|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
|
per CGT BAIX-CAMP PRIORAT |
18 oct 2004
|
|
|
DUES LLUITES HISTÃ’RIQUES
AL SEGLE XX
A CATALUNYA
Independentisme i
Moviment Llibertari
El moviment obrer i llibertari als anys 30
Dijous 28 d’octubre, 19:30 h. al local del Casal
EULÀLIA VEGA,
Llibre: “Entre revolució i reforma, la CNT a Catalunya (1930-1936)�
Editorial: Pagès editors
Professora Titular d' Historia Contemporà nia en la Universitat de Lleida.
Autora de llibres sobre l'anarcosindicalisme, entre els que destaca “El Trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques a la CNTâ€? (Barcelona, Curial,1980) i “Anarquistas y Sindicalistas durante la Segunda República “ (València, Institució Alfons El Magnà nim, 1987). També ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i estrangeres sobre els moviments socials, entre elles a L'Avenç i Anthropos de Barcelona, Rivista Storica dell'Anarchismo i Spagna Contemporanea d'Ità lia. També ha desenvolupat la lÃnia d'investigació d'històrica de la dona, sent membre fundadora del Seminari Interdisciplinari d'Estudis de la Dona (SIED) de la Universitat de Lleida.
ANNA MONJO,
Llibre: “Militants�
Editorial: Laertes
És Doctora en Història Contemporà nia per la Universitat de Barcelona. A més d’articles en revistes especialitzades, ha publicat “Els treballadors i la guerra civil, Història d’una empresa col.lectivitzadaâ€? (Empúries) conjuntament amb Carme Vega, i ha col·laborat en el volum IX d’Història, PolÃtica, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana).
Actualment és directora de l’Editorial Icà ria.
L’independentisme post-transició
Dijous 4 de novembre, 19:30 h. al local de la CGT
RICARD VILAREGUT
Llibre: “Terra Lliure, la temptació armada�
Editorial: Columna
Llicenciat en Humanitats per la UOC. L’any 2000 va cursar diplomatura sobre cultura de la pau i resolució de conflictes a la UAB i actualment està realitzant els cursos de doctorat de Ciències PolÃtiques a la Universitat del Pais Basc.
JOAN ROCAMORA
Ex militant de Terra Lliure, en Joan ha estat sempre vinculat a l'independentisme. Abans de entrar a TL va passar pel MDT, integrat en el corrent IPC. Va ser l’últim pres de TL que va sortir de la presó (hi va estar 4 anys), l'any 1995.
El moviment obrer al segle XX
Dijous 11 de novembre, 19:30 h. al local de la CGT
RAFAEL INIESTA DE MANRESA
Llibre: “La UtopÃa Obreraâ€?
Editorial: Flor del Viento
Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Psicòleg Social. Ha estat professor de Psicologia Social a la Universitat Autònoma Baixa Califòrnia Sud (Mèxic). Col·laborador del Centre de Documentació (CEDOC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment consultor en organització i sistemes de gestió.
L’independentisme català al segle XX
Dijous 18 de novembre, 19:30 h. al local del Casal
FERMÃ? ROVIRALTA
Llibre: “una història de l’independentisme català , de Francesc Macià a Carod Rovira�
Editorial: Guimet
Es Llicenciat en Història Contemporà nia per la UAB i Doctor en Ciències PolÃtiques per la Universitat del Pais Basc. Especialista en l’estudi del moviment independentista, ha publicat la biografia polÃtica de Joan Cornudella i Barberà (Barcelona, 2002) aixà com dues recerques sobre formacions del nacionalisme radical “orÃgens i desenvolupament del PSAN (1969-1974)â€? (Barcelona 1988) i “de Maó a Castelao “ (Santiago de Compostela, 1998). És autor també d’una anà lisi comparada dels nacionalismes radicals peninsulars “El nuevo nacionalismo radical, los casos gallego, catalán y vasco (1959-1973) “(Donostia 1997).
ORGANITZEN
Confederació General del Treball
Raval Sta. Anna 13, 2n, Reus
Centre Social El Casal
Sant Elies 8, 1r, Reus |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per Aitana |
18 oct 2004
|
|
¿No tenéis suficiente con haber perdido cualquier mención a vuestras absurdas ideas en el Pleno de la CGT sobre nacionalismo? Ahora, a demás, Terra Lliure. Se os ve el plumero, nacionalistas de la CGT de Reus. |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per Aitano |
18 oct 2004
|
Dues consideracions al personatge anterior.
