Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
02 nov 2004
El Tribunal Internacional de Drets Humans d'Estrasburg ha fet pública la sentència del judici fet el 18 de novembre de 2003 contra l'estat espanyol, per l'anomenada 'Operació Garzón': el cas de les tortures infligides per la guàrdia civil a una colla d'independentistes catalans l'estiu del 1992, quan Baltasar Garzón era el jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola. El Tribunal ha condemnat l'estat per no investigar les denúncies de tortures fetes pels independentistes, però estableix que no pot acreditar els maltractaments i les tortures per ‘falta de proves’ perquè va passar fa massa temps, i no condemna l’estat per les tortures i els maltractaments soferts. El Tribunal obliga l’estat a indemnitzar per danys morals amb 8.000 euros cadascun dels 15 denunciants (120.000 euros) i a pagar les costes del procés (12009 euros). Aquest estiu es va fer a Barcelona una acció acusant el jutge Baltasar Garzón d'emparar la tortura, arran de la detenció de tres joves del barri de Gràcia de Barcelona el 2002.
poster3_small.jpg
SENSE JUSTICIA NO HI HA PAU

This work is in the public domain

Comentaris

Les evidencies
02 nov 2004
Totes les coses cauen pel seu propi pes!, ahi hi ha una evidencia de que l'Estat espanyol ha tortura, i potser avui en dia continua fent-ho. Encara que parega mentida, molta gent no creu aquestes noticies i diuen que son obra de anarquistes radicals. Entre tots em de fewr fo´ça a la societat per concienciarla i que no tornen a passar cosses com aquestes. Que estem a 8una societat demcràtica i no a Zimbawe.
gracies i salut companys
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
02 nov 2004
què fa la policia? tortura i assassina. Salut companys independentistes per fer veure al mon que l´estat espasnyol tortura i assassina
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
02 nov 2004
Es un pas endavant, i es un pas que demostra que s'ha de sortir d'Espanya per a investigar casos de tortura, perque a el govern espanyol encobreix els autors i no ho investiguen.
El que tots sabiem, per ara demostrat als tribunals
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
02 nov 2004
Una web imprescindible per conèixer els crims de l'Estat espanyol contra l'Esquerra independentista:


http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
02 nov 2004
extret d'aquesta web (gràcies)

BARCELONA OLÃ?MPICA: TORTURA 1992
Cronologia


29 juny.- Josep Musté és detingut a la carretera d'Olot; Ferran Ruiz és detingut a Vic (Osona); Jordi Bardina, David Martínez i Esteve Comelles són detinguts a Manresa (Bages; Teresa Mas és detinguda a Manresa (Bages) i deixada en llibertat posteriorment; Joan Rocamora és detingut a Barcelona



1 juliol - Jaume Oliveras, Vicent Conca i Ramon Lòpez són detinguts a Barcelona; Josep Maria Granja és detingut a Badalona (Barcelonès). - La Guàrdia Civil escorcolla la seu central de l'MDT a Barcelona.



2 juliol - Francesc Xavier Tolosana és detingut a Tarragona (Tarragonès)



3 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a la sala d'actes de Revolta organitzat per la Campanya Unitària per l'Amnistia.



4 juliol - Marcel Dalmau és detingut a Girona (Gironès); Carme Turró, companya dâen Marcel Dalmau és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després; Dolors Bellés és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després.



6 juliol - Antoni Infante és detingut a València (l'Horta); Eduard Lòpez i Francesc Puy són detinguts a Barcelona; Ramon Piqué és detingut a Montcada i Reixac (Vallès Occidental); Eduard Pomar és detingut a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Artur Escútia és detingut a Alginet (Ribera Alta); Vicent Coll és detingut a Benicarló (Baix Maestrat); Josep Poveda és detingut a Barcelona; Josep Bou és detingut a Palamós (Baix Empordà). - La Guàrdia Civil escorcolla sense ordre judicial la redacció del setmanari El Temps.



