|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
|
per Comunista Republicà |
29 oct 2004
|
VILAWEB
29/10/04 |
|
El grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés vol demanar que es rebaixi la retribució que rep el rei Juan Carlos de manera anual. Els republicans demanen que es rebaixi l’assignació anual que rep la casa reial, camuflada sota el nom de pressupostos ‘para la Jefatura de Estado’ i que puja a 7,7 milions d’euros l’any. Segons Esquerra la quantitat que l’estat assigna anualment al rei hauria d’equiparar-se a la retribució del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que és de 84.960 euros l’any . La proposta d’Esquerra forma part de l’esmena que el grup va presentar als pressupostos generals de l’estat, segons ha pogut saber Europa Press. Cal recordar que finalment ERC va retirar l’esmena als pressupostos de l’estat, tot i que inicialment l’havia presentada. Al darrer minut, va canviar de parer i va decidir donar suport als pressupostos de Zapatero. Aquesta no és la primera vegada que ERC posa sobre la taula la qüestió de les despeses del rei. Fa poc va proposar al congrés que informés de si qui havia pagat les despeses d’un cap de setmana del rei a Romania, on el monarca va caçar animals protegits i que sembla que va costar 60.000 euros. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per Socialista Revolucionario |
29 oct 2004
|
Que curre el puto rey, a mi no me llega el sueldo ni a los 1000 €. ESTADO ESPAÑOL REPUBLICANO y AUTODETERMINACIÓN PARA LAS NACIONES DEL ESTADO.
Entre los currantes cuando he hablado del rey, indiferentemente de su forma de pensar no quieren que haya un rey que nos viva |
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per Àlex |
29 oct 2004
|
|
Més diners s'emporta la Casa Reial. Lúltim cop que vaig llegir el BOE, vaig caure de la cadira. Fan fortuna aquesta gent, com si fos l'Àntic Règim. |
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per una |
29 oct 2004
|
Els republicans haurien de passar els reis per la guillotina.. no rebaixar el suo!
Quins republicans de pa sucat amb oli.. mare meva!
Independència Socialisme Països Catalans |
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per unakkkkkkkk |
29 oct 2004
|
|
un< ets idiota......k vols k el tallin el cap ara? un gran moment si señor, de calma burgesa.........maleida eskerrista inutil......ves amb els nazis de endavant a okupar una casa i fumar porros , ignorant de merda |
|
Re:¿¿¿¿ Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero??????
|
|
per NI ESTATUTS, NI REFORMES: INDEPENDÈNCIA |
30 oct 2004
|
La CUP dona el seu missatge a l'acte institucional dels 25 anys d'Estatut
Missatge de les CUP en resposta a l'acte institucional dels 25 anys d'Estatut d'Autonomia del Principat.
Diversos membres de les CUP han desplegat una pancarta amb el lema NI ESTATUTS, NI REFORMES: INDEPENDÈNCIA!, mentre el president Maragall feia la seva intervenció i davant dels nassos de la classe política que avui, dimecres 27 d'octubre, s'ha congregat al Palau de la Generalitat per celebrar els 25è aniversari de l'Estatut d'Autonomia i per preparar el terreny del Nou Estatut i de la Reforma d'Espanya.
Perquè amb 25 anys d'Estatuts ja en tenim prou. Perquè el poble dels Països Catalans necessita decidir lliurement el seu futur social, polític, fiscal, econòmic, lingüístic, esportiu, cultural i ecològic.
I, sobretot, perquè el futur és la independència.
Les CUP reclamem que el poble català té dret a autodeterminar-se sense la tutela de les Corts de Madrid.
El camí de l'Estatut ja està esgotat,i ara toca caminar cap la plena sobirania nacional. Per aquest propòstit, les persones que treballem per la transformació social i l'alliberament nacional des dels pobles i viles d'arreu dels Països Catalans, seguirem plantant cara i proposant l'alternativa de la independència com a marc ideal de convivència i de relació entre els catalans i les catalanes, i amb la resta de pobles d'Europa.
