Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
Des del web Lobby per la Independència ens arriba aquest text on explica que l'estat espanyol va directe tot dret cap a un xoc de trens. En aquests moments, l'imperialisme espanyol, pel cap baix, té oberts quatre fronts de guerra contra les colònies en general i contra Catalunya en particular. D'aquests quatre fronts, tres són d'àmbit internacional i un altre més bilateral. Començarem per aquest darrer:
1.- EL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA

L'exèrcit franquista, quan va ocupar Catalunya l'any 1939, a cop de fusell i baioneta va espoliar els arxius de les administracions catalanes, de les organitzacions polítiques, sindicals, culturals i d'algunes persones particulars i, com a botí de guerra, s'ho va emportar tot cap a Salamanca a fi d'organitzar, sobre aquell caramull descomunal de dades, l'arxiu de la repressió de la postguerra. Retornarà Espanya, trenta anys després de la mort del dictador, els papers robats als seus legítims propietaris? D'aquí a uns mesos sabrem el resultat d'aquesta dura batalla en la qual la societat civil està jugant un paper decisiu.

2.- EL CATALÃ LLENGUA OFICIAL A EUROPA

Avui, 29 d'octubre de 2004, els caps d'estat de la UE han signat la Constitució europea a Roma i d'aquí uns mesos serà sotmesa a referèndum. En aquesta Constitució l'estat espanyol, representat per l'anterior govern Aznar i ara pel govern Zapatero, ha mogut totes les influències per tal d'impedir que el català, el basc i el gallec siguin considerades llengües oficials.

Una de les grans batalles fins al proper mes de març serà aconseguir que el vot NO sigui majoritari arreu dels Països Catalans i que damunt del mapa d'Europa, la nit del referèndum, hi hagi una immensa âbotifarraâ?; el NO ben gros que milions de catalanoparlants diuen a una constitució genocida, racista i franquista que no reconeix els drets més elementals d'un poble a la seva existència.

Arribat a aquest punt, recomanam l'Especial de Vilaweb âPerquè dic no a la Constitució europeaâ? que ja compta amb les respostes de Miquel Calçada (Mikimoto), Pere Esteve, Carles Campuzano, Feliu Ventura, Jaume Renyer, Isabel-Clara Simó, Joan Herrera, Llorenç Valverde i Josep-Maria Terricabras. Durant aquests propers mesos abans del referèndum, és imprescindible organitzar una gran campanya de consciènciacó per tal que la majoria del nostre poble rebutgi d'una manera rotunda una constitució feta expressament per a exterminar-nos.

3.- LA BATALLA DEL DOMINI â.CATâ?

Espanya és enemiga mortal de Catalunya i una de les coses que més treu de polleguera els colonitzadors espanyols és que la cultura i la nació catalana siguin conegudes arreu del món. En aquests moments, 2.437 entitats i empreses dels Països Catalans i 61.353 persones demanen a la Corporació d'Internet per a l'assignació de Noms i de Nombres, ICANN, que accepti el dimoni â.catâ?. Contra aquesta iniciativa que no va en contra de ningú i sí a favor de la llengua i la cultura catalana, l'imperialisme espanyol ha posat en marxa una campanya de pressions liderada per Libertad Digital (de Federico Jiménez Losantos i finançada per ENDESA i Banco de Santander), Diario Red, Punto Digital, etc.

Entre els qui duen la veu cantant contra el domini â.catâ? destaquen el president de l'â?Asociación de Internautas Españoles, Víctor Domingo, i l'editor de Diario Red, Eduardo Pedreño, que acaba d'escriure un article insultant tots els catalans, âPunto cat para los catetosâ?, en el qual afirma: â

Para quien no lo conozca, el dominio.cat es la reivindicación por antonomasia de los internautas nacionalistas catalanes, que quieren un dominio propio para, cual selección de hockey sobre patines, demostrar al mundo las excelsas virtudes de lo catalán frente a, pongamos por caso, lo castellano, representado por nuestro vulgar dominio .es"... "en la Red el nacionalismo se bate ­y pierde­ contra el racionalismo y el estoicismo (en un sentido filosófico), y la identidad no viene dada por la extensión de un nombre de dominio, sino por la capacidad para expresar lo distintivo en medio de la multiculturalidad y la universalidad. Quien no sepa comprender esto se hace sin duda merecedor de un dominio .cat. Pero en lugar de a los catalanes, que estos dominios se otorguen solamente a los catetos."

