Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió
En nom de l'antiterrorisme
15 nov 2004
EN NOM DE L'ANTITERRORISME.
La recerca de més seguretat, després de les massacres de lâ11 de setembre als EUA, han comportat, sovint,
una retallada de drets fonamentals. Però a lâestat espanyol, la lluita contra els grups armats, ja fa temps que
generà la Llei Antiterrorista, una norma qüestionada per associacions internacionals per la vulneració de drets
humans i per aixoplugar la tortura.


Aquests dies sâha viscut la polèmica internacional sobre el tractament que les tropes dels Estats Units han proporcionat als presos acusats de pertànyer a Al-Qaida a la base militar de Guantánamo. âNingú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradantsâ?. Aquesta norma correspon a lâarticle 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per lâAssemblea General de les Nacions Unides.
Però, en el camí de la lluita contra grups armats i moviments polítics alternatius, molts estats occidentals i democràtics han generat legislacions especials que en força aspectes vulneren punts dâaquesta Declaració. Un bon exemple és el cas dâEspanya. Lâany 1988, es reformava la legislació antiterrorista i quedava tal com avui la coneixem. La Plataforma de suport als detinguts/des i presos/es dels moviments socials de Terrassa ha elaborat lâinforme âLegislació antiterrorista i torturesâ?, en el qual es fa un recull dels principals aspectes de la Llei
Antiterrorista espanyola que vulneren drets fonamentals de les persones.
En primer lloc, ja en el registre domiciliari, la policia no està obligada a presentar ordre judicial, només lâha de comunicar al jutge en un termini de 24 hores. Però el punt on més vulnerables resulten els drets individuals és la detenció. Si el jutge autoritza lâaplicació de la Llei Antiterrorista, la persona és incomunicada durant tres dies prorrogables a cinc. Amb lâaplicació dâaquesta legislació queden anul·lats drets com el de fer una trucada telefònica per informar sobre el lloc on la persona és detinguda. Així es queda, per uns dies, desaparegut. Segons
aquesta legislació, en el moment de la declaració, el detingut només pot ser assistit per un lletrat dâofici, se suprimeix, doncs, el dret a triar un advocat de confiança i el dret a entrevista reservada amb lâadvocat. A més a més, la declaració davant del jutge es fa a lâAudiencia Nacional. I és durant els dies dâincomunicació, just abans de la declarció als tribunals especials, que el detingut pot ser objecte de maltractaments, pràcticament amb impunitat.
El document dâaquest col·lectiu de Terrassa destaca que diversos organismes i associacions internacionals han denunciat, en reiterades ocasions, aquesta situació. Així, per exemple, els informes anuals de lâAssociació Contra la Tortura (ACT) fan referència habitualment a les denúnices de lâús dâaquestes pràctiques a lâestat espanyol. I organitzacions com Amnistia Internacional, el Comitè Contra la Tortura de lâONU, Human Right i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell dâEuropa han reconegut els informes de lâACT.
Però a banda dâorganitzacions internacionals, la Llei Antiterrorista és també contestada per sectors de la mateixa judicatura. El president de lâassociació Jutges per a la Democràcia a Catalunya, Santiago Vidal, es mostra partidari de la desaparició de la Llei Antiterrorista, així com de lâAudiencia Nacional. Considera que és una legislació que ha de desaparèixer, perquè conculca drets fonamentals, ja que un detingut, sigui pel que sigui, ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altra persona. Una crítica que coincideix amb les observacions dâorganismes internacionals de defensa dels drets humans. Vidal considera, de la mateixa manera, que
tampoc té sentit lâAudiencia Nacional, un tribunal hereu de Tribunal de Orden Público, del franquisme, que es va crear en un moment dâexcepcionalitat. Una excepcionalitat que si es perpetua, a parer dâaquest jutge, acaba anant contra la normalització democràtica.
