|
|
Revisar el pasado
|
|
per republica |
28 oct 2004
|
|
El otro dÃa, en un discurso, el actual presidente del PP Mariano Rajoy, reprochó al PSOE de “no hacer más que revisar el pasadoâ€?. Esto no me extrañó saliendo de donde salió, o sea del representante máximo de un partido heredero en lÃnea directa del franquismo. Pero no deja de ser grave y simptomático: 60 años después de la guerra civil, España sigue dividida en dos bandos: los vencedores y los vencidos. Y los vencedores siguen en su convencimiento de que aquel golpe de estado contra un gobierno democráticamente elegido -la República- era legÃtimo y apoyado por dios, puesto que el caudillo lo fue “por la gracia de diosâ€? como rezaban las monedas hasta todavÃa finales de los años 70.
Y es normal que les sepa muy mal que desde hace solamente unos años se intente, contra vientos y mareas, a desenmarañar la tela de mentiras que cubrió -y sigue cubriendo- lo que fue la guerra civil y el franquismo que le siguió. Es que es mucho más fácil manipular un pueblo que ignora su pasado, diciéndole además que todo esto ya pasó, que enfrentarse a unas preguntas que arriesgan ser muy molestas y hasta llevar algunos de los que aún estan en vida, ante Tribunales de crÃmenes contra la humanidad y crÃmenes de guerra.
Aun se habla de “rebeldes� y de “rojos� cuando se habla del pueblo que intentó defender la República y de “nacionales� cuando se habla de los sublevados. A ver cuando lograremos aunque fuera cambiar este vocabulario que tanta confusión aún siembra. |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Revisar el pasado
|
per Pep |
28 oct 2004
|
Els que van col.laborar amb entusiasme amb els 40 anys de terrorisme franquiste volen que ens oblidem d'ells que son tan democrates. |
Re: Revisar el pasado
|
per ||*|| |
29 oct 2004
|
Normal, si revises el passat t'adónes de la gran MENTIDA que és Espanya.
----------
Espanya és un projecte de nació?. Realment, crec que només es pot començar a parlar-ne amb propietat de Espanya, des de les corts de Cadis (1812), recordem que abans era simplement el Regne de Castella.
bé, si algú esta interesat en l'història... ja en parlarem demà.
Salut.
-------------------
No no. España sorgeix amb l'anexió definitiva de la Corona d'Aragó, que coincideix amb la pujada del primer borbó al tron: Felipe V. Ei, però no ho diguis porai que et picaran , sobretot a les universitats espanyoles, que encara estan amb allò d'España neix als reis catòlics... És la òstia veure com influencia encara la historiografia franquista...
------------------
En la meva humil interpretació històrica:
El regne de castella s'anexa, per dret de conquesta, els regnes de Aragó i valencia (1707) i catalunya (1714). L'estat castellà no es refunda, ni es funiona, simplement s'anexiona i redueix aquests territoris a la seva llei. Castella, al segle XVIII, dins d'una societat i legitimitat d'antic regim senyorial, de dret diví, l'unic que intentarà es asimilar (castellanitzar) els PP.CC.
El terme Espanya/espanyol, evoluciona d'un concepte estrictament geografic, a un politic, relatiu a la monarquia hispanica i els seus dominis. Així, doncs, durant el setge de barcelona, del 1713-14, els catalans parlaran de tropes franco-espanyoles. Per mi espanyol és un sinonim de castellà, com a subdit peninsular de la corona hispanica.
Es la guerra del Francès (1808-1814) que acelera la modernització i la difusió d'idees de la ilustració a la nostra terra, amb l'espansió dels conceptes de Nació (com a subjecte juridic que otorga legitimitat en front del dret diví). Es en aquest contexte, que es fa la constitució de Cadis (1812), primer texte constitucional espanyol, en que es trenca amb l'antic regim, i es formula el terme nació espanyola.
A veure si m'explico amb un exemple. Al segle XVIII, la monarquia fa les seves monedes posant només al escut el castell i el lleó, doncs la seva legitimitat és la de rei de castella i lleó, per la gracia de deu. I la seva politica és de castellanització. Al segle XIX, la monarquia inclou, a part del castell i el lleó, les 4 barres de la corona d'aragó i les cadenes del regne de navarra, doncs busca la seva legitimitat en un projecte comú. L'estat és refunda, i el nou estat liberal, te un projecte modern que és d'espanyolització, (castellanització enmascarada, doncs l'estat no deixarà de ser castellà, pero incloent si més no de manera retorica als regnes sotmesos, en una nova identitat comuna de base castellana).
Conclusió, es per aixó que defenso que abans de 1812 només cal parlar de Regne de Castella, i que Espanya és un projecte de nació, que no té ni dos segles d'existència. Un projecte comú, que cal recordar que ha comtat fins la data amb la malloria de catalans que han volgut trobar l'encaix de catalunya en espanya, intents de catalanitzar espanya que han fracasat, com també han fracasat, parcialment fins la data, els intents linguicides i culturacides de esborrar-nos del mapa, pero que continuen a l'actualitat. Aixó si, prenem tot l'obtimisme del mon perque fins fa relativament poc temps no hi ha hagut una masa creixent i tan gran de catalans conscients amb l'intenció de independitzar-nos.
