|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'Audiència Nacional amenaça amb presó a un dels denunciants d'Estrasburg.
|
|
|
per repu |
26 oct 2004
|
|
Una vegada més l'Estat Espanyol, ara com en el 92 en mans del partit socialista, intenta criminalitzar Pep Musté per silenciar i menystenir la denúncia de tortures dels detinguts del 92 contra l'Estat i amb la pitjor arma, la repressió política en forma de presó. |
Pep Musté, militant històric de l'Esquerra Independentista catalana, ha esta citat a l'Audiència Nacional per aquest matí (dilluns 25), en relació a una de les dues causes pendents que encara té amb la justícia espanyola, les que suposen penes de 6 i 7 anys de presó respectivament. La precipitació de la citació, feta a Madrid divendres passat al migdia, per sorpresa, sense donar cap dia hàbil per esbrinar en què consisteix la citació (pot ser una qüestió de diligències o un ingrés a presó), i el fet de veure's reobert un procés relatiu a la desapareguda Terra Lliure passats 8 anys de la sortida en llibertat d'en Pep de la presó, apunten directament a la intencionalitat política dels fets.
Davant dels fets que:
La Sala 2a de lo Penal de l'Audiència Nacional ha estat l'encarregada de materialitzar el darrer intent desesperat de silenciar la veu dels qui van elevar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans la denúncia per la pràctica habitual de la tortura a les comissaries i presons de l'Estat espanyol.
El govern del PSOE, que commutà les penes dels independentistes catalans l'any 1996, ara amenaça Pep Musté, capdavanter en les denúncies de tortures, amb la pitjor arma: la impunitat de la repressió política, en aquest cas, en forma de presó
A pocs dies de la publicació de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg contra l'Estat espanyol, i la seva més que probable condemna.
Manifestem que:
Existeix la voluntat de l'Estat de presentar a en Pep com a un terrorista davant de la societat espanyola, per tal de desvirtuar la nostra resposta davant de la possible condemna de l'estat espanyol sota tortures.
Alerta Solidària és conscient d'estar davant el darrer intent de silenciar les denúncies de tortures que els independentistes detinguts l'any 92 han portat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara, com llavors, el mateix PSOE ocupa el govern espanyol, i anys després de la brutal operació policial dirigida pel jutge Baltasar Garzón, el PSOE intenta establir mecanismes d'oblit i silenci.
El compromís d'unes persones amb la lluita per l'eradicació de la tortura, la dels mateixos independentistes del 92, que passats 11 anys de traves i burocràcies van poder veure assegut a la banqueta d'acusats el representant de l'estat espanyol, amb una acusació per tortures, ha estat suficient per trencar el mur crear pel Govern espanyol.
Als responsables dels fets del 92 i dels actuals els correspon la vergonya dels fets succeïts i a nosaltres l'orgull de saber-nos al costat dels que no ha defallit malgrat tot.
Alerta Solidària denuncia la guerra bruta encoberta, la pràctica de la tortura i demanem la solidaritat de tot el poble català amb el nostre company Pep Musté.
En Pep sap molt bé, com a persona que viu de la terra, que la dignitat del present és la llavor de la llibertat del futur.
Alerta Solidària
24 d'octubre de 2004
Vic, Osona, Països Catalans
més info: www.alertasolidaria.org
més info judici strasburg: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/59014/index.php |
This work is in the public domain |
|
Què va passar el 92?
|
|
per mes |
26 oct 2004
|
QUÈ VA PASSAR?
Els fets es remunten a finals de juny i principis de juliol de 1992 quan una cinquantena d'independentistes van ser detinguts per ordre del titular del jutjat central d'instrucció núm.5, Baltasar Garzón, per presumpta pertinença a organització armada, Terra Lliure.
Aquesta ràtzia de dentencions, l'anomenada operació Garzón, que va suposar un cop duríssim i definitiu a l'independentisme català, buscava precisament aconseguir un període de plena pau social de cara a la celebració a finals d'aquell mes de juliol dels jocs olímpics a Barcelona.
