Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Com queda ETA després de Salias de Bearn?
17 oct 2004
El concepte de «pista d'aterratge» per als etarres sembla esvair-se de totes les agendes

TONI STRUBELL . Bilbao
EL PUNT BARCELONA


L'operació policial de Salias (Bearn, al sud-oest de l'Estat francès), comparable en molts aspectes -s'ha dit- amb la que es va realitzar a Bidart l'any 1992 i que va suposar la desarticulació del col·lectiu Artapalo, ha aixecat molts interrogants sobre el seu abast i sobre el moment escollit per les policies francesa i espanyola per dur-la a terme. Podria ser la fi d'ETA? Cal mirar més enllà de les versions interessades -d'un signe i l'altre- per veure com queda el tauler després de la jugada. El que sembla més lluny que mai és la possibilitat d'una negociació que permeti una «sortida digna» per a ETA, la famosa «pista d'aterratge» que havia de permetre modular el final dels més de quaranta anys de lluita armada de l'organització.
1_f01.jpg
Un mínim de prudència i la necessitat d'anàlisis ponderades que vagin més enllà de les versions policials i polititzades dels esdeveniments són ingredients bàsics per fer-se una idea de la situació en què queda ETA després de l'operació de Salias. Lògicament, als mitjans de comunicació bascos, les darreres setmana ha estat dominada per les opinions -més que no per les dades- sobre el possible futur d'ETA. Juan Maria Ollora, militant del PNB que va tenir molt a veure amb l'acord de Lizarra, opinava fa uns dies a Radio Euskadi que una hipotètica substitució de la cúpula d'ETA, si és que es produïa -com tem- podria costar molt més que no les dels anys 80 i 90. Ollora apuntava a l'aparent paradoxa que per a un grup armat «prendre la decisió de desaparèixer només es pot fer amb una direcció forta i compacta». Expert en el procés de pau irlandès, va recordar que l'IRA només havia pogut fer-hi passos quan la seva cohesió interna era forta i la possibilitat d'una escissió, mínima. Ollora acabava avisant: «En situacions com aquesta, hi ha el perill que accedeixi al comandament gent jove que creu que la història d'ETA comença amb ells.» En canvi, sobre el paper exacte de Mikel Antza a ETA -si pacificador o bel·ligerant- les contradiccions entre els «experts» són més que notables.
El navarrès Jose Luis Uriz, alcalde socialista de Villava, expressava una inquietud semblant a la d'Ollora al diari Deia. «Ara no sabem qui mana a ETA», hi escrivia. A continuació expressava el seu temor que l'èxit policial porti ara a una estratègia que descarti del tot la via de la negociació i les sortides polítiques. Per altra banda, Uriz opinava que la situació produïda amb les detencions d'Antza i Aboto podria portar ETA a dur a terme una acció dura «per pal·liar la sensació de debilitat» que dóna. En aquest sentit l'opinió de molts comentaristes és que una organització amb quasi cinquanta anys d'història a l'esquena difícilment es decidirà pel camí de l'autodissolu
ció per culpa d'una operació policial dura, per molt debilitada que es vegi. El que és segur és que el concepte de «pista d'aterratge» -que alguns polítics ben intencionats empraven en relació a una possible «sortida digna» oferta a ETA- està avui condemnat a passar una bona quarantena.

