|
|
|
|
|
Anunci :: antifeixisme |
|
Fiesta-homenaje
|
|
|
per L |
10 nov 2004
|
80º aniversario del fallecimiento de Lenin
87º aniversario de la Revolución Bolchevíque |
|
Sábado 13 de Noviembre, a las 20:00 horas.
Sede de IU, a lado del "CENTRO CÃ?VICO DE EL POZO".
Buses: 24 - 102 - 310. CercanÃas: El Pozo.
Intervendrán:
·Eustaquio RodrÃguez (PCE)
·Emilio Gamo (UJCE)
Lenin y la Revolución Bolchevique
Era el año 1870 cuando, en el seno de una familia humilde en medio de la Rusia zarista, nacÃa una persona que serÃa de gran importancia en los futuros años de la Rusia revolucionaria, a la cual llamaron Vladimir. Gracias al oficio de su padre (inspector de escuelas), el joven Vladimir pudo estudiar los cursos básicos de formación académica en una escuela rural.
Fue su hermano Alejandro quien influyó en los primeros años de vida del joven introduciéndolo en la lectura de textos revolucionarios y de carácter antizarista. En un atentado realizado contra el zar Alejandro III, en el que su hermano estaba involucrado, este fue torturado y asesinado a manos de la represión. Este hecho llevó al joven Vladimir al estudio de las obras marxistas y a la participación de actividades revolucionarios de forma clandestina, adoptando de esta manera el pseudónimo de Lenin.
Ya a finales de siglo, Lenin se dedicó a escribir su pensamiento y a colaborar y dirigir distintos medios de agitación (“Unión de lucha para la emancipación de la clase obrera�, “La Chispa�…) a lo largo de toda Rusia y el centro de Europa, en épocas de destierro.
En la Revolución de 1905 de los primeros soviets (organizados por mencheviques), Lenin no participó directamente dado que aun se encontraba fuera de Rusia. Finalmente, tras unas pequeñas reformas constitucionales por parte del zar Nicolás II, Lenin pudo volver a Rusia y estructurar un movimiento obrero y proletario. Pero de nuevo tendrÃa que huir por el recorte y retroceso de libertades, hasta entrada la Primera Guerra Mundial que volverÃa de forma clandestina exigiendo la paz a los alemanes de izquierdas.
Finalmente el 24 de Octubre de 1917 llegó la sublevación bolchevique, la Revolución Socialista de Octubre, el acontecimiento que probó en la arena de la realidad, que la emancipación de millones de hombres y mujeres oprimidos bajo el capitalismo, era posible.
Nunca una revolución ha tenido consecuencias tan extraordinarias en la historia de la humanidad, ni ha influido de forma tan decisiva en los acontecimientos de este siglo.
La polÃtica del bolchevismo fue la palanca imprescindible para el triunfo de octubre, frente a todos los colosales obstáculos a los que se enfrentó.
Conocer, estudiar, comprender las lecciones de octubre, la herencia polÃtica, teórica y práctica del bolchevismo es una obligación para las organizaciones que aspiran a transformar la sociedad.
La juventud comunista de Vallekas homenajea al camarada Lenin en el 80º aniversario de su muerte y conmemora el 87º aniversario del triunfo de la Revolución Bolchevique.
Será el dÃa 13 de noviembre en la sede de IU del Pozo, a las 20:00h, donde habrá unas ponencias sobre la figura de Lenin y sobre el trayecto de la Revolución, asà como los hechos más relevantes (ver cartel).
Posteriormente, habrá una gran fiesta con precios muy asequibles y con música que durará hasta bien entrada la madrugada.
CONTRA EL CAPITALISMO Y POR LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS…
¡¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!!
