Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Agraïment dels independentistes torturats el 1992 a totes les persones i col.lectius que han fet possible la sentència del TEDH d'Estrasburg
per SantNarcísdeVacarisses	08 nov 2004
Agraïment dels independentistes torturats el 1992 a totes les persones i col.lectius que han fet possible la sentència del TEDH d'Estrasburg
GRÀCIES PER LA VOSTRA LLUITA! Els membres del col·lectiu d’independentistes torturats el 1992 adrecem aquest escrit públic per manifestar el nostre reconeixement i agraïment a totes aquelles persones i col·lectius que de manera desinteressada ens han donat suport al llarg dels 12 anys que ha durat el procés de denúncia pública i jurídica de les tortures que vam patir durant la nostra detenció. Aquesta sentència contra l’Estat espanyol no hagués estat possible sense aquest recolzament col·lectiu. - Als qui ens han fet costat des d’una proximitat personal i emocional perquè van viure de prop aquests fets. Especialment al Col·lectiu de Familiars dels Presos Independentistes, que no van defallir i van aportar un exemple de solidaritat i constància en la denúncia contra la tortura. Gràcies a les nostres mares i pares, avis i àvies, germans i germanes, companyes, amics i amigues que ens han fet costat en tot moment. - A les organitzacions antirepressives: els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, que en el seu moment van assumir el paper de la denúncia de la tortura, van donar a conèixer els nostres testimonis i la nostra denúncia, i van mostrar públicament el caràcter polític d’aquesta i altres vulneracions dels drets humans al nostre país; a Alerta Solidària, que ha reprès aquests darrers anys el paper dels CSPC, que ha continuat amb la difusió de la denúncia pública amb incomptables actes de solidaritat política, i que ha aportat els seus esforços abans i durant el judici a Estrasburg. - A la Comissió de Portaveus dels Presos Independentistes, que van mantenir com a valor irrenunciable la denúncia de la tortura, i que van esdevenir el nostre altaveu entre el silenci de les instàncies polítiques oficials. Per totes les seves gestions, reunions i viatges. - A aquelles persones que a títol individual han donat la cara en la lluita contra la tortura. A aquells que ens han acompanyat més o menys anònimament, als intel·lectuals que han transmès valentament aquests fets silenciats: la Isabel Clara-Simó, en Josep Maria Terricabras, en David Bassa; a en Titot i en Marcel Casellas i tants altres. Als qui han denunciat els fets a través de cartes d’opinió, intervencions mediàtiques, mails, a través de manifestacions artístiques, etc. Als qui des de la seva responsabilitat pública han mostrat la seva coherència amb la justícia i la defensa dels drets humans. - Als regidors de les poblacions i les candidatures municipals que van denunciar l’existència de la tortura: al suport des d’Arbúcies, Biosca, Cerdanyola del Vallès, Ribes, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Torà, Banyoles, Manresa, Valls i tantes altres localitats dels Països Catalans. - Als casals, ateneus i centres socials que ens han ofert la seva solidaritat i els seus mitjans per realitzar la denúncia pública del que va passar l’estiu del 1992. A les organitzacions polítiques que han denunciat i desemmascarat el paper polític de la tortura durant les nostres detencions i fins al dia d’avui. A les organitzacions i moviments polítics en què militàvem o militem i a altres tantes, per a les quals la tortura i la vulneració dels drets humans són un xacra que cal eliminar sense embuts. - Als diferents lletrats que han portat la nostra defensa i la nostra denúncia durant aquests anys. De manera especial a en Sebastià Salellas, en Benet Salellas i al Col·lectiu Fontanella, que han fet possible des del seu treball com a advocats que aquesta victòria jurídica a Estrasburg fos una realitat. Gràcies a la vostra feina silenciosa i desinteressada. - Als col·lectius de la societat civil defensors dels drets humans que ens han fet costat fins al dia