Països Catalans
27 d'octubre de 2004
Oficina de Premsa CUP
Per a més informació:
Candidatura d'Unitat Popular
cup ARROBA llibertat.com
www.llibertat.com/cup |
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per Pensa i actua |
30 oct 2004
|
ERC s’oposa a una Constitució Europea que no ens respecta ni ens representa
El febrer del 2005 se celebrarà el referèndum sobre la Constitució Europea, un text que no reconeix els nostres drets nacionals,socials, lingüístics i mediambientals. Ara, com el 1979 hem de dir no a la Constitució.
ERC vol una Europa més forta, amb més recursos i més capacitat d’actuació dins i fora de les seves fronteres. I una Europa que reconegui de manera efectiva la seva diversitat i els drets socials fonamentals. Amb l’elaboració d’aquest nou Tractat europeu s’ha deixat escapar aquesta oportunitat. La decepció que suposa aquest Tractat constitucional ens ha de servir per abandonar l’europeisme clàssic dels catalans, més idealista que realista, forjat sota unes circumstàncies molt diferents a les actuals, i adoptar un europeisme si cal més contundent. Que no ens enganyin els oficialistes del sí perquè el nostre «No» no té res a veure al de Le Pen o els euroescèptics britànics. El nostre «No» promou una reforma de la Constitució per construir l’Europa de totes i tots, l’Europa democràtica i progressista, l’Europa on els Països Catalans sempre hi han estat. Per això hi ha 10 raons per dir no.
Una Constitució gens democràtica
1. Cap participació de la societat civil en el seu redactat: els debats a la Convenció sobre el futur d’Europa que havia de fer la proposta de Constitució, han estat massa controlats pels governs dels estats, i a més, els estats han tingut via lliure per canviar el que han volgut de la proposta de la Convenció. El resultat final ha estat un Tractat entre estats i no pas una Constitució en sentit autèntic. Així, s’han ignorat les 80 contribucions fetes des de la societat civil catalana a través de la Convenció Catalana.
2. Una vegada aprovada no es podrà modificar: modificar-la serà extremament complicat, de manera que és molt probable que al text se li acumuli la pols abans no sigui revisat. La voluntat de la revisió dependrà dels estats amb cadira al Consell Europeu i haurà de fer-se per unanimitat. Ningú, doncs, gosarà reobrir el debat. Si es volen fer canvis només un «No» d’algun estat en els referèndums de ratificació podrà forçar-los.
3. El poder dels Estats per sobre del dels ciutadans: Es manté el veto —la possibilitat de que un sol estat bloquegi qualsevol decisió— en àrees clau com ara la fiscalitat, la seguretat social o la política exterior i de defensa. La Comissió Europea, la institució que teòricament intenta fer de govern europeu, no guanya poder amb aquest Tractat Constitucional. El President de la Comissió no és escollit directament pels ciutadans europeus o el Parlament (que només es limita a ratificar el President que els estats proposen)
Una Constitució poc social i sostenible
4. No es defineix un model de drets socials i sostenible europeu alternatiu al model neoliberal nordamericà: no s’ha recollit d’una manera prou ferma el model social i mediambiental europeu com un dels nostres trets identitaris bàsics. El Dret a la Salut o la Igualtat de gènere no són valors de la Unió, només objectius. Els drets socials hi apareixen debilitats en comparació amb les constitucions de la majoria d’estats membres.
5. No s’assegura una prestació pública dels principals drets socials: no es posa límit a la privatització de les prestacions sanitàries o educatives. No s’aplica la unanimitat (com sí es fa en l’audiovisual) per abordar la privatització d’aquests serveis.
6. No s’homogeneïtza la fiscalitat o la cooperació judicial: on es continuarà aplicant la regla de la unanimitat, cosa que complicarà el procés d’equiparació legal en uns àmbits claus per controlar el moviment del capital especulador i el dúmping fiscal d’empreses, que es desplacen d’un Estat a l’altre buscant pagar el mínim d’impostos.
7. Cal una política exterior comuna: La política exterior europea continua estant subjecta als interessos particulars dels estats membres. En la presa de decisions es manté encara el dret a veto.
