|
|
|
Anunci :: ecologia |
|
La fi de l'era del petroli
|
|
|
per stop gasoil |
10 nov 2004
|
|
El 4 de desembre de 2003 *The *Economist publicava en primera pàgina el següent titular: 'S'ha acabat l'era del petroli'. L'article és un més sobre el tema entre el devessall publicat en l'últim any en els principals periòdics i revistes financeres del món i amb postures cada vegada més proclius a la tesi de l'article citat. |
Però convé aclarir d'entrada que la fi de l'era del petroli no vol dir que aquest s'acabi, sinó que hem entrat en una situació de petroli car, la qual s'aguditzarà, sobretot, quan s'arribi a el sostre d'extraccions. I aquest depèn de les reserves existents i del ritme de consum.
Per a alguns el petroli s'acaba aviat, per a uns altres hi ha temps...
Sobre les reserves de petroli existeixen dues posicions bàsiques. La primera, basada en l'estudi de l'any 2000 del *US *Geological *Survey (*USGS), sosté que no haurà problemes de proveïment, almenys, fins a 2030, segons unes estimacions molt optimistes sobre les reserves existents. La major part dels governs, inclosos els d'Estats Units i la Unió Europea, i, en línies generals, l'Agència Internacional de l'Energia (organització creada per a impulsar l'ús del petroli), accepten les tesis d'aquest estudi, que trenca amb la moderada tendència tradicional del *USGS.
La segona posició aglutina a molts *geólogos que freqüentment han arribat a llocs executius en el sector petrolier o es dediquen a la docència universitària. Els membres europeus d'aquest col·lectiu estan agrupats en la *Association *for *the *Study of *Peak *Oil (*ASPO), els objectius del qual són estudiar les reserves existents i el seu esgotament i elevar la consciència dels governs i la ciutadania perquè es prenguin mesures. Aquesta postura conta amb el respatller dels estudis més exhaustius realitzats: l'informe Global 2000, publicat en 1980 per ordre del president *Carter; l'estudi *World *Oil *Supply 1929-2050; el realitzat per *Petroconsultants de Ginebra en 1995 (el qual analitza els 10.000 jaciments existents); i el realitzat per 65 consultores, companyies de petroli i altres organismes. Aquests informes estimen que les reserves són un terç inferiors a les defensades pel *USGS. Les reserves calculades per la *ASPO són semblants a les dels estudis anteriors. Aquests experts critiquen la falta de rigor científic de l'estudi del *USGS i basen els seus estudis en la teoria de *Hubbert i en l'anàlisi de més de trenta anys del comportament dels països petroliers, la majoria dels quals ja han superat els seus sostres. El *geólogo *Hubbert va predir en la dècada dels cinquanta (i en contra de l'opinió general) que el sostre d'extraccions d'Estats Units s'arribaria a a principis de la dècada dels setanta. I va ocórrer en 1971. La seva teoria es basa en la premissa que les corbes de descobriments de nous jaciments i d'extraccions tenen forma de campana. Unes dècades després que la primera corba arriba a el sostre ho fa, així mateix, la segona corba, al créixer el desfasament entre consum i petroli nou.
...Però des de 1976 no es descobreixen *superyacimientos...
La corba mundial de nous descobriments va arribar el seu sostre en 1964, i des de llavors ha seguit una tendència fortament decreixent. La versió de *Exxon (la major companyia petroliera del món) d'aquesta corba és igual que la de la *ASPO. Des de 1976 no s'han descobert jaciments gegantescs, i les troballes dels grans tendeixen a zero. En 2000 es van descobrir 16; 8 en 2001; 3 en 2002 i cap en 2003. A partir de 1981 el consum supera el petroli nou, i ara els experts revelen que, per cada quatre barrils consumits, només un procedeix de nous descobriments. *Chevron-*Texaco calcula que 4 de 10 barrils consumits són nous. El ritme actual de descobriments és la quarta part del previst en l'estudi del *USGS per al període 1995-2025. D'altra banda, el consum està creixent molt. Per a 2003 l'Agència Internacional de l'Energia pronosticava un increment en el consum de 220.000 barrils diaris, i ha estat de 1,4 milions.
Per a aquest any preveu un augment de 2 milions, fins a arribar a 82 milions de barrils diaris. Així que el sostre d'extraccions no camina lluny. La *ASPO ha vingut estimant que aquest s'arribaria a en 2010, però ara ho ha avançat a 2006 per l'increment del consum, encara que admet que la seva corba d'extraccions serà pràcticament plana entre 2005 i finals de dècada. *Bakthiari, director de Planificació de la companyia petrolífera estatal iranià, ho situa en 2007, i *Simmons (membre de la Comissió d'Energia d'Estats Units i amo d'una important societat d'inversions en energia) creu que es pot produir en qualsevol moment.
En la Tercera Conferència Mundial sobre el sostre del petroli, celebrada al maig i organitzada per la *ASPO, van debatre representants de les principals empreses petrolieres, de l'Agència Internacional de l'Energia, del Govern de *EUA, de la companyia estatal saudita (*ARAMCO), etcètera, i centenars d'experts. Segons Roger Herrera, en paraules recollides en un article de la revista '*Petroleum *News', 'un ha de concloure que els David (els experts) van ser els guanyadors, i no és fonamental si el temps és correcte, perquè alguna cosa caldrà fer per a encarar el dia després del Sostre del Petroli'.
