Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
La prolongació de Blasco Ibañez no es farÃ
per The ? Person	12 nov 2004
Faustino Villora va nèixer en 1951 al barri del Cabanyal. Es va independitzar dels seus pares als 24 anys i va estar vivint a diversos barris de València fins a que amb 40 anys va decidir tornar al barri. Allà va viure tranquilament fins que al 98 l’ajuntament va decidir llançar el projecte d’ampliació de Blasco Ibáñez per damunt dels poblats marítims. Llicenciat en econòmiques, dona classes de formació professional a l’institut Serpis. Des de fa sis anys ajuda en la coordinació de la Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar i sovint fa de portaveu i de cara pública dels veïns i les veïnes.
Faustino Villora: "Estem convençuts de que la prolongació no es farà" David Segarra / València L’última notícia que ens ha arribat sobre el Cabanyal ha sigut la sentència del Tribunal Superior de la CV autoritzant la prolongació. Quines conseqüències pot portar això? El primer que caldria dir és que hi ha hagut 11 magistrats que han votat la sentència mentre que vuit han votat tot el contrari. Nosaltres teníem moltes esperances posades, però evidentment havíem barallat totes les possibilitats. Si haguérem guanyat estem convencuts que l’ajuntament haguera continuat la mateixa política al Cabanyal, és a dir promovent la degradació accelerada del barri. Per això la nostra actuació es basa en augmentar presència en aquells sectors del barri que estan a l’expectativa de què va a passar. Nosaltres plantegem que si no ens unim tots, el barri no es rehabilitarà perquè l’ajuntament no vol fer-ho i que no volem que ens llecen i trenquen el Cabanyal en dos. Nosaltres apostem per una solució que és rehabilitar el barri. Hi han dos possibilitats: destrossar el barri i fer una avinguda que és el que ha venut l’ajuntament i que és molt fàcil de creure perquè pareix que això és el “progrés� i l’altra és rehabilitar. Ara que hem perdut la sentència hem de continuar fent el treball d’evitar que les persones afectades per la prolongació cedesquen a les pressions d’AUMSA. Si les cases es cedeixen a l’ajuntament aleshores es podran derribar. Però si no ho fem d’ací 1o anys el barri seguirà en peu. I necessitem eixe temps per a guanyar. Per altra banda la lluita jurídica l’anem a continuar. Però hi han notícies de que ja s’havia iniciat l’enderrocament de vivendes. Bé, la realitat és que corren rumors de que “eixa casa ja l’han venut�, “eixa casa la van a tirar� i després resulta que totes eixes coses són bulos. Però crea una alarma molt forta entre els veïns. I nosaltres, en canvi, estem convençuts de que la prolongació no es farà. En l’assemblea ja ho varem dir: anem a lluitar per la defensa integral del barri. Podem recòrrer al Tribunal Suprem, ja que la sentència del Tribunal Superior ha sigut totalment instrumentalitzada des del poder. És un sentència totalment injusta i política i la independència del poder judicial no s’ha vist. De fet hi han jutges que varen entrar per ajudar en els retrasos que duia la Sala del Contenciós que fa un any estaven treballant per a l’ajuntament de València com a secretari tècnic. I que són els que han votat a favor de les tesis en favor de la prolongació. De fet podria arribar a donar-se el cas de que la sentència fora nul·la. Perquè en aquest cas s’està vulnerant la divisió de poders del sistema democràtic no només en l’aspecte judicial sinó també en el legislatiu que canvia una llei de patrimoni de 1998 per adaptar-la a les necesitats especulatives de l’ajuntament. Però açò no lleva que demanem una aclaració de sentència i un recurs. Com pensem que el Tribunal Superior ens la denegarà, aleshores s’obri la porta d’arribar al Suprem mitjançant una queixa. Per altra part, la ciutadania cal que sapiga que a l’ajuntament no li van a eixir els comptes i que li eixiria a preu d’or enderrocar el Cabanyal. Si la gent no cedeix les seues cases tindran que obrir un expedient d’expropiació i açò és llarg i el recorrerem i lluitarem tant com fins ara. I si en 1998 valoraren les cases a un preu molt baix, els tribunals haurien de pujar els preus d’indemnització tres o quatre vegades. Totes aquestes despeses les haurien de pagar a més els ciutadans de València. I si no mirem el que ja està passant amb el Parc Central que Alfonso Grau ja està negociant augmentar la volumetria i les altures. A