Davant aquest ofensiva atroç de l'imperialisme espanyol contra el nostre poble, és evident que els catalans no ens podem estar plegats de braços i que hem de contraatacar d'una manera decidida i contundent, no tan sols contra els mitjans de comunicació que ens ataquen sinó també contra les empreses (ENDESA, Banco de Santander, Telefónica,BBVA, etc.) que financen aquesta ofensiva.

4.- EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LA SELECCIÃ CATALANA DE HOQUEI

El triomf de la selecció al Mundial B de Macau ha desfermat la histèria de l'imperialisme espanyolisme que ha començat a pressionar les 108 Federacions internacionals de hoquei que, dia 26 de novembre, han de ratificar l'admissió de la selecció catalana a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS).

De moment, Catalunya ja ha estat inclosa en el grup d'Espanya, França i Holanda en el proper Mundial que se celebrarà l'agost de 2005 a Califòrnia. Les pressions polítiques espanyoles contra altres països són bestials. Fins ara s'ha sabut que Madrid intenta a la desesperada que Estats Units i Bèlgica votin en contra de l'admissió de Catalunya i que Portugal i Itàlia se retirin del Mundial si han de jugar contra la nostra selecció.

El diaris de Madrid AS, La Razón, ABC, El Mundo... anticipen com a cosa segura que entre 65 i 70 federacions votaran en contra de Catalunya i que per tant no tenim cap possibilitat. Mentrestant, el diputat d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat que dins la FIRS hi ha fins a 30 països sense estat i que âel que se veu com una anomalia a Madrid, a fora forma part de la normalitat internacionalâ?.

No cal dir que cada dia que passa fins a dia 26 de novembre és decisiu i que és urgentíssim engegar una campanya internacional de tramesa massiva de correus a totes les federacions que dia 26 votaran sobre l'admissió definitiva o no de la selecció de hoquei.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
I l'expoli econòmic no és el front més important que tenen/tenim obert?
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
Aixó m'ho diuen ara a casa meva els espanyols..!! Si el català no es oficial a Europa
ens ho haurem de sentir de qualsevol individuo/empresa d'arreu d'Europa.

Polìtics, si us plau, que no ho veieu..!! El català s'ha anirà a parir..!!

Fora botiflers..!!

Salut.
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
i el front contra els centres socials alliberats???

catalunya lliure d´ett´s i sobirania nacional!
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
www.puntcat.org

www.veupropia.org

www.premisoctubre.com
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
30 oct 2004
www.puntcat.org/

www.veupropia.org

www.premisoctubre.com
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
31 oct 2004
L'imperialisme espanyol contra l'imperialisme català.
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
31 oct 2004
Darth Vader contra tot.

L´imperialisme yanki conta l´imperialisme cubà? Oi, que això no és així?
s´ha de diferenciar entre oprimits i opressors!
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
31 oct 2004
La llengua és molt important, però la cuina també


Text: Perdoni si això de l'escudella el distreu del tema. Em disculpo d'antuvi. Però pensi que la cuina és una qüestió essencial també per a la pervivència nacional.

Una cuina ben feta i honesta, explotant els nostres plats més tradicionals (els invents de l'Adrià estan bé per un dia qui se'l pugui permetre, però crec que no són el camí). Cal recuperar la qualitat de la nostra producció gastronòmica tradicional. Estic cansat d'entrar a restaurants que a fora tenen el rètol de "cuina catalana" i veure com maltracten els nostres plats tradicionals. Si perdem la nostra cuina, perdrem una cosa essencial.

