|
|
|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
el PSOE y Colectivos de Gays y Lesbianas homenajean a los homosexuales represaliados en el franquismo
|
|
|
per Radical Gay |
31 oct 2004
|
DIARIO DE MÃ?LAGA
31 de Octubre de 2004
EFE / MADRID |
El secretario de Movimientos Sociales y Relaciones con las ONG, Pedro Zerolo, participó ayer en un acto, organizado por colectivos de gays, lesbianas, transexuales y bisexuales de toda España, para rendir homenaje a las personas personas que, durante los años 50 y 60, sufrieron la aplicación de la Ley franquista de Vagos y Maleantes por su condición homosexuales.
El homenaje tuvo lugar en el marco del II Encuentro de Gays, Lesbianas, Transexuales y Bisexuales de Fuerteventura. Concretamente, el acto se desarrollará en el Albergue de Tefía que, tal y como recuerda el PSOE, "por aquel entonces cumplía las funciones de centro penitenciario". Allí se descubrirá una placa del Cabildo Insular de Fuerteventura, "en reconocimiento a la dignidad de estas personas".
La presidenta de la Federación Estatal de Gays y Lesbianas, Beatriz Gimeno, señaló a Europa Press, que uno de los objetivos de este encuentro es la recuperación de la memoria histórica del franquismo, tal y como está ocurriendo con otros colectivos que fueron represaliados durante este periodo histórico.
"Queremos que los presos por homosexualidad y transexualidad no pasen desapercibidos. Nosotros tuvimos mucha gente presa por un delito de homosexualidad y fuimos los últimos en ser amparados por la democracia. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ANTONI RUIZ : «L'única sortida laboral era la prostitució»
|
|
per la fura |
31 oct 2004
|
ANTONI RUIZ
President de l'Associació d'Expresos Socials, que lluita per restaurar l'honor dels homosexuals que van ingressar a la presó durant el franquisme
A aquest valencià de 47 anys, nascut a Xirivella (Horta Sud), li va canviar la vida quan només en tenia 17. Denunciat per una monja, va estar a la presó durant tres mesos condemnat per la llei franquista de perillositat social pel fet de ser homosexual.
- Com va arribar a la presó als 17 anys?
- «Als 17 anys ja em vaig adonar que m'atreien els homes. Em vaig reunir amb la meva mare i li vaig explicar que era homosexual. S'ho va agafar molt malament. La meva mare va demanar ajuda a la seva germana, que coneixia una monja. Després de fer una reunió, la monja es va adreçar a la policia i em va denunciar. A l'endemà tenia quatre policies de la secreta a casa. Em van detenir i em van portar a la prefectura superior de València, on vaig estar tres dies. Allà vaig patir la primera violació per indicació d'un policia. Em van enviar al jutjat de perillositat social, que va dictaminar que m'enviarien a un col·legi, que es va convertir en tres presons: la Model de València, Carabanchel i la de Badajoz, on vaig estar tres mesos. Després de sortir-ne, em van desterrar un any a Dénia.»
- La presó, sent tan jove, li ha marcat la vida...
- «Et destrossa la vida. Quan surto del desterrament trenco tota relació amb la meva família. Des del 1990, però, estem reconciliats i vivim molt a gust.»
- Li va costar molt aixecar el cap, laboralment parlant?
- «Sí, tingues en compte que vaig sortir amb antecedents penals. Quan vaig tornar del desterrament no em van admetre als antics llocs de treball que tenia. Aleshores em vaig veure obligat, com altres que han passat per perillosos socials, a fer treballs gens agradables, com la prostitució. Ho vaig haver de fer perquè literalment em moria de gana. Com que ens van destrossar la vida, l'única sortida laboral era la prostitució. Podríem haver estat unes altres persones.»
- Encara hi ha les mateixes dificultats per trobar feina?
- «Ara no costa. Fa potser cinc o sis anys sí que costava. I això ens ha perjudicat durant tota la vida. Hem patit presó, tortures, desterraments... I per si això no fos poc, quan sorti es en llibertat, tenies la càrrega que no podies aconseguir cap mena de feina perquè tenies els teus antecedents penals com a perillós social.»
- Com se li va ocórrer muntar l'entitat?
