Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Acusen de “terrorisme� un menor que demana l’etiquetatge en català
22 oct 2004
L´Audiència Nacional ha ordenat investigar per un delicte de terrorisme un adolescent de Lloret de Mar que el mes passat va enviar diversos correus electrònics a tres grans empreses espanyoles demanant que etiquetéssin els seus productes en català
L´Audiència Nacional ha ordenat investigar per un delicte de terrorisme un adolescent de Lloret de Mar que el mes passat va enviar diversos correus electrònics a tres grans empreses espanyoles demanant que etiquetéssin els seus productes en català en nom de l´Exèrcit del Fènix. El menor d´edat va firmar els e-mails com si ell mateix formés part del col·lectiu que protagonitza l´últim llibre de Harry Potter, però el magistrat encarregat del cas va témer que sota aquesta denominació s´ocultés un perillós activista cibernètic i el va voler interrogar.

Una vintena de guàrdies civils va escorcollar el seu domicili i es va endur el seu ordinador, amb el qual estudiava normalment, el passat 30 de setembre. L´operació policial es va desenvolupar just abans que el noi de 14 anys complís la suposada amenaça que havia llençat a les companyies denunciants: si no traduïen al català les etiquetes dels productes que distribueixen pel territori, el primer dia d´octubre els «bombardejaria» amb e·mails, segons va confirmar ahir el seu advocat. Quan els agents van registrar el seu dormitori, van trobar-hi enganxada una nota adhesiva en què recordava quina activitat hauria de dur a terme l´endemà.«No obstant això, el menor ni tan sols disposava de cap programa per difondre correus massivament. Encara que ho hagués intentat, no se n´hauria sortit», recordava el lletrat defensor. «Els guàrdies haurien d´haver-se adonat que únicament es tractava d´una acció infantil, sense cap perill. El menor no és un "hacker", sinó un usuari d´informàtica més o menys avançat», va afegir. El material que van comissar els investigadors encara continua al Jutjat Central d´Instrucció número 4 de l´Audiència Nacional. L´adolescent, en canvi, va ser interrogat a Blanes. L´inculpat es va sentir molt angoixat després de la intervenció policial i ja ha hagut de ser examinat per un metge.

El jove catalanista volia que els articles que venen les dues cadenes de supermercats i l´empresa de llet i productes lactis amb les quals va contactar estiguessin etiquetats en la seva llengua. En opinió del seu representant, «no reclamava res il·legal». «La Llei de
Política Lingüística -interpretava ahir l´advocat- especifica que els productes, com a mínim, han d´estar presentats en català. El noi no pretenia que prescindissin del castellà, només que hi afegissin el seu idioma. i suggeria el mateix per a les pàgines web de totes les tres firmes». El lletrat es preguntava a continuació: «Ignoro si el jutge instructor i la Guàrdia Civil de Madrid -d´on procedien els efectius que van confiscar la computadora- coneixen aquesta normativa».Tampoc se sap si estaven al corrent de les últimes aventures de l´aprenent de mag més popular de la història de la literatura. Però al menor de Lloret, la citació de la darrera obra de l´escriptora britànica J. K. Rowling, Harry Potter i l´ordre del Fènix, li ha costat greus inconvenients. El principal ha consistit a ser confòs amb un terrorista per referir-se a l´«Exèrcit del Fènix» a l´hora de signar les seves reivindicacions politicolingüístiques. El mateix Potter, el darrer gran ídol juvenil de ficció, pertanyia a aquest grup inventat, anomenat correctament «exèrcit de Dumbledore», que aspirava a donar suport a les accions dels adults de l´ordre del Fènix.

Font: Diari de Girona

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Acusen de “terrorisme� un menor que demana l’etiquetatge en català
23 oct 2004
Visca l'etiquetatge capitalista en català!
Re: Acusen de “terrorisme� un menor que demana l’etiquetatge en català
23 oct 2004
Que absurd, la Guardia Civil ha pres per teerorista a un adolescent que exigia a les empreses etiquetes en català.

En el diari EL PAIS, de divendres 22 d´octubre de 2004 pàgina 8, surt reflexada la noticia. La Guardia Civil confiscó la agenda personal y los ordenadores de Èric y su hermano. "Espero que los devuelvan rápido, porque los necesitan para estudiar", dice la madre.