I ja deixo el tema de l'escudella.
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
31 oct 2004
Mireu quina perla d'article d'un tal Javier Borrico:

Opinión
La llamaremos Espanya

Por Javier Orrico
wk.odo ARROBA wanadoo.es


La Opinión de Murcia (30/10/04, 18.57 horas)



Han llenado la plaza de San Jaime con sus adoctrinadas juventudes fascistas, reclutadas en los institutos y entre los encapuchados de las universidades. La victoria sobre patines de Macao ha sido presentada como la nueva conquista de Neopatria, la última aventura de los almogávares, fantasmas de un imperio frustrado que de vez en cuando sacan a pasear por las Ramblas para que los japoneses les echen fotos y los paquistaníes aprendan a decir ‘visca’. No hay que encender la alarma por una independencia que nunca fue su objetivo final. El carnaval simbólico sirve para engañar a sus alevines, mantener la fiebre patriótica y nacionalizar charnegos o aplastarlos.

Es como las fiestas del pueblo, que allí se hacen siempre contra los castellanos, a los que llaman españoles para simplificar y compensar los complejos de un país que no supo ser grande, que se quedó reducido a una barretina mientras Castilla se hacía universal. No es un estado lo que busca la Cataluña oficial, la nacionalista, la que mantiene silenciado al resto; lo que busca es quedarse con el Estado, conformarlo a su capricho. Por eso, lo que viajaba sobre patines en Macao no era la independencia, sino Repsol.

En su afán por llevar el primero a la Virgen, como pasa en el Rocío, por fotografiarse el primero con la bandera independentista de los triunfadores, lo que no percibieron los líderes catalanes, gobierno y oposición juntitos, Maragall-Mas-Pérez Carod, era que aquella foto significaba hacer visible, acaso por primera vez, la verdadera naturaleza de la democracia en Cataluña: la de tres apariencias distintas y un solo partido verdadero, el único, el del pacto no escrito que descalifica a todo aquel que se atreva a salirse de las cerradas filas de ese nacionalismo de triple rostro.

O cuádruple, si se quiere, con los antaño comunistas haciendo de figurantes y hasta el PP de Piqué intentando que le dejen tocar a dios. Desdichadamente para todos (y estoy convencido de que también para ellos, para la muchísima buena gente catalana, enajenada por esa mentira, por esa ficción de democracia que manda a sus lobeznos contra los disidentes), lo que nos viene encima no es aquella propuesta civilizada y burguesa cuyo último intento fue la Operación Roca, la de catalanizar y vertebrar España, la de apoyar una economía productiva, emprendedora, que sacara a los españoles de su siesta con moscas. Es decir, la de que, agotada Castilla y sus exégetas del 98, cargara Cataluña con el peso de reconstruir y relanzar la España de todos.

Dándose a ella, no quedándose con. Qué pena que de las dos almas de Cataluña, la española y universal, y la mezquina y cateta, casi siempre haya ganado la segunda, la que la hizo pequeña, cerrada sobre sí, eternamente celosa de una identidad que, precisamente por serlo, conduce irremediablemente a los pueblos a permanecer limitados a lo que fueron. O, más grave, a lo que algunos han inventado que fueron. Y así, quienes jamás supieron pensarse generosamente entre los demás, se quejan de incomprensión.

Sin embargo, gracias a la inestimable colaboración de ese cruce inenarrable entre Carlos II, el hechizado, y Fernando VII, el deseado, que es José Luis Rodríguez Zapatero, la peor Cataluña se dirige a la verdadera victoria final: la de conseguir un estatus simbólico de nación confederada con lo que llaman España para no reconocer su rencor anticastellano; y la de convertirse en la verdadera cabeza, en la dueña de esa confederación española, concebida como la plataforma para el nuevo imperio almogávar con el que en su frustración histórica siempre han soñado, el que ahora se expresa globalizadamente en términos de grandes multinacionales, auténticos ejércitos que combaten con opas y absorciones por la riqueza mundial. Necesitan a España como mercado, pero también irse desprendiendo de ella para no tener que compartir los frutos de ese mercado, para entrar en Europa ya no como españoles, sino como nación.

