|
Notícies :: mitjans i manipulació |
reivindicació del sector de l´audiovisual no estatal
|
|
per contrainformació |
22 oct 2004
|
REIVINDICACIÓ DEL TERCER SECTOR DE L'AUDIOVISUAL
PER UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL
A l’Assemblea per a la Comunicació Social (ACS) ja som més de 100 les associacions que hem comunicat per primera vegada de manera col·lectiva a la Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals la reivindicació del dret d’accés de la societat civil a la gestió de freqüències de rà dio i televisió. Un dels resultats d'aquesta campanya (en principi centrada en els moviments socials, però que entenem que cal estendre) ha estat la introducció en l'agenda polÃtica del tema del “tercer sector audiovisualâ€?. Des de la comissió de difusió de l’ACS hem sintetitzat la nostra proposta en un document que annexem al final d’aquesta carta.
www.okupemlesones.org |
Com potser ja sabeu, el nou govern català ha manifestat la seva intenció d'aprovar la Llei de l'Audiovisual abans de les vacances d'estiu. Ara tenim l’oportunitat històrica que el marc legal que en sortirà contempli la reserva d'una part de l'espai radioelèctric per a mitjans de comunicació (rà dio i televisions) anomenats "comunitaris".
Fins ara, la legislació sobre mitjans de comunicació a l’Estat espanyol ha establert la distinció entre mitjans institucionals (sector públic) i mitjans comercials (sector privat). Pel que fa a l’à mbit de l’audiovisual, la concessió de freqüències d’à mbit autonòmic i local és competència dels governs autonòmics. L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ha plantejat incloure el tema de la regulació dels mitjans de comunicació dins del traspàs de competències del govern central a les autonomies. Mentrestant, està preparant una proposta de Llei de l’Audiovisual per ser presentada al Parlament de Catalunya en els propers mesos. Dins d’aquesta proposta, s’estudia la possibilitat de redefinir l’espai comunicatiu català amb la inclusió d’un “tercer sector� de l’audiovisual: el dels mitjans comunitaris sense à nim de lucre.
La Subdirecció General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya (http://www6.gencat.net/dgma/scripts/index.asp) ha elaborat un avantprojecte on hi consta l'esment al tercer sector. Durant el procés d’elaboració d’aquest document, alguns col·lectius relacionats amb els mitjans comunitaris (sobretot rà dios de barri, culturals o lliures) han dialogat per separat amb l’Administració. Però no ho han fet atenent a interessos comuns (donat que, d’entrada, no hi ha un espai comú de reivindicació), sinó amb l’à nim de poder veure resolts els problemes particulars de cara, sobretot, a l’obtenció de freqüències.
D’una banda tenim, doncs, una Administració que no ha situat en l’esfera pública el debat sobre la redefinició de l’espai comunicatiu (ja que els possibles interessats/afectats han estat convocats de manera nominal i a porta tancada). D’altra banda, no existeix una demanda social articulada al voltant del tercer sector, ja que la realitat planteja més aviat un panorama fragmentat i del tot indefinit. Això fa que es redueixi considerablement la capacitat d’incidència de la societat civil, cosa que tampoc facilita el seu reconeixement com a actor legÃtim en la presa de decisions sobre la nova Llei de l’Audiovisual.
És imprescindible que des de la societat civil s’articuli un discurs que permeti incidir en la futura aplicació d’aquesta llei. Tenim per davant uns mesos crucials per a l’elaboració d’una proposta coherent i representativa del que vulguem que sigui el “tercer sector�. Cal garantir la presència del major nombre possible de veus en els debats públics sobre aquesta qüestió. Molt aviat l'avant-projecte de la nova Llei de l'Audiovisual començarà el seu curs parlamentari. És important que s'estengui el debat social al voltant d'aquest tema si volem que el reconeixement del tercer sector no sigui negat un cop més (com ja va ser-ho en el passat) o desvirtuat amb limitacions discriminatòries.
