|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
En nom de l'antiterrorisme
|
|
|
per Enric Rimbau |
15 nov 2004
|
|
|
EN NOM DE L'ANTITERRORISME.
La recerca de més seguretat, després de les massacres de l’11 de setembre als EUA, han comportat, sovint,
una retallada de drets fonamentals. Però a l’estat espanyol, la lluita contra els grups armats, ja fa temps que
generà la Llei Antiterrorista, una norma qüestionada per associacions internacionals per la vulneració de drets
humans i per aixoplugar la tortura.
Aquests dies s’ha viscut la polèmica internacional sobre el tractament que les tropes dels Estats Units han proporcionat als presos acusats de pertà nyer a Al-Qaida a la base militar de Guantánamo. “Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradants�. Aquesta norma correspon a l’article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Però, en el camà de la lluita contra grups armats i moviments polÃtics alternatius, molts estats occidentals i democrà tics han generat legislacions especials que en força aspectes vulneren punts d’aquesta Declaració. Un bon exemple és el cas d’Espanya. L’any 1988, es reformava la legislació antiterrorista i quedava tal com avui la coneixem. La Plataforma de suport als detinguts/des i presos/es dels moviments socials de Terrassa ha elaborat l’informe “Legislació antiterrorista i torturesâ€?, en el qual es fa un recull dels principals aspectes de la Llei
Antiterrorista espanyola que vulneren drets fonamentals de les persones.
En primer lloc, ja en el registre domiciliari, la policia no està obligada a presentar ordre judicial, només l’ha de comunicar al jutge en un termini de 24 hores. Però el punt on més vulnerables resulten els drets individuals és la detenció. Si el jutge autoritza l’aplicació de la Llei Antiterrorista, la persona és incomunicada durant tres dies prorrogables a cinc. Amb l’aplicació d’aquesta legislació queden anul·lats drets com el de fer una trucada telefònica per informar sobre el lloc on la persona és detinguda. Aixà es queda, per uns dies, desaparegut. Segons
aquesta legislació, en el moment de la declaració, el detingut només pot ser assistit per un lletrat d’ofici, se suprimeix, doncs, el dret a triar un advocat de confiança i el dret a entrevista reservada amb l’advocat. A més a més, la declaració davant del jutge es fa a l’Audiencia Nacional. I és durant els dies d’incomunicació, just abans de la declarció als tribunals especials, que el detingut pot ser objecte de maltractaments, prà cticament amb impunitat.
El document d’aquest col·lectiu de Terrassa destaca que diversos organismes i associacions internacionals han denunciat, en reiterades ocasions, aquesta situació. AixÃ, per exemple, els informes anuals de l’Associació Contra la Tortura (ACT) fan referència habitualment a les denúnices de l’ús d’aquestes prà ctiques a l’estat espanyol. I organitzacions com Amnistia Internacional, el Comitè Contra la Tortura de l’ONU, Human Right i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa han reconegut els informes de l’ACT.
Però a banda d’organitzacions internacionals, la Llei Antiterrorista és també contestada per sectors de la mateixa judicatura. El president de l’associació Jutges per a la Democrà cia a Catalunya, Santiago Vidal, es mostra partidari de la desaparició de la Llei Antiterrorista, aixà com de l’Audiencia Nacional. Considera que és una legislació que ha de desaparèixer, perquè conculca drets fonamentals, ja que un detingut, sigui pel que sigui, ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altra persona. Una crÃtica que coincideix amb les observacions d’organismes internacionals de defensa dels drets humans. Vidal considera, de la mateixa manera, que
tampoc té sentit l’Audiencia Nacional, un tribunal hereu de Tribunal de Orden Público, del franquisme, que es va crear en un moment d’excepcionalitat. Una excepcionalitat que si es perpetua, a parer d’aquest jutge, acaba anant contra la normalització democrà tica.
A més a més, considera que una legislació antiterrorista especial és contraproduent, perquè són més que qüestionables els seus resultats i acaba reactivant discursos dels grups que envolten tot el món vinculat o proper a aquest tipus de delictes. Sobre l’ús de la tortura pels cossos i forces de seguretat de l’estat, el president de Jutges per la Democrà cia a Catalunya considera que “desgraciadament existeixenâ€? tot i que creu que són casos aïllats, “però això no significa que siguin igualment menyspreablesâ€?, diu. Vidal considera que alguns funcionaris “no han assumit encara el valor democrà tic que un pres és una personaâ€?. De tota manera, també destaca que cada any hi ha sentències en contra d’agents per maltractaments o tortures. Per combatre aquestes situacions, reconeix que l’únic procediment són les revisions dels metges forenses. En aquest sentit, explica que la preparació d’aquests metges és prou bona com per detectar els maltractaments fÃsics, encara que els psicològics són prà cticament impossibles de detectar.