Organiza: Juventud Comunista
Apoya: Partido Comunista |
Mira també:
http://www.jcmadrid.org/index.php?option=content&task=view&id=25&Itemid=29
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Fiesta-homenaje
|
|
per letrele |
10 nov 2004
|
|
lenin y el derecho de autodetrminación es lo mejor de este revolucionario |
|
Re: Fiesta-homenaje
|
|
per John Wayne |
10 nov 2004
|
|
Y este hijo de puta del estilo de hitler y stalin se merece un homenaje??? Sí, un homenaje con una caña abierta y por el kulo. |
|
Re: Fiesta-homenaje
|
|
per elia |
10 nov 2004
|
Dicen que lo mejor de un periodico son las cartas de los lectores, y por ellas podras valorar el contenido,
ultimamente indymediabcn es una mierda, un ejemplo estos dos posteos anteriores |
|
Re: Fiesta-homenaje
|
|
per vida |
10 nov 2004
|
|
lo siento, no puedo homenajear al responsable d tanta muerte aunq lo hiciese con buena intencion. el fin no justifica los medios. |
|
Re: Fiesta-homenaje
|
|
per biografia |
10 nov 2004
|
Lenin, Vladimir Il'ic
Simbirsk 1870 - Gorki 1924
Nom amb què és conegut Vladimir Il'ic Ul'janov, revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus. Fill d'un inspector d'escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d'un atemptat contra el tsar. Expulsat de la universitat de Kazan', estudià dret pel seu compte a Samara, on féu relació amb populistes i socialdemòcrates. Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric. A la fi del 1895 fou detingut i deportat (1900) a Sibèria, on es casà amb Nadezda K&Krupskaja, companya de lluita. Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905: amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l'«Iskra», òrgan central del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, i fou dirigent de la fracció bolxevic del partit, que propugnava una organització revolucionària centralitzada per la dictadura democràtica dels obrers i camperols. El 1908 hagué d'anar-se'n novament a l'estranger; polemitzà amb els qui volien liquidar el partit clandestí i amb els qui proposaven la retirada de la duma, entre altres. El 1912, constituïts ja com a partit els bolxevics, Lenin s'instal·là a Cracòvia, per dirigir des d'allí el seu òrgan, «Pravda». Declarada la Primera Guerra Mundial, s'esforçà a agrupar l'esquerra del socialisme internacional (conferències de Zimmerwald i Kienthal) entorn de la consigna de transformar la guerra en guerra civil. Després de la caiguda del tsarisme (1917) tornà a Rússia amb l'ajut alemany (travessà en tren tot Alemanya fins a Suècia i, a través de Finlàndia, arribà a Petrograd. Allí proclamà les anomenades «tesis d'abril»: punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revolució, tot el poder per als soviets i confiscació de les terres, la banca i els consorcis capitalistes. Amb aquestes directrius, els bolxevics prepararen la insurrecció contra el govern provisional que els portà al poder (Revolució d'Octubre). Lenin fou nomenat president del govern (Consell dels Comissaris del Poble), i dirigí democràticament el partit, prenent posició en els debats de la pau, la guerra civil, l'organització de l'URSS, la constitució de la Tercera Internacional, la Nova Política Econòmica, els sindicats, etc. El 1922 tingué els primers atacs cerebrals, però continuà treballant. El 1923 dictà el seu testament polític, preocupat per la burocratització i el creixent poder de Stalin, i pel març d'aquell mateix any perdé la parla, que ja no recuperà. L'obra de Lenin consta de més d'un miler d'escrits, de diferent ambició i circumstància, en els quals pretén d'aplicar i de desenvolupar el marxisme, no pas de crear una doctrina nova. Centrades en la teoria de l'estat, el partit, la qüestió nacional i colonial i les relacions del proletariat amb els camperols, les aportacions teòriques de Lenin s'articulen entorn de la seva visió de l'actualitat de la revolució, enfront del marxisme imperant a la Segona Internacional, que professava concepcions deterministes, resoltes per una pràctica parlamentària i economicista. Lenin accentua l'aspecte voluntari, inserit en una concepció totalitzadora de les possibilitats revolucionàries de l'època, la de l'imperialisme, en la qual la concentració capitalista aguditza a les metròpolis la lluita de classes, exporta el conflicte a les colònies i desemboca en guerres imperialistes, com la Primera Guerra Mundial, que havia de constituir, així, una gran ocasió revolucionària. El moviment obrer té els seus aliats en els camperols -tema bàsic leninià- i en les nacionalitats oprimides, respecte a les quals Lenin proclama el dret a l' autodeterminació. Com a instrument de dominació d'una classe, l'estat no pot, segons Lenin, ésser reformat: ha d'esser destruït i substituït pel govern de la classe proletària, la dictadura de la qual cal que es basi en els soviets i sigui instrument de repressió de la contrarevolució, alhora que una forma més elevada de democràcia. El proletariat, però, no pot arribar, per ell mateix, a la consciència revolucionària; aquesta li ha de venir mitjançant un partit dirigit per revolucionaris professionals. Quant a les obres de Lenin, cal destacar Cto delat'? ('Què cal fer?', 1902), sobre el partit, Materializm i empiriokriticizm ('Materialisme i empiriocriticisme', 1908), on combat la influència empiriocriticista entre els bolxevics mateixos, Imperializm, kak vyssaja stadija kapitalizma ('L'imperialisme, estadi superior del capitalisme', 1916), Gosudartsvo i revol'ucia (L'estat i la revolució', 1917) i Detskaja bolezn' «levizny» v kommunizme ('L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme', 1920).
A l'estat espanyol, la publicació d'alguns dels seus escrits s'inicià arran de la revolució russa del 1917, especialment per grups editorials relacionats amb els socialistes terceristes en 1920-22. Posteriorment, i fins el 1939, fou l'editorial Europa-Amèrica (de Madrid i Barcelona), del PCE, la que edità un major nombre de títols. A València, el 1920 hi hagué una primera versió de L'estat i la revolució (amb el títol de La revolución y el estado). Al Principat, en 1923-24 el grup de «La Batalla» féu un regular esforç de difusió, reprès el 1931, quan també el Partit Comunista Català (Editorial Treball) en publicà alguna obra. Els principals traductors al castellà foren Tasin, Trilla, Andrade, etc. Jordi Arquer elaborà una versió catalana de diferents texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb el títol d'El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), i Andreu Nin traduí al castellà Cartas íntimas (1931). Aconseguiren una gran difusió El estado y la revolución, El socialismo y la guerra i El extremismo, enfermedad infantil del comunismo |
|
|