Les companyies petrolíferes s'estan trobant amb dificultats creixents per a satisfer la demanda. En 2003 BP, *Shell i *Chevron-*Texaco van anunciar la substitució dels seus tradicionals alts objectius de producció per altres més reduïts. L'increment de les prospeccions fallides està posant a algunes companyies en *apuros financers, pel que, sovint, són absorbides per unes altres.
...I ara tots accepten que s'inicio l'era del petroli car
Aquestes aconsegueixen així augmentar una capacitat que no poden arribar a amb els recursos propis. BP ha absorbit a *Amoco i Arc, *Exxon a *Mobil, *Chevron a *Texaco, etcètera. Aquesta situació s'ha posat de manifest de forma dramàtica a l'anunciar *Shell aquest any una reducció del 22% en les seves reserves, la qual cosa ha donat lloc que nombroses companyies petites facin el mateix. Davant aquestes dificultats, les empreses no poden dir que s'estan enfrontant a una escassesa estructural, perquè les seves accions s'enfonsarien. Per aquest motiu solguin afirmar que és necessari invertir molt més. *Exxon estima que per a satisfer la demanda en 2010 caldrà invertir un bilió de dòlars. Però ningú està disposat a contribuir a l'assoliment de tal cota d'inversió, tal com constata un estudi de la revista '*Petroleum *Review' (gener de 2003). Per contra, moltes d'aquestes empreses estan reduint les seves inversions en petroli per a dedicar-les a altres camps (hidrogen, energies renovables, etcètera). Segons Robert *Anderson, anterior director d'Arc, aquesta situació 'és la posada de sol de la indústria, i el sol està realment baix en el cel'.
Alguns governs comencen a reaccionar. El Consell Danès de Tecnologia (organisme oficial) va celebrar una conferència internacional sobre el sostre del petroli al desembre de 2003, dintre d'un programa d'estudis sobre l'esgotament del petroli i les seves conseqüències. Sud-àfrica també està estudiant el problema, i Austràlia Occidental ha decidit apostar per una economia solar, a l'arribar a la conclusió que estem prop del sostre.
Paul *Krugman, considerat com l'economista més influent de la seva generació, constata que la demanda creix i que els nous descobriments decreixen. Així que 'la col·lisió entre la demanda mundial ràpidament creixent i una oferta mundial limitada és la raó per la qual el mercat del petroli és tan vulnerable'. Per això, 'ens hauríem d'adaptar' a una era de petroli car (Nova York Estafis, 4 de maig de 2004). Però, una vegada que s'arribi a el sostre, el petroli serà extremadament car, sobretot si no hi ha coordinació internacional per a gestionar la transició cap a una economia solar. Una idea de la seva magnitud ens la dóna l'ocorregut en les crisis del petroli. El 19 d'octubre de 1973 el barril va pujar de 3 a 5 dòlars, i per a Nadal havia arribat a els 11,65 dòlars (42 dòlars actuals). La causa va ser un desfasament del 5% entre l'oferta i la demanda. Entre 1975 v 1980 el barril va pujar de 7 a 35.69 dòlars (82 dòlars actuals).
www.argenpress.info |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/
|
This work is in the public domain |
|
Re: La fi de l'era del petroli
|
|
per Argumentos capitalistas |
10 nov 2004
|
|
Que conducen a conclusiones y acciones a favor de los capitalistas. |
|
Re: La fi de l'era del petroli
|
|
per iepa |
10 nov 2004
|
las crisis del sistema acaban afectandonos a todos. Este articulo, como otros muchos similares, sólo avisan de una situación que será crónica en unos años: el fin del petróleo barato y la crisis económica a consecuencia de ello.
www.crisisenergetica.org |
|
Re: La fi de l'era del petroli
|
|
per ¿Petróleo barato? |
11 nov 2004
|
|
Estos artículos y estas ONG defensoras del capitalismo ocultan que el "precio barato del petróleo" es consecuencia del imperialismo capitalista de la guerra y que este capitalismo se apropia en favor de las élites del trabajo de millones de explotados. Para estos institutos del reformismo financiados por los Estados burgueses y en manos de los clérigos modernos, cualquier campañita de denuncia vale para ocultar la realidad explotadora del sistema que representan. |
|
Re: La fi de l'era del petroli
|
|
per Ideas Nomades |
12 gen 2006
|
per saber mes del tema, podeu consultar aquest dossier:
http://mikell.blocat.com/get/2683/Los_idealistas_son_ellos.pdf |
|
Re: La fi de l'era del petroli
|
|
per llibert |
18 gen 2006
|
Sovint m'ha passat que en una conversa sorgeix algú que diu: el capitalisme s'enfonsarà, arribarà a la seva fi. I jo li contesto: si aquest no acaba abans amb nosaltres.
Jo tinc aquesta convicció: el capitalisme es basa en la depredació, i com a tal no te més fi que la fi dels recursos o la pròpia autodestrucció de l'espècie humana. Hem d'intentar acabar amb ell abans que ell acabi amb nosaltres. |