d’avui, i que continuen treballant dia a dia en la lluita per aquests objectius. Al CIEMEN, Justícia i Pau i l’Associació dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, amb qui ens uneix una tasca comuna en la denúncia i lluita per l’eradicació de la tortura. La solidaritat és la tendresa dels pobles L’única lluita que es perd és la que s’abandona Carles Bonaventura David Martínez Eduard Lòpez Eduard Pomar Esteve Comellas Guillem de Pallejà     Jaume Oliveras Joan Rocamora Jordi Bardina Josep Poveda Marcel Dalmau Oriol Martí     Pep Musté Ramon López Ramon Piqué Vicent Conca Xavier Alemany Xavier Ros Països Catalans, 7 de novembre de 2004
Mira també: http://www.alertasolidaria.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Agraïment dels independentistes torturats el 1992 a totes les persones i col.lectius que han fet possible la sentència del TEDH d'Estrasburg
per agri	08 nov 2004
VALORACIÓ/COMUNICAT El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna l'Estat espanyol Després que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg hagi condemnat l’Estat espanyol per no haver investigat la denúncia de 17 independentistes torturats l’estiu del 1992, l’MDT vol manifestar la seva satisfacció per l’alt valor simbòlic d’aquesta sentència, l’èxit de la qual cal atribuir a la tenacitat i perseverança d’aquests independentistes. A banda del caràcter positiu d’aquesta sentència, volem aportar una sèrie de consideracions i reflexions sobre la ràtzia repressiva del 1992 i sobre el paper que juga la tortura com a arma de dominació política: Cal que recordem el context polític en què es van produir aquests fets: durant les detencions la pràctica totalitat dels partits parlamentaris del Principat i el País Valencià van silenciar aquests fets escandalosos i només hi va haver alguns tímids gestos de denúncia a títol personal. L’elit política no ha fet fins al dia d’avui cap moviment que afavorís tant la investigació del que va ocórrer aleshores com l’eradicació de la tortura. No podem oblidar tampoc que es va aprofitar l’avinentesa per treure’n beneficis polítics: davant d’una ferotge repressió l’objectiu de la qual era destruir les estructures estratègiques de l’Esquerra Independentista, els principals dirigents de l’autoanomenat “pal de paller� de l’independentisme no van mostrar gaire interès a denunciar els casos de tortura i sí a fer passar alguns detinguts pel procés de reinserció, amb la intenció-obsessió gens amagada d’acabar amb qualsevol espai polític que hi pogués competir. La tortura, usada per destruir el detingut per motius polítics, no és una pràctica excepcional o aleatòria, sinó que és premeditada i està estudiada “científicament�. No és tampoc una novetat per a l’independentisme català: des de la mort física del dictador Franco s’ha torturat sistemàticament els i les independentistes detinguts/des sota legislacions especials i, tot i l’elevat nombre denúncies acumulades, fins al dia d’avui ningú no ha estat condemnat per aquesta pràctica, ja que les denúncies han estat reiteradament arxivades per un poder judicial submís a l’executiu. La tortura compta amb el consens silenciós i una legitimació de polítics, magistrats, periodistes, càrrecs policíacs i metges forenses, que en garanteixen la invisibilitat i l’opacitat. Cal tenir ben clar, doncs, que els agents torturadors són només l’esglaó més baix d’una estructura de dominació, per la qual cosa els esglaons més alts han de ser l’objecte preferent de la nostra denúncia i crítica política. La lluita contra la tortura ha de ser un element fonamental de la tasca política de l’Esquerra Independentista, però tenint en compte que la seva finalitat és destruir les conviccions dels i les militants i els projectes col·lectius, cal tenir present que la nostra resposta ha de ser necessàriament col·lectiva. L’única lluita que es perd és la que s’abandona. Moviment de Defensa de la Terra Països Catalans, 2 de novembre de 2004
Mira també: http://www.defensalaterra.org

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more