Y a ese doble y complementario objetivo estratégico obedece todo lo que ocurre y ocurrirá: el reconocimiento de la selecciones deportivas, importantísimo cohesionador sentimental en una sociedad tan ‘esportiva’ como Cataluña; la condición nacional, que será incluida y aceptada por el PSOE en el próximo estatuto y quién sabe si hasta explícitamente en la Constitución, lo que abre las puertas a todas las posibles asimetrías, a la futura confederación plurinacional, y a la imposición ya inapelable del catalán como lengua nacional, con el objetivo futuro de recluir al español a una condición de tercera lengua, tras del inglés; la consecución de una Hacienda propia y de un sistema de financiación semejante al del privilegiadísimo concierto vasco que les permita aprovecharse en exclusiva de la fiscalidad de las empresas radicadas en su territorio, aunque trabajen en el de todos; la constitución de la eurorregión que simbolice el regreso al momento anterior a la unión con Castilla; la anulación del trasvase del Ebro para obstaculizar el desarrollo de regiones que puedan suponerle competencia futura; y sobre todo, sobre todo, la expansión de un capitalismo genuinamente catalán, presente ya en todos los rincones de España, pero cuya verdadera dimensión imperial ha comenzado con la llegada de Antoni Brufau a la presidencia de Repsol.

Con Gas Natural y parte de Endesa ya en manos catalanas, y con una fusión más que probable, lo que tenemos delante es a un poderosísimo grupo catalanista dueño del sector energético español y dispuesto a usarlo al servicio del nacionalismo, no de una España en la que quieren mantenerse sólo para su beneficio y sin mezclarse.

Nada de esto sería preocupante si estuviéramos ante una Cataluña que buscara, ojalá, una cada vez mayor incorporación e integración con el resto. Pero lo que vemos es un doble movimiento de secesión de hecho y expolio de derecho. Lleva razón Rafael Niubó, consejero de Deportes catalán o algo parecido, al pedir que le cambiemos el nombre a España para enfrentarse sobre patines a la ‘Catalunya gran’. Ya no hay duda: la llamaremos Espanya.
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
31 oct 2004
Al que secriu eixes perles espanyolistes d'ultra dreta ,el conteste molt clarament :
A eixa Patria que tu tant vols...l'anomenarem Merda !
La llamaremos...
01 nov 2004
Patria Española. Lo de "Mierda" queda reservado para la tierra de los abyectos polacones.
¡Mata polacos!
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
01 nov 2004
Per frustrats els "españoles" que d'ençà que es van trobar amb "las Américas" no paren de recular. Està clar que per no saber no han sabut ni ser imperialistes.

Però no odien ni als anglesos, ni als francesos, ni als americans USA. Aquests són més forts, tenen exèrcit, i cal acotar el cap, això sí, con orgullo torero. A qui odien és a nosaltres. COVARDS!

"El ejército español nunca se retira, da media vuelta y avanza". Aquesta és la seva trista història. Un imperi que només ha sabut guanyar guerres contra civils pràcticament indefensos. COVARDS!

a10 España.
Re: L'imperialisme espanyol en peu contra Catalunya
01 nov 2004
doncs els del "lobby per la independència" estàn molt equivocats,si es pensen que l'imperialisme espanyol té com a eixos bàsics internet(si internet en si ja és imperialisme)o les institucions europees(si la UE ja representa l'imperialisme).Tampoc estic d'acord en que utilitze com a eix bàsic la selecció d'hoquei...
El que no saben els del "lobby" és que el capitalisme també és imperialisme...
Realment els del lobby eixos són uns tronats.A les Illes ja reben moltes crítiques.Una volta van fer una concentració en plan racista contra la celebració de les festes d'andalusia per part de la comunitat andalusa stan folls i l'unic que fan és ambolicar la troca.
Sindicat Terrassa