- «Vaig començar a treballar el 1995 per sol·licitar la destrucció dels meus expedients. Vaig descobrir que encara es trobaven als deganats. Una vegada vaig començar el procés, s'hi comencen a interessar investigadors i es posen en contacte amb mi. Aleshores treballem plegats i comencem a trobar persones, i la feina culmina amb la publicació del llibre Redada de violetas, d'Arturo Arnalte, que és el primer llibre de la història dels homosexuals reprimits per Franco. Tots els represaliats que manteníem un contacte amb Arnalte vam decidir muntar l'associació.»
- S'han adonat que hi ha encara molts expedients als jutjats o als arxius penitenciaris?
- «Per descomptat. Ens hem adonat de la gran injustícia que estan fent amb nosaltres. Els expedients continuen als deganats dels jutjats, tret dels de València, que van ser declarats històrics pel Consell General del Poder Judicial. A mesura que anem investigant hi ha altres expedients, que són els carceraris i que els estan custodiant les mateixes presons. Són expedients que al cap i a la fi és material sensible de les persones expedientades. I, a més, hi ha les fitxes policials, que tot i estar retirades, diguem que hi ha un arxiu B.»
- A la pràctica, tot això què suposa?
- «Això vol dir que estan violant els nostres drets constitucionals i civils. |
|
Re: el PSOE y Colectivos de Gays y Lesbianas homenajean a los homosexuales represaliados en el franquismo
|
|
per ESPAÑOL |
31 oct 2004
|
|
Arriba la Anti-Natura, dentro de poco seremos todos homosexuales y los humanos desapareceremos del mundo, eso es lo que queréis??? pues ya está todos los rojillos haceros homosexuales y así no tendréis hijos para inculcarle vuestras mentiras :DDDD |
|
Re: el PSOE y Colectivos de Gays y Lesbianas homenajean a los homosexuales represaliados en el franquismo
|
|
per . |
01 nov 2004
|
PUES NO SOY HOMOSEXUAL PERO ARRIBAAAA LOS DERECHOS DE TODOS LOS INDIVIDUOS
ABAJO LA IGLESIA Y EL FASCISMO |
|
Gaixample
|
per Marc
mikimak02@hotmail.com |
07 gen 2005
|
 |
Em dic Marc i tinc 16 anys. No fa ni mig any que he sortit de l'armari tant amb els amics com amb els meus pares.
Volia opinar sobre la zona de Barcelona denominada GAIXAMPLE... Crec que és un autoaïllament nostre vers la societat... D'acord que està ple de bars on pots estar tranquil perquè si et fas un petó amb una persona del mateix sexe no rebràs cap comentari homofòbic, però igualment, no creieu que estem fent un favor a tota aquesta gent que ens vol apartar de la societat? Hem de lluitar contra això, ens hem de fer tots un, gais o no, i que no només hi hagi un GAIXAMPLE, sinó que tota Barcelona sigui un GAIXAMPLE, BIXAMPLE i HETEROXAMPLE al gust de cadascú...
Com abans ens traguem de sobre aquests "ghettos" i lluitem per la tolerància mundial, abans podrem fer entendre a la societat que ser gai o bi, és tant normal com ser hetero, i que no és cap malaltia ni transtorn...
Per altra banda, també volia dir que tal i com a l'escola s'ensenya la reproducció i les relacions heterosexuals, també s'haurien d'ensenyar les homosexuals, i prevenir al jovent de que, potser, senten atracció vers persones del mateix sexe. Sinó, poden arribar a dubtar de la seva masculinitat o femeneïtat i espantar-se, sobretot si t'adones de molt jove...
Avui dia hi ha molt jovent tancat a l'armari amb candau per la por al rebuig, i s'ha d'intentar parar aquesta discriminació cap a nosaltres perquè puguin desfer-se d'aquest pes a l'esquena, perquè portar una cosa així amagada és dur: no poder parlar sobre el tema amb ningú, no poder-li dir a algú que t'agrada... I tot per la por al rebuig! Sembla mentida no?
M'avergonyeixo jo mateix de tenir d'escriure aquestes paraules en ple segle XXI. |
|
Re: el PSOE y Colectivos de Gays y Lesbianas homenajean a los homosexuales represaliados en el franquismo
|
|
per jeremy |
24 mai 2005
|
|
visca la llibertat sexual i visca catalunya!!! sed felices como sois, abajo el fascismo y la homoobia !!! besos a todos, jeremy |
|
|