7 juliol - Oriol Martí és detingut a Barcelona; Carles Bonaventura és detingut a Girona (Gironès); Xavier Ros i Xavier Puigdemont són detinguts a Banyoles (Pla de lâEstany); Xavier Alemany és detingut a lâEstartit (Baix Empordà); Oriol Malló es lliura als Mossos dâEquadra a Barcelona els quals el lliuren a la Guàrdia Civil; Joan Durà és detingut a Monòver (Valls del Vinalopò); Guillem de Pallejà és detingut a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme); Andreu Cabot i Oriol Montserrat són detinguts a Mataró (Maresme)



8 juliol - La Junta de Centre de l'Escola Universitària de Traductors i d'Intèrprets de la UAB emet un comunicat denunciant la detenció d'en Ramon Piqué i el fet que estigui incomunicat i exigint el seu immediat alliberament. - Carles Campuzano, secretari general de la JNC i diputat al Parlament manifesta que les detencions "contribueixen a crear un clima de crispació". - Rafael Ribó afirma que les detencions s'emmarquen en una operació de maquillatge davant els jocs i que pretenen criminalitzar l'independentisme quan és una opció política legítima. - Joaquim Nadal, alcalde de Girona, afirma que l'Audiència Nacional desconeix la realitat política catalana. - L'alcalde de Banyoles, Joan Solsona, denuncia les actuacions policials per la sensació de por al cos que ha provocat aquesta operació policial.



9 juliol - Jordi Manyé, Marc Vila i Enric Cot són detinguts a Mataró (Maresme) - Acte informatiu de solidaritat organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts a la llibreria Llavors de València.



10 juliol - Més de 900 persones es reuneixen a la Casa de Cultura de Girona en un acte per la llibertat dels detinguts. A l'acte hi intervenen Jaume Soler, alcalde d'Arbúcies; l'advocat Sebastià Salellas; Guillem de Pallejà, un dels detinguts durant l'operació policial; el filòsof Josep Maria Terricabras; i Robert Samó dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. - Vuit organitzacions polítiques i sindicals de Montcada i Reixac van difondre un comunicat en el qual qualifiquen les detencions d'agressió brutal i antidemocràtica. El manifest el signen el PCC (que forma part de l'equip de govern municipal), ERC, IC, Revolta, Proposta d'Esquerres, CCOO i USO. - Personalitats destacades de diversos àmbits professionals i polítics es van comprometre a enviar alguna de les postals repartides pel Punt Diari i el setmanari El Temps, adreçades al jutge Garzón, al ministre Corcuera i al president Pujol. - Sota el lema âIndependència és democràciaâ? se celebra un acte en un hotel barceloní. Hi intervenen Carles Riera, Enric Marin, Gil Franquesa, Joan Vall Clara, àngel Colom i Ramon Barnils. - Jordi Pujol afirma que s'ha detingut gent que no té res a veure amb Terra Lliure. Demana també que s'investiguin els maltractaments i afirma que els independentistes, pel fet de ser-ho no poden ser detinguts ni tan sols molestats. - Ribó qualifica les detencions de veritables segrestos i afirma que es confirma que es realitza una política de detencions indiscriminada, i creiem que s'estan transgredint aspectes fonamentals dels drets de les persones. - La UNESCO a Catalunya se solidaritza amb els detinguts i diu que no és just qualificar de terroristes les persones que de manera pacífica expressen les seves opinions. Les defenses contra el terrorisme no poden incloure tortures i es té la impressió que en lloc de desactivar la violència es vol provocar una espiral de violència. - El grup municipal del PSC de Palamós considera desmesurades les detencions en un comunicat. - L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, demana que s'investiguin les irregularitats en les detencions.



11 juliol - Unes 2000 persones es manifesten a Girona per reclamar la llibertat dels detinguts. Abans d'iniciar el recorregut es van produir diverses intervencions, entre les quals destacà la de Paquita Brunet, mare d'en Marcel Dalmau. En roda de premsa posterior a la manifestació va dir que el seu fill s'havia intentat suicidar per no ser torturat. - Una trentena dâintel·lectuals garrotxins se solidaritzen amb en Marcel Dalmau, adrecen una carta a diferents organismes públics i a l'opinió pública en general on qüestionen les causes de la detenció i posen en dubte la intervenció policial realitzada. - El Punt Diari informa que quatre bars gironins exposen l'obra pictòrica i fotogràfica de Marcel Dalmau.



12 juliol - Concentració de més de 1000 persones a Banyoles com a acte de suport als detinguts. Convoquen els grups municipals, la Plataforma per la Llibertat dels detinguts, CiU, ERC, Candidatura d'Unitat Popular, Grup Mixt i PP. Es recullen més de dues mil signatures en contra de les detencions. - Unes 400 persones es manifesten a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar la llibertat dels independentistes. La convocatòria és de la Plataforma de Suport als Detinguts.