1- llegeix-te les ponències aprovades pel que fa a la llengua on es parla de Països Catalans i de l'Unitat de la Llengua escites per un membre del col·lectiu Catalunya (que es fa a Reus).
2- No se si no entens el que es el treball unitari amb d'altres col·lectius no llibertaris pero si assamblearis
3- Quina casualitat que escriguis en espanyol. M'agrada molt que els que s'anomenen anarquistes tinguin com a referent el marc polìtic de l'ESTAT espanyol,
4- M'agrada molt aquesta dinàmica frentista, segueix així que arribaràs molt lluny, et quedaras solet en el teu raco (molt content de la teva puresa i de la defensa de l'Estat) |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per desaliñao |
18 oct 2004
|
als capos de la CGT, no pas als obrers amb conciencia:
Dir a aquesta gent que viu del sindicat ( i no "per al sindicat") que deixi d'apropiar-se de les sigles de la CNT i més encara del periode històric que la CNT va protagonitzar.
No sou la continuació de la CNT dels anys 30 i sinó compareu els estatuts de la CGT amb els de la CNT, també cal que compareu el colaboracionisme amb la participació a eleccions sindicals, només us falta estar als "jurados mixtos".
Salut i coherència |
|
divagacións sobre nacionalisme i llibertat
|
|
per mark |
18 oct 2004
|
"El nacionalisme és egoisme de les masses" deia un panflet del maig del 68.
I la llibertat dels pobles ..Que és -aleshores em pregunto-? Un somni de masses i un dret de les masses.
El nacionalisme sempre te dos fronts de lluita esencial. Per una banda buscar la seva diferenciació respecte a d'altres nacions i per una altre banda buscar la integració de les seves nacions propies, païssos, pobles, tribus, clans o families. Ambdues coses se solen fer mitjançant recursos de força. En el primer front la identitat sol estar garantida per l'exercit nacional i en el segon front per les forces policials (i per l'exercit en casos excepcionals!).
Amb això vull dir que el nacionalisme es una cosa que conté sempre la llavor de la lluita armada i de la represió armada. La seva finalitat en teoria es preservar un sentiment, o una "identitat".. Pro tots sabem que les nacions no hagueren existit sino haguessim tingut comptes, reis, dictadors, monarques u oligarques d'aquestes nacions.
Quins varen ser els motius per crear l'estat espanyol? L'agermanament espontani de tots els espanyols? O els interessos del monarca Ferran i la reina Isabel?
Quins van ser els motius que varen originar els païssos catalans? L'agermanament espontani de valencians, catalans i balears o les guerres de conquesta del rei Jaume I?
Quins van ser els motius que varen inspirar el catalanisme de la renaixença i la voluntat de constituirnos com una comunitat autónoma important? El consens de tots els catalans o l'interés comercial i polític de la burguesia dominant?
Les nacions, les patries, els clans... i els sentiments identitaris que els acompanyen son producte d'interessos egoistes d'uns pocs que despres la resta de la gent pot anar fent seus ..Si al final van sentint apreci per els seus propugnadors o bé participen dels mateixos interessos (l'interés per alliberse d'impostos estatals per exemple pot ajudar a la creació d'un sentiment identitari regional, compartit per el poble d'aquesta regió que vol independitzarse com també del cabdill de torn que en sigui el jefe en aquest moment) aleshores s'endega un procés lent o ràpid que portarà a la creació d'un estat independent.
Tot nacionalisme per tant sorgeix d'un conflicte -la major de les vegades de caire econòmic- i com bé sabem els conflictes neixen arran de competències individuals (que després van passant a ser competencies entre grups, etc..), competencies devingudes d'un sentiment egoista de possesió d'alguna cosa i de no compartirla amb els demés sino es en el marc d'unes regles dictades per el més fort.
