Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sexualitats
El diari EL PUNT analitza la realitat del Gayxample
per Radical Gay	21 oct 2004
El diari El Punt ha publicat el dimarts, 19 d'octubre, un extens reportatge sobre l'anomenat 'lobby rosa' a Barcelona, especialment implantat a l'esquerra de l'Eixample. L'article revela que una associació empresarial és a punt d'aplegar els propietaris dels principals locals i comerços dirigits al públic homosexual, amb l'objectiu de dotar-lo d'una veu pròpia i unida. En els darrers temps, el 'Gaixample' barceloní ha passat de ser una zona d'oci nocturn rosa a convertir-se en un gran sector de negocis en què l'oferta de comerç de qualitat per a gais i lesbianes no para de créixer i de popularitzar-se, fins i tot entre el públic heterosexual. L'obertura, l'any passat, de l'hotel Axel va suposar el definitiu enlairament del 'Gaixample' com a marca d'oci i turisme de qualitat, i ha revifat la idea d'agrupar-se, descartada després d'un primer intent frustrat a finals dels anys 1990. L'Ajuntament de Barcelona tampoc és aliè a aquesta tendència i veu de bon ull la puixança del sector. EL «LOBBY» ROSA GUANYA TERRENY A BARCELONA Una associació empresarial aplegarà els propietaris dels principals locals i comerços dirigits al públic homosexual a Barcelona Els empresaris de locals d'oci i comerços dirigits al públic gai a Barcelona uniran forces en una associació que pretén agrupar el sector i dotar-lo d'una veu pròpia i unida. En els darrers temps, l'Eixample barceloní ha passat de ser una zona d'oci nocturn rosa a convertir-se en un gran sector de negocis en què l'oferta de comerç de qualitat per a gais i lesbianes no para de créixer i de popularitzar-se, fins i tot entre el públic heterosexual. L'obertura, l'any passat, de l'hotel Axel va suposar el definitiu enlairament del Gaixample com a marca d'oci i turisme de qualitat, i ha revifat la idea d'agrupar-se, descartada després d'un primer intent frustrat a finals dels 90. L'Ajuntament tampoc és aliè a aquesta tendència i veu de bon ull la puixança del sector. 19/10/2004 IVAN VILA Barcelona Hi va haver un primer intent fa un lustre, però va fracassar. Ara, però, va de debò. Uns quants dels principals empresaris del sector rosa de la ciutat treballen per posar en marxa una associació que serveixi per vehicular les seves necessitats i demandes, que es constituirà abans de finals d'any. El creixement sostingut del volum de negoci del denominat «Gaixample» -l'espai delimitat per la Gran Via, la rambla de Catalunya i els carrers Casanova i València- i la seva àrea d'influència ha revifat la iniciativa. A l'associació hi seran uns quants dels pesos pesants del sector: Josep Maria Coll, propietari de Metro Disco i un dels pioners de l'oci gai a Barcelona; la cadena de saunes i restaurants Pases; el grup Matinee -al qual pertanyen Salvation i Space, dos dels locals nocturns gai de referència-; Pedro Palomero, propietari de Zona Eleven, la primera botiga de roba gai que va obrir a Barcelona, i Juan Julià, de l'hotel Axel. L'advocat Xavier Balaguer, director del Barcelona Gai Festival, que tornarà a fer-se l'estiu que ve després d'un parèntesi de dos anys, és un dels impulsors de l'associació. Balaguer entén que a Barcelona «s'han consolidat una sèrie de negocis i d'empresaris de l'ambient [terme amb què es fa referència, popularment, als espais freqüentats per gais], que ja toca que facin pinya per tenir més força, amb vista a la promoció pròpia i també per parlar amb les administracions». L'epicentre d'aquest conglomerat empresarial és el Gaixample, el model de desenvolupament del qual Balaguer compara amb la transformació del barri del Born: «Com el Born, el Gaixample ha crescut a partir dels bars de copes i les discoteques, i ha acabat desenvolupant una oferta molt completa d'oci i comercial que es retroalimenta» i que demana a crits una línia d'actuació comuna. Pedro Palomero va obrir la primera de les dues botigues de roba Zona Eleven al carrer Casanova fa dotze anys, i resumeix la transformació que ha viscut el barri i, per extensió, el comerç gai de Barcelona: «Al començament no venia ningú, això era un gueto i només tenies com a clients la gent que freqüentava les discos, però ara això ha canviat. Aquí ve molta gent, i no tots són gais. Tenim molts clients heteros, pel rotllo metrosexual. I això que tenim preus alts.» Perquè el client pot ser homosexual o no, però això sí, té un nivell adquisitiu alt i està disposat a gastar calés en la seva imatge. «Fins i tot venen jugadors del Barça, i no són homosexuals!», hi afegeix José Garro, de Ritual, una altra botiga de roba, aquesta al carrer Consell de Cent. Garro i Palomero veuen en l'associació una oportunitat que no es pot deixar escapar. El propietari de Zona Eleven ho té clar: «Ho trobo genial, perquè a partir d'ara tindrem un suport, i el sector té problemes i interessos comuns que ens afecten a tots.» Juan Julià, de l'hotel Axel, es mou en la mateixa línia: «Crec que pot ser molt positiu. En el sentit que pot aportar més sinergies i farà que es vegi una oferta més clara i més unida, perquè ara parlem d'un públic comú, però no té res a veure una discoteca amb un hotel.» L'Axel, que va obrir l'estiu de l'any passat amb vocació de marcar tendència, ho ha aconseguit. «En aquest poc temps ja hem assolit la mitjana d'ocupació de la ciutat, estem per sobre del 70%.» Els preus alts [l'habitació individual més barata en temporada baixa costa 105 euros la nit] no sembla que siguin un problema. El públic de l'hotel encaixa en el perfil del que es coneix com a «turisme de qualitat», un sector especialment atractiu també per a les administracions. Per això l'Ajuntament també veu de bon ull el desenvolupament del lobby rosa, que ofereix serveis de qualitat i atreu un públic d'un nivell econòmic alt i gens conflictiu. El responsable de l'Axel afirma que les relacions amb el consistori són molt fluïdes: «Fins ara han estat molt receptius.» La regidoria de Turisme fa quatre anys que col•labora en l'edició de material promocional de turisme gai i lèsbic, i l'Ajuntament té subscrit un conveni de col•laboració amb la Coordinadora Gai-Lesbiana de Barcelona, però Balaguer confia que amb la creació de l'associació empresarial, el contacte i la col•laboració amb el consistori seran més estrets i directes, i el suport de l 'Ajuntament al teixit empresarial gai s'incrementarà. UNA VEU ESCÈPTICA No tothom és tan optimista respecte a la capacitat organitzativa del sector rosa. Aladino Nespral, propietari del grup Arena, un dels veritables puntals del Gaixample, es mostra excèptic: «Això ja es va intentar fa cinc anys i va resultar inviable», recorda. El motiu del fracàs, segons explica, la disparitat de criteris i d'interessos. «Una associació empresarial té uns objectius de caire econòmic, i en aquest sentit els problemes d'una perfumeria, per exemple, no tenen res a veure amb els d'un bar de copes.» «I no es pot crear una associació empresarial -hi afegeix- a partir de criteris, diguem-ne ideològics. No té sentit fer una associació en què hi caben discoteques, restaurants, floristeries, agències de viatges i botigues de roba. » ASSIGNATURES PENDENTS DEL CENTRE GAI DE LA CIUTAT 19/10/2004 A més de l'hotel, els bars de copes, les discoteques i les botigues de roba, l'oferta especialitzada del Gaixample va diversificant-se i ofereix cada cop més serveis especialitzats. Fins i tot una llibreria -Nosotr@s-, una agència de viatges -Rainbow, que ha canviat de propietaris i prepara una reobertura espectacular- i una consultoria -Axel Consulting, dirigida a reconduir i assessorar empreses del sector, «sovint molt desorientades», segons el responsable, Carlos Krauel-. Xavier Balaguer, però, apunta algunes mancances del barri, pel que fa al públic natural que hi ha. Una de les assignatures fins fa poc pendent, una llibreria, ja està corregida: Nosotr@s cobreix aquest forat que hi havia. La segona: «El que ens falta és que les associacions de gais i lesbianes de Barcelona s'instal•lin al barri. És una pena que el Gaixample aplegui tot aquest comerç i oci especialitzat i no tinguem les nostres associacions aquí.» En l'actualitat, la coordinadora té la seu al carrer Finlàndia, i el casal Lambda, darrere del Palau de la Música. I, sobretot, es troba a faltar el col•lectiu de lesbianes, que no té presència en el comerç de la zona. Les botigues de roba, per exemple, són de roba d'home. No hi ha una botiga de roba per a lesbianes, com sí que n'hi ha