Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Bilingüisme i foteses conceptuals
15 nov 2004
Què és el bilingüisme? Un pas en l'estrategia d'anorreament d'un poble, bàsicament.
Arran del problema que sâha desvetllat de nou al voltant del valencià i el català, ara és el moment potser dâanar una miqueta més lluny i mirar de desemmascarar tota la banalitat que sâamaga sota afirmacions de caire pseudo-lingüístic i per tant, políticament correctes, com és ara la idea del bilingüisme en tant que fet positiu.
Primerament direm que amb el terme âbilingüismeâ? no ens referim a lâacte de conèixer una segona llengua denominada âestrangeraâ? que sâaprèn a lâescola i que difícilment sâacaba assimilant si no és per mitjà dâaltres vies més contundents: normals però cares: viatge al país de la llengua en qüestió (llavors sâaprèn, és clar, vivint-hi uns quants anys). Anormals i barates: versions en dual o bé productes de colonització de baix nivell (que abunden, com la música en anglès de les emissores catalanes). Diem colonització perquè les versions en indonesi, o en swahili o italià o alemany mateix, no es troben tan fàcilment, per què deu ser això, si som multiculturals? No, no ens referim a això. Bilingüisme sâentén com a convivència de dues llengües en un mateix territori, en què la primera ocupa un espai més ampli, fora del territori de la segona i on té una exclusivitat gairebé total. Parlem doncs dâuna llengua amb parlants monolingües i dâuna altra llengua en què tots els parlants acaben essent per força bilingües.
Anem pas per pas.
Una situació de bilingüisme com la que volem descriure no és fruit de la casualitat, ja que no hi ha comunitats originàriament bilingües com sí que nâhi ha sempre de monolingües. Una comunitat bilingüe no neix mai per solidaritat o bona educació, com molts pretenen, encara menys per admiració. Una comunitat bilingüe neix per la prepotència dâun determinat grup que obliga un altre grup a adaptar-se a la seva manera de fer âtot i que sigui censurable per mala educació-, i és clar, a la seva llengua âque per la llei de lâespasa té ara les millors plomes-. Per què no era així abans, em demano? Si no es produeix aquesta violència tot el grup no pot arribar a ser bilingüe.
Ãs veritat, però, que sempre hi ha membres dâun grup que sâadapten per interessos individuals a lâens poderós i estan disposats a servir-lo. Però aquest no pot ser el cas de tot un poble, en què sempre resten elements de resistència. I com podeu veure, davant dâuna tal situació, encara que només fos un el parlant dâuna llengua totalment menyspreat âcom el darrer mohicà- seria ell qui tindria la raó moral i no tota la resta que ha venut lâheretatge cultural al preu del que val la seva generació: poc.
La realitat és que tota llengua necessita un territori que sigui exclusivament per a ella per tal de sobreviure. No cal un imperi per tenir una llengua âigualâ?. Només un espai monolingüe on es desenvolupi en plenitud, és a dir, podent complir totes les funcions que són pròpies dâuna llengua en una societat. I crec que tota llengua hauria de tenir-lo. Ãs a dir, que tota llengua ha de tenir el seu espai i que qui trenca amb això és un immoral. No mâagrada dir en el fons âimmoralâ? perquè la moralitat sempre és dubtosa quan es parla seriosament i no es fan sermons. Tanmateix no sé com dir-ho, enemic de la humanitat i la seva cultura? Per què? Perquè sâestà destruint un ecosistema lingüístic, conscientment, o inconscientment, el resultat és el mateix, un empobriment de la veritable multiculturalitat humana. Hi ha parcs naturals i en canvi no hi ha respecte cap a les varietats lingüístiques enlloc. Bé, només si es tracta de les quatre llengües colonitzadores del món i que mereixen tots els respectes... Que una p. els bufi el cul âdeia mon pare. Hi ha de fet depredadors de mig cervell pertot que es vanten de tenir varietats millors quan lâúnic que tenen és un sistema repressiu més desenvolupat i per tant un sistema educatiu més fluix âmenys despeses fetes per a lâensenyament de llengües estrangeres o âdel paísâ?; si coneguessin altres llengües serien menys ases potser-. Aquest és el món que conscientment o inconscientment volem tots? Ho dubto.