Us proposem participar en la reivindicació del reconeixement legal del dret d’accés a la informació i a la comunicació (ja reconegut en altres països com Irlanda, el Regne Unit o el Canadà ). Entenem que aquest és un tema essencial de cara a contribuir a l’enfortiment del teixit social en exercici de la democrà cia. No estem parlant només de crear o mantenir uns mitjans de comunicació propis. Es tracta, sobretot, que durant el procés es reconegui la societat civil com a actor polÃtic imprescindible, amb ple dret de defensar interessos diferents als dels actors (partits polÃtics al cà rrec de l’administració i empresa privada amb à nim de lucre) que controlen de facto la presa de decisions.
Creiem important que tingueu coneixement i consciència de les implicacions de la modificació de l’espai medià tic-comunicatiu català , però alhora us demanem que si afegiu la vostra veu a la definició del tercer sector ho feu en consideració a una reivindicació social plural que alhora pretén ser col·lectiva. Des de l’Assemblea per a la Comunicació Social proposem l'organització d'un debat públic amb representants de l'Administració, dels organismes competents, dels sectors professionals i acadèmics i de la societat civil per començar una discussió que involucri el mà xim nombre possible de col·lectius i persones. Qualsevol iniciativa per l'ampliació del debat serà benvinguda!!
Assemblea per a la Comunicació Social
www.okupemlesones.org
Barcelona, juny de 2004
ANNEX:
SERVEI PÚBLIC, DRET D'ACCÉS I TERCER SECTOR AUDIOVISUAL COMUNITARI, PÚBLIC NO ESTATAL
En una pretesa societat de la informació la defensa del pluralisme medià tic ja no es pot limitar al debat sobre els formats tecnològics i els continguts dels mitjans de comunicació. Avui esdevé necessari ampliar el ventall dels models de gestió, propietat i control dels mitjans de comunicació de massa fomentant els elements de participació real de la societat civil. No es tracta només de posar en evidència la instrumentalització dels mitjans de comunicació en la doble tendència a la concentració de poder per part d'empreses i dels partits polÃtics en el govern. Es tracta, sobretot, de reconèixer un tercer sector: el de la societat civil organitzada sense afany lucre.
Per tal raó, cal un debat que no es limiti a reproduir la dicotomia Mercat/Estat, sinó que s’obri a les demandes socials. Davant de la definició cada cop més estesa de la informació i del mateix fet comunicatiu com a "producte-mercaderÃa" destinada a un públic vist com a "usuari-consumidor-client", esdevé imperatiu recordar que el dret a la comunicació (entesa com a bé públic) i, per tant, el dret a l'accés i al control dels canals per on circula la informació, és un dret fonamental, dret de ciutadania, dret humà .
1) Dret d'accés de la societat civil als mitjans de comunicació públics (i privats)
El dret d’accés de la societat civil als mitjans de comunicació és part inseparable del concepte de Servei Públic. L'apartat 3 de l'article 20 de la Constitució ja el contempla (dret d'accés dels grups socials significatius). La Corporació Catalana de Rà dio i Televisió també l’ha recollit, tot i que de manera insuficient. A la resta de mitjans públics no se’n fa esment. Especialment greu és la falta de normes transparents i de mecanismes de control que garanteixin aquest dret als mitjans de comunicació municipals.
2) Dret d'accés a l'espai radioelèctric (bé públic i escà s) necessitat d'un tercer sector audiovisual
· El tercer sector audiovisual comunitari i "públic no estatal" inclou emissores de rà dio i televisió que siguin propietat de sectors organitzats de la societat civil, intentant que aquesta propietat correspongui al mà xim ventall possible de col·lectius i entitats que no tinguin afany de lucre, que defineixin uns criteris clars d'accés per persones i grups de la comunitat a la que s'adrecen, aixà com mecanismes de control per garantir aquest dret.
· Les comunitats de referència d'aquests mitjans poden ser geogrà fiques o d'interessos i valors.
· Cal reservar una part suficient de l'espai radioelèctric a aquesta modalitat de radio i teledifusió sense discriminacions de caire tècnic (com ara imposició de potències reduïdes)
· Finançament: En tractar-se d'una tipologia de mitjans amb vocació de servei públic caldria que, per tal de garantir-ne la continuïtat, a part de les fonts d'ingressos generades per la pròpia societat civil (autofinançament, participació del sector de l'economia social) hi hagués una lÃnia de finançament especÃfic per part de l'erari públic. |
This work is in the public domain |