L´Audiència Nacional espanyola s´ha inhibit del procediment contra el noi de 14 anys, el qual ha passat a la Fiscalia de Menors, on persisteixen els càrrecs de "subvertir l´ordre constitucional o alterar greument la pau pública".
Resposta a en "etiquetat"
23 oct 2004
Company "etiquetat", Crec que la teva frase lapidària està absolutament fora de lloc. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d'una comunitat que esdevé disponible per a l'ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora. En aquest sentit de "realitat col·lectiva", una llengua l'ús de la qual estigui "normalitzat" cal que es pugui emprar en totes les funcions socials, entre les quals: - el dret a l'ensenyament de la pròpia llengua i cultura; - el dret a disposar de serveis culturals; - el dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mitjans de comunicació; - el dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques. - etc. El cas que ens ocupa, penso que podria ben bé situar-se dins aquest penúltim punt de les relacions socioeconòmiques ja que aquestes són també un àmbit d'ús de la llengua independentment de la estructura econòmica en la qual se sustenti una determinada comunitat lingüística. En d'altres paraules, en el cas hipotètic que Espanya formés part d'una comunitat socialista (o el que et vingui de gust) caldria seguir reivindicant el dret a l'etiquetatge en català, per les raons que abans he exposat.
Re: 20 guardies civils "antiterroristas" contra un noi de 14 anys!?
23 oct 2004
La Plataforma per la Llengua arran de l’operació realitzada per la Guàrdia Civil al domicili del menor de Lloret de Mar i l’obertura del cas a l’Audiència Nacional al confondre uns correus electrònics on el jove lloretenc demanava l’etiquetatge en català a algunes empreses de supermercats i productes làctics com a suposades amenaces de terrorisme, comunica que:

- En cap cas pot considerar-se com a delicte una actuació en defensa dels drets lingüístics i del consumidor vulnerats per aquestes empreses. Així, d’acord amb la Llei 3/1993 de l’Estatut del Consumidor de 5 de març, concretament en l'article 26 del Capítol IV sobre Drets lingüístics dels consumidors es diu que “els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat�. Pel que fa als productes catalans de denominació d’origen (com ara vins i caves) de les marques blanques de les empreses de distribució també estan obligades per la Llei 1/1998. de 7 de gener, de política lingüística, a etiquetar-los com a mínim en català.

- Fer demandes a les empreses és una opció que aquestes donen de forma generalitzada i habitual als consumidors com a via de millora del seu serveis, i que a més suposa un acte legítim d’ús per part dels consumidors tenint present la responsabilitat que tenen les empreses a l’hora d’oferir un producte de qualitat i respectuós amb l’entorn social on es ven. Les mateixes empreses són conscients de les demandes que poden rebre en un canal obert d’aquest tipus, i tot i poder-ne rebre sovint de contundents, mai emprenen una acció d’aquest tipus. La denúncia recau més en criteris polítics o de racisme envers certs sectors dels seus consumidors que no pas amb una lògica empresarial real.

- La queixa per raó de dèficits tan greus d’atenció al client (incompliment de la legislació en matèria de consum, discriminació d’un grup de consumidors per raó de la seva llengua, incoherències amb els propis principis ètics de l’empresa de respecte al client...) constitueix una obligació moral dins d’una societat on la democràcia està reconeguda, i on és imprescindible denunciar aquelles empreses que no salvaguarden la dignitat bàsica dels seus consumidors a ésser respectats. Quan el consumidor català és l’únic grup amb més de 7 milions de parlants d’un país democràtic on ven i no etiqueta amb la seva llengua l’empresa implicada, això constitueix un tracte diferenciat i de discriminació, i per tant un cas clar de racisme per raó de llengua que sí que s’hauria de denunciar i perseguir.

- L’ús de l’anonimat per part del client que fa la queixa és un dret que aquest té de salvaguardar la seva intimitat i dades personals. No pot ésser denunciat pel fet d’utilitzar un nom extret d’un conegut llibre de lectura juvenil.

- No és pas certa l’amenaça d’un suposat “bombardajament� de queixes a l’empresa implicada per part d’un consumidor, però sí que ho és el “bombardejament� real de les empreses de productes que bé incompleixen les lleis aprovades democràticament per part dels representants legítims dels ciutadans, o bé no tenir en compte la realitat social dels seus propis clients. L’amenaça real és tractar discriminatòriament un grup lingüístic, i que aquest sigui l’únic cas comparable per part de l’empresa, respectant els altres grups on es dirigeix amb tants o menys consumidors.

- També denunciem la inoperància dels cossos de seguretat i l’audiència nacional per l’abast de la confusió creada en no poder distingir entre terrorisme i una simple reclamació a una empresa d’un consumidor adolescent.

- Demanem el restabliment del greuge moral i psicològic, amb l’agreujant d’ésser un menor d’edat, per part de l’Audiència Nacional, els cossos de seguretat implicats i les empreses que han cursat la denúncia.

- No pot acusar-se algú de “subvertir la pau constitucional� quan són les mateixes empreses, que en el tractament discriminatori que exerceixen damunt el consumidor català no etiquetant en la seva llengua, les primeres que subverteixen la pau constitucional no complint el principi de tracte d’igualtat per a tots els ciutadans de l’Estat esmentat en la constitució espanyola.

És així també que la Plataforma anima a queixar-se massivament a les empreses de supermercats que i a les empreses làctiques que no etiqueten com a mínim en català a Catalunya, per tal que canvien la seva política de diferenciació excepcional per la del respecte al consumidor català en matèria d’etiquetatge.
Sindicat Terrassa