El nacionalisme democràtic és un contrasentit, dons tots sabem que espanya -per exemple- no existiria sino existissin les seves forces armades, i d'altres pobles que busquen ser nació ja busquen desde un bon principi dotarse de forçes armades propies que defensin una determinada concepció de sobirania (eta per exemple). D'altres nacions (amb o sense estat) no tenen exercit, tal es el cas de catalunya o costa rica, pro tenen en canvi uns estaments polítics força solids i un entramat econoòmic que manipulen de mil maneres la opinió pública per que els brindi suport i els agraeixi la seva tasca de governants i la defensa de la ideologia nacionalista que patrocinen. |
|
Indepentisme antinacionalista
|
|
per Indepe llibertari |
18 oct 2004
|
Per a Mark,
Puc subscriure bona part del que dius, encara que matisaria molt més i no per això deixaria de ser independentista. Sàpigues que encara que et sobti, hi ha persones que som independentistes antinacionalistes (ja sigui aquest català, espanyol o francès) i encara més que la nostra lluita no passa per construir cap nou estat ni traçar noves fronteres, sinó que lluitem per esborrar-les totes. Tanmateix, el que passa és que no volem quedar-nos adormits a la parra mentre veiem com cada any desapareixen llengües al món, com els processos d'aculturació dominant estan laminant tota singularitat cultural per imposar un món dominat pel mercat. I pensem que l'utopia de l'úniversalisme abstracte (abans inspiradora de l'emancipació obrera) és avui en dia abanderada pel capital. Volem cultures vives obertes al mestissatge i l'hibridació, però no ser empassats pel rodet neoliberal.
El rei Jaume I ens importa ben poc, ens quedem amb els bagaudes, amb els remences, amb la Jamància, amb els obrers d'Alcoi,... en definitiva en tota aquelles formes de rebel·lia que contra totes les formes de dominació (no únicament nacionals) s'han alçat al nostre territori.
Per uns Països Catalans sense estat, ni fronteres, ni propietat privada, ni banderes.
Autoorganització i lluita! |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per lorient |
18 oct 2004
|
Molt d'acord amb el que diuen els dos comentaris anteriors.
Si catalunya o els PPCC són (volen ser) o no una "nació" (o comunitat de comunitats autogestionades) es sabrà quan cada persona, col·lectiu o comunitat que la conforman s'hi hagi expresat lliurement en aquest sentit. De moment però, a l'endemig, ens hi trobem amb el(s) estat(s).
salut |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per memorÃstic@ |
18 oct 2004
|
Enteradillos...
per als qui tenen urticària quan senten a parlar de moviment llibertari/alliberament nacional:
-Sapigueu que "Terra lliure" era el nom d'un butlletí i un corrent de la CNT a l'exili 60-70.
-Han existit des de l'inici de la introducció del pensament llibertari a catalunya corrents favorables a l'alliberament nacional (exceptuant l'ídol dels aznarquistes, Alejandro Lerroux, gran amic d'espanya i de la corrupció i de la pela). |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
per Jordi Martà Font
jordimartif69 ARROBA mesvilaweb.com |
19 oct 2004
|
A l'Aitana i als imbècils (mai no utilitzo insults i per tant aquesta paraula fa referència al que un diccionari defineix com a imbècil)que no entenen que convertint-se en piconadora nomes tindran carn picada:
Les jornades de Reus són una forma clara de parlar de dos moviments que en molts moments han estat de costat i que han compartit moltes semblances i moltes diferències.
La presentació del llibre sobre Terra Lliure és un fet interessantíssim en aquest marc, ja que l'autor ha construït per primer cop una història i no un panegíric, tal com han fet les dues historiadores que parlen sobre CNT. Construir història i no panegírics possibilita que ens mirem el passat des d'una perspectiva positivista i non com si la CNT o Terra Lliure fossin la Mare de Déu convertida en organització i baicxada a la terra.
Penso i afirmo que el marc fa la cosa i qui és anarcosindicalista en marc espanyol és nacionalista espanyol (i dels pitjors perquè admet els valors sense ni tan sols mnecionar-los) i qui admet el marc català és nacionalista català però ho ha de dir cada dos per tres perquè no hi ha un Estat català que li "faciliti la feina". Jo estic per acabar amb tots els estats però el meu marc és el català, més que res perquè respon a alguna cosa més que a un marc administratiu (de fet els Països Catalans no es corresponen a cap administració present o passada) i en canvi el marc espanyol es correspon absolutament a un marc estatal.
Salut i, tal com diu el Busqueta, alegria. |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per anarcocatalà |
19 oct 2004
|
|
L'Estat no es el nostre pare i fer lleis perque no ens fem mal es paternalisme. Els humans han de ser lliures en tot.Si un es un irresponsable i fa mal a un altre ho ha de pagar,pero cuan ho façi.Totes aquestes mides per protegir-nos,en el fons son ganes de recaudar mès diners.Serem lliures cuan els funcionaris,politics i la gent a qui donem poder siguin servidors públics al nostre servei i no despotes il.lustrats a qui hem de rendir pleitesia i riuren's de les seves gracies. |
|
Re: Jornades sobre independentsime i moviment llibertà ri
|
|
per indepe |
19 oct 2004
|
|
les meves felicitacions a la gent de la CGT del baix camp-priorat. chapeau! |
|
|