13 juliol - Uns desconeguts causen danys a casa de Joan Geli, advocat independentista. és l'última de les agressions que han sofert en els seus béns diversos independentistes de Banyoles. - Es fa públic un comunicat a Sabadell on es denuncia que s'han usat els mètodes preventius del més ranci estil franquista per tal de donar seguretat als convidats dels Jocs Olímpics. El comunicat està signat per la Federació d'Associació de Veïns de Sabadell, MDT, CAIC-Sabadell, Revolta, CCOO, IC, PCC, ERC i CSC.



14 juliol - Jeroni Salvador i Ãngel Pitarch són detinguts a Benicarló (Baix Maestrat) - L'Ajuntament de Palamós aprova una moció en què qualifica d'indiscriminades les detencions. - Concentració de més de 500 persones per la llibertat dels detinguts a la plaça de la verge de la ciutat de València amb la presència de Toni Infante un dels detinguts durant l'operació policial i Josep Guia, organitzat per la Plataforma. Unitària. - El ple de l'ajuntament de Girona demana que s'aclareixi si hi ha hagut actuacions policials irregulars. - El ple del Consell Comarcal de la Selva i el de l'Ajuntament de Vidreres van aprovar mocions en què qualifiquen d'arbitràries i infundades les detencions i reclamen que s'exigeixin responsabilitats i s'aclareixi la situació dels detinguts. - Els familiars dels detinguts demanen lâanul·lació de les declaracions fetes a la Guàrdia Civil en considerar que les confessions van ser fetes sota tortures i de manera clarament inconstitucional i il·legal. - El PSC impedeix el consens del Parlament per pronunciar-se sobre les detencions d'independentistes. - Unió Democràtica de Catalunya fa públic un comunicat en què qualifica els fets de provocació barroera i considera que s'ha d'actuar amb criteris polítics i no jurídics. - Una cinquantena de professors arribats de tot el món per participar en la V Escola de Lingüística que organitza la Universitat de Girona subscriuen un manifest on condemnen les detencions perquè s'han produït sense càrrecs substancials que les justifiquin.



15 juliol - Acte de protesta contra les detencions convocat per la Plataforma al Palau de la Música Catalans a Barcelona. Hi assisteixen més de 2000 persones i compta amb la intervenció de tres dels detinguts posats en llibertat: Toni Infante, Oriol Martí i Carles Bonaventura. A l'escena s'hi trobaven també personalitats del món polític i la cultura com ara Josep Miró i Ardèvol, àngel Colom, Lluís Maria Xirinacs, August Gil Matamala o Josep Benet, que llegeix un manifest contra la tortura, per la democràcia i la llibertat. - A l'estadi Truffaut de Girona se celebra el debat Democràcia i Drets Humans amb l'assistència del filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptor Antoni Puigverd, l'advocat Sebastià Salellas, el director editorial del Punt, Joan Vall, i Sebastià Parra, cofundador d'Amnistia Internacional a Girona. Els assistents van qüestionar l'actual sistema democràtic i els mitjans que utilitza el poder per consolidar i mantenir aquest suposat estat democràtic. - El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat una moció demanant que s'alliberin de forma immediata tots els detinguts que no estiguin relacionats amb actes terroristes.



16 juliol - Uns centenars de persones participen en una concentració convocada pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, el MDT i Catalunya Lliure durant la qual es llegeix un comunicat de suport als presos i es denuncia el control policial a Catalunya durant el pas de la torxa i els jocs en general. - L'Ajuntament de Salt aprova una moció on es critica la llei antiterrorista i afirma que farà d'acusació particular si hi ha indicis de tortura. - Té lloc a Sabadell un acte amb la presència de Ramon Piqué, un dels detinguts en l'operació policial. Lluïsa Domingo, de la Comissió dels Drets Humans del Col·legi d'Advocats explica la total obstaculització que té qualsevol investigació per tortures. Durant l'acte es demana a l'ajuntament que es pronunciï en favor dels drets civils. - Les forces polítiques de les comarques gironines consensuen un text sobre les detencions demanant que s'aclareixin les actuacions policial i es depurin les responsabilitats pertinents. - Té lloc un acte-sopar a Benissa (Marina Baixa)



17 juliol - Acte a Alcanar (la Sènia) per la llibertat dels detinguts organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels Detinguts. - Acte a Valls per dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilanova i la Geltrú amb la presència del periodista Ramon Barnils i de Ramon Piqué un dels detinguts, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts. - Colom es planteja trencar les relacions polítiques amb el PSC perquè encobreix les tortures. - S'aproven mocions posant en dubte les actuacions policials i jurídiques i demanant explicacions als ajuntaments d'Olot, Platja d'Aro i Santa Coloma de Farners. - Actes a Gandia, Sant Hipòlit i a Valls.



