostra apropiació de la naturalesa mai ha de posar en risc la seva pròpia capacitat de reproducció. La realització humana suposa l’apropiació conscient i regulada de la naturalesa, i la consciència de la nostra pertinença a ella. El capitalisme exacerba la separació entre naturalesa i societat, i és impotent per a apropiar-se responsablement d’ella, perquè posa com a interès dominant l’acumulació i valoració del capital.
8 L’estructura social es funda en prà ctiques socials, i és des d’allà des d’on es deu intervenir per tal de canviar la correlació de forces i construir una altra hegemonia i una altra societat. Això significa qüestionar les prà ctiques polÃtiques tradicionals que han caigut al reforçament de l’ordre existent a través de l’acceptació de la separació entre la polÃtica i la vida quotidiana, entre allò “socialâ€? i allò “polÃticâ€?, que va privilegiar la representació en detriment de la participació, la gestió en detriment de la prà ctica concreta transformadora.
9 Tota lluita social, és una lluita polÃtica, en la part s’expressa el tot. S’ha de creuar el marc de l’economicisme i aquella “lluita polÃticaâ€? que només passa per la part electoral, que no canvia per sà mateixa la correlació de forces, com tampoc ho fa la “presa de poderâ€? per una organització armada. Hem de passar de ser oposició i mera negació a constituir-nos en una alternativa que es vagi constituint a través de l’avanç i l’empoderament de subjectes plurals.
10 La legitimitat polÃtica no és merament jurÃdica, sinó fonamentalment ètica. El capitalisme ens situa en una vida polÃtica alienada, en la qual les seves institucions se’ns apareixen com estranyes i opressives, representants d’interessos d’uns pocs o de valors invisibles. No concebem el poder polÃtic com una cosa essencialment dolenta o nociva, sinó que en una societat lliure, aquest poder sota socialització permanent, és una condició de la nostra realització personal i col·lectiva, que el control dels recursos col·lectius sigui des de la participació polÃtica dels diversos sectors socials, a través d’institucions que lluitin amb els conflictes i que forgin consensos.
11 Davant un Estat que concentra i exclou, impulsem una altra institucionalitat nacional, en la qual es vagi expressant el conjunt dels interessos socials i un poder socialitzat i legÃtim. Hem anar més enllà de l’Estat capitalista fundat violentament i de la democrà cia entesa només com un règim polÃtic. Apostem per un Socialisme Alternatiu que vagi més enllà de l’estatisme, en el qual sempre existiran formes institucionals imperfectes, però que tenen com a horitzó la dissolució de l’Estat en la “societat civilâ€? i a la democrà cia com a forma de vida, com a feina de permanent socialització del poder. Tot això és democrà cia radical, autogovern, realització plena de l’autonomia i solidaritat.
12 Qüestionem el patró de “desenvolupament i progrés� que imposa el paradigma occidental modern i hegemònic, que amb una lògica colonitzant decideix qui és o qui no és desenvolupat i quin és el desenvolupament que hem de buscar. Es tracta d’un model compartit per les experiències de la modernitat, ja sigui en les seves versions “socialistes� o capitalistes: model industrialista, post-industrialista, colonialista, imperialista, i ara globalitzant. Un paradigma depredador i irrealitzable, perquè porta al col·lapse ambiental global, a més d’exigir, estructuralment, masses de “subdesenvolupats� i perjudicats per al benefici d’uns quants “desenvolupats�. Una promesa que hipoteca el present i exigeix el sofriment continu en arades d’un futur millor que mai arriba. Un “desenvolupament� irresponsable tant amb les generacions futures, com amb els no-humans amb qui som mútuament necessaris/es.
13 Aspirem a una economia en funció a la realització humana. El capitalisme i el lliure mercat triomfants es presenten com a naturals i necessaris, però son històrics, no sempre han existit ni sempre hauran d’existir. Les seves “lleis� no ens porten a una societat millor, generen cada cop major concentració de la riquesa, profundes desigualtats, constrenyen l’autonomia i van en contra de la nostra plena realització. Considerem fonamental el control creixent del mercat per la societat aixà com el desenvolupament d’una economia solidaria basada en la reciprocitat, que consisteixi en el control social dels recursos i mitjans de producció, en l’existència de formes de producció, en l’existència de formes d’autogestió, propietat i planificació social, en la qual el valor d’ús sigui predominant davant el valor de canvi.
14La construcció de sabers llibertaris. L’actual ordre mundial i la seva estructura de poder se sostenen sobre un tipus de ciència i de tecnologia que s’articulen segons els seus interessos. De gran poder transformador, s’han convertit en les eines que sustenten diversos mecanismes d’opressió. La ciència i la tecnologia actuals no son neutrals, i a més, es mostren com a l’única forma legÃtima de coneixement despreciant el que els pobles han anat llaurant al llarg de la seva experiència sobre la terra. D’aquesta manera la persona comú en comptes de trobar el món més comprensible, es mostra cada cop més dependent i delega la seva capacitat creativa, les seves decisions a mans de les persones expertes, de les tecnòcrates, d’aquelles que “sà què en sabenâ€?. Els actuals conservadors del “coneixement legÃtimâ€? actuen sense preguntar-se pels pressupostos de les seves “especialitatsâ€?, el seu transfons ètic i els projectes als que serveixen, son ignorants i actuen sense responsabilitat. Per això apostem per un tipus de ciència, de tecnologia que s’orienti cap a l’emancipació humana, que no siguin la reproducció colonial dels sabers que ens oprimeixen i que s’han convertit en la ideologia de l’ordre existent. En un saber per a la vida i des de la vida, que refusa la seva compartimentació i cosificació, que assumeix que aquesta és un tot múltiple, davant a la que ha d’actuar amb responsabilitat. Un saber que permanentment qüestiona les seves pròpies premisses. També, per rescatar els sabers que s’han anat desenvolupant de manera gairebé ancestral i que han permès a les persones, com en el nostre cas, viure de manera harmònica amb la naturalesa i responent a les seves circumstà ncies, sentir-se segures i autònomes, empoderades.
15 Els canvis socials son processos i no només “un gran trencamentâ€?. No tenen punt d’arribada i no es realitzen en un paradÃs definitiu. És un recorregut que per si mateix té valor, doncs és expressió mateixa de la llibertat. No hi ha camins predeterminats ni receptes. Es fa en la creació permanent i s’enriqueix amb les petites i les grans lluites, amb els diversos camins que s’emprenen per aconseguir la realització i l’emancipació humana. Per això, la nostra organització ha d’acollir a aquesta multiplicitat de reflexions i de prà ctiques, respectant al mateix temps les seves autonomies, prefigurant permanentment la societat que desitgem.
Villa El Salvador, 10 de març del 2002
CONSTRU�NT DEMOCRÀCIA RADICAL
CREANT FORJANT PODER POPULAR!!! |
