|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Església vs Democrà cia
|
|
|
per Ateu i Anticlerical |
30 oct 2004
|
30/10/04
El Periódico - edició impresa
OPINIÓ
ARTICLE // EL PUNT DE VISTA
L'ofensiva dels bisbes contra el Govern només pretén la defensa d'uns privilegis
JOSÉ OVEJERO
ESCRIPTOR |
No és infreqüent que un dictador o un governant corrupte, quan és acusat dels abusos que comet, pretengui identificar-se amb el poble al qual espolia, afirmant que els atacs que rep estan en realitat dirigits contra tot el paÃs, i ell, pobra vÃctima, pateix immerescudament en nom seu.És sorprenent que alguns jerarques de l'Església catòlica espanyola utilitzin argúcies semblants i vulguin fer-nos creure que les crÃtiques a l'Església estan dirigides en realitat contra els catòlics.
AIXÃ?, EL BISBE de Tudela i arquebisbe de Pamplona, Fernando Sebastián, afirmava no fa gaire que hi ha "persones i institucions que consideren l'Església i els catòlics com un perill per a una societat verdaderament democrà tica". Anem a pams: als catòlics no, a l'Església sÃ. I, de fet, hi ha catòlics que comparteixen aquesta opinió. ¿És tan sorprenent aquesta desconfiança? Per l'arquebisbe de Pamplona, sÃ, ja que segons ell els principis de la vida democrà tica estan arrelats en el cristianisme. Una nova barreja subtil de conceptes que desvirtua la història. Una cosa són els valors cristians i una altra els dogmes i comportaments de l'Església.
De fet, els principis democrà tics --posem per exemple la llibertat religiosa i la d'expressió, la igualtat davant la llei, el principi d'una persona un vot i un llarg etcètera-- es van imposar només després de vèncer la resistència de l'Església catòlica, i moltes vegades van haver de vessar la sang cristians i no cristians per aconseguir-ho. Però la desconfiança enfront de l'Església catòlica, almenys la meva, no prové de raons històriques. Encara que és veritat que l'Església ha estat particularment pertinaç a l'hora de recolzar dictadors i beneir matances, també ho és que no hi ha cap paÃs, religió ni ideologia que no hagin vessat sang en nom de principis en ells mateixos molt valuosos. El meu recel està basat en l'actitud de l'Església avui.
Davant d'un Govern, com el que presideix José Luis RodrÃguez Zapatero, que no serveix als seus interessos, ha llançat una ofensiva en què afloren hà bits que un es pensava que ja estaven desterrats: un bisbe, el d'Àvila, Jesús GarcÃa Burillo, compara la situació a Espanya amb la provocada per un cop d'Estat, establint una molt voluntà ria associació amb la seva possible il.legalitat; altres prelats amenacen amb catà strofes de proporcions bÃbliques si es deixa de protegir la famÃlia --encara que alguns creiem que el Govern l'està protegint, però no un sol tipus de famÃlia, sinó els diferents tipus existents--; un altre bisbe, el d'Alcalá de Henares, Jesús Catalá, treu del calaix l'homofòbia més arnada per manifestar públicament que "ser homosexual és una anormalitat psicològica".
No seria lÃcit jutjar una institució per les estupideses que puguin dir uns quants dels seus representants, i sens dubte l'Església catòlica espanyola compta amb prelats amb més cervell que el bisbe d'Alcalá de Henares --per cert, seria interessant preguntar a un home tan expert en psicologia si el celibat també és una anormalitat psicològica i, aprofitant l'avinentesa, si atempta més o menys contra la famÃlia que l'homosexualitat.
Però fa la impressió que no som pas davant de fets aïllats i que una gran part de les autoritats eclesià stiques consideren que tot s'hi val per tal d'evitar que l'Església catòlica ocupi a la nostra societat el lloc que en realitat li correspon: el d'una institució religiosa que pot dictar normes i recomanacions als seus creients, que pot defensar els seus drets davant de qualsevol Govern i fer les observacions que consideri oportunes sobre assumptes d'importà ncia social.
Però una cosa molt diferent és aferrar-se a privilegis econòmics, insistir a influir en l'educació dels no catòlics, interpretar com un atemptat a la moral qualsevol intent d'establir normes de convivència que no encaixen amb la doctrina catòlica i crear un clima d'enfrontament acarnissat per debilitar el Govern. És tot aquest conjunt de reaccions, que estan ben poc en sintonia amb la democrà cia, i que són preocupants per a molts catòlics, el que ens fa pensar que l'Església preferiria un règim que coartés les llibertats dels altres sempre que ella en sortÃs beneficiada. La millor manera de convèncer- nos del contrari no és mitjançant el victimisme de pa sucat amb oli ni mitjançant la demonització dels que no accepten el seu magisteri. Per poder presumir de credencials democrà tiques, la cosa més eficaç seria que l'Església catòlica defensés els drets dels altres --també els drets dels homosexuals-- amb tant afany com avui defensa les seves pròpies prerrogatives. |
This work is in the public domain |
|
Re: Església vs Democrà cia
|
|
per Jm |
31 oct 2004
|
Las iglésias son sinónimo de oscurantismo, autoritarismo, guerra y mentira. Son además las instituciones históricamente aliadas con los capitalistas para dar soporte a todo fascismo.
En en caso de la iglesia católica, la situación es más grave puesto que cuenta con la influencia de un Estado, el del Vaticano, que dispone de mayor capacidad financiera que la mayor de las multinacionales. Igualmente, las iglesias musulmanas disponen de ingentes sumas de dinero pro cedentes de los regímenes feudales de los estados del Golfo, lo mismo que la iglesia judía, del movimiento sionista.
La acción conjunta de estas iglesias a favor de la guerra y el terrorismo es la coartada del imperio capitalista para imponer un estado internacional de barbarie: la lucha ciudadana en todo el mundo debe por tanto entender que no es posible avanzar si no se desarman antes a estas tenebrosas organizaciones llamadas "iglesias", desenmazcarando y combatiendo toda su inmensa nfluencia en los movimientos sociales. |