A més a més, considera que una legislació antiterrorista especial és contraproduent, perquè són més que qüestionables els seus resultats i acaba reactivant discursos dels grups que envolten tot el món vinculat o proper a aquest tipus de delictes. Sobre lâús de la tortura pels cossos i forces de seguretat de lâestat, el president de Jutges per la Democràcia a Catalunya considera que âdesgraciadament existeixenâ? tot i que creu que són casos aïllats, âperò això no significa que siguin igualment menyspreablesâ?, diu. Vidal considera que alguns funcionaris âno han assumit encara el valor democràtic que un pres és una personaâ?. De tota manera, també destaca que cada any hi ha sentències en contra dâagents per maltractaments o tortures. Per combatre aquestes situacions, reconeix que lâúnic procediment són les revisions dels metges forenses. En aquest sentit, explica que la preparació dâaquests metges és prou bona com per detectar els maltractaments físics, encara que els psicològics són pràcticament impossibles de detectar.
Per Amnistia Internacional, les garanties jurídiques introduïdes en la Llei dâEnjudiciament Criminal
âcom la del control judicial permanent o els reconeixements mèdics periòdicsâ no són suficients, o no sâapliquen amb prou eficàcia, per evitar els maltractaments físics i mentals contra els detinguts.
Declaracions a cops. Lâestiu passat, Laura Riera era detinguda, acusada de col·laborar amb ETA. La polícia lâacusa dâhaver facilitat matrícules de possibles víctimes. Riera havia treballat en un departament de lâAjuntament de Terrassa, des dâon la policia afirma que havia aconseguit les informacions. Tant la defensa com el consistori consideren que és una acusació sense fonament. En primer lloc, perquè la informació a la qual podia accedir Riera, des del seu ordinador era pública i es podia aconseguir per altres bandes. I la defensa afirma que és absurd creure que ningú seleccioni les víctimes pel número de matrícula.
Lâadvocat de Laura Riera, Sebastià Salellas, ha presentat denúncia per maltractament als jutjats de Madrid. Durant cinc dies va estar incomunicada a les dependències de la Guàrdia Civil, a Madrid. I va ser allà on es pogueren produir els fets. âDavant del llit em pegaven molt fort als laterals, al davant i al darrere. Jo em retorçava al matalàs, però si no em posava dreta de seguida em pegaven més fort. Em van fotre la bossa i em pegaven. [â¦] O deia el que volien, o comtinuaven pegant-me. [â¦] Van sortir deixant la porta oberta i em van deixar vestir mentre sentia les tortures de la resta. Em van dir que fes memòria. Vaig dir que sí, que havia passat
llistes al Zigor [Larredonda, és un altre dels detinguts], com ells deien, i em preguntaven quantes llistes. Com que ja no sabia què dir, em van dir que el Fernando [Sánchez Burria, també detingut] havia dit que nâeren cinc. Vaig dir que no i em van fotre amb una barra de ferro embolicada amb diaris. Vaig dir que sí, cinc llistes.â? Aquest relat de Laura Riera està inclòs en lâinforme redactat per la Plataforma de suport als detinguts/des i presos/es dels moviments socials de Terrassa.
La defensa havia presentat, després de la detenció, mitjançant un procediment dâhabeas corpus, informació sobre uns problemes de tipus neurològic de Riera. Però aquesta documentació, en poder de lâAudiencia Nacional, no apareixia en els informes del metge forense. En la primera visita permesa als pares, a sota de les dependències policials, Riera els ensenyà blaus a cames i esquena, i no sentia pràcticament res. La metgessa de la presó de Soto del Real detectà diferents cops en el cos i un problema dâoïda, encara persistent avui. A Laura Riera encara no li han autoritzat cap visita dâamics, només de la família i de lâadvocat. Té la correspondència intervinguda i només pot fer una trucada cada la setmana. I està pendent de la resolució dâuna petició de llibertat. En una situació semblant es troben els altres detinguts, que també han denunciat haver rebut tortures.
Sebastià Salellas, lâadvocat de Riera, afirma que contra la seva representada âno hi ha proves, però en el terreny de lâantiterrorisme no existeix la presumpció dâinnocència, hi ha la presumpció de culpabilitatâ?.
Sigui quin sigui el resultat final dâaquests processos, continuarà existint una legislació especial a Espanya que permetrà âo facilitaràâ la vulneraració de drets fonamentals. Un fet que, probablement, juga en contra de la mateixa democràcia.

Enric Rimbau
El Temps, febrer 2002.
-

This work is in the public domain

Comentaris

democracia ?
16 nov 2004
que democracia ?

la espaniola ?

esto es un chiste de arevalo ?

::

saludos
Re: En nom de l'antiterrorisme
19 nov 2005
En contes de comentari es una demanda:
Els dies 26, 27 de novembre 2005 ha de haver-hi la "Cimera Euromediterrània" al Forum de les cultures...
Demanaria que s'interpeles amb un denuncia a Ariel Sharon, si es capaz de presentarse a la cimera, amb un denuncia per el genocidi que ha construit amb el poble Palestí.
Colera camping CNT