La majoria dels detinguts van ser objecte de tortures a les seus de la Guàrdia Civil de Girona. Manresa, Barcelona i a la Direcció General de la Guàrdia Civil a Madrid en els llargs períodes d'incomunicació de la llei antiterroristes. Les pràctiques concretes de tortures denunciades són la "bossa", la "banyera", descàrregues d'electrodes, cops amb objectes que no deixen marca i sobretot una constant tortura psicològica a base de coaccions i amenaces als detinguts i als seus familiars. El grau de tortura a què van ser sotmesos va portar a un dels detinguts, a intentar suïcidar-se mentre estava detingut a la DG de la Guàrdia Civil llançant-se de cap contra una paret.
Tot i que la majoria d'aquestes pràctiques no solen deixar marques físiques observables amb un simple reconeixement mèdic (sí que ho són a través de mitjans tècnics especials, la reziometria permet comprovar l'ofec i per tant si hi ha hagut pràctica de la "bossa"), tots els detinguts van presentar lesions després d'haver passat a disposició judicial. Aquestes lesions van quedar recollides en els exàmens mèdics que es van fer els que van sortir en llibertat o en els reconeixements que els van realitzar a les presons als que van ingressar en centre penitenciari.
Aquesta és avui una bona base per fonamentar les demandes de tortura davant del TEDH d'Estrasburg.
El llarg procediment judicial iniciat fa més de deu anys s'explica bàsicament per la justícia espanyola. I és que per poder acudir a una instància judicial internacional cal haver esgotat abans les instàncies judicials internes.
L'operació Garzón del 1992 va portar a un judici a l'Audiència Nacional l'any 1995. En aquell judici es van exposar per part dels acusats àmpliament l'existència de tortures i el fet que les declaracions que es volien fer servir per condemnar-los havien estat obtingudes gràcies a aquestes. La sentència del cas va ordenar obrir una investigació que va correspondre al Jutjat d'Instrucció núm.22 de Madrid.
Aquest jutjat després de realitzar unes diligències mínimes va arxivar el cas. Contra l'arxiu es va interposar recurs d'apel·lació davant de l'Audiència de Madrid que va ratificar la decisió d'arxiu. Contra aquesta segona resolució es va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional que l'any 2000 va dictar resolució desestimant-lo. En aquest moment els demandants van acudir al TEDH d'Estrasburg.
font: racó català |
|
Re: L'Audiència Nacional amenaça amb presó a un dels denunciants d'Estrasburg.
|
|
per pere |
26 oct 2004
|
Aquest és el "nuevo talante de ZP"
Ànims per a en Pep !
Estat espanyol presó de pobles !!! |
|
Re: L'Audiència Nacional amenaça amb presó a un dels denunciants d'Estrasburg.
|
|
per sentencia |
26 oct 2004
|
|
i kuan surt la sentencia del tribunal europeu? |
|
Re: L'Audiència Nacional amenaça amb presó a un dels denunciants d'Estrasburg.
|
|
per avui a ELPunt |
26 oct 2004
|
Musté ajorna la seva presentació a l'Audiencia Nacional
26/10/2004
S. BARROSO Barcelona
L'independentista Josep Musté va decidir no presentar-se ahir a l'Audiencia Nacional, contràriament al que li va reclamar la secció segona divendres, quan la policia el va interceptar en detectar-lo entre el públic d'un judici. L'advocat de Musté, Sebastià Salellas, ha fet arribar a l'Audiencia un escrit en què demana explicacions per la manera irregular de citar el seu client per un cas que fa vuit anys que està arxivat i pendent d'un indult. L'escrit també exigeix que s'aclareixi quina és la diligència que la secció segona vol practicar. L'únic que es va aclarir ahir és que el cas pel qual se'l cita és el de la col·locació de tres artefactes explosius a Girona el 1990, pel qual va ser condemnat a deu anys de presó, tot i que el tribunal va recomanar un indult perquè la pena quedés reduïda a quatre anys. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