18 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a Manresa (Bages) dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilafranca del Penedès dins el marc de les Marxes per la Independència. - Acte al Masnou (Maresme) dins el marc de les Marxes per la Independència. - Pujol desqualifica el PSC per intentar criminalitzar i ridiculitzar el nacionalisme català. - Actes de solidaritat i per la llibertat dels detinguts a Paterna (l'Horta), l'Esquirol (Osona), Arbúcies (la Selva), Vic i Meliana.



19 juliol - Acte al Pi de les Tres Branques organitzat pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans al Pi Jove. Durant l'acte institucional l'historiador Josep Maria Solé va dir: "han segrestat persones que només han mantingut un ideari tan legítim com la independència", i va afegir que els Jocs de Barcelona permetran demostrar "el que veritablement som, per això estan nerviosos i per això actuen amb violència". - Apareix una carta al Diari de Barcelona de l'Associació Catalana de la Dona on es qüestiona fortament la forma i el moment en què s'han produït aquestes detencions. La carta acaba dient âperò fem observar que aquesta protesta cívica és considerada insuficient i totalment inútil per certs sectors als quals normalment ens adrecem, ja que consideren l'actuació del Ministeri de l'Interior perfectament coherent amb la política centralista de l'actual govern socialista de Madridâ?.



20 juliol - Juan Maria Bandrés manifesta a El Pais que té la âgreu impressió que el tema de les tortures torna a rebrotar. Tinc fonaments per dir que s'ha utilitzat la banyera, l'elèctrode i la caputxaâ?. - Postal d'El Temps a Garzón: âSr Magistrat, en un marc democràtic la lluita contra la violència és un objectiu lloable. Aplicar lleis d'excepció contra opinions legítimes és una conculcació dels drets de l'homeâ?. - Acte a Cornellà de Llobregat per la llibertat dels detinguts.



21 juliol - Els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès van consensuar una moció preocupant-se pels maltractaments denunciats per alguns detinguts, entre ells dos veïns d'aquest poble.



25 juliol - Se celebra el concert de cloenda de la "Marxa per la Independència" a Ripollet amb la participació dels Matamala, els Pets, els Brams i Negu Gorriak. Entre altres intervencions es llegeix un comunicat dels presos: âNosaltres hem conegut físicament les clavegueres de l'estat espanyol i us podem assegurar que no és un estat de dret, és un estat podritâ?, afirmen. Hi assisteixen unes 4000 persones.



29 juliol - Concert de Roc a Girona sota el lema âCatalunya vol viure en llibertatâ? amb una assistència de més de 15000 persones per solidaritzar-se amb els detinguts. Hi participen artistes i cantants d'arreu del país. - Es fa públic que durant la primera onada de detencions estava previst el registre de les seus d'ERC i d'Omnium Cultural.



5 agost - Ãs jutjat Jordi Bosch, militant d'ERC per desplegar una estelada al Velòdrom d'Horta.



16 agost - Maragall reclama que s'investigui l'operació Garzón, âTinc el dret a saber si tots els detinguts tenen alguna cosa a veure amb això, perquè si no és això, tinc el dret a protestarâ?. També va demanar l'aclariment del tracte rebut pels detinguts a les dependències policials.



19 agost - Acte a Prada de Conflent dins el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts.



24 agost - Raimon Obiols en una entrevista a El Pais manifesta que âHay unos detenidos que dan unos nombres y se detiene a esas personas, lo que me parece llevado por los pies. Muy probablemente, aunque estas cosas son imposibles de esclarecer, se han producido malos tratos en algun caso. Y es lógico que haya gente que se siente indignadaâ?.
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
03 nov 2004
ap_iraq_abuse3_040504_ssh.jpg
ELIMINEM LA TORTURA
LA XACRA DELS SEGLE xx-xxi
Mira també:
http://www.llibertat.com
http://www.llibertat.com/cup
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
03 nov 2004
Felicitats!!
Els Països Catalans...Endavant!!
muy buena la ultima foto (o dibujo)
03 nov 2004
feliz navidad

y prospero muro nuevo
Re: El Tribunal d'Estrasburg condemna l'estat espanyol per no investigar denúncies de tortures
10 des 2004
Tots els estats torturen als qui consideren els seus enemics, i un estat català igualment ho faria.
Sindicat