Casos concrets

âAquí tothom o gairebé tothom, a Catalunya, se sent feliç de ser bilingüeâ?. Ãs això el que ens repeteixen constantment dâuna manera oficial. I val la pena de creure-sâho si no es vol ser titllat de ânacionalistaâ? o de radical. Com si portar túnica fos sinònim de portar bombes. Associacions de nivell intel.lectual pobre pròpies de la bèstia negra de lâEstat i dels seus âmaîtres-à-lécherâ?. Ara bé, quina és la realitat âlingüísticaâ? que sâamaga darrere dâaquest cofoisme. El resultat és sempre que sâacaba perdent la noció dâallò que és una llengua. I en la majoria de casos el català en pateix molt, ja que lâoral de tothom en català és dâuna misèria incontestable mentre que lâoral castellà es manté sempre a uns nivells més que raonables i se sent bé arreu. Això en poc de temps farà que el català sigui totalment anorreat si no es canvia dâactitud. Realment, a qui importa si aquí el nivell de castellà escrit és pobre? A ningú ja que sempre hi haurà dâaltres territoris per salvar la llengua castellana escrita i per aprendreân si és el cas. Però la llengua catalana ai...

El més greu de tot plegat és que la gent no és conscient del que estan fent, ja que a lâescola solament tâensenyen que has de respectar els animals, les persones i les creences, però no les llengües. I no són igualment respectables? Adaptar-se a Catalunya i aprendre el català són una mateixa cosa, el català és la llengua de Catalunya, ja que no té més territoris âpropisâ?. Ni al nord ni al sud. Lâàrab va sorgir dâAràbia, el castellà de la Meseta i el francès de lâÃle de France. Si no parem de condemnar la gent que mata espècies protegides, per què no diem el mateix del qui atempta contra una llengua usant-ne una altra en el territori propi dâaquesta en la vida pública? Potser hauríem de dir prou ja tots plegats o anar al psicòleg perquè tenim doble personalitat o ignorem els fets quan ens va bé.

No es tracta dâuna qüestió de política o de nacionalisme, es tracta dâuna qüestió de vitalitat i de biodiversitat cultural, de multiculturalitat veritable. Parlar català a Catalunya ara més que mai és apostar per la multiculturalitat. No fer-ho és cedir a les falòrnies de sempre que barregen a gratcient política âexpansionisme- amb cultura. Que anomenen multicultural allò que al capdavall només sâexpressa en anglès o en les llengües grosses que continuen fent estralls a dâaltres parts del món. Certament, totes les llengües són iguals si les lleis són iguals per a totes, i és per això que totes necessiten tenir âles mateixes condicions de vidaâ? i simplement âserâ? en una comunitat humana i lingüística justa.

Algú em titllarà de boig o dâidealista o dâutòpic o fins i tot de moralista o nacionalista. Poca imaginació tal vegada. Mâagraden les cultures, crec que ja ha quedat ben clar. La política no mâinteressa si no serveix la cultura, per desgràcia gairebé sempre la traeix. En una cultura sâha de saber apreciar allò que és diferent -no pas allò que és igual o unificador- i que pot enriquir la humanitat. Multiculturals sí, però del bec fort o âresâ?, que ja és el que seâns acosta finalment si no prenem consciència i ens posem en moviment i diem âprou de succedanisâ?. Però per fer-ho cal tenir personalitat i no voler ser ni víctima ni botxí.

Lâesperantista

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Bilingüisme i foteses conceptuals
12 nov 2005
Això que dius es veritat...
Llastima que el pseudoprogresisme i lopolíticament correcte estiguin tant de moda

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat