|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Més d'un centenar de manifestants xiula els líders de CCOO i UGT a Elx
|
|
per MUP - Elx
Correu-e: mup_elx@yahoo.es (no verificat!) |
21 oct 2004
|
|
L'Assemblea de Treballadors - MUP convoca una nova Assemblea per aquest dijous |
L’AVANÇ ELX
Després de dues protestes convocades anònimament i una concentració massiva organitzada pel Moviment per a la Unitat del Poble (MUP) el passat 30 de setembre (vegeu «Èxit rotund de la mobilització dels treballadors a Elx», http://es.geocities.com/mup_elx/concentració;.htm), els arribà el torn als sindicats majoritaris, l'absència dels quals en les mobilitzacions dels treballadors era ja clamorosa, després de negar-se fins i tot a participar com a convocants en la concentració esmentada, després de ser-hi convocats pel MUP.
Els sindicats no escatimaren esforços en aquesta convocatòria, que s’inicià sota el lema «Elx viu. Contra el desmantellament del nostre sector», per a la qual s'esperava una assistència semblant a la de les manifestacions contra la guerra de l'Iraq (de 10000 a 15000 manifestants), i a la qual s’adheriren l'Ajuntament, partits polítics i col·lectius socials. Fins i tot la patronal de l'Associació d'Industrials del Calcer d'Elx (AICE) expressà el seu suport a aquesta manifestació, després de reunir-se amb els secretaris comarcals de CCOO i UGT. El secretari de la patronal, Pedro Méndez, que va aclarir que els dirigents d'AICE no participarien personalment en la marxa, va assenyalar que els esforços de la patronal per donar prestigi al calcer espanyol poden resultar improductius si es prolonguen les protestes inicialment espontànies que ara encapçala el MUP, segons va informar EFE. Méndez va fer insistència en la necessitat de distingir entre els qui ostenten «de veritat la representativitat sindical i qui intenta aprofitar unes circumstàncies peculiars per predicar sense tindre la responsabilitat de donar forment», expressant així el seu interés per continuar tenint com a interlocutors els dirigents sindicals. La patronal considera també que després d'aquesta manifestació han d'acabar les protestes en el carrer per no fer malbé la imatge del calcer espanyol.
També el MUP anuncià que anava a adherir-se a aquesta convocatòria, igual que l'Assemblea de Treballadors sorgida de la concentració del 30 de setembre i celebrada el dia 6 d'octubre (reunió a la qual assistiren unes 125 persones que hi decidiren adoptar el nom d'Assemblea de Treballadors – MUP), qui acordà també demanar que es deixara parlar els seus representants al final de la mobilització. El secretari comarcal de CCOO, Pascual Pascual, per la seua banda, afirmà davant l’adhesió del MUP que «nosaltres no anem a on no ens han convidat» i assegurà sentir «vergonya política en veient el que diu el MUP».
No obstant, i malgrat el suport de la patronal, l'assistència a la manifestació (a la qual acudiren diputats autonòmics i els responsables màxims del País Valencià de CCOO i UGT, Joan Sifre i Rafael Recuenco) quedà molt lluny de les expectatives dels sindicats, que no dubtaren, no obstant això, a qualificar-la com a «èxit». Segons les xifres oficials, el nombre de manifestants es va elevar a uns 6000, que s'haurien quedat en 3500 al final del trajecte. Al llarg del camí, s’hi pogué escoltar consignes com ara «Por fin se ven, Comisiones i Ugete», «El principito, que haga zapatitos», «La reconversión no es la solución», «Los empresarios se llevan el salario» i «La solución, la movilización». També es van fer sentir veus a favor d'una vaga general de les comarques sabateres per exigir-hi solucions.
Una vegada finalitzat el recorregut, i arribat el moment de les intervencions finals, les presses dels dirigents sindicals per acabar prompte i l'estrèpit dels manifestants impediren l'Assemblea plantejar personalment als organitzadors que l'Assemblea de Treballadors-MUP també volia dirigir-se al públic, encara que calia estar molt sord per no escoltar el clamor de més d'un centenar de manifestants demanant «Que hablen los currantes» i «Que hable el pueblo», tan ensordidor que fins i tot dificultava escoltar la secretària general de UGT. Però els crits es van intensificar quan el responsable comarcal de CCOO va prendre la paraula de manera provocadora: En aqueix moment els esbroncs foren enormes, i encara ascendiren el seu to quan criticà els qui portaven senyeres republicanes amb l'aguda observació que «el calcer que ens deixa sense ocupació ve de la REPÚBLICA de Xina». Així mateix, advertí els qui li increpaven que estaven sent manipulats per «magatzemistes», la qual cosa li va valdre ser titllat d’«esquirol» per dotzenes de veus irades, que li preguntaven també «On estaves el trenta de setembre», al·ludint a la notable absència dels sindicats de la concentració d'aquell dia. Els organitzadors de la manifestació abandonaren la tarima sense que hi arribaren a intervindre els responsables sindicals del País Valencià, i després d'això treballadors i membres del MUP ocuparen l'entarimat i dugueren a terme diverses intervencions davant d'un miler de persones, als quals comminaren a desenvolupar una lluita unitària de tots els treballadors, sense distinció de sector, nacionalitat ni filiació sindical (de fet, hi eren nombrosos els treballadors oriünds d'altres països i els qui portaven emblemes de CCOO i UGT); a organitzar-se i mobilitzar-se per lluitar per les reivindicacions obreres; i a assistir a la propera Assemblea de Treballadors que hi ha convocada per dijous 21, a les 20.30 hores, en el Centre Social Polivalent de Carrús (al costat de la Plaça de Madrid).
Una mitja hora després d’acabada la manifestació, els antiavalots es dedicaren a identificar i fins i tot escorcollar nombrosos membres de l'Assemblea de Treballadors – MUP, els quals van localitzar la mateixa nit del 14 o en els dies següents en els seus respectius barris. L'Assemblea criticà l’assetjament a què els està sotmetent la Subdelegada del Govern –la manca de capacitat de la qual ja van denunciar els portaveus del MUP arran de la concentració del 30 de setembre– i va rebutjar, així mateix, l'acusació dels sindicats d'haver boicotejat la mobilització. Els portaveus de l'Assemblea assenyalaren que havien estat els manifestants els qui havien començat a cridar, en acabar la manifestació, als dirigents sindicals, segurament per motius «prou justificats, vist l'abandó en què CCOO i UGT han tingut els treballadors d'aquesta ciutat, especialment els precaris i clandestins, durant els darrers vint anys».
Per la seua banda, el Sindicat d’Estudiants Independent ha desenvolupat assemblees en tots els centres de secundària amb la intenció de cridar l’alumnat a acudir a la manifestació que aquesta organització ha convocat per aquest dijous de matí, «en solidaritat amb els treballadors del calcer, a les famílies o amistats dels quals pertanyem molts de nosaltres, i per un futur digne per a nosaltres mateixos, els treballadors de demà en aquesta ciutat». |
Mira també:
http://www.mup-elx.tk
|
This work is in the public domain |