Poc respectuosa amb la diversitat nacional
8. Cap reconeixement a les nacions sense Estat i les seves competències legislatives: al Tractat hi ha un rebuig sistemàtic a qualsevol mesura que impliqui, ni que sigui molt tímidament, el reconeixement de les nacions sense estat o de les regions amb competències legislatives. Això implica que no podrem defensar directament els nostres sectors econòmics i els nostres drets socials i mediambientals a Europa. La referència a «l’Europa dels pobles i dels ciutadans» ha caigut del text del Tractat. El Comitè de les Regions continua només com a òrgan consultiu amb una composició interna totalment desfigurada (format per ciutats, províncies i regions) i sense cap pes específic en l’arquitectura de la Unió. Els subjectes de la integració europea són, sobretot, els Estats.
9. Restriccions a l’exercici del dret a l’autodeterminació i a l’ampliació interna: a questa Constitució no fa la més lleu menció al dret a l’autodeterminació i és un tap a les nostres aspiracions nacionals —que caldrà sumar a les restriccions que ja ens imposen altres constitucions—. L’article cinquè del Tractat és, en aquest sentit, demolidor: la Unió «...Respectarà les funcions essencials de l’estat, en particular les que tenen per objecte garantir la integritat territorial de l’estat, mantenir l’ordre públic i salvaguardar la seguretat interior». En canvi, el Tractat Constitucional no diu res d’acollir automàticament al seu sí nous estats que sorgeixin dels ja existents, el que des de l’Aliança Lliure Europea anomenem l’ampliació interna.
10. S’ha impedit el reconeixement oficial de la llengua catalana: la voluntat unànime de tota la societat catalana no ha estat tinguda en compte pel govern espanyol i la Unió Europea. El català es troba entre les 10 llengües més parlades d’Europa. Si tinguèssim veu pròpia a Europa, no existiria aquest greuge. |
|
Re: Esquerra proposa rebaixar el sou del rei, de 7,7 milions d’euros l’any, a la quantitat que cobra Zapatero
|
|
per positiu |
01 nov 2004
|
Bona nit companys. Caramb us noto un xic desmoralitzats uns, enrabiats altres, fiscalitzant "xorrades" a uns quans, desviant el tema que ens ocupa els que no interessa que s'en parli i als ecspanyoles de torn en la linea de sempre: recordant, exigint, fins i tot sento els seus crits mentre escriuen, amb pocs argumens, però,aixó si, intentant dirnos que som ecspanyols por "cojones" i que, aixó ho dic jo, que hauriem de parlar "cristiano" a Catalunya.
Be, he dit que jo no soc pessimista envers el futur de la nostre llengüa, però clar, també demano que no ho sigui el poble català, perqué d'optimistes ho hem de ser tots.
No si val deixar-ho, només, pels qui tenen "l'obligació" de vetllar per la defensa de la llengüa de manera oficial, precisament perque, tinc l'impressió, que només ho "enquestan" de portes enfora.
Per exemple, les classes a les escoles es fan en català, al pati es parla, molt sovint, en castellà.
Però on realment es veu si un idioma es realment ferm i operatiu es, com ja vaig dir-ho al fòrum anterior, a les empreses i comerços.
Qualsevol persona es passa un minim de vuit hores en el seu treball i, malgrat tingui conciencia per la defensa del català, poc pot fer si internament (externament es una "tapadora") "viu" aquestes hores, obligatoriament en castellà.
Es aquí on s'hauría d'esbrinar la situació i on hi ha realment el problema de la vida de l'idioma català.
El petit comerç i la petita industria sempre ha estat per Catalunya, inconcienment, una protecció pel català. Actualment des fa anys les grans empreses i grans espais comercials penso que ens es nefast, per la nostra llengüa, no tant de com es tracta la gent de portes en fora sino, repeteixo, la burocracia i la rel.lació interna.
El factor "por" per la captació de clients i els factor "vergonya" perque no el parlo, o escric, bé, també cal superar-ho perque es molt cert que existeix, malaurament encara.
Salut
//*// |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