per als gais. El propietari de Zona Eleven ho ratifica: «Falten noies.» Tampoc no hi ha gaires locals destinats en exclusiva a públic homosexual femení. Aire, la discoteca del grup Arena situada al carrer València -entre Enric Granados i Balmes- n'és pràcticament l'excepció. «Hauríem de solucionar aquesta mancança.» Balaguer també espera que els locals lèsbics de Barcelona, com D-Mer i Aire, també s'integrin a l'associació. EL PUNTO I METRO, DOS LOCALS PIONERS DEL «GAIXAMPLE», FAN 15 ANYS El local del carrer Sepúlveda va obrir les portes el novembre de 1989 Al novembre farà 15 anys que es va obrir al carrer Sepúlveda Metro, un dels primers locals que van instal•lar-se als voltants de plaça Universitat per crear el que avui tothom coneix com el Gaixample . Dos mesos després va obrir el Punto, inici de l'imperi Arena. 19/10/2004 IVAN VILA Barcelona «Quan vam obrir, per aquí només hi havia el Satanassa i l'Estebar [tots dos han tancat]. Així va començar tot. Vam aconseguir posar una pedreta per al Gaixample.» Josep Maria Coll, fundador de Metro, ja era un clàssic de la nit. Havia estat un dels propietaris de Martin's, un dels locals representatius del que llavors era «l'ambient». Quatre mesos després de Metro, el març de 1990, va obrir el bar El Punto, al carrer Muntaner. Aladino Nespral, el seu propietari, explica el motiu de triar un local a l'Eixample: «Buscàvem locals amplis i alts, i a Gràcia i Ciutat Vella [on llavors es concentraven els locals gais] tots eren petits i amb sostres baixos. Vam apostar per posar-lo aquí perquè teníem un local ampli, i també eren amplis els carrers i no hi havia problemes d'aparcament». Coll destaca la tolerància que sempre hi ha hagut a la zona, un aspecte que molts empresaris contactats per aquest diari han fet ressaltar: «Aquesta zona sempre ha estat molt respectuosa. Quan vam venir, ja hi havia unes llibertats que en altres llocs no existien.» Nespral també destaca la bona convivència amb el veïnat. Sense la bona acollida del barri no haurien estat possibles els sis locals que va obrir després d'El Punto per tot l'Eixample. En quinze anys el barri ha canviat molt. Coll destaca el canvi per bé: «Llavors no era un gueto, es una paraula que no m'agrada, però... no era com avui. Es veu en la manera de vestir, per exemple. En l'actitud. Les parelles d'homes ja no tenen por d'expressar la seva afectivitat.» El barri, amb la societat, ha canviat i s'ha popularitzat, també entre el públic heterosexual. Com es controla que un local inicialment destinat a gais no acabi convertint-se en un local mixt? Molts empresaris consideren que la clau és la porta. Restringir, o prohibir, l'entrada de dones és una pràctica habitual. Coll, però, nega que sigui la solució: «El respecte és la clau. Nosaltres no neguem l'entrada a ningú, però advertim de què va el local. Però aquí pot venir qualsevol, és un ambient distès.» Nespral és de la mateixa opinió i nega que calgui restringir l'entrada per evitar una «desnaturalització» dels locals. Tot i així, hi ha gent que ja no considera les sales d'Arena veritables locals gais i prefereix llocs com Salvation, des de fa uns anys una altra discoteca de moda de l'ambient, a la plaça Urquinaona, fora del Gaixample, que sí que restringeix l'entrada de noies. SET PA�SOS EUROPEUS PACTEN FER PINYA CONTRA LA SIDA El dimarts 19 d'octubre representants d'Alemanya, Espanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia, els Països Baixos i Suècia, juntament amb el membre de la Comissió europea Octavi Quintana Trias, es van trobar a París per fer un front comú per permetre el desenvolupament d'assajos clínics per trobar remei a la sida. En concret, els set estats han acordat a la capital francesa estructurar la recerca que cadascun porta a terme i coordinar esforços per 'accelerar la descoberta d'una vacuna contra la sida'. La iniciativa vol resoldre els dos grans problemes a què s'enfronta la recerca europea sobre la sida: el poc finançament i la fragmentació. La reunió parisenca hauria de permetre a Europa de parlar com una sola veu a la conferència internacional d'experts sobre les vacunes de la sida prevista el dijous 21 d'octubre a Washington, en el marc del G8.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more