València hi ha un precedent dramàtic com és la destrucció de l’horta de La Punta. La diferència és clara i és que hi han unes característiques que són pròpiament urbanes: La Punta estava molt allunyada de la ciutat i València es caracteritza per no saber on té les seues joies com El Pouet o La Punta. Però al Cabanyal la situació no és la mateixa i ja s’hem preocupat de que la gent coneguera i sentirà molt prop el barri. Urbanísticament pense que la lluita seria més complicada ja que n’hi ha una densitat de població molt més gran. Cal tindre en compte que a les assemblees setmanals acudeixen vora 50 persones i a les extraordinàries o generals arriben a acudir de 200 a 500 veïns. En La Punta estem parlant de 70 families i a més d’una divisió que entre la gent afectada pel pla del Cabanyal no es dona. A més en La Punta hi havia una via d’expropiació ràpida i forçosa ja que es tractava d’una expansió industrial. El Cabanyal té un punt important de defensa en que és un Bé d’Interés Cultural (BIC). La gent de La Punta varen lluitar tant com pugueren però les condicions eren molt diferents. De quines forces disposeu per enfrontar-vos a l’ajuntament? Estem tractant d’establir aliances a nivell europeu, principalment amb col·lectius alemanys i institucions europees que serveixca per unir ciutats que pateisquen o hagen patit projectes urbanístics semblants al de València. Ara mateix hi ha una sèrie de països dels que s’han incorporat recentment a la Unió Europea que estan patint una gran pressió especulativa i urbanística. El cas d’Alcoi és també significatiu de com s’està enderrocant el patrimoni de l’arquitectura industrial mitjançant plans d’actuació integral (PAI). Però també anem a continuar lluitant com fins ara. Nosaltres ho hem dit en l’última assemblea: si algún veí es vegera de manera forçada a abandonar la seua casa, la Plataforma utilitzarà tot el que ja s’ha fet fins ara més tot el que se’ns ocorrega. Quan ens apreten, hem demostrat ja que hi ha molta imaginació al Cabanyal i açò és un fons que no s’esgota. Com argumenta l’ajuntament la prolongació de Blasco Ibáñez? Bàsicament ells afirmen que sense prolongació no hi ha rehabilitació. La vaga que varem fer al 2000 va ser precissament per discutir els arguments, però mai han volgut seure amb nosaltres. També utilitzen arguments irracionals com que és un projecte de fa 100 anys. Doncs bé, ja és hora de revisar-lo! O que ja ho deia Blasco Ibáñez. Vaja, doncs Rita Barberà es farà republicana. Jo ja la veig votant a ERC! De fet en la mateixa sentència només s’han pogut agafar a l’informe de l’arquitecte Alejandro Escribano, el qual se li ixen els projectes i els diners de l’ajuntament per les orelles, que a la premsa ja han eixit articles dient la poca altura de mires i el poc nivell acadèmica d’aquest senyor. De fet, arriba a negar conceptes com l’existència d’una trama urbana. És la voluntat aplicada al servei del poder. Quins són els valors del barri que fan que siga necessària la seua defensa? Mira, donada l’estructura, és el que més manté la idiosincràsia pròpia d’un barri perifèric de València. És el barri de la ciutat on el valencià més es parla i s’utilitza. A més a més hi han unes característiques arquitectòniques i patrimonials que estan reconegudes com a Bé d’Interés Cultural (BIC). Des de 1993 som tant BIC com ho és el barri del Carme o la zona del Mercat Central, la Llotja i la Plaça Redona. No podem oblidar les façanes modernistes de ceràmica que formen part de la nostra història. I sobretot perquè no hi ha cap raó en favor de fer una injustícia contra més de 1.200 famílies. I perquè no hi ha cap interés general més que el d’un projecte personalista. Teniu un pla alternatiu de rehabilitació per al Cabanyal? El que n’hi ha que fer és juntar a totes les forces socials del barri i de la ciutat i a les forces polítiques i començar a discutir quins són els interessos del veïnat. És a dir fer un pla de rehabilitació amb consens ciutadà i amb participació. Per a que els tècnics prenguen decisions cal comptar amb l’opinió dels veïns. I no que ens vinguen amb els plans fets i que ens diguen que tenim 20 dies per a fer al·legacions i que això és participació. Cal respectar també la idiosincràsia del barri i estudiar el seu futur. www.cabanyal.com
Mira també: http://www.lavanc.com/ http://www.cabanyal.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more