Un històric d'ETA
Per a un històric d'ETA, ara del tot apartat de l'organització i que vol mantenir l'anonimat, també resulta difícil conèixer la situació exacta de l'organització armada després del cop de Salias. Opina que només ETA i la policia coneixen de debò la situació del moment ja que en moments com aquest «tot són interrogants». Respecte a la capacitat d'ETA de refer-se del cop, veu canvis significatius respecte al passat: «Abans un cop així se superava a mitjà termini perquè hi havia un capital de reserva: gent, voluntat política, confiança en el procés. Avui tot això ha quedat molt minvat.» I rebla el clau amb un condescendent «estan molt tocats». L'exactivista atribueix la deterioració al que anomena una «falta de maduresa i perspectiva real» dels etarres d'avui. Segons la seva anàlisi, hi hauria tres factors nous que diferencien radicalment la situació política d'avui respecte a la dels anys 80: «En primer lloc hi ha el pla del lehendakari Juan José Ibarretxe que, ens agradi o no, ha pres el protagonisme polític de mans de l'esquerra independentista.» Un altre factor que apunta és la irrupció del terrorisme integrista islàmic a l'Estat, factor que, segons diu, «introdueix tota una nova dimensió» al panorama de la violència política, ja que «desdibuixa el pes i l'impacte de les accions d'ETA». Un tercer factor seria -és clar- la il·legalitat de Batasuna.
Respecte a aquest darrer factor -com abans Uriz i Ollora- l'exmilitant d'ETA hi veu una nova font de perills. «Tot i que sembli paradoxal -apunta amb preocupació- l'organització es podria veure reforçada pel fet que la militància independentista té menys sortides organitzatives. Posats a ser il·legals, alguns diran 'tant per tant, em faig d'ETA'. No els deixen altra sortida.» Opina que darrerament aquesta política ha portat molts joves a arxivar la kale borroka, per passar-se directament a ETA. Insinua que la disminució de la kale borroka en podria ser una conseqüència.
Pensa que la supervivència d'ETA avui depèn exclusivament de la seva capacitat per fer un gir profund, «prenent consciència de la realitat». Però és molt escèptic davant aquesta possibilitat: «No crec que les circumstàncies hi acompanyin gens.» L'històric d'ETA va acabar recordant una frase que va sentir a Antton Etxebeste: «Ja fa quinze anys avisava del perill d'encallar-se en la guerra militar i acabar perdent la batalla política.» Lamenta que no es fes prou cas d'aquell avís.

Per què ara?
Després de la ponderació sobre l'abast en si de l'operació del 3 d'octubre, una de les preguntes clau sembla per què s'ha realitzat l'operació precisament ara. El que sembla poder-se descartar a hores d'ara és la pintoresca versió policial francesa de primera hora que parlava d'una operació «casual». Tot i que no se'ns han aclarit els mètodes reals que s'han emprat per permetre l'operació, les versions ministerials francesa i espanyola parlen de mètodes molt «sofisticats» i d'una operació «llarga en el temps», detalls que resulten versemblants. L'excusa aportada per no abundar en la naturalesa exacta dels sistemes utilitzats és la necessitat de mantenir-hi certa «discreció». En tot cas, però, sembla poc probable que si realment eren tan sofisticats els mètodes, s'ignorés -com s'ha dit- si Mikel Albisu Antza i Soledad Iparragirre Anboto eren dins la casa en el moment de l'operació. Descartada, doncs, una operació provocada per un descobriment «casual», les especulacions s'han centrat en el perquè del moment escollit per realitzar-la. Si és veritat que les policies francesa i espanyola feia «mesos» que portaven un seguiment de Mikel Albisu i Soledad Iparragirre, sembla probable que els polítics n'hagin marcat el moment de l'execució.
Mira també:
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-927682.html
http://www.vilaweb.com/elpunt

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Com queda ETA després de Salias de Bearn?
17 oct 2004
"El concepte de «pista d'aterratge» per als etarres sembla esvair-se de totes les agendes"

El PPsoE vol obstaculitzar com sigui la votació del Plan Ibarretxe, si cal burxant a una ETA que s'estava plantejant molt seriosament fer una treva indefinida.

El nacionalisme espanyol vol evitar com sigui una votació on es vegi clarament que la majoria social basca desitja superar el marc estatutari espanyol per Euskadi. Tenen por de la democracia.
Re: Com queda ETA després de Salias de Bearn?
18 oct 2004
nomes deuen qdar els pikoletos infiltrats
Sindicat