España: ¿fin de una nación? Siiii!!!!, el mon s'acaba, pero s'acaba bé. Serem com ara ho és portugal, paisos ibèrics, amb una historia comuna, amb llaços fraternals i amistosos, amb economies complementaries i interrelacionades, de llengues llatines, veins, lliures i solidaris. Vull dir, que tindrem projectes en comuns apasionants, ... potser una federació de paisos europeus a nivell continental amb una megaconstitució, i un xupimercat comú i una guaimoneda unica... llavors, començara el regne del cosmopolitisme, i Barcelona-Madrid serà la seva capital bicefala dels ciutadans del mon. Que així sigui.
------------------
Òndia Panoramix!
Impecable, la teva síntesi històrica!
I jo crec que et quedes curt: el caràcter de "projecte per fer" de la nació espanyola dura més enllà de l'any 1812. Al llibre "La catalanofòbia...", de Francesc Ferrer i Gironès, hi queda clar -tot i que no és l'eix central del llibre- que a les acaballes del XIX els espanyols encara veien l'Espanya-nació com un objectiu a assolir; o sigui: que en certa manera s'adonaven que no ho era encara, una nació, i la maleïda i rebel Catalunya era el punxó que els recordava constantment que no se n'havien sortit, que no se'n sortien i que no se'n sortirien, perquè ells mateixos havien condicionat el naixement d'aquesta nova nació a l'anorreament de les altres. I amb Catalunya no hi havia manera!
I permete'm un detall per completar el que dius del terme Espanya / espanyol:
en la seva accepció geogràfica original, era un terme que es feien seu tots els pobles de la península, inclosos nosaltres. Tots erem espanyols, tu! Com suecs, noruecs i finlandesos (no sé si em deixo els danesos...!) es veien "escandinaus". Però els castellans -un d'aquests pobles- es van apoderar gradualment del terme perquè identifiqués NOMÉS la castellanitat. I el més gros de tot és que aviat, ja al segle XVI molts catalans i portuguesos es van queixar públicament i per escrit d'aquesta apropiació per part dels castellans! Però el fet és que a aquests els anava de meravella, perquè d'aquesta manera s'havien inventat un sil·logisme molt curiós:
1. tots els pobles peninsulars són espanyols [cosa certa llavors]
2. "espanyol" vol dir "castellà", és a dir de Castella
3. tots els pobles peninulars són castellans, i per tant "de Castella", encara que, ara, a aquesta li haguem de canviar el nom per "Espanya".
... i es van posar a treballar perquè es complís aquesta tercera proposició.
I encara no s'ha complert.
I ho saben.
I per això encara estan treballant-hi.
I per això Espanya encara no és una nació. |
Re: Revisar el pasado
|
per MMH vendedoradefosforos@yahoo.es |
29 oct 2004
|
Me cansa todos estas historias de toda clase de nacionalismos que nada tienen que ver con las clases trabajadoras republicanas que en España o estado español (tanto se me da la demoninación de los "terruños") que por defender unos derechos y unos ideales fueron masacrados y reprimidos por los poderes fácticos (vease burgueses, iglesia, ejército y gobierno, que lo mismo eran de Cataluña que de otras zonas del estado.
Reinvidiquemos que se haga justicia y no mezclemos temas |
Re: Revisar el pasado
|
per spain is pain |
29 oct 2004
|
Justícia per a tots!
Justicia para todos!
Justice for everybody! |
Historieta de la señorita Pepis
|
per Horst Wessel polaco ARROBA PoloniaKK.es |
30 oct 2004
|
En nuestra patria, España, sólo hay un pueblo, el pueblo español. También hay carcas polacones, los del éste, que pretenden expansionarse a costa del Reino de Valencia y las islas Baleares. La II República, un nido de asesinos comunatas y anarcatas, responsables del asesinato de curas, monjas y patriotas.
¡Muerte a la II República! ¡Muerte a los polacones! ¡Muerte a los guarros carcas de Carcaluña! |
Re: Revisar el pasado
|
per ||*|| |
30 oct 2004
|
¿Por qué todos los fachas sois tan ignorantes? ¿eres un fracasado escolar? |
Re: Revisar el pasado
|
per no-español |
30 oct 2004
|
Pero es que no hay nadie que sepa defender el proyecto España con un poco más de dignidad y consistencia? Con este tipo de defensores de España vuestra causa no tiene demasiado futuro. |
Re: Revisar el pasado
|
per Pep |
30 oct 2004
|
el projecte dels reis catolics no era espanya, sino un imperi universal que es diria Cristiania, del qual el Papa seria el Cap religios i ells els emperadors. Volien conquerir tot el mon, al final la cosa va quedar en aquest avort que denominen espanya. |
Re: Revisar el pasado
|
per republica |
30 oct 2004
|
A propósito de la historia reciente de España a la que alude II*II se puede leer con mucho provecho la Introducción al libro de Joaquín Maurín, Revolución y contrarrevolución en España, que se puede encontrar en el web de Editions Ruedo ibérico: www.ruedoiberico.org |
|
|