Per Amnistia Internacional, les garanties jurÃdiques introduïdes en la Llei d’Enjudiciament Criminal
–com la del control judicial permanent o els reconeixements mèdics periòdics– no són suficients, o no s’apliquen amb prou eficà cia, per evitar els maltractaments fÃsics i mentals contra els detinguts.
Declaracions a cops. L’estiu passat, Laura Riera era detinguda, acusada de col·laborar amb ETA. La polÃcia l’acusa d’haver facilitat matrÃcules de possibles vÃctimes. Riera havia treballat en un departament de l’Ajuntament de Terrassa, des d’on la policia afirma que havia aconseguit les informacions. Tant la defensa com el consistori consideren que és una acusació sense fonament. En primer lloc, perquè la informació a la qual podia accedir Riera, des del seu ordinador era pública i es podia aconseguir per altres bandes. I la defensa afirma que és absurd creure que ningú seleccioni les vÃctimes pel número de matrÃcula.
L’advocat de Laura Riera, Sebastià Salellas, ha presentat denúncia per maltractament als jutjats de Madrid. Durant cinc dies va estar incomunicada a les dependències de la Guà rdia Civil, a Madrid. I va ser allà on es pogueren produir els fets. “Davant del llit em pegaven molt fort als laterals, al davant i al darrere. Jo em retorçava al matalà s, però si no em posava dreta de seguida em pegaven més fort. Em van fotre la bossa i em pegaven. […] O deia el que volien, o comtinuaven pegant-me. […] Van sortir deixant la porta oberta i em van deixar vestir mentre sentia les tortures de la resta. Em van dir que fes memòria. Vaig dir que sÃ, que havia passat
llistes al Zigor [Larredonda, és un altre dels detinguts], com ells deien, i em preguntaven quantes llistes. Com que ja no sabia què dir, em van dir que el Fernando [Sánchez Burria, també detingut] havia dit que n’eren cinc. Vaig dir que no i em van fotre amb una barra de ferro embolicada amb diaris. Vaig dir que sÃ, cinc llistes.â€? Aquest relat de Laura Riera està inclòs en l’informe redactat per la Plataforma de suport als detinguts/des i presos/es dels moviments socials de Terrassa.
La defensa havia presentat, després de la detenció, mitjançant un procediment d’habeas corpus, informació sobre uns problemes de tipus neurològic de Riera. Però aquesta documentació, en poder de l’Audiencia Nacional, no apareixia en els informes del metge forense. En la primera visita permesa als pares, a sota de les dependències policials, Riera els ensenyà blaus a cames i esquena, i no sentia prà cticament res. La metgessa de la presó de Soto del Real detectà diferents cops en el cos i un problema d’oïda, encara persistent avui. A Laura Riera encara no li han autoritzat cap visita d’amics, només de la famÃlia i de l’advocat. Té la correspondència intervinguda i només pot fer una trucada cada la setmana. I està pendent de la resolució d’una petició de llibertat. En una situació semblant es troben els altres detinguts, que també han denunciat haver rebut tortures.
Sebastià Salellas, l’advocat de Riera, afirma que contra la seva representada “no hi ha proves, però en el terreny de l’antiterrorisme no existeix la presumpció d’innocència, hi ha la presumpció de culpabilitat�.
Sigui quin sigui el resultat final d’aquests processos, continuarà existint una legislació especial a Espanya que permetrà –o facilitarà – la vulneraració de drets fonamentals. Un fet que, probablement, juga en contra de la mateixa democrà cia.
Enric Rimbau
El Temps, febrer 2002.
- |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
democracia ?
|
|
per pregunta |
16 nov 2004
|
que democracia ?
la espaniola ?
esto es un chiste de arevalo ?
::
saludos |
|
Re: En nom de l'antiterrorisme
|
per Mariangels Recasens
mrecas@yahoo.es |
19 nov 2005
|
En contes de comentari es una demanda:
Els dies 26, 27 de novembre 2005 ha de haver-hi la "Cimera Euromediterrània" al Forum de les cultures...
Demanaria que s'interpeles amb un denuncia a Ariel Sharon, si es capaz de presentarse a la cimera, amb un denuncia per el genocidi que ha construit amb el poble Palestí. |
|
|
